miniatura|Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en ) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, circa 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Biografia Encara que la seva família era oriünda de Corduba —actual Còrdova— a la Bètica, no existeix cap document que permeti afirmar amb seguretat que va néixer en aquesta ciutat. No obstant això, la tradició ha situat el seu naixement a Corduba a l'entorn de l'any 1Marcial. Epigrames, I, 61, 7 (es barregen tres possibles dates per al seu naixement, els anys 1, 4 i 8).
Sèneca va ser el segon fill d'Hèlvia i Marc Anneu Sèneca, conegut com a «Sèneca el vell», que era de rang eqüestre i amb una bona fortuna. Sèneca es va convertir en una autèntica eminència de la retòrica, l'art de l'oratòria i del debat. El seu germà gran, Luci Juni Gal·lió, va ser procònsol a l'Acaia (on, segons antics documents cristians, es va trobar amb l'apòstol Pau de Tars cap a l'any 52).Fets dels Apòstols, XVIII, 12, 17 Sèneca va ser l'oncle del poeta Lucà, fill del seu germà petit, Marc Anneu Mela.Marcial. Epigrames, IV, 40
De la vida de Sèneca prèvia a l'any 41 no se sap gran cosa, i el que se sap és gràcies al que el mateix Sèneca va escriure. Sigui com sigui, és clar que provenia d'una família distingida, pertanyent a la més alta societat hispana en una època en què la província d'Hispània estava en plena expansió dins de l'Imperi Romà.
La tradició diu que era un nen malaltís, i que va estudiar a Roma sota la protecció de la germanastra de sa mare, la seva tia Marcia. S'afirma que en aquest temps va viure amb humilitat en una habitació al pis de dalt d'un bany públic, tot i que és probablement fals, ja que Marcia era una persona acabalada. Va aprendre retòrica, i va ser iniciat en filosofia estoica per Àtal i Sotió.
Marcia estava casada amb un equites (cavaller) romà a qui Tiberi, l'any 16, va nomenar governador d'Egipte. Sèneca va acompanyar el matrimoni a Alexandria, a Egipte, on va adquirir nocions d'administració i finances, al mateix temps que estudiava geografia i etnografia d'Egipte i de l'Índia, i desenvolupava el seu interès per les ciències naturals, en les quals, a dir de Plini el Vell, destacaria pels seus coneixements de geologia, oceanografia i meteorologia. Per influx dels cultes místics orientals que hi havia a Egipte, al principi va demostrar una certa inclinació cap al misticisme pitagòric ensenyat per Sotió, i els cultes d'Isis i Serapis, que aleshores tenien gran nombre d'adeptes entre els romans. Però posteriorment es va inclinar cap a l'estoïcisme, filosofia que adoptaria fins a la fi dels seus dies. La seva formació, doncs, va ser molt variada, rica i oberta: a més de formar-se a Egipte, a Roma ja havia estudiat gramàtica, retòrica i filosofia. És possible, a més, que viatgés en algun moment a Grècia per continuar formant-se a Atenes, un fet molt comú entre els patricis del seu temps. Sigui com sigui, va deixar escrit haver estudiat amb Sotió, un filòsof eclectico-pitagòric, amb l'estoic Àtal i amb Papiri Fabià. Més endavant, va ser amic íntim del cínic Demetri.Cardó, Carles. «Introducció» A: L. A. Sèneca. De la ira. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1924, pàg. II-XXXIV
Al tornar a Roma, es va establir amb èxit com a jurista. Cap a l'any 37 va estar a punt de morir per ordre de l'emperador Calígula, gelós de l'habilitat amb la que va resoldre un cas al Senat davant d'ell, i només li va perdonar la vida perquè una amant seva li va dir que la seva mala salut el mataria. L'any 41, Valèria Messalina, esposa de Claudi, va convèncer el seu marit de desterrar Sèneca a Còrsega, acusat d'adulteri amb Júlia Livil·la. Passà aquest exili ocupat en l'estudi de la natura i la filosofia, i allà va escriure les Consolacions.
