Per consultar l'article sobre el conqueridor homònim descobridor de Yucatán, vegeu Francisco Hernández de Córdoba Francisco Hernández de Córdoba (mort el 1526) fou un conqueridor espanyol, capità a les ordres de Pedrarias Dávila. Va néixer a Cabra (Còrdova), però no se'n coneix l'any. La moneda de Nicaragua, el Córdoba, és anomenat així en memòria seva.

Biografia Naixement i primers anys No es coneix la data de naixement ni les seves activitats fins que es va embarcar cap a Amèrica. En el catàleg de passatgers a Índies dels segles XVI, XVII i XVIIICatálogo de pasajeros a Indias durante los siglos XVI, XVII i XVIII. C.S.I. Instituto Gonzalo Fernández de Oviedo. Sevilla. 1940. en el volum I (1508-1534), registrat amb el número 1.299 hi consta un Francisco Hernández, fill d'Alonso Hernández i d'Elvira Días, veïns de Cabra (Córdoba). La data d'embarcament fou el 10 de gener de 1517.Ibídem. Vol. 1 (1509-1534). Libro I de los legajos correspondientes al año 1517, foli 460. Registre número 2.299. Tot i que el nom de Francisco Hernández o Fernández es repeteix en diverses ocasions entre els embarcats cap a Amèrica en la primera meitat del , l'únic que encaixa és aquest. El descobridor del Yucatan, també anomenat Francisco Hernández de Córdoba, precisament va morir el 1517. D'altra banda, en el repartiment d'indis que es va fer a la ciutat de Panamà després de la fundació d'aquesta ciutat, "...a veinte y cinco días del mes de octubre de mill e quinientos e diecinueve años e las personas que en el parecieron e las que declararon so cargo de juramento que dellos e de cada uno dellos se recibyó es lo siguiente: Francisco Hernández alcalde hordinario en la dicha cibdad capitán de la guardia de su señoría dixo que a dos años poco más o menos que ha que vino a estas partes e a servido en ellas..."Molina Argüello, Carlos: Copia del alarde de la gente que pasó con el capitán Francisco Hernández a las provincias de la Mar del Sur hacia las partes de poniente (Nicaragua) la cual hago en presencia de las dos copias y de otros documentos relacionados existentes en el Archivo General de Indias. Citat a Meléndez, Carlos: Hernández de Córdoba: Capitán de conquista en Nicaragua. San José. Managua. 1976. pàg. 217 i sgts.

Quant a la seva procedència social, atès que va ocultar els seus antecedents, tot sembla indicar que tenia alguna cosa que amagar, potser antecedents jueus, o un deute pendent amb la justícia, però no n'hi ha cap indici ni res del cert.

Conquista de Nicaragua El temps transcorregut entre l'arribada d'Hernández de Córdoba a Panamà i el 1519 fou emprat en diverses expedicions ("cabalgadas") amb finalitat lucrativa. L'objectiu fonamental era el rescat de metalls preciosos que fessin rendibles les expedicions. En alguna d'aquestes expedicions el seu nom apareix junt al de Vasco Núñez de Balboa.

Gil González Dávila, en virtut d'una capitulació de la Corona del 19 d'octubre de 1518, va explorar Nicaragua. El cronista Antonio de Herrera explica les dificultats inicials de l'expedició,Herrera, Antonio de: Historia general de los hechos de los castellanos en las Islas y Tierra Firme del Mar Océano. Llibre IV. Capítol 5è. Managua. 1975. que van fer que González Dávila anés per terra amb cent homes en busca de provisions i dos vaixells pilotats per Andrés Niño anessin per mar. Niño desembarcà a El Realejo, a la costa de Nicaragua, el 27 de febrer de 1523. Per l'interior Gil González va arribar fins al llac de Nicaragua, al que els espanyols anomenaven Mar Dulce, i en prengué possessió per a la Corona el 12 d'abril de 1523. Les dues expedicions van tornar a Panamà, on van arribar el 23 de juny de 1523. Van fondre el producte de l'expedició i la part del "quinto real" (tribut a la corona del 20%) va pujar a 112.524 pesos.

