1069 als Països Catalans, Aragó i Occitània Comtats de Barcelona, Girona i Osona Durant l'any 1069 el regnat de Ramon Berenguer I i Almodis viu un moment de consolidació administrativa, jurídica i econòmica i els seus dominis no pateixen batalles, tot i que pressionen econòmicament les taifes andalusines.Bonnassie, Pierre. Catalunya mil anys enrere (segles X-XI). Barcelona: Edicions 62, 1979, vol. II, p. 122.
Durant l'any 1069 els comtes de Barcelona continuen cobrant paries de les taifes islàmics que els permeten comprar castells per fortificar les fronteres.Sobrequés i Callicó, Jaume. Els comtes de Barcelona. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 58. La Taifa de Saragossa els pagava de 10.000 a 12.000 mancusos d'or anuals; el de Lleida, de 2.000 a 5.000; i el de Tortosa, uns 3.000.
A més, després del concili de Girona de l'any anterior, els tribunals dels comtats catalans actuen per a frenar els abusos dels nobles contra els pagesos.Bonnassie, Pierre. Catalunya mil anys enrere (segles X-XI). Barcelona: Edicions 62, 1979, vol. II, p. 115. ISBN 978-84-297-1478-4 Respecte les seves relacions amb Occitània, durant el 1069 els comtes de Barcelona reben juraments de fidelitat de diversos castlans dels comtats de Carcassona i Rasés que havien adquirit l'any anteriorSobrequés i Callicó, Jaume. Els comtes de Barcelona. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 62. ISBN 978-84-15267-24-9 i Almodis, d'origen occità, aprofita els seus vincles familiars occitans, on hi actua com a co-sobirana.VVAA. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, vol. XX, p. 48. ISBN 84-85194-56-X Els comtes també reben juraments de fidelitat de nobles dels comtats com els Cervelló i els Queralt al Penedès i al Comtat d'Osona.Conde y Delgado de Molina, Rafael. Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona. Barcelona: Fundació Noguera, 2011, p. 272.
El 20 de gener un noble local ven unes terres ubicades al terme del Castell de Montbui (sota el "senyoriu suprem" de Ramon Berenguer I, al Monestir de Sant Cugat.Mas, Josep. Cartulari de Sant Cugat del Vallès. Barcelona: Tipografia de la Casa de Caritat, 1921, vol. IV, p. 89.
El 14 de febrer un matrimoni local de Sant Boi de Llobregat ven unes vines al monestir de Sant Cugat en un document que demostra que el pas del riu Llobregat estava dominada pel monestir.Mas, Josep. Cartulari de Sant Cugat del Vallès. Barcelona: Tipografia de la Casa de Caritat, 1921, vol. IV, p. 92. El 15 de febrer un document explica la venda d'una vinya al terme de Badalona per un home anomenat Guifré a la canònica de Barcelona que demostra que la diòcesi comprava les millors terres de cultiu de la costa barcelonina.Mas, Josep. Cartulari de Sant Cugat del Vallès. Barcelona: Tipografia de la Casa de Caritat, 1921, vol. IV, p. 94
El 10 de març Ramon Berenguer I i Almodis signen una donació d'alous al monestir de Sant Benet de Bages perquè els seus monjos resin per la seva salut.Ordeig i Mata, Ramon. Guillem de Balsareny, bisbe de Vic (1046-1075). Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, 2012, p. 161. ISBN 978-84-936936-7-1 Al març un document registra un intercanvi de terres al "Vilar d'Oruç" (entre els actuals districtes de Les Corts i Sants) que documenta que el comte protegia conreus de secà vora la Via Augusta, el camí de les Corts.Ruiz Domènec, José Enrique. L'estructura de la família de la gran noblesa catalana (950-1200). Barcelona: CSIC, 1985, p. 84.
