miniatura|Els vestits dels protagonistes a la seva estrena, el 1832 La Sílfide (en francès, La Sylphide) és un ballet de dansa clàssica en dos actes coreografiat per en Filippo Taglioni especialment perquè es pogués lluir la seva filla, la ballarina Marie Taglioni. L'argument dramàtic va ser creat per n'Adolphe Nourrit i la música per en Herman Lovenskjold. Es va estrenar en 1832 a París. Es considera un dels ballets més importants del .
La Sílfide va marcar el començament del romanticisme al ballet. A partir d'aleshores, el personatge eteri que reprensenta un amor impossible de la protagonista serà mític i un arquetip profusament utilitzat, i que serà completat més endavant amb Giselle. No només conceptualment, el vestit que porta, de color blanc i tutú vaporós, serà el que relacionarem ja per sempre amb la dansa clàssica romàntica. Però la innovació més important d'aquest ballet, per a l'evolució la dansa en general, és el fet que per primer cop a la història les ballarines porten sabatilles de punta.
En 1836 August Bournonville en va crear una nova coreografia, pel Teatre Reial de Copenague, que va anomenar La sílfide i l'escocès. Aquesta versió encara actualment es troba als repertoris de totes les millors companyies de dansa clàssica al món.
Argument Un jove pagès escocès, en James, està compromès en matrimoni amb la jove Effie. Una nit, amb un cop de brisa, entra volant a través de la finestra de casa d'ell una sílfide, una criatura invisible que el veu i s'enamora d'ell. La sílfide es fa visible pel jove, i resulta ser d'una bellesa i gràcia extraordinàries, tant que ell també s'acaba enamorant d'ella i decideix fugar-se per no haver-se de casar amb l'Effie. El primer acte acaba amb la cerimònia del casament interrompuda pel James corrents darrere de la sílfide i l'Effie plorant.
James cau en el compte que la sílfide és un ser immortal, que al contrari que ell, mai no envellirà ni morirà, això el fa sentir por que ella el deixi. Gelós, fa una visita a la bruixa Madge, que també s'enamora de James, tot i que ell el rebutja. La bruixa li prepara un xal al qual li diu que ha tirat una poció màgica perquè, quan cobreixi les espatlles de la sílfide, li caiguin les ales. Així, si ja no pot volar, ella sempre romandrà al costat de James.
James torna al bosc per a buscar la seva estimada, es troba amb les altres sílfides, que el porten amb la seva amiga. James ofereix el regal a la sílfide, però la bruixa l'havia enganyat i el que ocorre és que la sílfide mor als braços de James, que es queda sol.
Altres versions L'òpera de John Barnett del 1834 The Mountain Sylph està basada en la història de La Sílfide; amb una trama que va ser satiritzada per W. S. Gilbert a l'Òpera del Savoy de 1882, Iolanthe.
La sílfide es confon sovint amb el ballet Les sílfides de 1909, en el qual s'involucra una sílfide mítica. Aquest últim va ser coreografiat per Michel Fokine per als Ballets Russos, utilitzant música de Frédéric Chopin. Tot i que inspirat en La Sílfide, estava destinat a ser interpretat com un ballet independent amb els seus propis mèrits.
Matthew Bourne va crear una versió actualitzada de La Sílfide en la seva producció de 1994, Highland Fling., ambientada a Escòcia contemporània (dècada de 1990) i utilitza la partitura original d'Herman Severin Løvenskiold.
La versió de Johan Kobborg del ballet de Bournonville, amb nova coreografia, es va estrenar a l'octubre de 2005 a la Royal Opera House. El 2008, va ser representada per la companyia del Teatre Bolxói. Com a canvi important, va tenir una Madge jove amb història de sílfide i un final de suspens.
Referències
Enllaços externs
Fotos
Categoria:Ballets del Romanticisme Categoria:Composicions musicals del 1832