miniatura|Mapa de las Valls Occitanes A. Comunes declarades de llengua occitana segons la llei 482/99"La minoranza linguistica occitana" , lloc de la Regió de Piemont. B. Comunes declarades parcialment de llengua occitana segons la llei 482/99 C. Comunes de les valls no declarades de llengua occitana segons la llei 482/99 D. Comunes declarades de llengua arpitana segons la llei 482/99"La minoranza linguistica francoprovenzale" , lloc de la Regió de Piemont. E. Comunes declarades de llengua francesa segons la llei 482/99"La minoranza linguistica francese" , lloc de la Regió de Piemont. Autres límits F. Comunes italianes del Marquesat de Doçaiga i altres dependències del Comtat de NiçaGirolamo Rossi. Storia del marchesato di Dolceacqua e dei comuni di Pigna e Castelfranco. Oneglia: Tipografia di Giovanni Grilini. 1862. Legir en linha. G. Límit approximatiu de les valls occitanesSegons l'Atlante delle Minoranze Linguistiche del Piemonte e della Provincia di Imperia. H. Límit de la llengua occitana segons l'IRES de Piemont, on s'estendria aquestaEnrico Allasino, Consuelo Ferrier, Sergio Scamuzzi, Tullio Telmon. Le lingue del Piemonte. I. Límit de la llengua occitana segons l'Institut d'estudis occitans, on s'estendria aquestaInstitut d'estudis occitans. "Comunas occitanas d'Itàlia", site Luòcs. J. Límit nord de l'àrea lingüística del brigasc-roiasc K. Límit aproximatiu de la llengua occitana L. Límit aproximatiu de la llengua occitana ancianaErnst Hirsch. Provenzalische Mundarttexte aus Piemont. Tübingen: Niemeyer Max Verlag GmbH, 1978. M. Límit del Comtat de Niça N. Límit de l'antic departament dels Alps Marítims (1793-1814) O. Límit de l'antiga província de Niça (1859-1860) P. Límit oriental de la no-diftongacióFranco Bronzat. "Lingua “valdese” e occitano alpino: parentele morfo-fonetiche e lessicali". Bolletino della Società di Studi Valdesi. N°197. Dicembre 2005. pp 69-112. Q. Límit oriental de /bew/ vs /biw/|alt=Mapa de les Valls Occitanes dins Occitània Les Valls Occitanes (en occità Valadas Occitanas) són un territori d'Occitània sota l'administració d'Itàlia. Es troben administrativament dins de les regions del Piemont i una petita part a la Ligúria, i estan repartides per les províncies italianes de Coni, de Torí i d'Impèria (a Ligúria). En total ocupen 4.500 km² i hi viuen 174.476 habitants, amb capitals demogràfiques a les viles de lo Borg Sant Dalmatz, Buscha, Bueves i Draonier i històriques a Peirosa, Sant Pèire i Entraigas.
Segons estadístiques de l'Ires Piemonte, la varietat vivaro-alpí de l'occità és parlat pel 49,4% de la població de la vall, com és definida a la llei 482/99. Aquest número és resultat d'un sondeig telefònic en italià i, per tant, no es va mesurar el nivell efectiu de competència lingüística en occità. Tots els habitants coneixien l'italià i, segons el mateix sondeix, el 65,1 dels habitants també parlaven el piemontès.Istituto di Ricerche Economico Sociale del Piemonte (2007): Le lingue del Piemonte . (Collana di Ricerche, 113). accesso 11 giugno 2011.
Geografia Segons la proposta de divisió territorial d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, les Valls Occitanes seria una de les vuit regions occitanes, que contindria una única subregió homònima i fins a 11 parçans (comarques occitanes). De nord a sud:
Vall d'Ors Pinerolès i Valls Cluson i Germanasca Vall Pèlis Valls Pò, Bronda i Infernòt Vall Varacha Vall Maira Vall Grana Vall d'Estura Vall Ges Vall Vermenalha i Pes Valls del Quiè
Notes
Enllaços externs Chambra d'òc Guida turistica e informazioni sulle valli occitane nel Piemonte sud-occidentale