Demografia de Mèxic 200px|Nens mexicans d'una primària a MonterreyNens mexicans d'una primària a MonterreyPoblació 103.263.388Homes 50.249.955Dones 53.013.433Creixement poblacional 1,0%Taxa de natalitat 20,4/1.000Taxa de mortalitat 4,8/1.000Taxa de mortalitat infantil 19/1.000Esperança de vida75,8 anysNacionalitat Mexicà, mexicanaInstituts de població INEGI, CONAPO i CDI El 2005, Mèxic tenia una població de 103.263.388, fent-lo el país castellanoparlant més poblat del món, el segon més poblat de l'Amèrica Llatina després del Brasil, i el segon més poblat de Nord-amèrica després dels Estats Units. Al llarg del , la demografia de Mèxic es va caracteritzar per un ràpid creixement poblacional. Tot i que aquesta tendència ha canviat i en l'actualitat la taxa de creixement poblacional mitjana és inferior a l'1% anual, encara continua la transició demogràfica cap a la tercera fase, i Mèxic encara té una cohort substancial de joves. La ciutat més poblada és la seva capital, la ciutat de Mèxic, amb una població de 8,7 milions d'habitants el 2005; la seva àrea metropolitana és també la més poblada del país, i una de les més poblades del món, amb 19,2 milions d'habitants el 2005. Aproximadament el 50% de la població mexicana viu a una de les cinquanta àrees metropolitanes del país.
Les dades demogràfiques i estadístiques són preses per l'Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica (INEGI). El Consell Nacional de Població (CONAPO), és una institució de la Secretaria de Governació (el Ministeri de l'Interior), encarregada de l'anàlisi i la recerca de les dinàmiques de població. La Comissió Nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes (CDI), entre altres coses, elabora recerques i anàlisis dels indicadors sociodemogràfics dels pobles indígenes de Mèxic.
Dinàmica de població miniatura|Creixement de la població|lang=ca miniatura|Piràmide de població (2017)|lang=ca miniatura|Densitat de població dels estats de Mèxic El 1900, la població mexicana era de 13,6 milions.From Traitors to Heroes: 100 Years of Mexican Migration Policies Durant el període de prosperitat econòmica, que els economistes van anomenar el Miracle Mexicà, el govern mexicà va invertir en programes socials i de seguretat social que van reduir la mortalitat infantil i van incrementar l'esperança de vida; ambdues van tenir com a resultat un increment intens de la població entre 1930 i 1980. La taxa de creixement anual va arribar a un màxim de 3,5% anual el 1965, i va decréixer a 0,99% el 2005. Tot i que Mèxic es troba en camí a la tercera fase de la transició demogràfica, a prop del 50% de la població mexicana el 2005, tenia 25 anys o menys d'edat. La taxa de fertilitat també ha disminuït de 5,7 nens per dona el 1976 a 2,2 el 2006.
La taxa de creixement poblacional de la capital, el Districte Federal, va ser una de les més baixes del país el 2005, amb només el 0,2% anual. L'estat amb la taxa de creixement més baixa va ser la de Michoacán (-0,1%), mentre que els estats amb les taxes més elevades van ser Quintana Roo (4,7%) i Baixa Califòrnia Sud (3,4%), ambdós els últims territoris a pujar a l'estatus d'estat de la Unió durant la dècada de 1970. La taxa neta de migració del Districte Federal durant el mateix període va ser negativa i la més baixa de totes les entitats polítiques de Mèxic, mentre que els estats amb les taxes de migració positives més elevades han estat Quintana Roo (2,7), Baixa Califòrnia (1,8) i Baixa Califòrnia Sud (1,6). Tot i que la taxa de creixement poblacional encara és positiva, la taxa neta de migració nacional va ser negativa el 2008 (-3,7 per cada 1.000 habitants), atès el flux intens d'immigrants als Estats Units; el 2004, s'estimava que 5,3 milions de mexicans indocumentats vivien als Estats Units,Mexican Immigration to the US: The Latest Estimates i 18,2 milions de ciutadans estatunidencs van declarar ser descendents de mexicans.Census Bureau Summary File 3 Mèxic, de fet, és el segon país que més immigrants ha enviat als Estats Units al llarg de la seva història, després d'Alemanya.
Els estats de la federació mexicana i el Districte Federal són coneguts, de manera conjunta, com a "entitats federatives" o federals. El 2005, les cinc entitats federatives més poblades eren l'estat de Mèxic (14,4 milions), el Districte Federal (8,7 milions), Veracruz (7,1 milions), Jalisco (6,7 milions) i Puebla (5,4 milions); totes cinc agrupen el 40,7% de la població nacional. La ciutat de Mèxic és coextensiva amb el Districte Federal, i per tant, és la ciutat més poblada del país, mentre que l'àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic, que inclou altres municipis adjacents és una de les més poblades del món.
El creixement poblacional intens dels estats del nord, especialment de les regions a prop de la frontera amb els Estats Units, han canviat el perfil demogràfic del país des de la segona meitat del segle XIX; el 1967 l'acord maquiladora entre tots dos països permetia que tots els productes manufacturats a les ciutats frontereres poguessin ser importants sense impostos als Estats Units. Arran de la signatura del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA, per les seves sigles en anglès), tots els productes poden ser importants sense impostos, de totes les regions de Mèxic, i com a conseqüència les exportacions, i alhora la població, de les ciutats mitjanes d'altres regions de Mèxic, han crescut significativament.Hufbauer GC and Schott, JJ, NAFTA Revisited, Institute for International Economics, Washington D.C. 2005 Això també ha permès una descentralització econòmica i el creixement d'altres àrees metropolitanes que conformen centres regionals de creixement econòmic, com ara Monterrey, Guadalajara, Puebla, San Luis Potosí, Toluca i Torreón.