El 12 d'abril els comtes de Barcelona donen terres i vinyes a la zona de la Magòria (actual Sants-Montjuic), a Barcelona, a la canònica de Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona.Conde y Delgado de Molina, Rafael. Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona: Fundació Noguera, 2011, vol. III, p. 278. ISBN 978-84-9975-131-3
Al maig es signa un document que delimita els termes entre el castell de Burriac i el castell de la Mata de Mataró signat pels "homes del comte" que fan de testimonis.VVAA. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, vol. XX (El Maresme), p. 442. ISBN 84-7739-401-6 Un altre pergamí delimita les "sauneries" (zones d'extracció de sal o aiguamolls) a la zona de Gavà i Castelldefels i els comtes confirmen els drets de pastura i pesca a les rodalies del castell d'Eramprunyà per fomentar el poblament de la costa del Baix Llobregat.VVAA. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, vol. XX (El Baix Llobregat), p. 320. ISBN 84-7739-401-6 Al vescomtat de Girona, el vescomte Ponç I de Cabrera signa la seva fidelitat envers el comte de Barcelona pel control del castell de Blanes a canvi de protegir la costa contra les ràtzies sarraïnes.
El 8 de juny Bernat Amat, un noble local, dona un alou a Sant Martí de Provençals que demostren que el teixit agrícola de la ciutat s'expandia cap el riu Besòs.Mas, Josep. Notes històriques de la ciutat de Barcelona. Barcelona: Tipografia de la Casa de Caritat, 1914, vol. IX, p. 45 El 15 de juny el vescomte Ramon Folc I de Cardona emet un document en què confirma les franqueses per als habitants de la vil·la de Cardona que treballaven a les salines sota la protecció comtal barcelonina.VVAA. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984, vol. XI (El Bages), p. 152. ISBN 84-85194-57-8
El 10 de juliol es signa una "convenientia" entre el noble Guillem de Castellví i Ramon Berenguer I en què el primer li jura fidelitat al comte per les torres i fortificacions que controlen el congost de Martorell i que ha de cedir-li el Castell de Rosanes quan ho necessiti.Conde y Delgado de Molina, Rafael. Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona: Fundació Noguera, 2011, vol. III, p. 282. ISBN 978-84-9975-131-3 El 25 de juliol es documenta la venta d'una casa amb hort al barri de Sant Jaume, dins la ciutat romana de Barcelona.Baucells i Josa, Josep. La sèrie 'Libri Antiquitatum' de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona. Barcelona: Fundació Noguera, 1983, vol. I, p. 112. ISBN 84-398-0125-9
A l'agost, al vescomtat de Bas, s'hi documenta una donació del vescomte al Monestir de Sant Joan de les Abadesses d'uns drets sobre unes terres a La Vall d'en Bas a canvi de la protecció espiritual del monestir.Pladevall i Font, Antoni. L'església a Catalunya: història dels bisbats catalans. Barcelona: Pòrtic, 2007, p. 56. ISBN 978-84-9803-241-1
Durant el setembre a Manresa hi ha un judici presidit pel jutge Bonsom sobre la propietat d'un molí al riu Cardener en el qual s'hi apliquen per primera vegada criteris que posteriorment formarien part dels Usatges de Barcelona.Feliu de la Penya, Narcís. Anales de Cataluña. Barcelona: Juan Pablo Martí, 1709, Tomo I, p. 544-545. El dia 3 es signa un intercanvi de terres al terme de Sant Vicenç dels Horts en què els comte de Barcelona cedeix uns camps de regadiu a un vassall anomenat Arnau a canvi d'un cavall i una espasa.Bonnassie, Pierre. Catalunya mil anys enrere (segles X-XI). Barcelona: Edicions 62, 1979, vol. II, p. 142. ISBN 978-84-297-1478-4 A la Vila de Donis (Sant Gervasi) uns documents fixen la delimitació d'uns horts que pagaven el delme al bisbat de Barcelona.Pladevall i Font, Antoni. L'església a Catalunya: història dels bisbats catalans. Barcelona: Pòrtic, 2007, p. 58. ISBN 978-84-9803-241-1
El 20 d'octubre els Balsareny intervanvien unes terres amb el bisbat de Vic en un document que especifica els límits del castell de Balsareny que era molt important per defensar la plana de Vic. El 30 d'octubre els comtes signen un pacte de convenientia amb diversos mercaders de Barcelona per regular el trànsit marítim i la protecció de les naus que portaven a la ciutat les riqueses de les paries de la taifa de Tortosa.Bonnassie, Pierre. Catalunya mil anys enrere (segles X-XI). Barcelona: Edicions 62, 1979, vol. II, p. 138. ISBN 978-84-297-1478-4 Aquest document és un dels primers que apunten cap a una futura organització del consolat de mar.