L'any 49, la nova dona de Claudi, Agripina, el cridà a Roma perquè fes de mestre del seu fill, Luci Domici Ahenobarb, que més tard seria l'emperador Neró. Després de l'assassinat de Claudi l'any 54, l'emperadriu va maniobrar per assegurar el tron a Neró, i no al seu fillastre Britànic.Tàcit. Annals, XII, 8
Durant els seus primers cinc anys de mandat, el quinquennium Neronis, Neró va governar sàviament sota la influència de Sèneca i del prefecte del pretori, Sext Afrani Burrus. Però aviat els seus preceptors van perdre influència, i el regnat de l'emperador va ser tirànic. Amb la mort del prefecte l'any 62, Sèneca es va retirar de la vida pública per dedicar-se a estudiar i a escriure.
L'any 65 el van acusar d'haver estat implicat en un complot per matar l'emperador, la conspiració de Pisó. Sense cap judici, Neró li va ordenar suïcidar-se. Tàcit narra la seva mort. A la seva dona, Pompea Paulina, que intentà també matar-se, l'emperador li va ordenar que visqués.Tàcit. Annals, XV, 60-64
Primera carrera política Sèneca sempre va tenir una salut malaltissa, especialment a causa de l'asma que patia des de la seva infància. Tant és així que va arribar a escriure que l'única cosa que li impedia suïcidar-se era que veia la incapacitat del seu pare de suportar la seva pèrdua.
L'any 31, Sèneca va tornar a Roma on, malgrat la seva mala salut, del seu origen provincià i del fet de provenir d'una família escassa en influències, va ser nomenat qüestor, i va iniciar així el seu cursus honorum, on aviat va destacar pel seu estil brillant d'orador i escriptor. Quan, l'any 37, l'emperador Calígula va succeir Tiberi, Sèneca s'havia convertit en el principal orador del Senat i havia aixecat l'enveja i la gelosia del nou i megalòman cèsar, que, segons diu l'historiador Cassi Dió, va ordenar la seva execució. Segons el mateix historiador, va ser una dona propera al cercle més íntim de Calígula qui va aconseguir que revoqués la sentència en afirmar que Sèneca patia tuberculosi i aviat moriria per si mateix. A conseqüència d'aquest incident Sèneca es va retirar de la vida pública.
L'any 41, a la mort de Calígula i amb l'entronització de Claudi, Sèneca, que continuava sent una persona rellevant dins de l'estament polític romà, va ser de nou condemnat a mort, però la pena se li va commutar pel desterrament a Còrsega. Les causes d'aquesta condemna s'ignoren. La sentència oficial l'acusava d'haver comès adulteri amb Julia Livil·la, germana de Calígula, fet bastant improbable. Més probablement, s'ha apuntat que l'esposa de Claudi, la cèlebre Valèria Messalina, el considerava perillós ara que Calígula havia mort. L'entronització de Claudi s'havia produït amb l'oposició del Senat, i Sèneca, que a causa del seu prestigi com a orador era probablement un dels senadors més influents, podria haver estat un enemic polític en potència per a Claudi.
Exili a Còrsega i tornada a Roma El seu exili a Còrsega va durar vuit anys. Durant aquest temps va escriure un assaig de consolació a la seva mare, Hèlvia, Ad Helviam matrem, de consolatione arran de la mort del seu pare, Marc, que destaca per propugnar actituds estoiques molt diferents de les que, per aquest mateix període, es mostren a la Consolació a Polibi (De Consolatione ad Polybium), que era el nom d'un dels lliberts imperials de Claudi i que tenia gran poder i influència sobre l'emperador. En aquesta carta, que probablement mai no va tenir intenció de publicar, es mostra abjectament adulador mentre busca el perdó imperial.
El desterrament va durar fins a l'any 49 quan, després de la caiguda de Messalina, la nova esposa de Claudi, la també cèlebre Agripina la Menor va aconseguir per a ell el perdó imperial. Ella el va fer cridar a Roma i, per la seva indicació, va ser nomenat pretor de la ciutat. El favor imperial no va acabar aquí, perquè l'any 51, a instàncies altre cop d'Agripina, se'l va nomenar tutor del jove Luci Domici Ahenobarb, el futur emperador Neró, que era fill d'un matrimoni anterior d'Agripina. El canvi dràstic en la seva sort es va deure, segons l'historiador Tàcit, al fet que Agripina, a part de buscar un tutor il·lustre per al seu fill, creia que la fama de Sèneca faria que la família imperial guanyés en popularitat, a més de considerar que un Sèneca agraït i obligat a la família imperial i a ella, seria un important aliat i un savi conseller en els plans que tenia d'aconseguir l'Imperi per al seu fill Neró.
