miniatura|Bandera tradicional de Salm El comtat de Salm fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, centrada al castell de Salm, avui a Bèlgica. Es va dividir en nombroses branques, una de les quals va ser el principat de Salm-Salm estat sobirà dins la Confederació del Rin.
Els primers comtes de Salm Giselbert (o Gislebert), fill segon de Frederic de Luxemburg, comte regnant a Luxemburg fou el primer comte de Salm que es coneix (Salm a les Ardenes, avui Vielsalm i Salmchâteau, a Bèlgica). Era igualment comte de Longwy, i va rebre Luxemburg a la mort del seu germà Enric II de Luxemburg, el 1047. Va transmetre llavors el comtat de Salm a un dels seus fills, Hermann I de Salm que no era el primogènit. Aquest últim és considerat com el tronc de la casa de Salm.
Les armes del comtat eren un escut de dos saloms encarats d'argent acompanyats de set creuetes d'or.. Cf L'Heràldica del Castell , i Thomas Moule Heraldry of fish: notes of the principal families bearing fish in their arms (consultable a Google Books).
Hermann I posseïa un comtat sense gaire importància estratègica, bé que s'hi explotaven alguns jaciments de coure i que es procedia des de l'antiguitat a l'extracció de l'or natiu; però Hermann i els seus descendents es recolzaran en les dues potències de l'època per assegurar el seu ascens: l'església i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Hermann va adquirir el comtat de Rheineck (o Rhineck) per matrimoni amb Sofia comtessa de Rheineck. Era també el nebot del bisbe de Metz Adalberó III (1047-1072). Cap a 1080, el bisbe Hermann de Metz va investir a Hermann I amb el càrrec de procurador episcopal. Hermann va aconseguir el 1080 fer-se escollir antirei de Germània, aprofitant les dificultats del rei anteriorment escollit, l'emperador Enric IV.
Tanmateix, després d'un temps d'exili i malgrat algunes victòries militars, Hermann va abandonar les seves pretensions a la reialesa, i va morir el 1088.. Sobre les seves terres de Salm segons alguns (com Enric IV), a Kochem sobre la Mosel·la alemanya segons altres (Castell de Salm ).
El comte Hermann II, fill d'Hermann I es va casar amb Agnès de Langenstein, comtessa de Langenstein (Llarga Pedra, als Vosges), posant les bases de la branca vosgiana dels Salm.
El seu germà Otó o Ottó va rebre el comtat de Rheineck; havent-se casat amb Gertruda de Nordheim, germana de Riquenza, era cunyat del Rei dels romans Lotari de Supplinburg que va esdevenir llavors emperador. Otó fou llavors criat a la dignitat de comte palatí.
Les dues branques de Salm El net de Hermann II, el comte Enric II, nascut al castell de Pedra Foradada, escollí viure al nou comtat de Salm que va crear a la fi del segle XII sobre les terres vosgianes (Salm als Vosges); va abandonar llavors el comtat de Salm a les Ardenne a la seva germana Elisa o Elisabet.
Esdevinguda comtessa, Elisa es va casar amb Frederic comte de Vianden, creant la nova branca ardenesa (i luxemburguesa) dels Salm-Vianden, després Salm-Reifferscheid, la qual es va titular Altgraf zu Salm (comtat antic, o original, de Salm). Joan V comte de Reifferscheid, hereu el 1416 de Enric de Salm-Vianden, descendia en línia masculina, com tota la primera branca de Salm, de la Casa de Luxemburg, per Frederic de Luxemburg (965-1019). Va rebre la dignitat principesca als segles i .
Els descendents d'Enric II, titulats igualment comtes de Salm i governant el comtat de Salm als Vosges, van crear a l'Edat Mitjana la descendència dels senyors després comtes de Blâmont. Es van fondre llavors en les descendències dels Ringravis (1499, prínceps de Salm a partir de 1623) i de Lorena (1600).
