El hip-hop és un moviment artístic, cultural, urbà, juvenil i transgressor que va néixer a principi de la dècada del 1970 entre les comunitats afroamericanes i hispanoparlants del barri sud del Bronx, de Nova York.
La concepció clàssica del hip-hop se centra en l'existència de quatre aspectes o "pilars" fonamentals de la cultura: El MCing (o rapping), el DJing (o turntablism), el breakdancing (o b-boying) i el graffiti. La intersecció d'aquests quatre elements va generar una gran revolució cultural que es va estendre a les comunitats urbanes i suburbanes de tot el món. La influència global de la cultura del hip-hop ha donat peu al beatboxing, l'activisme polític, la tecnologia, l'art, l'entreteniment, els mitjans de comunicació, el disseny de roba o el de complements.
Es tracta d'un moviment intercultural i multiracial que rep una gran influència, sobretot, de les comunitats jamaicanes, porto-riquenyes i afroamericanes que conviuen en els barris marginals novajorquins, i sorgeix com a reacció a l'estigmatització que sofreixen els joves d'aquests barris. El llenguatge del hip-hop, des dels seus inicis, ha pretès reflectir la realitat social dels que l'utilitzen, la vida del carrer, i per aquesta raó la seva expansió a altres països s'ha produït de forma imparable, absorbint les característiques culturals dels llocs on s'implanta.
Conceptes La unió de dos dels elements, el MC (Master of Ceremonies) i el discjòquei, conformen l'estil musical del hip-hop: El rap, en la recitació rítmica de rimes i jocs de paraules, a càrrec de l'MC, que pot rapejar una lletra prèviament escrita o improvisar (freestyle), i ho pot fer sobre un fons musical rítmic repetitiu i sincopat (beat) o a cappella. Es pot parlar de molts temes, normalment es parla de la vida dels carrers, de crítica social o sobre ells mateixos. El flow (fluxe o fluïdesa en anglès), és la qualitat més valorada de l'MC. Es tracta de la cadència o capacitat de l'MC per crear ritmes mitjançant les síl·labes que recita de forma fluida per sobre del beat. L'estil musical que acompanya el MC és una evolució del Funk i el breakbeat, que també pot ser instrumental. La música hip-hop es caracteritza per la seva rítmica i/o ballabilitat. El Turntablism o DJing és l'art de crear música mitjançant la manipulació de música preexistent amb discos de vinil i l'addició d'efectes de so, a càrrec del DJ. Per fer-ho normalment s'utilitzen dos plats de vinil, una taula de mescles i altres aparells electrònics com caixes de ritmes o sintetitzadors, però també es pot realitzar mitjançant programari informàtic d'edició de so (beat-making). Els beats creats pel DJ acostumen a servir d'acompanyament de l'MC, en el qual es coneix com a música rap, però també per marcar el ritme en les actuacions de Breakdance. El BBoying és l'art de ballar el breakdance al so del beat punxat pel DJ, que combina moviments aeròbics i rítmics influenciats per la capoeira, les arts marcials asiàtiques, el funk, la gimnàstica i diferents balls aborígens africans. A la persona que practica aquest ball se'l denomina b boy, b girl, fly girl o breaker. També se li diu b-boy/girl al que segueix aquesta cultura. El Graffiti és la principal expressió visual del hip-hop en les arts plàstiques. Consisteix a pintar murals amb pintura en aerosol sobre superfícies urbanes com poden ser murs de qualsevol material, així com trens, portes, mobiliari urbà i altres, a càrrec del tager. El més comú és que els artistes dediquin les seves obres a pintar el seu nom o sobrenom. L'estètica dels graffitis ha influït en la història (com en les tires de The Boondocks) i en el disseny de roba, portades de discos, i altres objectes. Normalment, el graffiti consisteix en el nom artístic de l'autor, amb voluntat d'estil, de caràcter artístic i amb l'única intenció de ser reconegut. El Tag va bastant unit amb l'art del graffiti, els escriptors que pinten les seves obres en el mobiliari urbà solen firmar-les amb un gargot personal, l'anomenat tag, però no sempre van units a l'obra pintada, es poden trobar personalitzats sense relacionar-se amb cap graffiti pels carrers, acció denominada taggejar i, posteriorment evolucionada a takejar per la seva estreta relació amb els retoladors Taker amb el que se solen fer aquestes firmes. El beatboxing és la tècnica d'imitar amb la boca sons de percussió o instruments propis de la música rap o hip-hop. Les batalles de galls són competicions entre dos rapers per determinar qui rima millor en un ambient d'improvisació.
