miniatura|Manifestació a Bangladesh per l'ocupació de les dones. La història de la dona, anomenada Herstory a l'àmbit anglosaxó, és l'estudi del paper que les dones han jugat en la història, juntament amb els mètodes necessaris per a l'estudi de les dones. Inclou l'estudi de la història del creixement (i davallada) dels drets de la dona durant la història documentada, l'examen de dones individuals amb importància històrica, i l'efecte que els esdeveniments històrics han tingut en les dones. La història de la dona té, per tant, un abast molt més ampli que la història del feminisme.
Introducció Inherent a l'estudi de la història de la dona és el convenciment que els relats més tradicionals de la història han minimitzat o ignorat les contribucions de les dones, així com els efectes que els esdeveniments històrics han tingut en el conjunt de les dones; en aquest aspecte, la història de la dona és sovint una forma de revisionisme històric, la voluntat de desafiar o bé expandir el consens històric tradicional.
Els principals centres d'estudi han estat els Estats Units i el Regne Unit, on ha obert el camí la «segona onada» d'historiadores feministes, influïda per les noves aproximacions al tema que ha fet la història social. Com a feministes, activistes de l'alliberament de la dona, discutint i analitzant l'opressió i les desigualtats que experimenten elles mateixes com a dones, senten la necessitat imperativa d'esbrinar sobre les vides de les seves avantpassades, però s'han trobat molt pocs estudis publicats.
La història sovint ha estat escrita per homes i principalment ha tractat les activitats dels homes en l'esfera pública: guerra, política, diplomàcia i gestió. Les dones han estat excloses per norma general i, quan són esmentades és gairebé sempre en papers reservats típicament al seu gènere, com esposes, mares, filles i amants. La història ha donat al llarg dels segles més valor a allò que era considerat històricament rellevant, i els temes que afectaven o involucraven les dones no s'han considerat, en general, d'aquesta mena.
Història de la dona en alguns països Escòcia Al les dones ja tenen legalment els mateixos drets que els homes, però el gran canvi s'ha produït durant els segles i . Portaven la casa, criaven els nens, eren infermeres, mares, esposes, veïnes, amigues i mestres, però molt poc de les seves activitats va quedar documentat formalment.
Encara que algun treball ja va aparèixer al pas del segle al , la història de les dones escoceses no es va desenvolupar realment com a disciplina científica fins als anys 1980, amb molts treballs sobre les dones d'abans de 1700 apareguts durant les dues darreres dècades. Uns quants estudis recents han mostrat una aproximació biogràfica, mentre que altres treballs han incidit en la investigació de qualsevol altre aspecte de la qüestió, examinant assumptes com el treball, la família, la religió, la delinqüència i la imatge de la dona. Els historiadors també estan descobrint les veus de les dones a les seves cartes, memòries, poesia, i a les sentències judicials. A causa del tardà desenvolupament del camp, bona part de la feina consisteix a recuperar, però cada vegada més la perspicàcia de la història de gènere, tant a altres països com a la història escocesa, després de 1700 s'està utilitzant per reformular les preguntes que ja s'havien fet els historiadors. Futurs treballs haurien de contribuir tant a una reinterpretació de la història escocesa tal com s'explica actualment, com també a una intensificació de la complexitat de la història de la dona a l'edat mitjana tardana i l'inici de l'edat moderna a Gran Bretanya i Europa.Ewan (2009)
França Els historiadors francesos han aconseguit un nivell únic, amb una gran quantitat d'especialistes en la història de gènere i de la dona, malgrat la manca de programes d'estudi i departaments universitaris dedicats a aquestes matèries. El nivell alt d'investigació i publicació sobre les dones i la història de gènere s'explica per l'interès que hi ha a la societat francesa. Aquesta discriminació estructural respecte de l'estudi de la història de gènere a França canvia mercès a l'increment d'estudis internacionals amb la formació de la Unió Europea, i l'increment dels investigadors francesos que surten fora d'Europa.
Antic règim Durant l'Ancien Régime molt poques dones tenien algun poder, excepte algunes reines i les abadesses dels convents catòlics. En la Il·lustració els escrits del filòsof Jean-Jacques Rousseau definien un programa polític per a la reforma de l'Antic Règim basant-se en una reforma dels costums domèstics. La concepció de Rousseau de les relacions entre les esferes privada i pública és més unificada que el que trobem en la sociologia moderna. Rousseau sostenia que el paper domèstic de la dona és una condició estructural prèvia per arribar a la societat «moderna».Jennifer J. Popiel, "Making Mothers: The Advice Genre and the Domestic Ideal, 1760-1830", Journal of Family History 2004 29(4): 339-350
La Llei sàlica impedia l'accés de les dones al poder. Tanmateix, els drets per al cas d'una regència, quan el rei era massa jove per governar per si mateix, situaven la reina mare al centre de poder. La reina podia garantir el traspàs del poder d'un rei a l'altre (del seu difunt marit al seu fill menor d'edat), tot garantint al mateix temps la continuïtat de la dinastia.
