miniatura|Estàtua d'un escriba egipci. Museu del Louvre. miniatura|Òstracon escrit en escriptura hieràtica Els escribes de l'antic Egipte eren els encarregats d'inscriure, classificar, comptabilitzar i copiar, utilitzant diversos tipus d'escriptura, com la hieràtica o demòtica, que permetia escriure ràpidament, amb l'ajuda d'un càlam en papir o òstraca.
La paraula escriba prové del llatí: scriba, que significa 'escrivà, copista', en hebreu so-fér i en grec gram-matéus. Aquesta casta durà molts anys des del primer faraó que fou Narmer (3.050 a.C.) fins a l'última faraona Cleòpatra (51 al 30 a.C.).
Les necessitats de la vida quotidiana i les demandes cada vegada més elevades de l'Estat faraònic varen rellevar la figura de l'escriba. Els escribes pertanyien a una casta especial: el bon funcionament de l'Estat hi reposava essencialment. Administradors, comptables, literats o escrivans públics, aquests mestres del càlcul i l'escriptura eren omnipresents. Treballaven en tots els departaments de l'administració. Uns aribaven fins i tot a ser escribes reials que dominaven l'administració central.
En un inici, els escribes eren escollits entre aquells privilegiats que havien estat formats en l'entorn de la família reial. Al final de l'Antic Imperi, el desenvolupament de l'administració comportà l'aparició d'una casta d'escribes. Els càrrecs es transmetien, generalment, de pares a fills. El pàpir conegut com De L'ensenyament de Khety o La sàtira dels oficis parla d'aquest com a un ofici noble. Formaven part de l'elit i això els donava privilegis com avantatges fiscals o evitar reclutaments, en general, una millor qualitat de vida, un respecte i una gran consideració. Els devem bona part de la informació i del coneixement que tenim sobre l'antic Egipte.
Eren molts els pares de família que consideraven que per als seus fills «no hi havia treball més bonic que el d'escriba». Educats en una Casa de la vida, que depenia d'un temple o palau, els escribes aprenents estudiaven, dels cinc anys als disset anys, escriptura jeroglífica i hieràtica, gramàtica i textos clàssics, a més d'aprendre Dret, idiomes, història, geografia i comptabilitat.
En l'organització de la societat es trobaven per sota del faraó i de la família reial, seguidament dels sacerdots i a continuació els funcionaris i cossos administratius. La seva labor era tan rellevant dins l'Estat que varen tenir una relació molt estreta amb alts dirigents, fet que fa que aquesta categoria social era de les considerades més altes. El faraó normalment no sabia llegir ni escriure, però era considerat el primer escriba per la seva condició divina, seguit per l'escriba real o l'escriba dels arxius reals.
Els escribes, abans de començar a treballar, deien una pregària a Dyehuty (Thot), el seu patró.
El faraó: el primer dels escribes La divinització dels faraons sobre la terra causà que no fos necessari demostrar el poder d'aquests i, per tant, no existia una exigència de la utilització literària o del discurs per mantenir el control i l'autoritat. La crisi que afectà Egipte a la darreria de l'Imperi Antic provocà un tomb a la situació quant al poder dels faraons, amb l'entrada de l'Imperi Mig on cal corroborar aquesta autoritat. S'aconsegueix a partir de les obres literàries, fet que desenvolupà una gran importància sobre aquestes i crea una relació una vegada més, entre escriptura i poder. La paraula escrita en aquests instants se situa entre governadors provincials i locals els quals redacten biografies i textos per compulsar i difondre les seves accions. Apareix una producció literària amb la finalitat de reforçar la lleialtat i glorificació vers el faraó, ressaltar-ne la rellevància i superioritat.
La producció literària passa a ser un suport ideològic en mans de l'Estat i la monarquia, a més a més, cerca una finalitat d'expansió política i propagandística, sobre tot entorn a la Dinastia XII dins l'Imperi Mig.
El papir més antic conegut està en blanc, i fou descobert a la tomba de Hemaka, el visir del faraó Den, de la Dinastia I, cap al 2900 aC, a la necròpoli de Saqqara. Els primers que es conserven amb text són el diari de Merer, uns documents administratius trobats a Wali al Gerf, a la riba del mar Roig, que daten de la Dinastia IV cap al 2500 aC, i coincideixen amb l'estàtua d'un escriba més antiga coneguda.
L'escriba dels arxius reials miniatura|Estatuetes d'escribes egipcis, al costat d'un babuí, a imatge de Thot. Museu del Louvre.
L'escriba Jupuiu, que va viure durant la dinastia V, va ocupar, al mateix temps, el càrrec de ministre d'afers del rei, escriba dels documents reials i director dels escribes.
Sota l'Imperi Antic d'Egipte, l'escriba dels arxius Reials, del qual es té constància a partir del regnat de Nefererkare (dinastia V), era responsable del departament dels documents reials, anomenat també doble departament, a aquest s'afegien també altres serveis d'arxius i biblioteques. Les competències de l'escriba dels arxius reials eren múltiples: cuidava, controlava i registrava totes les accions de les altres institucions. La importància del seu càrrec demostra, des d'èpoques remotes, la transcendència que l'Estat concedia a l'escriptura, que és el testimoni indispensable de tot allò que constituïa la vida d'un país, en què el govern basava el coneixement precís de persones, béns i successos quotidians.