Etimologia miniatura|Break dance al carrer miniatura|MC del grup de rap senegalès Darra J miniatura|211ppx|Graffiti La construcció del terme hip-hop sovint s'atribueix a Keith Cowboy, un raper amb Grandmaster Flash and The Furious Five. Malgrat que Lovebug Starski, Keith Cowboy, i DJ Hollywood ja van fer servir aquest terme quan la música que hi corresponia encara era coneguda com a disco rap, es creu que Cowboy va crear l'expressió mentre feia broma amb un amic que s'havia allistat a l'exèrcit mentre feien scat amb les paraules "hip/hop/hip/hop" d'una manera que parodiava la cadència rítmica de la marxa disciplinada dels soldats Més tard, Cowboy va treballar més les possibilitats d'aquests mots en una interpretació pública, cosa que va ser ràpidament imitada per altres artistes, com per exemple la cançó Rapper's delight de The Sugarhill Gang.
El qui havia estat membre dels Black Spades, Afrika Bambaataa és considerat el primer a haver emprat el terme per descriure la subcultura a la qual pertany el hip-hop, tot i que també s'ha suggerit que possiblement el terme originalment va ser emprat de manera burlesca o amb menyspreu contra el nou tipus de música. El primer ús imprès del terme el va fer al Village VoiceHagar, Steven. "Afrika Bambaataa’s Hip-Hop," Village Voice Steven Hager, que posteriorment va escriure una història del hip-hop, publicada l'any 1984.Hager, Steven. Hip Hop: The Illustrated History of Break Dancing, Rap Music, and Graffiti. St Martins Press, 1984.
Història El moviment hip-hop va començar a prendre forma en la dècada dels setanta a alguns barris marginals de Nova York, específicament al South Bronx. Durant aquesta època, l'economia de la ciutat s'estava ensorrant a causa de la indústria manufacturera i la construcció de l'autopista Cross Bronx. Gran part de la classe mitjana blanca es va traslladar als afores per escapar dels problemes socials i econòmics. La migració va canviar la demografia i les condicions van empitjorar als veïnats poblats per afroamericans, porto-riquenys i immigrants caribenys. La desesperació urbana va provocar l'augment de la delinqüència, la violència i la pobresa. Per tant, les empreses van tancar les portes i la joventut va quedar sense oportunitats econòmiques i fonts d'entreteniment. Aquesta gent es va dirigir als carrers en cerca de recreació i autoexpressió.
Aleshores, un dels estils musicals més en voga era el Funk, molt apte per al ball. En aquests barris, joves amb inquietuds estètiques s'aventuraven a "escriure", és a dir, a pintar els seus Graffitis de grans lletres de colors i altres motius en zones d'accés restringit, però des de les quals tota la ciutat podia contemplar les seves obres: el lloc preferit per a aquestes exposicions efímeres eren els exteriors dels vagons del metro.
Comencen unes festes de barri, i van començar assignant les bases per a tot el relacionat amb la cultura hip-hop del moment. En aquestes mateixes festes a Tuckkan de T- SUD se li va ocórrer inventar una de les tècniques més utilitzades en DJing fins avui dia com és el "backspin" o "recuperacions", i així donar principi a tota una nova forma d'expressió musical a través dels turntables (giradiscos). Les pistes de ball dels breakers es van fer amb làmines de cartó i els llenços per graffitis a partir de parets de maó. Aquesta nova era del hip-hop estava sent impulsada per la ira, les privacions, la desesperació, les barreres racials i la violència.