A partir de 1739, en resposta a una aliança, els prínceps de Salm es van titular prínceps de Salm-Salm, després van obtenir el 1751 la redefinició del seu territori.
Vegeu: Principat de Salm-Salm
Branques dels Salm a Alemanya La Revolució francesa va obligar els prínceps de Salm-Salm a l'exili, al seu castell d'Anholt a Westfàlia (Alemanya), on els seus descendents van residir després. D'altres branques de Salm, gairebé totes principesques, ja s'havien creat ea l'Imperi al fil dels segles, sortides d'una o l'altra branca de Salm (a Ardenes o als Vosges). El príncep Fredéric IIII de Salm-Kyrburg va fer construir l'hotel de Salm a París, actual Palau de la legió d'honor.
Al , tots aquests prínceps de Salm, abans sobirans, van ser mediatitzats: perdien la independència dels seus estats, tot conservant el rang de sobirans.
El 1830, un dels prínceps de la casa de Salm es va presentar sense èxit al congrés nacional que havia d'escollir un rei al nou Regne de Bèlgica.
Llista de comtes Salm (branca jove de Saarbrücken) Giselbert de Luxemburg) 1019-1059 Hermann I 1059-1088 Hermann II 1088-1135 ? Heinrich 1135 ?-1163 Particicó en Antic Salm i Nou Salm 1163. Salm a les Ardenes (Salm Antic) Friedrich I 1163- 1187 Friedrich II 1187, passa al seu germà Guillem 1187 a vers 1210/1214 Gerhard vers 1230 Heinrich III 1240 ?-1247 ? Heinrich IV 1247 ?-1265 ? Wilhelm 1265 ?-1297 ? Wolfgang + vers 1280 Heinrich V 1297 ?-1336 ? Heinrich VI 1336 ?-1362 Johann 1362-1370 Heinrich VII 1370-1416 Otto (Raugraf) 1416-1455 Johann I (V) de Reifferscheid-Bedbur 1455-1475 Johann II 1475-1479 Peter 1479-1505 Johann III 1505-1529 Johann IV 1529-1555 Werner 1555-1629 Ernst Friedrich 1629-1639 Partit en Salm-Reifferscheid-Bedbur i Salm-Reifferscheid-Dyck. Salm Nou o del Vosges Heinrich I 1163-1210 ? Partit en Salm (Vosges) i Salm-Blankenburg. Heinrich II 1210 ?-1240 ? Heinrich III 1240 ?-1293 Johann I 1293-1326 ? Nikolaus I 1326 ?-1343 Johann II 1343-1351 Simon I 1351-1360 Johann III 1360-1386 Simon II de Sittaers + 1397 Johann IV 1386-1431 Partit entre Salm (Vosges) i Salm-Badenweiler. Simon III 1431-1475 Johann V (Wildgravi i Ringravi) 1475-1495 Johann VI ((Wildgravi i Ringravi) 1495-1499 Partit entre Salm-Daun i Salm-Kyrburg. Salm-Badenweiler Johann V 1431-1451 Johann VI 1451-1490 Johann VII 1490-1548 Johann VIII 1548-1600 a Lorena Salm-Blankenberg 1210. Friedrich I 1210 ?-1270 ? Heinrich I 1270 ?-1301 ? Heinrich II 1301 ?-1361 ? Theobald I 1361 ?-1363 ? Heinrich III 1363 ?-1363 ? Theobald II 1382 ?-1396 ? Heinrich IV 1396 ?