Figura social de l'escriba La figura de l'escriba ha deixat una gran herència testimonial com a font d'informació i coneixement disponible per a l'estudi i comprensió de la civilització de l'antic Egipte. La professió d'escriba es pot considerar una de les més antigues i rellevants d'Egipte, fou un ofici sustentat per l'educació en l'escriptura i era estrictament necessari per al correcte funcionament de l'Estat a partir del Regne Antic. Els hem de comprendre com a peça primordial dins l'esfera política del poder a causa de les seves tasques relacionades majoritàriament amb l'administració i la religió.
La figura de l'escriba està molt relacionada amb la idea d'un col·lectiu minoritari amb la capacitat d'escriure, usat per la monarquia com a forma de consolidació del poder, sobretot durant l'Imperi Mig. La seva funció d'interpretar i elaborar paraules esculpides o dibuixades no estava a mà de la major part de la població. Mantenia una relació amb l'esfera religiosa, un àmbit molt rellevant dins la societat del moment. Trobem diversos significats dins el terme els quals determinen les diverses labors que assumien, des de controlar l'administració, a ser artistes fins a comptables. El terme arrel que seria escriba i a continuació se li poden atribuir diversos mots depenen de l'especialització, com per exemple escriba del tresor, escriba reial, etc.
Els escribes i soldats vivien en cases fetes de tova o maons de fang properes al temple. Les inundacions del Nil feien que hi hagués molt fang que facilitava el procés de construcció, el posaven dins motlles de fusta i després s'assecava al sol. S'alimentaven de productes típics de l'indret com aus o verdures, pèsols, llenties, entre d'altres.
Jerarquia i especialització dels escribes Dins aquest càrrec trobem diversos graus de rellevància i en diversos àmbits diferenciats, trobem una versatilitat i diversificació del treball. No tots els escribes pertanyen al mateix estrat social ni tampoc disposaven de la mateixa formació.
Una petita part coneixien l'art de l'escriptura, però no de la lectura i, per tant, no podien ocupar al mateix estatus que un que tingués ambdues habilitats, eren els copistes. D'altres exercien a manera de secretari de l'Estat, eren funcionaris amb el títol d'escriba.
L'escriba era considerat classe privilegiada, pertanyien a una elit intel·lectual i treballaven pel correcte funcionament de l'Estat, independentment de la seva labor. La rellevància social d'aquest ofici es troba en diversos exemples de literatura com Consells per un Jove Escriba del Papir d'Anastasi o Recordatori de l'estatus superior de l'Escriba en el Papir Sallier.
Sense els escribes la societat egípcia no hauria aconseguit una estabilitat dins l'administració, formar part d'aquesta casta obria les portes per arribar a altres títols de rellevància, convertint-la en una professió desitjada pel ciutadà egipci. Es considerava en molts casos una professió seguida, ja que normalment els pares introduïen els seus fills en les esferes laborals per tal de crear dinasties d'escribes.
Administració L'administració fou l'esfera on va tenir més rellevància la figura de l'escriba, on realment era menester i que van executar tasques més diverses durant els 3.000 anys de la seva història. En els càrrecs oficials, des de les primeres dinasties era un requisit indispensable comptar amb l'habilitat de llegir i escriure si es volia destacar. En l'Imperi Mig, apareix la necessitat d'una major quantitat de funcionaris preparats en aquest aspecte.
L'organització administrativa de l'estat constava d'un engranatge complex i burocratic amb diversos departaments pel bon desenvolupament del país. Requeria una gran quantitat d'escribes que executien les instruccions donades pels superiors. Els escribes apareixien en qualsevol dels àmbits de la vida civil: «Sense els escribes, Egipte no hauria arribat a assolir l'eficàcia administrativa que va assolir».
L'agricultura com a base de la riquesa i el benestar de l'Estat, necessitava una gestió dels camps i del registre de les terres. Les seves tasques oscil·laven entre la supervisió dels processos agrícoles, el registre dels resultats de les partides de caça de cada grup, la producció industrial o bé la quantitat de matèries primeres que es reunien.
Gestió i control de la terra Durant l'Imperi Mig, passada la crisi i en un moment de reorganització apareix la gestió de les terres i el control numèric de l'aigua per part de l'Estat. El cabal del Nil, les sequedats shemu i les inundacions akher van fer que adquirís importància el seu control. Les akher eren causants de fer desaparèixer camps o modificar-ne l'extensió, ja que els límits quedaven ocultats, fent aparèixer un cens dels terrenys per evitar disputes, aquesta feina la duia a terme l'escriba.
Els escribes eren encarregats de registrar la producció dels camps per així tenir un càlcul exacte de la collita que es recol·lectava. Amb les crescudes irregulars del riu Nil i la impossibilitat de conèixer el volum de producció de la collita que sortiria, apareixen les reserves de gra. Mesuraven les racions que es necessitarien de gra proporcional als habitants de cada una de les diverses ciutats, mantenint un control a manera de cens.
La ramaderia, també fou un dels principals motors de l'economia del país. El seu registre es duia a terme cada dos anys pels escribes, però no només comptabilitzava el bestiar sinó també les pastures i els recursos d'aigua que usava un terreny o una institució.
Comerç i expedicions Algunes de les matèries de primera necessitat no es trobaven en el país, fet que portava a la necessitat del comerç. No existia una moneda sinó l'intercanvi regit per un valor marcat, en unitats de gra, plata o coure. Les gestions de compravenda eren fetes per escribes reals, redactaven els contractes d'aquestes.