L'any 54, l'emperador Claudi va morir (segons la majoria de les fonts històriques, enverinat per la mateixa Agripina) i el seu fillastre Neró va prendre el poder. Encara que no hi ha cap evidència que Sèneca estigués involucrat en l'assassinat de Claudi, sí que es va burlar del vell emperador en la seva obra satírica intitulada Apocolocyntosis divi Claudii ('La transformació en carabassa del diví Claudi'), en la qual aquest, en ser deïficat, acaba, després d'una sèrie de vicissituds, com un mer buròcrata a l'Hades. Amb la pujada al poder del jove Neró, que aleshores tenia 17 anys, Sèneca va ser nomenat conseller polític i ministre, juntament amb un auster oficial militar anomenat Sext Afrani Burrus.
Govern de l'Imperi Romà Durant els vuit anys següents, Sèneca i Afrani Burrus, als qui tots els historiadors romans van considerar les persones de major vàlua i il·lustració de l'entorn de Neró, van governar de facto l'Imperi Romà. Aquest període destacaria, segons el mateix emperador Trajà, per ser un dels períodes de «millor i més just govern de tota l'època imperial». La seva política, basada en el compromís i la diplomàcia més que en innovacions i idealismes, va ser modesta però eficient: van tractar en tot moment de refrenar els excessos del jove Neró, al mateix temps que evitaven dipositar poder real en mans d'Agripina. Així, mentre Neró es dedicava, seguint les instruccions de Sèneca, a un oci moralment «acceptable», Sèneca i Afrani Burrus des del poder, van promoure una sèrie de reformes legals i financeres, com ara la reducció dels impostos indirectes, van perseguir la concussió (corrupció dels governadors provincials), van dur a terme una reeixida guerra a Armènia, i van instituir el protectorat romà en aquell país cosa que es va mostrar, a la llarga, fonamental per a la salvaguarda de la frontera oriental de l'Imperi; es van enviar, a instàncies de Sèneca, expedicions per trobar les fonts del riu Nil… Cal notar que ni Burrus ni Sèneca no van ocupar, durant aquest període, cap càrrec institucional, més enllà del de senadors, per la qual cosa van exercir el poder des de darrere del soli imperial, com a consellers del jove cèsar que, pel que sembla, tenia en alta estima el seu tutor.Tàcit. Annals, XIII, 13; XIV, 2
No obstant això, mentre Neró va anar creixent, va començar a desempallegar-se de la «benigna» influència de Sèneca, al mateix temps que l'exercici del poder anava desgastant el filòsof, que començava a perdre influència sobre el seu pupil Neró. L'emperador, que havia demostrat una naturalesa cruel en fer assassinar el seu germanastre Britànic, aviat va començar a escoltar els consells de membres de la pitjor estirp de la societat romana, normalment arribistes que, com Publi Suil·li Rufus, van veure una oportunitat per desplaçar Sèneca del poder. Va ser aquest Rufus qui, l'any 58, va acusar Sèneca, absurdament segons Tàcit, de ficar-se al llit amb Agripina, la qual cosa va originar una campanya de desprestigi on el filòsof va ser acusat de crims tan peregrins com el de deplorar el tirànic règim imperial, l'extravagància dels seus banquets, la hipocresia i adulació en els seus escrits (va ser en aquest moment quan va sortir a la llum la carta al llibert Polibi), la usura i, sobretot, la seva excessiva riquesa.Tàcit Annals, XIII, 42 De fet, la riquesa de Sèneca en aquest període va aconseguir la categoria de proverbial, quan el poeta Juvenal parla dels grans jardins del immensament ric Sèneca. És probable que la gran riquesa del filòsof propiciés la seva caiguda davant de Neró, que no tolerava que un particular pogués fer-li ombra en aquest aspecte.
Caiguda i mort