Myst és un videojoc d'aventura gràfica editat el 1993 i dissenyat i dirigit pels germans Robyn i Rand Miller. Va ser desenvolupat per «Cyan Worlds», un estudi amb seu a Spokane, Washington, i publicat i distribuït per Brøderbund. Els Miller van començar a treballar en Myst el 1991 i el llançaren per a l'ordinador Macintosh el 24 de setembre de 1993; va ser el projecte més gran de Cyan fins ara. Remakes i ports del joc s'han llançat per a Microsoft Windows, Windows Mobile, Sega Saturn, PlayStation, Jaguar CD, AmigaOS, CD-i, 3DO, PlayStation Portable, Nintendo DS i l'iPhone OS pels editors Midway Games, Sunsoft i Mean Hamster Software.
Myst posa el jugador en el paper del Stranger (Estrany), que utilitza un llibre especial per viatjar a l'illa de Myst. Allà, el jugador utilitza altres llibres especials escrits per un artesà i explorador anomenat Atrus per viatjar a diversos mons coneguts com a «Ages» (Edats). Les pistes trobades en cadascuna d'aquestes Edats ajuden a revelar el rerefons dels personatges del joc. El joc té diversos finals, depenent de les decisions preses pel jugador.
Al seu llançament, Myst va ser una gran sorpresa, amb crítics elogiant la capacitat del joc per submergir als jugadors en el món de ficció. Myst va ser el joc de PC més venut de tots els temps, fins que The Sims ha superat les seves vendes el 2002. Myst va ajudar a impulsar l'adopció del format de CD-ROM llavors naixent. L'èxit de Myst va generar quatre seqüeles directes de videojocs, així com diversos jocs relacionats i novel·les.
El joc va tenir quatre continuacions: Riven (1997), Myst III: Exile (2001), Myst IV: Revelation (2004) i Myst V: End of Ages (2005).
Jugabilitat miniatura|esquerra|Un llibre portal. El joc és una aventura gràfica que es realitza en un món interactiu. El jugador pot moure el seu personatge fent clic amb el ratolí en el lloc que ell desitgi, i interactuar amb objectes específics amb només fent-hi clic. En aquest tipus de jocs no hi ha enemics, sinó un conjunt d'endevinalles que s'han de resoldre.
Per completar el joc, el jugador ha de descobrir i seguir pistes que el transportaran a altres èpoques, les quals seran «mini-mons» diferents. Després de viatjar a moltes èpoques de Myst, Selenitic, Stoneship, Mechanical i Channelwood, el jugador pot retornar al punt d'inici, l'Illa Myst, amb tota la informació necessària per completar el joc.
Segons els creadors, el joc està inspirat en el llibre L'Illa misteriosa, de l'escriptor francès Jules Verne. També els fans creuen que una font d'inspiració va ser la novel·la La invenció de Morel d'Adolfo Bioy Casares, en el qual una persona desconeguda viatja per una illa surrealista.
Argument En certa manera, hi ha dues versions diferents de la història en el joc; una és la «història real», que va ser recuperada dels manuscrits D'ni (tal com s'esmenta en el manual d'instruccions), mentre que l'altra versió inclou llibertats que els dissenyadors van usar per transformar la «història real» en un joc. miniatura|esquerra|Números del llenguatge D'ni.
Sota unes fosques circumstàncies, una persona misteriosa coneguda com a Estrany (el jugador, s'assumeix que és un home per simplificar aquesta descripció, encara que Strange en anglès no determina el sexe) troba un estrany llibre anomenat Myst. D'acord al manual d'instruccions, llegeix el llibre i descobreix una detallada descripció d'un món illenc. L'Estrany posa la seva mà sobre l'última pàgina i és transportat a aquest món en el qual únicament té l'opció d'explorar. No obstant això, aquests successos ocorren de forma lleugerament diferent en el joc. Quan obre el llibre, l'Estrany descobreix que la primera pàgina està ocupada per una única imatge en moviment o panell enllaçable. Aquesta imatge mostra la vista aèria d'una illa. En tocar la imatge, l'Estrany és transportat a l'illa i és abandonat allí sense més opció que explorar-la.
