miniatura|L'emperador romà d'Orient Constantí X Ducas mor el maig del 1067 El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià. És el vuitè any de la dècada del 1060 i el seixanta-setè any del i del primer mil·lenni.
Durant l'any 1067 destaca la batalla del riu Nemiga, que els seljúcides saquegen la ciutat romana oriental de Cesarea de Palestina en una campanya militar i que Olaf III de Noruega torna al seu regne amb les tropes que li restaven de la derrota a la batalla de Stamford Bridge que havia passat l'any anterior i és proclamat rei cogovernant amb el seu germà gran Magne II de Noruega.
Les defuncions més importants de l'any són la de l'emperador Yingzong de Song, la de l'emperador romà d'orient Constantí X Ducas i la de la reina consort de Lleó Sança, filla d'Alfons V de Lleó. miniatura|L'emperador Yingzong de Song mor l'any 1067 Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1067 són Enric IV el Sali; el papa de Roma Alexandre II; Constantí X Ducas, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Alfons VI de Lleó, Enric I; Felip I de França; Guillem I d'Anglaterra d'Anglaterra; Malcolm III d'Escòcia; Alfons VI de Lleó; Svend II de Dinamarca; Salomó d'Hongria; Boleslau II de Polònia; Petar Kresimir IV de Croàcia; i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Alp Arslan, el sultà dels seljúcides; i Ibrahim de Ghazna, el de Ghazna. A Amèrica, Huemac governa els tolteques; Vuit Cérvol Urpa de Jaguar, als mixteques; i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.
1066 als Països Catalans i a Occitània Comtats de Barcelona, Girona i Osona L'any 1067 fou un any en què el Comte Ramon Berenguer I de Barcelona, Girona i Osona va expandir els seus dominis i va consolidar el seu poder pacificant els senyors feudals i imposant la seva autoritat amb els usatges de Barcelona que es comencen a codificar en aquests anys. A més, l'economia comtal estava en un moment d'auge degut a que cobrava paries de diversos emirs andalusins.
Entre els anys 1066 i 1071 els Comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca compren els Comtats de Carcassona i de Rasès. Després que durant l'any anterior dels comtes amb Ermengarda de Carcassona i el seu marít Bernat Ató Trencavell, al maig del 1067 signen la compra dels drets successoris dels comtats de Carcassona i Rasès i la cessió de sobirania sobre les seves ciutats i castells per 1100 unces d'or finançades amb l'or obtingut del pagament de paries per part de les Taifes de Saragossa i Lleida que s'havien rebut entre el gener i febrer. Aquesta compra no només era sobre la propietat, sinó que significà una transferència de la sobirania política que significà que els comtes de Barcelona esdevinguessin actors importants d'Occitània.Feliu, Gaspar; Salrach, Josep M. (dirs.). Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona: Fundació Noguera, 1999, vol. III, p. 1195-1218, ISBN 84-7935-661-8.AAVV. Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona Catalanoaragonesa a l'edat mitjana. Vol. 1.1. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2009, p. 45-52 ISBN 978-84-92583-71-3
Durant la Pasqua es va celebrar a Barcelona una gran assemblea de Pau i Treva de Déu, que Ramon Berenguer I va aprofitar per imposar la seva autoritat sobre els nobles urbans i els castlans de la regió, com els de Montjuïc, cosa que va convertir a la ciutat en un recinte segur per al comerç. A l'estiu arriba a la ciutat la notícia de la deposició i excomunicació de l'arquebisbe de Narbona, Guifré de Cerdanya i Ramon Berenguer rep el legat papal, Hug el Blanc, distanciant-se del seu oncle per mantenir el favor de Roma. A la tardor els comtes presideixen diversos judicis a la cúria per resoldre plets de propietat entre la Catedral de Barcelona i alguns nobles locals com Miró Riculf a la zona de Vilassar i les resolucions posen per escrit uns precedents que acabaran formant part dels Usatges de Barcelona. A finals d'any diversos vassalls occitans i catalans van viatjar a Barcelona per formalitzar els seus juraments de fidelitat: Ermengarda de Carcassona, Bernat Ató I Trencavell, nobles del Menerbès i del Lauraguès (senyors de Menèrba i de Laurac) i el mediador Guillem de Salses (del Rosselló).Feliu, Gaspar; Salrach, Josep M. (dirs.). Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona: Fundació Noguera, 1999, vol. III, p. 1222-1225 ISBN 84-7935-643-8 Respecte a l'urbanisme de la ciutat comtal, durant l'any 1067 es milloren les infraestructures de la ciutat, sobretot les muralles romanes i el Palau Comtal, amb obres pagades amb or de les paries musulmanes. El comerç de la ciutat està en expansió internacional que es demostra en en fet que el port rep diversos vaixells que importen fusta i productes de luxe des de Tortosa i Dénia. Respecte als balanços dels cobraments i pagaments del comtat a finals d'any, van comprar per 1100 unces d'or (33 kg d'or pur) la sobirania dels dos comtats occitans que incloïa més de 30 castells i ciutats fortificades i van rebre 10.000 unces d'or de les taifes de Lleida (2000), Tortosa (2000), Dénia (1000) i Saragossa (5000).Riu Riu, Manuel. «L'or de les pàries i l'economia catalana del segle XI». Cuadernos de Historia de España, 1989, p. 72-75Feliu, Gaspar; Salrach, Josep M. (dirs.). Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona: Fundació Noguera, 1999, vol. III, p. 1222-1230 miniatura|L'emperador japonès Go Reizei mor l'any 1067 Al Vallès el castlà del Castell de Barberà signa un document en què lliura la "potestat" del castell al comte de Barcelona sempre que ho demani demostrant que aquest deixa de ser una propietat privada del senyor feudal i és una cessió delegada del comte de Barcelona. A l'actual Maresme, el noble Miró Riculf cedeix un alou al terme de Vilassar a la catedral de Barcelona en un document que descriu les fites de propietat fins el mar.Baucells i Reig, Josep (coord.). Diplomatari de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona. Vol 1. Barcelona: Fundació Noguera, 1994, p. 562-565 ISBN 84-7935-212-2
Al comtat d'Osona un document demostra que el Ramon Berenguer actua en un judici entre el bisbe de Vic i els senyors feudals sobre els drets de pastura i els delmes del poble de Roda de Ter i el castelll de l’Esquerda.Ollich i Castanyer, Imma. L'Esquerda, poblat ibèric i medieval. Vic: Ajuntament de Roda de Ter, 1995, p. 45-48 ISBN 84-606-2313-0 El noble Bernat Transver ha de comparèixer en un judici davant la cúria comtal d'Osona per delimitar els termes del Castell de l'Aguda (Torà) amb els alous que pertanyien al bisbat de Vic. En aquest document s'hi descriu detalladament la geografia de la zona fronterera:Junyent, Eduard. Diplomatari de la Catedral de Vic: segles IX-XI. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs, 1980-1996, p. 849-852 ISBN 84-300-2342-3 s'hi esmenta que la riera de Cellers separava l'alou de l'Aguda amb les terres del bisbat; que el camí vell connectava l'Aguda amb el Castell de Figuerola; i que la Torre de Vallferosa feia de sentinella del castell. Gombau de Besora, un dels nobles més poderosos d'Osona signa un conveni amb Ramon Berenguer I comprometent-se a no fortificar noves torres sense el seu permís al castell de Curull (Sant Pere de Torelló), cosa que mostra un fre al poder dels nobles osonecs per part del comte barceloní.Feliu, Gaspar; Salrach, Josep M. (dirs.). Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona: Fundació Noguera, 1999, vol. III, p. 1235-1238 ISBN 84-7935-643-8
