El Palau dels Tagamanent o Casa del Conestable, és un edifici de Granollers (Vallès Oriental, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Història En un principi pertanyia als Tagamanent, senyors del castell de Tagamanent. Al , la pubilla Isabel de Tagamanent i de Palou es casà amb Joan de Montbui, i l'hereu fou Joan de Montbui i de Tagamanent, que va tenir un paper rellevant durant la Guerra Civil catalana contra Joan II, on va lluitar al bàndol de la Generalitat. Aquesta proclamà comte de Barcelona i rei d'Aragó al Conestable de Portugal Pere, fill del rei de Portugal, que hi va morir de tuberculosi el 29 de juny del 1466, envoltat de nobles fidels catalans i portuguesos. Posteriorment, aquests acompanyaren el fèretre reial fins a l'església de Santa Maria del Mar a Barcelona.
Els Montbui entroncaren amb els Rocabertí, originaris de l'Empordà, i Jaume de Rocabertí-Tagamanent i de Sarriera es va casar amb Aldonça Descoll i de Tord. El 1628, el seu net Miquel de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Icard, baró de Montbui, es casà amb la pubilla Maria d’Alentorn i de Salbà, baronessa de Rialb i senyora de Graell, Seró, la Vansa i la torre Salbana. La seva filla Maria de Rocabertí-Tagamanent-Descoll i d'Alentorn es va casar amb Josep Galceran de Pinós-Santcliment, senyor de Santa Maria de Barberà, amb qui va tenir dos fills, del que en destacaren dos com a defensors de la causa austriacista a la Guerra de Successió: Miquel i Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí. El 1702, Felip V concedí a aquest darrer el títol de marquès de Barberà.
El 1813, la comunitat de caputxins, que havia perdut el seu convent de dalt la serra de la Torreta passà a la casa del Conestable, cedida pel marquès de Barberà.
miniatura|esquerra|Detall del portal adovellat i la finestra coronella
Als últims dos segles, el casal ha sofert greus danys i múltiples reformes: a començaments del , una part fou enderrocada per a construir una casa moderna; el 1886 es va reedificar la façana; el 1908, l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall hi va reformar la façana; el 1910 s'hi va col·locar un rètol i portes de ferro al portal, i s'hi va obrir una finestra de 0,60 m d'ample per 2 m d'alçada; el 1940, l'Ajuntament va donar permís per a enderrocar-ne la part oriental per a construir-hi un edifici modern i les finestres de pedra foren venudes al propietari de Can Many; el 1956 es va eixamplar el portal d'entrada, i el 1958 l'aparador d'una botiga; el 1961 s'amplià en 0,5 m el finestral i se'n va reforçar la llinda; el 1966 es va estretar la façana (1,05 m a un costat i 1,25 m a l’altre), es va substituir la porta d'entrada a la botiga per una finestra àmplia i s'hi va afegir un pis.
Entre 1980 i 1981 va ser restaurat segons un projecte de Joan Valls i Ribas.
Edifici De l'antic casal del només resta la part central. Consta de planta baixa i dos pisos, amb façana plana de paredat comú sense arrebossar. El portal d'entrada és d'arc de mig punt adovellat. Al primer pis hi ha una finestra coronella de tres ull, amb arquets lobulats simples que descansen sobre frisos amb rosetes als extrems i cues columnetes amb sengles capitells decorats amb fulles d'acant i dos escuts dels Rocabertí a cada àbac. Al segon pis hi ha una finestra d'arc conopial que té a l'intradós un arc de taló lobulat amb traceria i es recolza en dues impostes amb tres rosetes en relleu cadascuna.
A l'interior hi ha un pati, al mur de llevant del qual es conserva una finestra d'arc conopial trilobulat format per dues peces, així com una altra finestra d'arc conopial polilobulat format per dues peces amb decoració vegetal que descansen sobre sengles impostes decorades amb rosetes en relleu. Al segons pis, per la banda del carreró de Sant Esperança, es conserva part d'una finestra geminada, de la qual només resten dues pedres treballades de l'acabament i algun dels carreus dels brancals.
Referències
Vegeu també Casa Descoll
Bibliografia
Tagamanent Tagamanent Categoria:Patrimoni monumental de Granollers Categoria:Edificis de Granollers Categoria:Edificis gòtics del Vallès Oriental