-1441 Friedrich II 1441-1442 Theobald III 1442-1443 Ludwig 1443-1503 Ulrich (Bisbe de Toul 1495-1506) 1503-1506 A Lorena (Wildgravis i Ringravis) Salm-Dhaun Philipp 1499-1521 Philipp Franz 1521-1561 Adolf Heinrich 1561-1606 Wolfgang Frederick 1606-1637 Johann Ludwig 1637-1673 Johann Philipp I 1673-1697 Partit entre Salm-Dhaun i Salm-Puttlingen. Karl 1697-1733 Johann Philipp II 1733-1742 Christian Otto 1742-1748 A Salm-Puttlingen Salm-Grumbach Johann Christoph 1561-1585 Johann 1585-1630 Adolf 1630-1668 Partiti entre Salm-Grumbach i Salm-Rheingrafenstein i Grehweiler. Leopold Philipp Wilhelm 1668-1719 Karl Louis Philipp 1719-1727 Karl Volrath Wilhelm 1727-1763 Karl Ludwig 1763-1799 Friedrich Karl August 1799-1803 (+1865) Rebatejada Salm-Horstmar, 1803, no sobirana Salm-Hoogstraten Wilhelm Florentin 1696-1707 Nikolaus Leopold 1707-1739 (+ 1770) Absorbida per Salm-Salm 1738 i rebatejada Salm-Salm, 1739. Salm-Horstmar Friedrich Karl August 1803-1806 (+1865) Mediatitzada 1813 dins de Prússia; el príncep fou par de Prússia des de 1816. (Wildgravi i Ringravis) Salm-Kyrburg Johann VII 1499-1531 Johann VIII 1531-1548 Otto I 1548-1607 Partit entre Salm-Mörchingen, Salm-Kyrburg, i Salm-Tronecken. Johann Casimir 1607-1651 Georg Friedrich 1651-1681 A Salm-Mörchingen Philipp Josef de Leuze (Príncep de Salm-Kyrburg 1742) 1738-1779 Friedrich III 1779-1794 Friedrich IV 1794-1813 (+1859) mediatitzada 1813 Salm-Leuze Heinrich Gabriel 1696-1716 Philipp Josef 1716-1738 (+1779) Absorbida per Salm-Kyrburg 1738 i rebatejada Salm-Kyburg. Salm-Mörchingen Johann IX 1607-1623 Johann Philipp 1623-1638 Otto Ludwig 1623-1634 Johann X 1634-1688 Bernhard Ludwig 1638-1656 A Salm-Salm Salm-Neuburg Nikolaus I (Comte Palatí de Salm-Neuburg 1529) 1529-1550 Nikolaus II Egino 1550-1574 Julius I 1574-1595 Weichard 1595-1612 Karl 1612-1664 Julius II 1612-1655 Ferdinand Julius 1655-1697 Franz Leopold 1697-1702 Ernst Leopold 1702-1722 Karl Otto 1722-1766 Franz Vincent .1766-1784 Neuburg territoris a Sinzendorf a ?, després a Lamberg ? -1731, i finalment als prínceps bisbes de Passau 1731; la titularitat palatina va restar en la branca de Salm fins a l'extinció al segle XVIII. Salm-Neuweiler Friedrich I 1561-1610 Partit entre Salm-Salm i Salm-Neuweiler. Friedrich II 1610-1673 Karl Florentin 1673-1676 Friedrich Karl 1676-1696 Partit en Salm-Hoogstraten i Salm-Leuze. Salm-Puttlingen Volrath Viktor 1697-1730 Johann Friedrich 1730-1750 Friedrich Wilhelm Pòstum 1750 A Salm-Grumbach Salm-Reifferscheid-Bedbur Erik Adolf 1639-1678 Franz Wilhelm I 1678-1734 Partit entre Salm-Reifferscheid-Bedbur, Salm-Reifferscheid-Hainsbach, i Salm-Reifferscheid-Raitz. Karl Anton 1734-1755 Sigismund 1755-1798 Franz Wilhelm II 1798-1803 (+1831) Rebatejada Salm-Reofferscheid-Krautheim Salm-Reifferscheid-Dyck Ernst Salentin 1639-1684 Franz Ernst 