La batalla d'Antietam (també coneguda en la historiografia sudista com batalla de Sharpsburg) John Esten Cooke, A Life of Gen. Robert E. Lee, p.139 va tenir lloc el 17 de setembre de 1862, prop de Sharpsburg (Maryland), al voltant d'Antietam Creek. Va ser el primer gran enfrontament armat de la Guerra Civil Nord-americana que es va produir en territori controlat per la Unió. La batalla va formar part de la campanya de Maryland i es tracta de la més sagnant de la història dels Estats Units lliurada en un sol dia, amb gairebé 23.000 baixes.
Després de perseguir-lo pel territori de Maryland, el general unionista George B. McClellan va atacar l'exèrcit el general confederat Robert E. Lee, que havia establert posicions defensives després del rierol Antietam. A l'alba del 17 de setembre, el cos de Joseph Hooker va realitzar un poderós atac sobre el flanc esquerre de l'exèrcit sudista. Els atacs i contraatacs es van estendre al llarg del panissar de Millar i al voltant de Dunk Church. Els unionistes van finalment aconseguir penetrar pel centre de l'Exèrcit confederat atacant a la zona de Sunken Road, però l'avantatge no es va consolidar. A la tarda, el cos d'Ambrose E. Burnside va entrar en acció prenent un pont de pedra sobre el Antietam Creek i avançant contra el flanc dret confederat. En un moment crucial, la divisió d'Ambrose Powell Hill va arribar procedent de Harpers Ferry. Lee, que comptava amb un desavantatge numèric de dos contra un, va enviar totes les seves tropes, mentre que McClellan va enviar al combat menys de tres quartes parts de les seves, possibilitant a Lee de plantar cara a les tropes unionistes. Durant la nit, tots dos exèrcits van consolidar les seves línies. Tot i les severes baixes, Lee va continuar realitzant escaramusses contra McClellan el 18 de setembre, mentre retirava el seu malmès exèrcit al sud del riu Potomac. Battle Sumary: Antietam, MD
Malgrat la seva superioritat numèrica i les abundants forces en reserva amb les que comptava McClellan i que podrien haver estat desplegades per aconseguir èxits localitzats, els seus atacs van fracassar en l'objectiu de concentrar les tropes i destruir l'exèrcit de Lee, permetent Lee fer torns amb seves tropes a l'interior de les seves files per fer front a cada envestida. La invasió de Maryland per part de Lee es detingué, encara que Lee va poder retirar-se a Virgínia sense oposició. Si bé la batalla no va donar un resultat concloent en termes tàctics, va tenir una importància única, ja que la victòria tàctica de la Unió va ser suficient per donar al president Abraham Lincoln la seguretat per anunciar la seva Proclama d'Emancipació.
Context històric i la Campanya de Maryland
L'Exèrcit de Virgínia del Nord de Robert E. Lee de 45.000 homes va penetrar en l'estat de Maryland el 3 de setembre de 1862, després de la seva victòria en la Segona batalla de Bull Run el 29 d'agost. L'estratègia de Lee era fer acumulació de provisions i reclutar més soldats a l'estat fronterer de Maryland, un estat esclavista que no es va unir a la Confederació on hi havia un nombre considerable de simpatitzants dels confederats, i aconseguir un impacte en l'opinió pública previ a les properes eleccions a celebrar al Nord. Alguns polítics confederats, incloent-hi el president Davies, van creure en un possible augment del reconeixement estranger si aconseguien una victòria militar en sòl del Nord; pensant que una victòria els hagués donat reconeixement i suport econòmic per part del Regne Unit i França. Tanmateix, no hi ha proves que Lee pensés que el Sud havia de basar els seus plans militars en aquesta possibilitat.Sears, p. 65-66McPherson, p. 88-95.
miniatura|Pont a Harpers Ferry, Viginia Occidental. Mentre els 90.000 homes l'Exèrcit del Potomac de McClellan es desplaçaven per interceptar Lee, dos soldats de la Unió, Barton W. Mitchell i John M. BlossSears, pàg. 112; McPherson, pag. 108. del 27è Regiment d'Infanteria de Voluntaris d'Indiana) van descobrir una còpia extraviada dels mapes detallats de la batalla del mateix Lee, que envoltava 3 cigars. L'ordre indicava que Lee havia dividit el seu exèrcit i dispersat geogràficament parts d'aquest (a Harpers Ferry, en Virgínia Occidental, i Hagerstown, a Maryland), de manera que cada grup podia ser aïllat i vençut si McClellan es movia amb la suficient rapidesa. No obstant això, McClellan va esperar unes 18 hores abans de decidir-se a treure avantatge d'aquesta informació i reorganitzar les seves tropes, per la qual cosa va desaprofitar l'oportunitat d'infligir a Lee una derrota decisiva.McPherson, pàg. 109.
