X-Men o Patrulla-X és un grup de personatges de ficció pertanyent a l'Univers Marvel. Va ser creat per Stan Lee i Jack Kirby al primer número de The X-Men, el setembre de 1963. Els seus còmics, fins ara, mai han estat publicats en català tot i que els diversos grups editorials que han publicat aquesta col·lecció eren catalans (Vértice i la seva hereva Surco, Bruguera i Planeta) o tenen la seu a Catalunya (Panini). El nom de Patrulla-X és originari de Vértice i va ser adoptat per les successives editorials que han tingut els drets per publicar la col·lecció.
Les seves aventures han sigut publicades en diversos còmics de Marvel Comics, ja que es tracta d'un univers cohesionat. Des de finals de 1991 sempre ha comptat com a mínim amb dues col·leccions mensuals dedicades. És una de les grans franquícies de l'editorial, havent-se realitzat adaptacions en dues sagues cinematogràfiques, diverses sèries d'animació i videojocs.
Creació miniatura|Stan Lee signant la portada de The Amazing Spider-Man núm.100 i a punt de signar una reproducció de la tercera vinyata de la primera pàgina The X-Men núm.1 (1963). El 1963, amb l'èxit d'Els 4 Fantàstics, Spiderman, Thor i Iron Man, Stan Lee volia un altre grup de superherois nous, però volia evitar explicar com aconseguien els seus poders. El 2004, Lee recordava "no podria tenir tothom mossegat per una aranya radioactiva o exposat a una explosió de raig gamma. I vaig agafar la manera covarda. Vaig dir-me 'Per què no dic simplement que són mutants. Van néixer d'aquesta manera". Fins aquell moment els personatges que millor havien funcionat havien estat Els 4 Fantàstics i Spiderman i van pensar fusionar les dues idees: un grup de superherois, però compost d'adolescents insegurs i marginats.Clemente, Julián M., Díaz, Lorenzo F., p. 13
Antecedents A la sèrie pulp Star Detective, editada per Martin Goodman, havia aparegut una història titulada "X-Man", al seu número de març de 1937, sense relació amb els mutants. Stan Lee i Steve Ditko eren autors d'una història de cinc pàgines titulada "The man in the Sky", publicada a Amazing Adventures vol.1 #14 (amb data de portada juny de 1962) protagonitzada per un mutant.Clemente, Julián M.; Díaz, Lorenzo F., p.14 La intenció era continuar aquest relat, però la col·lecció tancava el mes següentClemente, Julián M.; Díaz, Lorenzo F., p.15 i Lee va preferir publicar la història que presentava a Spiderman, que no comptava amb l'aprovació de Goodman.
El 18 d'abril de 1963 es publicava, amb data de portada juny de 1963, el núm. 80 de My Greatest Adventure, una col·lecció de National Comics (l'editorial que ja era coneguda com a D.C. encara que no era el seu nom oficial) on hi debutava un grup anomenat Doom Patrol. Un savi científic en cadira de rodes reuneix un grup encara més estrany: Rita Farr, àlies Elasti-Girl que pot créixer i encongir-se a voluntat, Larry Trainor, Negative Man, el cos del qual s'ha convertit en un contenidor d'energia negativa i ha d'anar envenat de dalt a baix, i Cliff Steele, Robotman, que va resultar ferit durant una carrera de Fórmula 1 i només va sobreviure el seu cervell que es troba ara al cos d'un robot. Els autors són els guionistes Bob Haney i Arnold Drake i el dibuixant Bruno Premiani, que volen seguir l'èxit dels personatges de Marvel amb limitacions que els allunyen de la grandesa tradicional dels de D.C Tot i les similituds entre el mentor dels dos grups i el plantejament, la distància de menys de tres mesos (el primer número de The X-Men es publica el 2 de juliol de 1963) descarta el plagi. És molt probable que quan apareix a les llibreria el debut de Doom Patrol, el primer número de The X-Men estigui a la impremta. Segons Arnold Drake, tres o quatre setmanes després d'escriure el primer guió va saber que Stan Lee estava preparant una cosa similar. La idea d'un grup amb membres amb diferents poders era una cosa habitual, però el va sorprendre bastant que el seu líder també anés amb cadira de rodes. Seguint aquesta tesi, no seria estrany que en una de les reunions golfístiques habituals entre Goodman i Jack Leibowitz, editor de D.C., comentessin els dos projectes. En qualsevo cas, el desenvolupament de les dues sèries seria substancialment diferent.Clemente, Julián M.; Díaz, Lorenzo F., p.16