Educació de les noies Les aspiracions educatives anaven a l'alça i s'institucionalitzaven cada vegada més per tal de proveir de funcionaris tant l'Església com l'Estat per servir com els seus futurs administradors. Les noies també eren escolaritzades, però no per assumir responsabilitats polítiques. Les noies eren inelegibles per als càrrecs de lideratge i generalment es considerava que tenien un intel·lecte inferior al dels seus germans. A França hi havia moltes petites escoles locals on els fills de la classe obrera (tant els nois com les noies) aprenien a llegir, per millor "saber, estimar, i servir Déu". Els fills i les filles de les elits noble i burgesa, en canvi, rebien uns continguts educatius força diferenciats: els nois anaven a l'escola superior, potser fins i tot a la Universitat, mentre que les seves germanes (si tenien prou sort per marxar de la casa) s'havien de conformar amb un convent, que els oferia un currículum imprecís. La Il·lustració va desafiar aquest model, però no es va oferir cap alternativa real per a l'educació femenina. Només amb professors particulars a casa hi havia alguna possibilitat de formar dones erudites, normalment amb l'únic objectiu de lluir-se després als seus salons.Carolyn C. Lougee, "Noblesse, Domesticity, and Social Reform: The Education of Girls by Fenelon and Saint-Cyr", History of Education Quarterly 1974 14(1): 87-113
Europa de l'Est miniatura|esquerra|Les primeres 18 dones diputades turques (1935) A l'Europa de l'Est s'ha retardat més l'interès per l'estudi de la història de la dona.Maria Bucor, "An Archipelago of Stories: Gender History in Eastern Europe," American Historical Review, Dec 2008, Vol. 113 Issue 5, pp 1375-1389 Hongria és un cas representatiu, on la historiografia ha estat explorada per Petö i Szapor (2007). La historiografia oficial es resistia a incorporar aquest camp especialitzat de la història, principalmca i d'una manca de suport institucional. Abans de 1945, la historiografia tractava principalment els temes nacionalistes que donaven suport al programa polític antidemocràtic de l'estat. Després de 1945, en canv la qual les dones podrien ser un tema històric, en aquesta època es va ignorar el paper del moviment pels drets de la dona durant els primers anys 1900. L'esfondrament del Comunisme el 1989 fou seguit per una dècada de desenvolupaments prometedors durant la qual es van publicar biografies de dones hongareses prominents, i es van dedicar estudis als episodis importants de la història política i cultural de les dones. Tanmateix, la qualitat d'aquesta tasca d'investigació ha estat desigual i ha fracassat en aprofitar els avenços metodològics de la investigació històrica aAndrea Petö and Judith Szapor, "The State of Women's and Gender History in Eastern Europe: The Case of Hungary," Journal of Women's History, Spring 2007, Vol. 19 Issue 1, pp 160-166 IGUALTAT
Japó La història de les dones japoneses ha estat del tot marginada per la investigació històrica fins a la fi del . El tema a penes existia abans de 1945 i fins i tot després d'aquesta data molts historiadors acadèmics eren reticents a acceptar la història de la dona com una part de la història del Japó. Tanmateix, el clima social i polític dels anys 1980 en particular, favorable en molts aspectes a les dones, va proporcionar una oportunitat de desenvolupament a la historiografia de les dones japoneses, i també va afavorir un reconeixement acadèmic més ampli a la qüestió. La investigació, emocionant i innovadora, de la història de les dones japoneses va començar durant els anys 1980. Bona part d'aquesta tasca ha estat feta no només per historiadors acadèmics de la dona, sinó també per escriptors autònoms, periodistes, i historiadors afeccionats; és a dir, per gent que ha estat menys encotillada pels mètodes historiogràfics tradicionals i lesd seves expectatives. L'estudi de la història de les dones japoneses ha arribat ara al punt on ja no cal justificar el tema d'estudi.<ref>Hiroko Tomida, "The Evolution Of Japanese Women'S Historiography," Japan Forum, July 1996, Vol. 8 Issue 2, pp 189-203</ref>
Temes Drets i igualtat
miniatura|Manifestació feminista pel dret de vot de les dones a Nova York, el 1912. El concepte de 'drets de la dona' es refereix als drets civils, polítics i humans reconeguts a les dones. Als Estats Units, els moviments d'abolició van fer saltar les alarmes sobre l'estatus de les dones, però la història del feminisme es remunta abans del (el protofeminisme). L'adveniment de l'època reformista del va significar que les minories invisibles i les majories marginades havien de trobar un catalitzador i un microcosmos en aquells nous aires reformistes. Els primers treballs sobre l'anomenada "qüestió de la dona" criticaven el paper restrictiu de les dones, sense afirmar necessàriament que les dones es trobessin en desavantatge o que els homes haguessin de ser culpabilitzats. El moviment feminista britànic es va iniciar el i continua en l'actualitat. Al principi del , Simone de Beauvoir va escriure una anàlisi detallada de l'opressió de les dones. Els últims anys 1960 i els primers 1970, el moviment feminista va canviar substancialment la condició de les dones a Occident. El detonador de la revolució fou el desenvolupament de la píndola per al control de la concepció el 1960, que va proporcionar a les dones un control fàcil i segur de la contracepció.
Treball