El novembre la catedral de Barcelona rep una donació "pro anima" d'un alou a la zona de Sant Feliu de Llobregat en un document que descriu l'existència de molins fariners a la vora del riu que demostren una important activitat econòmica a la zona.Baucells i Josa, Josep. La sèrie 'Libri Antiquitatum' de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona. Barcelona: Fundació Noguera, 1983, vol. I, p. 114. ISBN 84-398-0125-9 A la zona de Tiana es documenta un plet per la propietat d'uns molins on el representant del comte beneficia un petit propietari contra les pretensions d'un noble local.Bonnassie, Pierre. Catalunya mil anys enrere (segles X-XI). Barcelona: Edicions 62, 1979, vol. II, p. 145.
Ramon Berenguer I i Almodis signen donant al vistiplau i donant suport a la fundació de la canònica de Santa Maria de Vilabertran per part del noble Pere Rigall. Durant el 1069 entren captius musulmans a la ciutat de Barcelona que foren venuts al mercat o que van ser obligats a treballar en les obres de la catedral.Bonnassie, Pierre. Catalunya mil anys enrere (segles X-XI). Barcelona: Edicions 62, 1979, vol. II, p. 148-150.
Els comtes demostren la seva riquesa degut a l'entrada de les paries quan Almodis adquireix teixits de seda andalusins i objectes d'orfebreria comprats a Còrdova i Saragossa.Sobrequés i Callicó, Jaume. Els comtes de Barcelona. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 59-60. ISBN 978-84-15267-24-9
El bisbe de Barcelona Berenguer I participa en el consell comtal per gestionar les paries dels musulmans i el bisbat rep part d'aquests tributs per a obres pietoses o edificacions.Pladevall i Font, Antoni. L'església a Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 2007, p. 55. ISBN 978-84-9803-241-1
El bisbe de Vic Guillem de Balsareny reorganitza les redes del bisbat i s'hi documenten vendes de terres i cessions de delmes per finançar la canònica de la catedral de Vic.Ordeig i Mata, Ramon. Guillem de Balsareny, bisbe de Vic. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, 2012, p. 159. ISBN 978-84-936936-7-1
Comtats d'Urgell, de Pallars Jussà i de Pallars Sobirà i Bisbat d'Urgell Comtat d'Urgell El comte d'Urgell Ermengol IV d'Urgell regna sobre un comtat que està en un període de transició i preparació militar cap al sud, a la zona de la Noguera i consolida les estructures feudals amb els seus vescomtes. A finals d'any, el comte signa un tractat d'aliança amb Artau I de Pallars Sobirà per unes disputes que tenien sobre fortificacions que aquest volia fer a la Ribera de Cardós, en territori del comtat d'Urgell.Pladevall i Font, Antoni. L'església a Catalunya: història dels bisbats catalans. Barcelona: Pòrtic, 2007, p. 72. ISBN 978-84-9803-241-1
Entre el febrer i el març Ermengol IV promou el repoblament de Guissona i Agramunt, on concedeix terres a homes lliures per crear una línia de defensa contra Balaguer. El 15 d'abril Ermengol IV fa una donació a la Catedral de la Seu d'Urgell en un document on confirma els béns de la canònica i demana que orin per a l'èxit de les seves futures campanyes militars contra els sarraïns de la taifa de Lleida.VVAA. Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, vol. VI (L'Alt Urgell i l'Andorra), p. 165. ISBN 84-7739-457-1 El 23 de maig Arnau Mir de Tost, vescomte d'Àger signa un pacte de "convenientia" amb el seu gendre, el vescomte de Girona Ponç I de Cabrera en què regulen les guarnicions dels castells de la vall d'Àger i es potencia la defensa dels pasos cap el comtat de Pallars Jussà.Fité i Llevot, Francesc. Arnau Mir de Tost, un senyor de frontera al segle XI. Lleida: Pagès Editors, 2010, p. 210-215. ISBN 978-84-9779-985-0 Aquest dia, Arnau Mir de Tost i la seva filla Valença de Tost fan una dotació extraordinària de béns procedents del botí de guerra a la col·legiata de Sant Pere d'Àger. El mateix mes, el vescomte Miró II d'Urgell i el seu fill Ramon II signen donacions d'alous de la vall de la Vansa pel manteniment del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles.Gascón Chopo, Carles. El vescomtat de Castellbò. La Seu d'Urgell: Anem Editors, 2014, p. 34. ISBN 978-99920-65-02-4