Trajectòria editorial miniatura|esquerra|L'escriptor i editor Roy Thomas al novembre de 2008 miniatura|Neal Adams, al novembre de 2008 Els primers anys no va tenir tant d'èxit com d'altres grups de superherois (Venjadors o Els Quatre Fantàstics). Les vendes es van ressentir des de la sortida dels seus creadors i a més Stan Lee es mostra refractari als canvis que Roy Thomas volia fer.Clemente, Julián M.; Díaz, Lorenzo F., p.30 La col·lecció millora sensiblement amb la incorporació del dibuixant Neal Adams, però el tancament està decidit.Clemente, Julián M.; Díaz, Lorenzo F., p.36-43 The X-Men tanca en un context de crisi generalitzada que obliga a cancel·lar moltes altres sèries. Als pocs mesos, però, arriben les devolucions i es comprova que les vendes milloraven aproximadament des del núm. 60. Goodman decideix continuar publicant reduint les despeses al mínim, publicant reedicions.Clemente, Julián M.; Díaz, Lorenzo F., p.43núm.67 a 93 (dates de portada desembre de 1970 a abril de 1975)
miniatura|esquerra|Len Wein el 1982 Durant aquesta època els personatges van tenir poques aparicions a l'Univers Marvel, però l'interés de rellençar la sèrie va fer que aquestes augmentessin amb el pas del temps, fins arribat a 1975, en que es va publicar el primer, i durant molt temps únic, número de Giant-Size X-Men escrit i editat per Len Wein i amb dibuixos de Dave Cockrum. El còmic va representar el debut d'un nou equip d'herois internacional amb nous membres, gran part dels quals eren de nova creació.
miniatura|Dave Cockrum vist per Michael Netzer Finalment Wein només va fer l'argument dels primers números de la nova etapa i va ser Chris Claremont qui va ocupar-se de rellançar el títol a partir de l'agost de 1975 en el número 94 de la sèrie. Amb dibuix de Cockrum i, sobretot després de la substitució d'aquest darrer per John Byrne que també va compartir amb Claremont la realització dels arguments, i després de la Saga del Fènix de gran èxit entre els lectors per la seva multitrama, la col·lecció va veure augmentada la seva popularitat arreu del món i va començar a fer-se una franquícia que incloia moltes sèries protagonitzades per personatges relacionats amb el món dels X-Men. Les primeres sèries derivades estaven bastant diferenciades de l'original: Dazzler, presentada a la sèrie, era una mutant que va acabar formant part del grup, però mentre es publicava hi estava bastant allunyada tot i la participació de personatges com l'Àngel, The New Mutants era un grup formatiu semblant al que havien estat els X-Men en un principi i Alpha Flight era un grup canadenc amb pocs mutants.
miniatura|esquerra|Chris Claremont, a principis dels anys 90 miniatura|John Byrne el 1992 El llavors director de Marvel (editor-in-chief), Jim Shooter, es va oposar a donar una altra sèrie al grup que van prodigar les seves aparicions d'altres maneres: van tenir un crossover amb The New Titans de D.C.Uncanny X-Men/New Teen Titans (1982) van protagonitzar la cinquena novel·la gràfica de Marvel i van protagonitzar l'especial benèfic Heroes for Hope (1985). A més, des de 1982 alguns dels seus membres o tot l'equip van protagonitzar o coprotagonitzar una gran quantitat de sèries limitades: Wolverine, X-Men/ Micronauts, X-Men/ Alpha Flight, Kitty Pryde & Wolverine, Fantastic Four vs. X-Men, The X-Men vs. the Avengers, etc.