La Illa Myst conté una biblioteca on es poden trobar dos llibres: un de vermell i un de blau. Aquests llibres són paranys per Sirrus i Achenar, respectivament, dos homes que diuen ser els fills d'Atrus. Atrus és el misteriós i poderós propietari de l'Illa Myst que pot escriure llibres especials («llibres portals» o «llibres enllaçables») mitjançant una antiga pràctica coneguda com L'Art, que transporta a l'usuari entre mons o «Eres» que descriuen. Des dels panells enllaçables dels seus llibres, Sirrus i Achenar preguen a l'Estrany que els deixi escapar. No obstant això, als llibres els falten diverses pàgines, així que els seus missatges són poc clars al principi.
Conforme l'Estrany continua explorant l'illa, més llibres són descoberts amagats entre complexos mecanismes i puzles. Hi ha quatre llibres en total, cadascun enllaçant a mons diferents o Eres. L'Estrany ha d'explorar cada Era, trobar les pàgines vermelles i blaves amagades en aquesta Era i després tornar a Myst.
miniatura|Un lloc de Gran Bretanya que s'assembla molt a l'inici de Myst. Aquestes pàgines poden ser reposades en el seu llibre corresponent. Quan l'Estrany afegeix més pàgines als llibres, tots dos germans poden parlar més i de forma més clara. Durant tot aquest procés, tots dos germans mantenen que no s'ha de confiar en l'altre germà. Després de recollir quatre pàgines, els germans poden parlar tan clarament que poden dir-li a l'Estrany on està amagada la cinquena pàgina. Si l'estrany dona a cada germà la seva cinquena pàgina, ells s'alliberaran. L'Estrany ha de triar. Ajudar a Sirrus o a Achenar, o a cap.
Els germans preguen ser alliberats i, per sobre de tot, que el jugador no toqui el llibre verd que està emmagatzemat en la mateixa localització que les últimes pàgines. Ells diuen que aquest llibre és com el seu i que si l'obre, l'Estrany hi quedarà empresonat. La veritat és que el llibre porta fins a D'ni, on el seu pare Atrus està tancat. Atrus demana al jugador que li porti l'última pàgina que està amagada a l'Illa Myst. Ell no pot exercir justícia sobre els seus fills a Myst sense l'última pàgina. La nota que explica com aconseguir la pàgina ha estat trencada i portada a dues de les Eres pels germans. L'única forma d'aconseguir la victòria és la següent: entrar a D'ni sense la pàgina porta a un empresonament etern i alliberar a qualsevol dels germans porta al jugador a quedar atrapat en el seu llibre.
Les respostes a les Preguntes més freqüents (FAQ) de la pàgina web de Cyan, Inc suggereixen que en la «història real» Sirrus i Achenar van ser fets presoners en Eres, no atrapats en els seus llibres, la qual cosa significa que no haguessin pogut tenir comunicació possible amb l'Estrany. Després de revelar els misteris de la història passada de Myst, es va fixar que els successos descrits succeeixen a principis de 1800.
Desenvolupament Rerafons
El 1988 els germans Rand i Robyn Miller vivien separats als Estats Units. Robyn estava prenent un any de descans de la universitat, escrivint i intentant establir una residència estatal. Rand era un programador informàtic per a un banc. Rand es va acostar al seu germà amb la idea de fer servir un llibre de contes interactiu usant HyperCard. Els germans no eren fans dels videojocs, tot i que estaven familiaritzats amb Dungeons & Dragons, i van jugar al Zork. Al soterrani dels seus pares—Robyn no posseïa cap ordinador—Robyn va començar a dibuixar i crear una història no lineal que finalment es convertiria en el seu primer joc, The Manhole.—També es reflecteix a Youtube. The Manhole i els jocs que van seguir—Cosmic Osmo i Spelunx—es van dirigir específicament als nens i compartien la mateixa estètica: gràfics en blanc i negre, una jugabilitat d'apuntar i clicar, un punt de vista en primera persona i mons explorables. Robyn va recordar que els jocs eren més sobre l'exploració que de narrativa: "En els projectes que vam fer per als nens, realment no explicàvem històries ... Són només mons que exploraríeu."
