El narcoterrorisme és el seguit d'accions violentes que cometen els grans càrtels del narcotràfic després primer a l'Estat de Colòmbia i després a altres països llatinoamericans, quan els poders públics van augmentar la persecució del crim organitzat.
El terme va ser encunyat pel president Fernando Belaúnde Terry el 1983 i se sol aplicar a les accions de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i altres entitats similars d'Amèrica Llatina. Els grups que haurien practicat narcoterrorisme tenen escamots que actuen com un paraexèrcit o una guerrilla, a diferència d'altres accions violentes de traficants i màfies o de sospitosos de terrorisme que aprofiten els ingressos extres provinent de la droga.
El terme va perdre precisió i esdevé problemàtic ja que suggereix una «relació simbiòtica» entre narcotraficants i terroristes que rarament es confirma amb proves, com demostren els estudis de casos del Perú, l'Afganistan, Mali i Mèxic. El terme narcoterrorisme desvia l'atenció d'altres qüestions importants, com ara la corrupció, els abusos estatals, el tràfic d'armes, el tràfic de persones i altres tipus de crim organitzat i violència. L'acusació del govern de Trump contra el president Nicolás Maduro com a narcoterrorista va ser més una qüestió política amb poc o gaire proves: és difícil imaginar com un estat com Venezuela que no produeix cap cocaina podria «afeblir els Estats Units submergint-les de cocaina barrata, utilitzat, no pas com mercaderia, sinó com a «arma».
L'exèrcit dels Estats Units i les autoritats veneçolanes van matar el 12 de juny de 2026 en un atac aeri Héctor Guerrero Flores Niño Guerrero, el líder del Tren de Aragua, l'organització criminal més poderosa de Veneçuela.
Referències
Bibliografia
Categoria:Terrorisme Categoria:Narcotràfic