Josep Ponç i Maçana (Barcelona, 1730 - Spoleto, Úmbria, 1816) va ser un filòsof, teòleg i canonista català. Des de 1746 forma part de la Companyia de Jesús. Va ser professor del Seminari de Nobles de Cordelles a Barcelona l'any 1760 i el 1765, impartia filosofia al Col·legi de Sant Bernat de Cervera i el 1766 catedràtic de la Universitat. Després d'exiliar a Borgonya, l'any 1774, va publicar un poema en dos llibres, Philocentria, sobre l'atracció newtoniana. Allà va seguir com a professor de filosofia, història, dret i teologia. També va escriure obres de temàtica política i ètica.
Obres Philocentria (1774) Ignis (poema, 1760) Dissertatio historico-dogmatica de materia et forma sacrae Ordinationis et singillatim Presbyteratus (1775) Ius Canonicum iuxta nativam eius faciem (2 volums, 1794) De antiquitatibus Iuris Canonici secundum titulos Decretalium (1807)
Referències
Epíleg. Llatí i producció llatina fins a l'actualitat (segles XVII-XX). Editorial UOC. .
Categoria:Filòsofs barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis Categoria:Filòsofs catalans en llatí Categoria:Teòlegs barcelonins Categoria:Morts a l'Úmbria Categoria:Teòlegs jesuïtes Categoria:Filòsofs catòlics Categoria:Teòlegs catòlics catalans Categoria:Escriptors jesuïtes Categoria:Teòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Teòlegs del segle XIX Categoria:Jesuïtes barcelonins contemporanis Categoria:Teòlegs del segle XVIII Categoria:Filòsofs morts al segle XIX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XVIII Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XVIII