Esdres (o Esdras) o Ezrà (; , ;"[Déu] és el meu ajut" – Emil G. Hirsch, Isaac Broydé, "Ezra the Scribe", The Jewish Encyclopedia (Online) fl. 480–440 aC), també anomenat Esdres/Esdras l'Escriba (עֶזְרָא הַסּוֹפֵר, transliterat "Ezrāʾ hasSōfēr"), i Esdres/Esdras el Sacerdot al Llibre d'Esdres, va ser un escriba (sofer) i sacerdot (kohen) jueu. En grec-llatí Esdres es diu "Esdras" (grec: Ἔσδρας). Segons la Bíblia hebrea, era descendent de Sraya, Al llibre d'Esdres és descrit com a fill de Seraià. l'últim Summe sacerdot que va servir al temple de Salomó, i un parent proper de Josuè, el primer gran sacerdot del Segon Temple. Va tornar de l'exili babilònic i va reintroduir la Torà a Jerusalem. i Segons el Primer llibre d'Esdres, una traducció grega del llibre d'Esdres encara en ús a l'Església ortodoxa oriental, també era un gran sacerdot. La tradició rabínica sosté que era un membre ordinari del sacerdoci.
Sobre el seu lloc d'enterrament s'han desenvolupat diverses tradicions. Una tradició diu que és enterrat a al-Uzayr prop de Bàssora (Iraq), mentre que una altra tradició al·lega que és enterrat a Tadif prop d'Alep, al nord de Síria.Laniado, David, Li-Qedošim ašer ba-areṣ, Jerusalem 1980, p. 26 (Hebrew)Frenkel, Miriam, article: Atare pulḥan yehudiyyim be-ḥalab bi-yme ha-benayim ha-tikhoniyyim, published in: Harel (), Yaron, Assis, Yom Ṭov & Frenkel, Miriam (eds.), Ereṣ u-mlo’ah: meḥqarim be-toledot qehillat aram ṣova (ḥalab) ve-tarbutah, vol. I, Ben-Zvi Institute: Jerusalem 2009, p. 174–75 (Hebrew)Khatib, Muḥammad Zuhair, Rabṭ al-Sabāba al-yamanī.
Segons Flavi Josep, Esdres va morir i va ser enterrat « d'una manera magnífica a Jerusalem ».Antiguitats judaiques, llibre XI, capítol 5, paràgraf 5
El seu nom pot ser una abreviatura de עזריהו Azaryahu, "Jah ajuda". A la Septuaginta grega el nom es tradueix Ésdrās (Ἔσδρας), d'on prové el nom llatí Esdras.
El Llibre d'Esdres descriu com va dirigir un grup d'exiliats de Judea que vivien a Babilònia a la seva ciutat natal de Jerusalem on es diu que va obligar a respectar la Torà. Es va descriure com exhortant el poble israelita a assegurar-se de seguir la Llei de la Torà per no casar-se amb persones de religions diferents, un conjunt de manaments descrits al Pentateuc.Liwak, Rüdiger; Schwemer, Anna Maria. "Ezra". Brill's New Pauly."Ezra". Encyclopædia Britannica. 2007. Encyclopædia Britannica Online
Esdres, conegut com "Esdra l'escriba" en la literatura hazàlica,Edward Kessler, Neil Wenborn, A Dictionary of Jewish-Christian Relations, Cambridge University Press, p. 398 és una figura molt respectada en el judaisme.The New Encyclopedia of Judaism, "Ezra"
Se li atribueixen els llibres anomenats Llibre d'Esdres (comprenent el Llibre de Nehemies) i els llibres Primer de les Cròniques i Segon de les Cròniques, i els apòcrifs Apocalipsi d'Esdres.
Vida Fill o nebot de Seraiah,Segon dels Reis, 25:18-21 era descendent directe de Finees, net d'Aaron. El que se'n coneix ho explica ell mateix al Llibre de Nehemies.
El rei Artaxerxes li va dir que anés a Jerusalem amb els jueus que hi volguessin tornar i que hi restauressin el temple i hi fessin sacrificis. La missió havia de veure l'estat espiritual del poble jueu. Esdres també tindria autoritat per a nomenar magistrats i jutges que dirigissin el poble jueu més enllà de l'Eufrates. En arribar a Jerusalem, Esdres va trobar que el poble vivia en pecat i havia oblidat la llei mosaica, havent adoptat ritus i cultes pagans. Esdres predicà i el poble es penedí i tornà a la fe jueva.Llibre d'Esdres. 10:5
Va ser considerat un segon Moisès, digne de rebre la Torà. Va introduir l'escriptura quadrada hebraica en la redacció de la Torà. També creà l'Assemblea dels Savis, que dirigia, i la pràctica de la lectura de la Torà tres dies la setmana: els dilluns, dijous i dissabtes, a la tarda.
