va ser un pilot de motociclisme anglès i un dels corredors de motocròs i trial més famosos durant les dècades del 1950 i 1960. Entre els seus nombrosos èxits destaquen 2 Campionats del Món de motocròs de ( i ), 8 victòries al Motocròs de les Nacions amb la selecció britànica, 9 Campionats britànics de motocròs ( a ) i 2 de trial ( i ), una victòria als Sis Dies d'Escòcia de trial (1955) i 8 medalles d'or als Sis Dies Internacionals d'Enduro.

El 1970 li fou atorgada la medalla de l'Orde de l'Imperi Britànic (MBE, Member of the Order of the British Empire) pels seus serveis en el terreny esportiu.

Biografia Jeff Smith començà a pilotar motocicletes de ben menut. A només 9 anys son pare, afeccionat al trial, li regalà una vella Triumph de dos temps. Com recorda Jeff en una entrevista, «Això coincidí amb els dos darrers anys de la Segona Guerra Mundial i la benzina estava racionada. De tant en tant mon pare me'n donava una mica i jo podia conduir pel camp, darrere de casa. Recordo tornar de l'escola i pilotar des de les quatre fins al capvespre».

Acabada la guerra el seu pare li comprà una BSA Bantam 125cc de dos temps, amb la qual Jeff va començar a disputar trials locals. Aviat va començar a pilotar la Norton de trial del seu pare, amb tants bons resultats que la fàbrica el fitxà com a pilot oficial el 1952. El 1953 fitxà per BSA, fent-hi de pilot oficial i de treballador a la fàbrica. Amb aquesta marca guanyà el Campionat britànic de trial les temporades de 1953 i 1954. Aviat va començar a alternar el trial amb el motocròs, disputant-ne algunes curses locals, fins que BSA li proposà de disputar el GP dels Països Baixos de motocròs com a membre de l'equip de fàbrica. Smith guanyà la cursa contra pronòstic, i al cap de poc va guanyar també el prestigiós Experts Grand National a Anglaterra.

Ja el 1955 va guanyar el Gran Premi de Gran Bretanya, començant així una fulgurant carrera internacional en aquest esport que durà fins a finals dels anys 60, coincidint amb el que sovint s'ha anomenat l'època daurada del motocròs. En aquells temps les curses eren esdeveniments multitudinaris, congregant gentades com ara els 100.000 espectadors aplegats al GP de Rússia de 1962, a Sant Petersburg, o els 90.000 assistents al GP de Txecoslovàquia de 1963, a Praga.

Els dos campionats del món miniatura|esquerra|Davant de Rolf Tibblin al Motorcross der Azen de 1964

La temporada de 1964 Smith, conduint la BSA B40 (un model que va passar dels 350cc inicials als 420cc), va guanyar sis Grans Premis d'un total de tretze, sense acabar-ne cap per sota de la tercera plaça. El títol, però, es va decidir al darrer GP atesa la forta resistència oposada per l'anterior campió, el suec Rolf Tibblin.

El 1965 el domini de Smith fou tan aclaparador que aconseguí matemàticament el títol a mitjan temporada. De fet, aquell campionat va ser el cant del cigne de les motocicletes de quatre temps, ja que a partir de 1966 la marca txeca ČZ encetava, pilotada per l'alemany de l'est Paul Friedrichs, una ratxa de tres títols consecutius amb motors de dos temps.

El , per més que BSA s'hi aboqués amb un gran equip d'enginyers, la moto no va acabar de rutllar. A més, al juliol, Smith es veié involucrat en un tràgic accident en què matà el seu company d'equip, Jerry Scott, i el deixà a ell amb fractura de canell i clavícula, a banda de les lògiques seqüeles emocionals.Berry 2011: «Tragedy at Boltby» p. 65 Aquell any, gràcies als punts aconseguits abans de l'accident, va acabar la temporada en tercer lloc final. Jeff Smith mai no va tornar a guanyar el títol mundial malgrat seguir intentant-ho alguns anys i aconseguir encara el subcampionat el .

Retirada El 1970, al final de la seva carrera esportiva, Smith encara va tenir temps de guanyar les dues primeres curses del nou torneig Trans-AMA, acabat de crear. Aquell mateix any li fou atorgat el títol honorífic de Membre de l'Imperi Britànic (MBE).