1684-1721 August Eugen Bernhard 1721-1767 Wilhelm 1767-1775 Josef 1775-1806 (+1861) Josephcreat príncep dins dels pars de Prússia, 1816. Mediatitzada 1806 Salm-Reifferscheid-Hainsbach Leopold Anton 1734-1760 Franz Wenzel 1760-1806 (+1832) Mediatitzada 1806 Salm-Reifferscheid-Krautheim Franz Wilhelm II de Salm-Reifferscheid-Bedbur 1803-1806 (+1831) Principat de Salm-Reifferscheid-Krautheim 1804, mediatitzat 1806. Salm-Reifferscheid-Raitz Anton 1734-1769 Karl Josef (Príncep de Salm-Reifferscheid-Raitz 1790) 1769-1811 d. 1838 Mediatitzat 1811 Salm-Rhinegrafenstein i Grehweiler Friedrich Wilhelm 1668-1706 Johann Karl 1706-1740 Karl Magnus 1740-1783 d. 1793 Karl Ludwig of Grumbach 1783-1793 (+1799) Wilhelm Christian 1793-1810 Johann Friedrich 1810 (+1819) A Salm-Horstmar Salm-Salm branca sènior de la partició de 1610 de Salm-Neuweiler. Philipp Otto (Príncep de Salm-Salm 1623) 1610-1634 Leopold Philipp 1634-1663 Karl Theodor Otto 1663-1710 Ludwig Otto 1710-1738 A Salm-Hoogstraten, 1738. Hoogstraten elevat a principat i rebatejada Salm-Salm gener de 1739. Nikolaus Leopold (Salm-Hoogstraten 1707-1739) 1739-1770 Nikolaus, creat duc d'Hoogstraeten entre els pars holandesos, juny de 1740. Ludwig Otto Karl 1770-1771 (+1778) Maximilian (Duc d'Hoogstraten 1770-3) 1771-1773 Ludwig Otto Karl (altre cop) 1773-1778 Constantine Alexander (Duc d'Hoogstraten 1773-1828) 1778-1813 (+1828) Principat of Salm-Salm mediatitzat, territorie a Prússia, 1813. Salm-Tronecken Otto II 1607-1637 A Salm-Kyrburg
Línies Salm Salm Antic o Baix Salm Reifferscheid-Dyck (hereta Baix Salm) Salm-Reifferscheid-Bedburg Salm-Reifferscheid-Bedburg, rebatejada Salm-Reifferscheid-Krautheim, mediatitzada 1806 Salm-Reifferscheid-Hainsbach, mediatitzada 1806 Salm-Reifferscheid-Raitz, mediatitzada 1811 Salm-Reifferscheid-Dyck, a Prússia 1816, extinta 1888 Salm Nou o Alt Salm Salm-Vosges Salm-Vosges Salm-Dhaun Salm-Dhaun Salm-Dhaun, a Salm-Puttlingen 1748 Salm-Puttlingen, a Salm-Grumbach Salm-Grumbach Salm-Grumbach rebatejada Salm-Horstmar Salm-Rheingrafenstein-Grenzweiler Salm-Neuweiler Salm-Salm, a Salm-Hogstraten) Salm-Neuweiler, a Salm-Hogstraten Salm-Hogstraten, rebatejada Salm-Salm Salm-Leuze (a Salm-Kyburg) Salm-Kyburg Salm-Kyburg (a Salm-Morchingen) Salm-Mörchingen (a Salm-Salm) Salm-Tronecken (a Salm-Kyburg) Salm-Badenweiler Salm-Badenweiler Salm-Neuburg Salm-Blankenburg, a Lorena 1506
Vegeu també Salm-Horstmar Salm-Kyrburg Salm-Reifferscheid-Dyck Salm-Reifferscheid-Hainsbach Salm-Reifferscheid-Krautheim Salm-Salm
Notes i referències
Fonts Diderot, D'Alembert i altres, Encyclopédie méthodique : ou par ordre de matières, vol. 4, 1788, part Ringravis i Wildgravis, p. p. 59 passim.