L'Església catòlica dedica el dia 13 de juliol a Sant Esdres.
A la Bíblia hebrea El Llibre canònic d'Esdres i el Llibre de Nehemies són les fonts més antigues de l'activitat d'Esdres, mentre que molts dels altres llibres atribuïts a Esdres (Primer Esdres, 3–6 Esdres) són obres literàries posteriors que depenen dels llibres canònics d'Esdres i Nehemies.
El llibre d'Esdres-Nehemies sempre es va escriure com un sol rotlle.Hugh G. M. Williamson, Ezra, Nehemiah, Word Biblical Commentary Vol. 16 (Dallas:Word, 1985), pp. xxi–lii. A les bíblies cristianes tardomedievals, l'únic llibre es va dividir en dos, com Primer i Segon Esdres; i aquesta divisió es va convertir en pràctica jueva a les primeres bíblies hebrees impreses. Les bíblies hebrees modernes anomenen els dos llibres Esdres i Nehemies, igual que altres traduccions bíbliques modernes. Algunes parts del Llibre d'Esdres ( a i ) van ser escrites en arameu, i la majoria en hebreu, el mateix Esdres era expert en ambdues llengües.James H. Charlesworth – "Announcing a Dead Sea Scrolls Fragment of Nehemiah" – The Institute for Judaism and Christian Origins – Retrieved 20 August 2011.
Esdres vivia a Babilònia quan l'any setè d'Artaxerxes I, l'emperador aquemènida (vers el 457 aC), l'emperador el va enviar a Jerusalem per ensenyar les lleis de Déu a qualsevol que no les conegués. Esdres va portar un gran grup d'exiliats de tornada a Jerusalem, on va descobrir que homes jueus s'havien casat amb dones no jueves. Es va esquinçar els vestits amb la desesperació i va confessar els pecats d'Israel davant Déu, després va desafiar l'oposició d'alguns dels seus propis compatriotes per purificar la comunitat obligant a la dissolució dels matrimonis pecaminosos. Uns anys més tard, Artaxerxes va enviar Nehemies (un noble jueu al seu servei personal) a Jerusalem com a governador amb la tasca de reconstruir les muralles de la ciutat. Un cop completada aquesta tasca, Nehemies va fer que Esdras llegís la Torà als israelites reunits, i el poble i els sacerdots van fer un pacte per guardar la llei i separar-se de tots els altres pobles. i
A la literatura posterior del període del Segon Temple miniatura|Esdres llegeix la Llei al poble, una de les il·lustracions de Gustave Doré per La Grande Bible de Tours Primer llibre d'Esdres El Primer llibre d'Esdres, probablement de finals del segle II/inicis del segle I aC, conserva un text grec d'Esdres i una part de Nehemies clarament diferent del d'Esdres-Nehemies; en particular, elimina Nehemies de la història i dona algunes de les seves obres a Esdres, així com explicar esdeveniments en un ordre diferent. Els estudiosos estan dividits sobre si es basa en Esdres-Nehemies, o si reflecteix una etapa literària anterior a la combinació dels relats d'Esdres i Nehemies.
Flavi Josep L'historiador jueu del Flavi Josep tracta d'Esdres a les seves Antiguitats dels jueus. Utilitza el nom de Xerxes per a Artaxerxes I reservant el nom d'Artaxerxes per al posterior Artaxerxes II a qui identifica com l'Assuer d'Ester, situant així Esdres abans dels esdeveniments del llibre d'Ester. El relat de Josep sobre els fets d'Esdres deriva completament del Primer llibre d'Esdres, que cita com el "Llibre d'Esdres" en la seva numeració de la Bíblia hebrea. Al contrari, Josep no sembla reconèixer Esdres-Nehemies com un llibre bíblic, no n'hi cita i es basa completament en altres tradicions en el seu relat dels fets de Nehemies.