El primer nou grup format íntegrament per antics membres dels X-Men, que eren els d'equip original, va ser X-Factor (1986). Poc després, a Excalibur (1988) també hi trobaríem antics membres, ara situats a Anglaterra. A més els protagonistes de la sèrie van tenir una presència fixa a la sèrie quinzenal Marvel Comics Presents.
La segona sèrie del grup pròpiament dita va arribar a 1991, amb X-Men i tindria diferents títols: passaria a anomenar-se New X-Men dels números 114 al 156, recuperaria el títol X-Men a continuació i es convertiria en X-Men Legacy a partir del números 208 fins al final de la col·lecció, al número 275, sent la segona sèrie de mutants en números publicats. A continuació va aparèixer un nou volum de la sèrie començant pel número 1 amb el títol X-Men Legacy, protagonitzada per David Haller (el fill de Charles Xavier). Acabada aquesta al seu número 24, al mes següent es publicaria un número 300, resultat de sumar les numeraciones de les dues sèries, acabant la publicació.
Poc després, a 1993 li seguiria una sèrie amb periodicitat trimestral, X-Men Unlimited durant els seus primers anys. Va tenir diferents periodicitats i enfocs fins que el segon volum va tancar el 2006.
miniatura|esquerra|Joss Whedon, va escriure l'inici del tercer volum dAstonishing X-Men A 1999 va començar X-Men: the Hidden Years, un projecte que volia explicar el que havia succeït als membres del grup en l'època en què la col·lecció original havia publicat reedicions, però el projecte va quedar inacabat al tancar a 2001 després de 22 números. Aquell mateix any va començar X-Treme X-Men, que va ser substituïda a 2004 per una sèrie regular de Astonishing X-Men que habitualment s'anomena volum 3, perquè abans hi havia hagut dues sèries limitades amb el mateix títol. La sèrie va continuar publicant-se fins a finals del 2013.
El 2010, a l'època en què la sèrie de X-Men iniciada el 1991 s'anomenava X-Men Legacy va aparèixer una nova sèrie anomenada símplement X-Men. Poc després del seu tancament el 2013, va aparèixer una nova sèrie, X-Men composta per protagonistes femenines. Poc abans, aquell 2013 va començar All-New X-Men.
miniatura|Jason Aaron, escriptor de Schism i el primer volum de Wolverine and the X-Men El 2011 els grups i els personatges dels X-Men es van dividir en dos grups a conseqüència del cisma dels mutants, narrats a la minisèrie Schism. Va sorgir un nou grup liderat per Wolverine, titulat Wolverine and the X-Men. Això també va suposar el tancament per primer cop dUncanny X-Men, que va començar amb un altre volum des del primer número amb la facció liderada per Ciclop.
Pràcticament totes les sèries regulars de l'Univers Marvel que es publicaven el 2015 van tancar per reflectir el que estava passant a les Secret Wars. A 2016 començava un nou volum de Uncanny X-Men i All-New X-Men i començava Extraordinary X-Men. A 2017 només quedaven dues col·leccions dedicades al grup: X-Men: Gold i X-Men: Blue. Aquests havien estat els noms dels equips a l'època en què debutava la segona sèrie de X-Men. Les històries d'''Uncanny X-Men les protagonitzava l'equip "or" i les de X-Men, l'equip "blau". Les dues col·leccions substituïen respectivament Uncanny i All-New X-Men, mentre que Extraordinary X-Men tancava. A 2017 se'ls uniria un nou volum de Astonishing X-Men i a 2018, la nova sèrie X-Men: Red.
Com a conseqüència argumental de l'event Extermination tant X-Men: Gold com X-Men: Blue tanquen i, amb data de portada gener de 2019 s'estrena un nou volum d'Uncanny X-Men.
També es publiquen sèries de la major part dels membres del grup, començant per la citada primera sèrie limitada de Wolverine (1982), qui també ha tingut diverses sèries regulars des de 1988. Les sèries més llargues a part de la seva han estat les protagonitzades per Cable i Deadpool, personatges mutants sorgits de The New Mutants i desenvolupats a X-Force i a les seves sèries limitades prèvies.
Història fictícia Inicis