LArqueoparasitologia és una branca de l'arqueologia dedicada a la identificació de les restes de paràsits i la reconstitució de les interaccions entre aquests i els humans que parasitaren. És l'estudi de paràsits en contexts arqueològics. Inclou estudis del protozous i paràsits de metazous d'humans en el passat, així com paràsits que poden haver afectat societats humanes passades, com aquells que infesten animals domesticats.
El primer informe d'Arqueoparasitologia descrivia ous calcificats de Bilharzia haematobia (ara Schistosoma haematobium) trobats en els ronyons d'una mòmia egípcia antiga. Des de llavors, s'ha contestat a moltes preguntes arqueològiques fonamentals integrant els coneixements sobre els amfitrions, cicles vitals i biologia bàsica de paràsits, amb els contexts arqueològics, antropològics i històrics en els quals es troben.
fonaments Parasitologia Els Paràsits són organismes que viuen en associació propera amb un altre organisme, anomenat l'amfitrió, en el qual el paràsit es beneficia de l'associació, en detriment de l'amfitrió. Moltes altres classes d'associacions poden existir entre dos organismes de prop aliats, com comensalisme o mutualisme.
La majoria dels informes d'arqueoparasitologia impliquen espècies considerades paràsits veritables d'humans avui. Tanmateix, el parasitisme addicional (referit per alguns autors com "pseudoparasitisme", "parasitisme fals" o "parasitisme accidental") ocorre quan un paràsit que no utilitza normalment un amfitrió per a la perpetuació del seu cicle de vida es troba en aquell amfitrió addicionalment. Un exemple està trobant els ous de lingua Cryptocotyle (un paràsit de peix) en el contingut d'estómacs d'una mòmia d'esquimal. Es calcula que un 70% de l'espècie de "paràsits" dels humans actuals són de fet paràsits addicionals. Alguns d'aquests paràsits addicionals provoquen malalties als pseudoamfitrions infestats.
Fonts de material En contexts arqueològics, Els endoparàsits (o els seus ous o quists) es troben normalment en: En excrements humans o animals fossilitzats (copròlits) En els teixits i contingut digestiu de cadàvers momificats En mostres de terra de les latrines, fosses sèptiques, o mig caus (abocadors per a rebuig domèstic). Un quist d'Echinococcus granulosus fou recuperat de terra de cementiris a Polònia. els ectoparàsits poden trobar a la pell o el cuir cabellut, així com perruques, roba, o accessoris personals trobats en jaciments arqueològics.. Els ous Ectoparàsits poden ser trobats junt a cabells individuals.. The International Ancient Egyptian Mummy Tissue Bank de Manchester, Anglaterra, proporciona mostres de teixits per una varietat d'usos, incloent-hi estudis de parasitologia.
Des de 1910, restes de paràsits s'han trobat en mostres arqueològiques des de l'Àfrica, l'Amèrica, Àsia, Europa, l'Orient Mitjà, i Nova Zelanda. L'edat de jaciments arqueològics que produeixen restes de paràsits humanes s'estén de fa aproximadament 25.000-30.000 anys a últim 19th primer 20è segle. restes de paràsits també han estat trobats en restes animals domèstics..
Les restes esquelètiques humanes poden mostrar evidència indirecta de parasitisme. encara que els factors dietètics també poden conduir a anèmia.
La informació en la presència d'amfitrions intermedis, exigits per a l'acabament de cicle vital per molts paràsits, és també útil en determinar la probabilitat que un paràsit pugui haver infectat una societat antiga particular. Un exemple és la identificació d'amfitrions intermedis d'esquistosomiasi en un context arqueològic islàmic.
Els artefactes que descriuen l'aparença dels individus també poden indicar casos de parasitisme. Els exemples inclouen les deformitats facials característiques de leishmaniosi trobada en ceràmica mochica precolombina, i trets morfològics de cert art figuratiu egipci antic. fonts Literàries també proporcionen informació valuosa no solament quant als paràsits presents en societats històriques, sinó quant a també el coneixement i actituds que la gent tenia cap a les infestations parasitaries.. . Tanmateix, les diagnosis de paràsits específics que es troben en els texts antics i medievals sempre s'han de llegir amb algun grau d'escepticisme.
Tècniques i mètodes Les restes de paràsits en mostres arqueològiques són identificades per una varietat de tècniques. Les restes molt duradores, com ous i quists, poden romandre intactes durant molts milers d'anys.. Totes aquestes formes es poden identificar amb una precisió de família, gènere o espècie per microscòpia composta o d'electró.
En casos on no es troben els cossos intactes de paràsits, les proteïnes o l'ADN del paràsit encara poden ser presents. Assaigs antigènics i immunològics (incloent-hi immunoassaig connectat als enzims - Elisa,. . ), i seqüenciació d'ADN. . . . . són utilitzats per identificar la font d'aquestes restes químiques, sovint al nivell d'espècie.
Preguntes fonamentals Els estudis Arqueoparasitologics han proporcionat informació a moltes preguntes arqueològiques, històriques, i biogeogràfiques fonamentals. Aquestes preguntes es poden agrupar dins les categories següents: passat dietètic i pràctiques d'agricultura, domesticació animal,. gràfics de migració,. canvi climàtic, pràctiques sanitàries, contactes culturals,. etnomedicina,. i la salut global de diverses societats humanes. Les dades Arqueoparasitologiques, combinades amb el nostre coneixement d'associacions de paràsits i amfitrions presents, també contribueixen a la nostra comprensió de la coevolució d'interaccions de paràsits i amfitrions humans. La nostra comprensió dels orígens geogràfics, evolució i biogeografia dels paràsits mateixos i malalties humanes associades a aquests. . també s'han beneficiat enormement dels estudis arqueoparasitologics.
Referències
Categoria:Branques de l'arqueologia Categoria:Parasitologia