A la Campanya de Maryland hi va haver dos enfrontaments d'importància previs a la batalla de Antietam: el Major General Thomas Jonathan Jackson va capturar Harpers Ferry i McClellan va aconseguir passar a través de les muntanyes de Blue Ridge gràcies a la seva victòria en la batalla de South Mountain. El primer d'ells va tenir importància pel fet que una gran part de l'exèrcit de Lee va estar absent del camp de batalla al principi de la batalla d'Antietam, esperant la rendició de la guarnició de la Unió, el segon pel fet que les fortes defenses confederades a pocs minuts de les muntanyes van retardar prou l'avanç de McClellan per permetre a Lee concentrar la resta de les seves tropes a Sharpsburg. McPherson, p. 110-112
Ordre de batalla Les forces confederades que conformaven l'Exèrcit de Virgínia del Nord van iniciar la campanya de Maryland amb prop de 50.000 homes en armes però a la batalla d'Antietam, les baixes en combat, malalties i desercions havien reduït aquest nombre a prop de 35.000. Walter H. Taylor, Four Years with General Lee, p.61, 73. Indianapolis: Indiana University Press, 1996 Official Record, Tom 19, part 2, p. 602 El general Robert E. Lee comptava amb 246 canons, 92 d'ells d'ànima estriada. Les forces de la Unió (l'Exèrcit del Potomac, reforçat amb elements del dissolt Exèrcit de Virgínia de John Pope) comptava amb prop de 90.000 homes i 300 canons, el seixanta per cent d'ells d'ànima estriada.
Tropes dels Estats Confederats d'Amèrica Comandaments de les tropes confederades L'Exèrcit de Virgínia del Nord, comandat pel general Robert E. Lee estava organitzat en dos grans cossos d'infanteria. Eicher, p. 337. Tot i que en la major part de la historiografia, i els documents oficials es presentava l'organització d'aquests cossos d'exèrcit, la designació de les tropes no va ser feta de manera formal fins al 6 de novembre de 1862, després de la Campanya de Maryland. Durant la major part de 1862, la unitat de Longstreet s'incloïa a l'ala dreta, i la de Jackson a l'esquerra.
El Primer Cos, sota el comandament del Major General James Longstreet, estava constituït per: La divisió del major general Lafayette McLaws (brigades dels brigadiers generals Joseph Brevard Kershaw, Howell Cobb, Paul Jones Semmes i William Barksdale, i artilleria del major Samuel P. Hamilton); La divisió del major general Richard Heron Anderson (brigades dels brigadiers generals Cadmus M. Wilcox, Winfield F. Featherstone, Lewis A. Armistead, Roger A. Prior i Ambrose R. Wright i del coronel William A. Parham, i artilleria del major John S. Saunders); La divisió del brigadier general David R. Jones (brigades dels brigadiers generals Robert A. Toombs, Thomas F. Drayton, Richard B. Garnett i James L. Kemper i els coronels Joseph T. Walker i George T. Anderson, i una bateria d'artilleriaLes tres restants bateries de la divisió van romandre a Leesburg, Virgínia); La divisió del major general John G. Walker (brigades del brigadier general Robert Ransom, Jr. i del coronel Van H. Manning); La divisió del brigadier general John Bell Hood (brigades dels coronels William T. Wofford, Evander M. Law, i artilleria del major Bushrod W. Fröbel); La brigada independent del brigadier general Nathan G. "Shanks" Evans; Artilleria de reserva, sota el comandament dels coronels James Ewell Brown Stuart i Stephen D. Lee.