Al voltant de 1990, els germans van decidir crear un joc que els agradaria als adults. Entre els seus objectius es trobaven personatges creïbles, una història no lineal i per al jugador com a protagonista per prendre decisions ètiques. Els Miller van llançar el joc amb Activision sota el títol The Gray Summons; Robyn va recordar que Activision els va dir que es quedessin amb els jocs infantils. En el moment del fracàs, no estaven bé financerament—"estaven menjant arròs, mongetes i formatge governamental i això [va ser] la nostra dieta." Davant del final de la seva carrera productiva, Sunsoft es va acostar als Miller per crear un joc orientat a adults. Com amb The Gray Summons, els Miller volien que el seu joc tingués una història no lineal amb personatges creïbles i una elecció ètica. També volien produir un joc amb gràfics molt més impressionants que els seus esforços anteriors—en un moment determinat consideraven fer el joc completament dibuixat a mà. Finalment, sabien que la seva història seria de misteri.
El desenvolupament de Myst va començar el 1991. L'equip creatiu del joc estava format pels germans Rand i Robyn, amb l'ajut del dissenyador de so Chris Brandkamp, l'artista i animador 3D Chuck Carter, Richard Watson, Bonnie McDowall i Ryan Miller, que junts van crear Cyan, Inc. Myst va ser la col·laboració més gran i més llarga que Cyan havia intentat en aquell moment. Cyan es va inspirar en jocs com Zork, l'univers mític de Star Wars, portals a altres mons com a les Les Cròniques de Nàrnia de C. S. Lewis, i les misterioses illes de la literatura antiga com les de Jules Verne. El nom del joc, a més de l'atmosfera solitària i misteriosa de l'illa, s'inspirava en el llibre L'illa misteriosa de Verne.
Sunsoft no estava interessat en el joc per a PC i es va centrar en el mercat de les consoles de videojocs. En aquell moment, les consoles no tenien discs durs ni petits buffers de memòria, el que significa que el joc havia de ser dissenyat al voltant d'aquestes limitacions tècniques. Per resoldre aquest problema, es van compartimentar parts dels entorns del joc a les diferents eres. Els Miller van decidir que a la majoria de la gent no els agradaven els puzles. Per tant, un bon trencaclosques se sentiria familiar i formaria part del món—no com un trencaclosques, però una cosa que els jugadors poden descobrir com un interruptor a casa seva, utilitzant l'observació i el sentit comú. Cyan no tenia fans per complaure, i no sabia exactament a qui dedicaria el joc; Robyn sentia que no havia de endevinar les seves opcions i podria "explorar el món mentre el dissenyàvem" i construir un joc per a ells mateixos. En una entrevista del 2016, Rand Miller va afirmar que es va esforçar en dissenyar els trencaclosques de Myst i els seus jocs posteriors intentant equilibrar tres aspectes: els puzles en si mateixos, l'entorn i la història. Rand també va afirmar que volien assegurar-se que les pistes de les solucions als trencaclosques eren evidents i es presentessin al jugador d'una manera perquè aquestes connexions es fessin: "un cop el jugador troba la solució, i ens culpa, per tant no hem fet una bona feina, però si es culpen ells mateixos, llavors sí que ho hem fet bé."
Cyan va proposar Myst a Sunsoft per $265.000—més del doble del que pensaven que costaria desenvolupar el joc, però, finalment, menys del cost que va costar produir. Després d'obtenir l'objectiu, Cyan va provar tot el joc en forma de Dungeons and Dragons per identificar problemes importants abans d'iniciar la producció completa.
Producció miniatura|upright|Es van utilitzar equips Macintosh com aquest per desenvolupar Myst. Les unitats de CD-ROM lentes i la reduïda memòria de les consoles de joc van ser les principals limitacions tècniques.