Les tradicions apocalíptiques d'Esdres L'apocalíptic quart llibre d'Esdras (també de vegades anomenat 'segon llibre d'Esdres' o 'tercer llibre d'Esdres') va ser escrit c. CE 100, probablement en judeoarameu, però ara sobreviu en llatí, eslavó i etíop. En aquest llibre, Esdres té una revelació profètica de set parts, conversa amb un àngel de Déu tres vegades i té quatre visions. Esdres, trenta anys després de l'exili babilònic (4 Esdres 3:1 / 2 Esdres 1:1), relata el setge de Jerusalem i la destrucció del temple de Salomó. Els temes teològics centrals són "la qüestió de la teodicea, la justícia de Déu davant el triomf dels pagans sobre els piadosos, el curs de la història mundial en termes de l'ensenyament dels quatre regnes,, , la funció de la llei, el judici escatològic, l'aparició a la Terra de la Jerusalem celestial, l'Era messiànica, al final de la qual el Messies morirà, la fi d'aquest món i l'arribada del següent, i el Judici Final." Esdres restaura la llei que va ser destruïda amb l'incendi del Temple de Jerusalem. Dicta 24 llibres per al públic (és a dir, la Bíblia hebrea) i altres 70 només per als savis (70 obres revelatòries sense nom).Howard H. Cox, The Pentateuch: History Or Story?, p. 101 Al final, és portat al cel com Enoc i Elies. Esdras és vist com un nou Moisès en aquest llibre.
També hi ha una altra obra, que es creu influenciada per aquesta, coneguda com l'Apocalipsi grega d'Esdres.
A la literatura rabínica miniatura|El retorn de l'exili està representat en aquesta xilografia de Die Bibel in Bildern, 1860, de Julius Schnorr von Carolsfeld. Tradicionalment, el judaisme atribueix a Esdras l'establiment de la Gran Assemblea d'erudits i profetes, el precursor del Sanedrí, com a autoritat en matèria de dret religiós. A la Gran Assemblea se li atribueix l'establiment de nombroses característiques del judaisme tradicional contemporani en alguna cosa semblant a la seva forma actual, com ara la lectura de la Torà, l'Amidà i la celebració de la festa de Purim.Emil G. Hirsch, Isaac Broydé, "Ezra the Scribe", Jewish Encyclopedia (Online)
En les tradicions rabíniques, Esdres es coneix metafòricament com les "flors que apareixen a la terra" que significa la primavera en la història nacional del judaisme. Deixeble de Baruc ben Neriah, va afavorir l'estudi de la Llei per sobre de la reconstrucció del Temple i, per tant, a causa dels seus estudis, no es va unir al primer partit que va tornar a Jerusalem durant el regnat de Cir. Segons una altra opinió, no es va unir al primer partit per no competir, ni tan sols de manera involuntària, amb Jeshua ben Jozadak pel càrrec de gran sacerdot.
Segons la tradició jueva, Esdres va ser l'escriptor dels Llibres de Cròniques,Babylonian Talmud (Baba Bathra 15a) i és el mateix profeta conegut també com Malàquies.Introduction to the Aramaic Targum of Yonathan ben Uzziel on the Prophet Malachi (Minor Prophets); Yehoshua b. Ḳarḥa (Megillah 15a) . Hi ha una lleugera controvèrsia dins de les fonts rabíniques sobre si Esdras havia servit o no com a Summe Sacerdot d'Israel.HaQoton, Reb Chaim "Was Ezra a High Priest" also printed in the Jewish Bible Quarterly (July 2013); see also
Segons el Talmud babilònic, es diu que Esdres, l'escriba, va promulgar deu lleis i ordres permanents,Babylonian Talmud (Baba Kama 82a); Jerusalem Talmud (Megillah 29a-b) que són les següents: Que el poble es reuneixi per llegir el sefer Torà de Shabat durant el temps de l'oblació de la tarda (Mincha), a causa d'aquells comerciants ambulants que s'estenen a les botigues tancades a les cantonades dels carrers, i que potser s'han perdut les leccions bíbliques que es van fer llegir entre setmanaMaimonides, Mishne Torah (Hilchot Tefillah 12:1) Que els jutjats s'obrin a tots els municipis jueus els dilluns i els dijous Que les dones no esperessin més enllà del dijous per rentar la roba, per l'honor degut al dissabte Que els homes s'acostumarien a menjar alls [cuits] la vigília del dissabte (es creu que augmenta l'amor entre un home i la seva dona) Que les dones s'aixequessin d'hora els divendres al matí per coure pa, de manera que un tros de pa estigués disponible per als pobres. Que les dones jueves a tot arreu es ceguin amb un cinturó ample (cintura), ja sigui per davant o per darrere, per modèstia. Que les dones jueves, durant la seva menstruació, es rentin i pentinen els cabells tres dies abans de la seva purificació en un bany ritual. Que els comerciants ambulants facin rondes regulars als municipis jueus a causa de l'honor degut a les filles d'Israel