González Dávila volia organitzar una altra expedició, però el cobdiciós Pedrarias, en veure els beneficis obtinguts i que això podia posar en perill el seu poder a Castella d'Or, li va posar tots els impediments. González Dávila s'embarcà cap a l'Hispaniola i, des d'allí, cap a Hondures amb la intenció d'entrar a les terres recent descobertes pel nord. Com que Pedrarias tenia pretensions sobre aquestes terres, decidí organitzar una expedició pel seu compte, al capdavant de la qual hi va posar Francisco Hernández de Córdoba.

El cronista Herrera explica que mentre Gil González va escriure al rei una carta,Carta de Gil González al Rey escrita desde la Española y fechada el 6 de marzo de 1524. Citada a Nicaragua en los cronistas de Indias. Serie Cronistas, número 1. Anglería. Managua. 1975 el 6 de març de 1524, perquè li concedís la governació de les terres que acabava de descobrir i enviava a Espanya al capità Juan Pérez de Rezaba amb cinc vaixells amb més de cinquanta mil pesos d'or corresponents al "quinto real", Pedrarias va enviar a l'Hispaniola al capità Herrera per aconseguir homes i cavalls per fer una expedició a Nicaragua abans que Gil González. Com el capità Herrera tardava va organitzar l'expedició fundant una societat a Panamà el 22 de setembre de 1523, amb sis participacions de capital, de les quals Pedrarias en tenia dues i una el capità Hernández de Córdoba, a més hi havia d'altres socis. La societat duraria dos anys i després es repartirien els beneficis en proporció al capital aportat. Diversos socis van imposar a Hernández de Córdoba com a cap militar de l'expedició, malgrat la resistència dels veïns. No es coneix el perquè d'aquesta resistència, però sí l'animadversió d'alguns dels capitans que l'acompanyaven, com Hernando de Soto o Andrés Garabito. Van sortir amb tres o quatre vaixells (només es coneix el nom d'una galera anomenada Santiago), però se sap que també hi havia un bergantí. L'expedició constava de 229 homes. Segons Molina Argüello, la partida es va realitzar entre octubre i desembre de 1523.Molina Argüello, Carlos: Copia del alarde de la gente que pasó con el capitán Francisco Hernández a las provncias de la Mar del Sur hacia las partes de poniente (Nicaragua) la cual hago en presencia de las dos copias y de otros documentos relacionados existentes en el Archivo General de Indias Citat per Meléndez, Carlos: Hernández de Córdoba: Capitán de conquista en Nicaragua. Mangua.1976.

En aquesta expedició Hernández de Córdoba va fundar la vila de Bruselas, poc després Granada, el 8 de desembre de 1524 i després León, prop del llac Cocibolca. Així ho explica el cronista Herrera “Pobló una villa en el estrecho Dudoso, que llamó Bruselas, en el asiento de Urutina, que por una parte tenía los llanos, i por otra la Mar, i la otra la Sierra de las Minas. Pasó treinta leguas adelante, á la Provincia de Nequechari, adonde fundó la nueva ciudad de Granada, en la orilla de la Laguna... Pasó de Granada a la Provincia de Ymabite, dexando en medio la de Masaia, grande, i bien poblada. Llevó un Vergantín en piezas, con el qual hizo redescubrir y boxar toda la laguna i hallóse salida a un Río, por donde sangra, i no pudo navegar adelante el Vergantín, por haber muchas piedras, i dos Caudales, saltos mui grandes; pero confirmáronse, en que salía a la Mar del Norte.Herrera, Antonio de: op. cit. pàg. 36.

En una carta de Pedrarias a l'emperadorReal Academia de la Historia. Col. Muñoz. Vol. LXXVII. Fol. 140-149. en què li explica les conquestes d'Hernández de Córdoba, li diu que tenint coneixement que hi havia alguns grups d'espanyols al nord, Hernández de Córdoba va enviar el capità Hernando de Soto a comprovar-ho. Eren els homes de Gil González que, des de Santo Domingo, havia organitzat una expedició per a desembarcar al continent per la costa d'Hondures sense tenir problemes amb Pedrarias. Gil González va fer presoners els homes de Soto i després els deixà en llibertat i es retiraren cap a la costa, on va aparèixer un altre grup d'espanyols comandats per Cristóbal de Olid, que s'havia separat de l'autoritat d'Hernán Cortés i havia decidit actuar per compte propi. Sembla que va arribar a un acord amb Gil González per enfrontar-se a Hernández de Córdoba i apoderar-se de Nicaragua.