Al llarg de tota la dècada dels anys setanta el hip-hop va evolucionant i desenvolupant un llenguatge propi en les quatre disciplines que en formen part, però sempre sense sortir dels barris que l'han vist néixer (sobretot Harlem i el Bronx).
Un dels pioners del hip-hop més influents va ser Kool Herc. Va fer història el 1973 quan la seva germana i ell van organitzar el «Back to School Jam», una festa que va llençar el moviment hip-hop. També va introduït la tècnica de DJ breakbeat (d'adaptacions de les cançons jamaicanes, però ell tocava Funk i) i així donar als B-Boys (break-boys, anomenats així perquè es dedicaven a ballar en els breakbeats) més temps per a realitzar els seus passos de ball, que aprofitaven aquesta secció de la música per a llançar-se a terra a demostrar els seus moviments, barreja dels de James Brown i els vistos per ells en les pel·lícules de Kung-Fu. D'altra banda, també es propiciava que l'"animador" de la festa (el "mestre de cerimònia", o "MC") pogués animar el públic a través del micròfon al mateix temps que les instrumentals que els DJ estaven fent sonar. Aquestes intervencions del MC es van convertir després en l'expressió lírica del rap.
Una altra figura influent del hip-hop va ser Afrika Bambaataa, també conegut com «El Padrino». Va ser un DJ i productor musical pieoner que va organitzar festes de barri al Bronx a finals de la dècada dels setanta. Va formar Universal Zulu Nation, una organització orientada a la música que fomenta la pau i la unitat a través de les expressions de la cultura hip-hop. Els membres van introduir als joves urbans a ser DJ, breakdance, rap i art visual. Bambaataa va anomenar aquestes formes d'expressió com els quatre elements del hip-hop.
Grandmaster Flash va ser el primer DJ a manipular discs cap enrere, endavant i cap a l'esquerra. També va inventar diverses tècniques de DJ, com el backspin, cut, punch i scratching. En una entrevista va dir el següent:
Un dia estava escoltant música, amb el volum una mica alt, i la meva mare va colpejar la porta cridant molt fort: "Si no apagues aquesta música, t'escanyo!"; jo portava els auriculars posats, vaig parar el vinil i vaig començar a fer anar el disc endavant i enrere, i vaig al·lucinar, de manera que vaig començar a experimentar amb això durant un parell de mesos, fins que ho vaig treure, i vaig sortir amb l'Scratch.Cultura del hip-hop
És a partir de 1979, amb la firma del primer contracte discogràfic per part d'un grup de música rap (Fatback Band), i poc després amb el primer èxit d'aquest tipus de música (Rapper's Delight del grup Sugarhill Gang), que el hip-hop aconsegueix traspassar el què havien estat les seves fronteres fins aquell moment. El fenomen s'expandeix de forma molt ràpida per tot el territori nord-americà, arribant als primers llocs de les llistes de vendes a partir de 1986 (en què l'àlbum "Licensed to ill" dels Beastie Boys arriba al núm. 1 de les llistes de Billboard). Els anys entre 1989 i mitjans dels noranta són considerats l'edat d'or del hip-hop i estan caracteritzats per la seva diversitat, qualitat, innovació i influència.
Al llarg de la primera meitat dels anys vuitanta el b-boying es converteix en el primer aspecte del hip-hop que arriba als països d'Europa occidental i a d'altres com Austràlia, Japó i Sud-àfrica, i poc després ho fan el graffiti i la música de rap en aquest ordre. Es continua expandit a la segona meitat dels anys vuitanta, i arriba a ser un fenomen mundial a la primera meitat dels anys noranta. A partir de 1984 comença a penetrar el b-boying i el graffiti a la perifèria de les principals ciutats de l'Estat Espanyol. Poc després ho fa la música de rap. Sorgeixen els primers grups de música rap, i al llarg dels anys noranta es comencen a editar els primers treballs discogràfics. Durant la dècada següent, el gènere aconsegueix els seus primers discos d'or.
L'edat d'or