El Segon Cos, sota el comandament del general de divisió Thomas J. "Stonewall" Jackson estava constituït per:
La divisió Ewell, comandada pel brigadier general Alexander R. Lawton (brigades dels brigadiers generals Jubal A. Early i Harry T. Hays i dels coronels Marcellus Douglass i James A. Walker, i artilleria del major Alfred R. Courtney); La divisió del major general Ambrose P. Hill (Coneguda com a Light Division o Divisió lleugera , brigades dels brigadiers generals Lawrence O'Bryan Branch, Maxcy Gregg, James J. Archer i William Dorsey Pender i els coronels John M. Brockenbrough i Edward L. Thomas, i artilleria del tinent coronel R. Lindsay Wagner); La divisió Jackson, al comandament del brigadier general John R. Jones (brigades del brigadier general William E. Starke, dels coronels Andrew J. Grigsby, E.T.H Warren, Bradley T. Johnson, i artilleria del major Lindsay M. Shumaker); La divisió del major general Daniel Harvey Hill (brigades dels brigadiers generals Roswell Sabine Ripley, Robert Emmett Rodes, Samuel Garland Jr. i George Burgwyn Anderson i del coronel Alfred Holt Colquitt, i artilleria del major Scipio Pierson).
Les unitats restants eren la Divisió de Cavalleria, sota el comandament del major general J.E.B. Stuart, integrada per les brigades dels brigadieres generals Wade Hampton i Fitzhugh Lee i del coronel Thomas T. Munford, amb artilleria muntada sota el comandament del capità John Pelham, i l'artilleria de reserva, manada pel brigadier general William N. Pendleton. El Segon Cos estava organitzat amb artilleria adjunta a cada divisió, en contrast amb el Primer Cos l'artilleria es va reservar al nivell del cos.
Tropes dels Estats Units d'Amèrica Comandaments de les tropes de la Unió miniatura|Lincoln i el seu estat major a la granja de Grove després de la batalla. Els personatges notables (per l'esquerra) són: 5. Alexander S. Webb, Comandant del 5è Cos; 6. Georg B. McClellan; 8. Dr. Jonathan Letterman; 10. Abraham Lincoln; 11. Henry J. Hunt; 12. Fitz John Porter; 15. Andrew A. Humpheys; 16. Cap. George Armstrong Custer. L'Exèrcit del Potomac del major general George B. McClellan va estar reforçat per unitats absorbides de l'Exèrcit de Virgínia de John Pope, incloent-hi en total sis cossos d'infanteria.Eicher, pàg. 338.
El Primer Cos (Cos I), sota el comandament del major general Joseph Hooker, estava constituït per: La Primera Divisió del brigadier general Abner Doubleday (brigades dels brigadiers generals Marsena R. Patrick i John Gibbon, del coronel Walter Phelps, i del tinent coronel J. William Hofmann, i artilleria al comandament del capità J. Albert Monroe); La Segona Divisió del brigadier general James B. Ricketts (brigades dels brigadiers generals Abram Duryea i George L. Hartsuff i el coronel William A. Christian, i dues bateries d'artilleria); La Tercera Divisió del brigadier general George G. Meade (brigades del general de brigada Truman Seymour i dels coronels Albert L. Magilton i Thomas F. Gallagher, i tres bateries d'artilleria).
El Segon Cos (Cos II), sota el comandament del major general Edwin V. Sumner, estava constituït per: La Primera Divisió del major general Israel B. Richardson (brigades dels brigadiers generals John C.Caldwell i Thomas F. Meagher i el coronel John R. Brooke, i dues bateries d'artilleria); La Segona Divisió del major general John Sedgwick (brigades dels brigadiers generals Willis A. Gorman, Oliver O. Howard i Napoleon J.T. Dana, i dues bateries d'artilleria); La Tercera Divisió del brigadier general William H. French (brigades dels brigadiers generals Nathan Kimball i Max Weber i el coronel Dwight Morris, i tres bateries d'artilleria).
El Cinquè Cos (Cos V), sota el comandament del major general Fitz John Porter, estava constituït per: La Primera Divisió del major general George W. Morell (brigades del brigadier general Charles Griffin i dels coronels James Barnes i T.B.W, Stockton, i tres bateries d'artilleria);