Assabentat d'aquests fets, Hernán Cortés va enviar Francisco de las Casas per sotmetre a Olid, però després d'una sèrie d'enfrontaments, Olid va fer presoner a Las Casas i al mateix Gil González amb el que havia trencat el pacte firmat. Finalment, Olid va morir assassinat a mans de Gil González i Las Casas, mentre que Las Casas feia presoner Gil González. Quan van arribar notícies a La Española dels fets, l'Audiència de Santo Domingo va enviar un fiscal, Pedro Moreno, que va resoldre el plet a favor de Gil González, però quan es va dictar sentència ja havia estat deportat a Espanya (va arribar-hi a finals d'abril de 1526 i pocs mesos després va morir a Àvila).

En arribar a Trujillo (Hondures), el setembre de 1525, Cortés va saber que havia arribat fins a Naco un capità de l'expedició d'Hernández de Córdoba, Pedro de Garro, i poc després arribava a Olancho un altre dels capitans, Gabriel de Rojas. Segons el cronista Bernal Díaz del Castillo, Pedro de Garro estava buscant un port a la costa Atlàántica per salpar cap a Espanya i posar en coneixement de l'emperador la conquista de Nicaragua i aconseguir així el nomenament de governador per aquelles terres d'Hernández de Córdoba. Però això no es va fer mai. El capità Gonzalo de Sandoval, lloctinent de Cortés, que havia fet amistat amb Garro, li va indicar -segons Díaz del Castillo- que encarregués aquesta missió a Cortés.

Mort d'Hernández de Córdoba Aquests contactes entre Hernández de Córdoba i Hernán Cortés van desencadenar la seva mort. El suport de Cortés a Hernández de Córdoba no consta que fos explícit, però es veu a través de les ajudes indirectes de Cortés. Tots aquests fets van aixecar un gran recel a León, on hi havia homes com Hernando de Soto i Andrés Garabito que eren incondicionals de Pedrarias. La possible ajuda de Cortés no és certa, perquè ja havia tornat a Mèxic. Cortés va embarcar-se cap a la capital asteca el 25 d'abril de 1526 i, tot i que a Trujillo i restava Gonzalo de Sandoval, el ràpid desenvolupament dels esdeveniments fa impossible cap connexió d'aquest amb Hernández de Córdoba.

Segons Herrera, quan Cortés feia els preparatius per tornar a Mèxic li arribà una carta d'Hernández de Córdoba que li oferia obediència perquè"por hallarse muy lexos de donde estaba Pedrarias, la gente castellana que tenía consigo no podria ser proveïda de muchas cosas, de que padecía mucha necesidad, i que por los puertos de Honduras, que estaban en su Governación, serían fácilmente proveidos, pues estaban tan cerca: pedíale, con insistencia, que le recibiese en su protección: todo porque imaginaba lo que después aconteció..."Herrera, Antonio de: op. cit. pàg. 48

Cortés només va deixar instruccions que se li donés el que necessités i li enviava algunes provisions: "Dos acémilas cargadas de herraje...", "ropas ricas para su vestir", "cuatro tazas y jarros de plata y otras joyas de oro".Díaz del Castillo, Bernal: Historia de la conquista de la Nueva España. Mèxic. 1967. pàg. 547.

Els capitans Hernando de Soto, Andrés Garabito i Francisco Compañón van posar aquestes relacions en coneixement de Pedrarias presentant-les com una deslleialtat. Els cronistes donen versions divergents. Pascual de Andagoya, defensor de Pedrarias diu que"en este tiempo pasó el marqués del Valle (Cortés) cuando vino de Honduras por cerca de Nicaragua. Y el Francisco de Hernández, queriendo se desasir de Pedrarias, le envió a decir que viniese allí, y que le daría la tierra".Andagoya, Pascual: Relación de los sucesos de Pedrarias Dávila en las provincias de Tierra Firme. Managua. 1975. pàg. 49.