Al comtat de Girona Almodis intervé directament en una disputa de límits prop de l'actual Hostalric entre el senyor de Cabrera i els monjos de Sant Salvador de Breda d'un bosc comunal en què es detalla l'ús de la fusta i el carbó essent un dels primers reglaments forestals de Catalunya:AAVV. Catalunya Romànica. Vol. V: El Gironès, La Selva, El Pla de l'Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 315 ISBN 84-7739-262-3 regula el dret a tallar arbres per la construcció del castell d'Hostalric i de les cases, on diferencia entre la fusta per fer bigues i la llenya petita; autoritza la crema controlada per fabricar carbó vegetal per a les fargues i la calefacció; i regula el dret que els porcs puguin menjar glans de les alzines.Bonnassie, Pierre. Catalunya mil anys enrere (segles X-XI). Barcelona: Edicions 62, 1979, vol. II, p. 586-589 ISBN 978-84-297-1478-4 miniatura|La reina de Lleó i reina consort de Castella Sança I mor l'any 1067 Al Penedès es consolida la pau després de la revolta de Mir Geribert. Aquest i els seus fills signen convenis en què reconeixen la potestat del comte de Barcelona sobre el castell de Subirats que era un punt estratègic per la defensa de la zona contra els sarraïns.Bonnassie, Pierre. Catalunya mil anys enrere (segles X-XI). Barcelona: Edicions 62, 1979, vol. II, p. 582-585 ISBN 978-84-297-1478-4 La família dels Mediona renoven els seus juraments de fidelitat al comte de Barcelona pel castell de Mediona qui els va obligar a documentar la seva potestat sobre el castell per controlar la frontera sud.Kosto, Adam J. Making Agreements in Medieval Catalonia: Power, Order, and the Written Word, 1000-1200. Cambridge: Cambridge University Press, 2001, p. 156-159 ISBN 0-521-79239-8
Comtats d'Urgell, Pallars Sobirà i Pallars Jussà El comte Ermengol IV d'Urgell consolida el seu domini essent encara molt jove, després de la mort d'Ermengol III i de la pèrdua de Barbastre a l'any anterior. Es documenta la reorganització de la zona de Gerp i de Balaguer i en els documents de les donacions del difunt Ermengol III es citen quins béns de la frontera havia de defensar el nou comte supervisat pels eclesiàstics: els castells de Pilzà, de Purroi, els alous de Gerb, i els drets sobre Barbastre (tot i que l'havia acabat perdent després de la seva mort).Monfar i Sors, Diego. Historia de los condes de Urgel. Barcelona: José Eusebio Monfort, 1853 (reimpr. facsímil), vol. I, p. 331-335 ISBN 84-8338-123-2Baraut, Cebrià. «Els documents dels segles X i XI conservats a l'arxiu de la Seu d'Urgell». Urgellia, Núm. 2, 1979, p. 145-148 ISBN 84-300-1127-1
A les portes de les valls d'Andorra, el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles rep la cessió de diversos alous que pertanyien a nobles urgelencs que havien anat a l'expedició de Barbastre per demanar l'ajuda de Déu en un moment de perill a la frontera:AAVV. Catalunya Romànica. Vol. VI: L'Alt Urgell i Andorra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 189 ISBN 84-7739-457-1 a Anserall i zones properes a La Seu d'Urgell, a la vall de Sant Joan de les Valls de Valira, a la zona d'Arfa i la cessió dels delmes dels alous de l'Urgellet (la plana de la Seu), que s'estaven disputant amb el bisbat d'Urgell.Gascón Chopo, Carles. «L'acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles i la diòcesi d'Urgell». Intervenció a les Jornades d'Estudis de l'Alt Urgell, 2012, p. 12-15 Els donadors d'aquests documents són Ramon Bernat i la seva esposa Ermergarda, el bisbe Guillem Guifré,Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Tomo IX: Viage á Solsona, Ager y Urgel. València: Imprenta de Oliveres, 1821, p. 67-72 ISBN 84-85194-21-9 els marmessors d'Ermengol III (Guillem Miró i Arnau Mir de Tost), i Miró i la seva dona Guilla.