Un cop retirat de la competició, Smith es va establir als EUA i va ajudar a desenvolupar els models de motocròs del fabricant canadenc Can-Am, provant les motos pels voltants de Las Vegas. El nou model era tan competitiu que el 1974 va ocupar les tres primeres places finals del Campionat dels EUA de motocròs de 250cc.

El 1990, Smith va esdevenir director executiu de l'AHRMA, American Historic Racing Motorcycle Association ("Associació Americana de Curses de Motocicletes Històriques"), ocupant aquest càrrec durant un període de ràpid creixement de l'entitat, que va passar de 800 membres a més de 5.000. Finalment va deixar el càrrec l'any 1999, tot i que seguí formant part del consell d'administració de l'entitat. Ocupà també càrrecs directius dins de l'AMA durant anys.

Smith va seguir competint als EUA fins a edat ben avançada en curses de motocròs per a motos històriques, anomenades vintage, i en va guanyar diversos campionats a bord de màquines dels anys 1960, sobretot la seva mítica BSA. El seu fill i la seva filla també han estat campions de motocròs vintage.

Cap a l'any 2000 Jeff Smith vivia amb la seva dona Irene (germana d'un altre famós pilot britànic, John Draper) a Wausau (Wisconsin). Prop d'allà, a Weston, es va morir al març del 2026, a 91 anys.

Palmarès Motocròs Palmarès internacional AnyMotocicletaCampionat del MónPer equipsMXDNTrophée BSA 4t - BSA 7è - BSA 11è - 1r   BSA 4t - 1r BSA 6è - BSA 6è 13è 1r BSA - 2n 1r   BSA - 3r 2n1r BSA - 2n 2n1r BSA 3r - 1r BSA 1r - 1r BSA 1r - 1r BSA 3r - BSA 2n - 1r BSA 8è - Total títols2082 Notes

Resultats al Campionat britànic miniatura|Una BSA de motocròs de mitjan anys 60, semblant a les que pilotà Smith durant anys Font:

Any Motocicleta500cc250cc 1955 BSA 1r - 1956 BSA 1r - 1958 BSA 3r - 1959  BSA 7è - 1960 BSA 1r 7è 1961 BSA 1r - 1962 BSA 1r 5è 1963 BSA 1r - 1964 BSA 1r - 1965 BSA 1r - 1966 BSA 3r - 1967 BSA 1r - 1968 BSA 5è - 1969 BSA - 9è 1970 BSA - 3rTotal títols90

Trial 2 Campionats britànics de trial (1953 - 1954) 1 victòria als Sis Dies d'Escòcia de trial (1955) 2 victòries al Scott Trial (1954, 1959) 3 victòries al British Experts Trial (1955 - 1956, 1963) 4 victòries al Bemrose Trophy Trial (1953 - 1954, 1956, 1960)

Resultats al Campionat britànic Font: Any Motocicleta Posició BSA 10è BSA 11è BSA 1r BSA 1r BSA 2n BSA 4t BSA ? BSA 6è BSA 5è BSA 5è BSA 6è BSA 6è BSA 13èTotal títols2

Enduro 11 participacions en els Sis Dies Internacionals d'Enduro, guanyant-hi 8 medalles d'or.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Entrada sobre Jeff Smith en un blog britànic Vídeo de la seva victòria al GP de Bèlgica de 1964 a Namur Vídeo de la seva victòria al GP de Gran Bretanya de 1965 a Hawkstone Park

Categoria:Pilots anglesos d'enduro Categoria:Pilots anglesos de motocròs Categoria:Pilots anglesos de trial Categoria:Campions del món de motocròs Categoria:Guanyadors de Grans Premis de motocròs Categoria:Guanyadors del Motocross des Nations Categoria:Guanyadors del Trophée des Nations Categoria:Campions britànics de motocròs Categoria:Guanyadors del Grandstand Trophy Categoria:Campions britànics de trial Categoria:Guanyadors del Scott Trial Categoria:Guanyadors del British Experts Trial Categoria:Guanyadors dels Sis Dies d'Escòcia de Trial Categoria:Medallistes als Sis Dies Internacionals d'Enduro Categoria:Incorporats al Saló de la Fama de la Motocicleta de l'AMA Categoria:Membres de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Esportistes de Lancashire Categoria:Morts a Wisconsin