Migració Immigració A part dels colonitzadors espanyols, la immigració europea a Mèxic a finals del i principis del XX va ser molt menor que no pas l'influx major d'immigrants cap als països sud-americans com ara l'Argentina o el Brasil. Els grups d'immigrants europeus no ibèrics són els britànics, els irlandesos, els italians, els alemanys, els francesos i els belgues. La immigració de persones de l'Orient Pròxim també va ser significativa, especialment de Turquia i el Líban. Els immigrants asiàtics, principalment els xinesos, van arribar principalment des dels Estats Units, quan aquest país els va expulsar, mentre que els coreans es van establir al centre del país.
El país també va ser un receptor d'exiliats polítics i econòmics d'Espanya i Catalunya, així com d'altres nacions de l'Amèrica Llatina, en especial de l'Argentina, Xile, Colòmbia, Veneçuela, Cuba, el Perú, i l'Amèrica Central, des de les dècades de 1930 a 1980. Una segona onada d'immigrants va arribar com a resultat de les crisis econòmiques recents que han afectat els països de la regió. La comunitat argentina és una de les més grans, amb estimacions que varien entre els 30.000 i el 150.000, i segons algunes fonts és la comunitat d'argentins a l'estranger més gran del món.
Mèxic també és el país on el nombre més gran d'estatunidencs viuen a l'estranger. L'Associació de Ciutadans Nord-americans a l'Exterior va estimar, el 1999, que poc més d'un milió d'estatunidencs viuen a Mèxic, és a dir l'1% de la població total de Mèxic i el 25% de tots els estatunidencs a l'exterior. Aquest fenomen migratori pot ser causa de la interacció d'ambdós països dins el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA), però també pel fet que Mèxic s'ha convertit en una de les destinacions més populars pels jubilats estatunidencs, especialment els petits pobles colonials del centre, i les platges de Baixa Califòrnia i el Carib; només a l'estat de Guanajuato, a San Miguel de Allende i els pobles al voltant viuen 200.000 estatunidencs.Retiring Americans, Go south, old man by The Economist
Les diferències entre les xifres oficials d'immigrants legals a Mèxic i tots els residents, legals i il·legals, és gran. La xifra oficial de residents estrangers a Mèxic el 2000 era de 493.000, dels quals, la majoria (el 89,9%) havien nascut als Estats Units (només a l'estat de Chiapas la majoria dels immigrants provenien de l'Amèrica Central). Les sis entitats federatives amb el nombre major d'immigrants eren, el 2000, Baixa Califòrnia, (12,1% del total), el Districte Federal (11,4%), Jalisco (9,9%), Chihuahua (9%) i Tamaulipas.
Emigració Malgrat la immigració recent, la taxa neta de migració a Mèxic és negativa, estimada en -3,84 migrants per cada 1000 habitants. La gran majoria han emigrat als Estats Units d'Amèrica. Aquest fenomen migratori no és nou, ans ha estat una característica comuna de la relació entre tots dos països durant el .Mexico-US Migration in Nafta Revisited by the International Institute of Economics. Durant la Primera i la Segona Guerra Mundial els governs estatunidenc i mexicà van aprovar el contracte de treballadors mexicans dins el territori dels Estats Units i va tolerar la immigració il·legal per rebre treballadors addicionals per al camp i la indústria per reemplaçar el personal que havia sortit cap a la guerra, i per suplir l'increment de la demanda de mà d'obra atès el creixement econòmic. Tanmateix, els Estats Units van cancel·lar unilateralment el programa a causa de la pressió dels grups dels drets civils. Malgrat això, l'emigració de Mèxic va continuar al llarg del segle, en diversos graus, però va créixer de manera significativa durant la dècada de 1990. De fet, el 37% de tots els immigrants mexicans als Estats Units van arribar aquella dècada. En el cens nord-americà del 2000, aproximadament 20 milions de residents dels Estats Units es van identificar com a mexicans, mexicanoamericans o descendents de mexicans, fent-la la sisena ascendència més citada de tots els residents d'aquell país.The Hispanic Population in the United States
L'INEGI va estimar que el 2000 prop de 8 milions de mexicans vivien als Estats Units d'Amèrica, és a dir, comparable al 8,7% de la població total d'aquell any.Indicadores seleccionados de la población nacida en México residente en Estados Unidos de América, 1970 a 2000 . Aquell any, només 260.650 emigrants van tornar a Mèxic. Aquesta tendència, tanmateix, canviarà durant els pròxims anys, en part a les millores econòmiques de Mèxic, però sobretot a la recessió que ha començat als Estats Units. Diverses institucions han pronosticat que la crisi econòmica als Estats Units del 2008 i 2009 farà que 1,5 milions de mexicans tornin a Mèxic.Crisis expulsará de EU a 1.5 millones de paisanos. El Univeseral. Mèxic, DF. 31 d'octubre, 2008.
Ciutats i àrees metropolitanes Localitats, ciutats i municipis Vegeu també: Municipis de Mèxic Municipis més poblats 200px|Municipi de Guadalajara Municipi de Guadalajara Municipi Pob. (2005) Ecatepec de Morelos 1,688,258 Guadalajara 1,600,940 Puebla 1,485,941 Tijuana1,410,700 León 1.325.210 Juárez 1,313,338 El 2005, Mèxic tenia 187.938 "localitats"—assentaments—que poden ser un petit poble, una ciutat gran, o simplement una unitat d'habitatge d'una regió rural. A Mèxic, una ciutat es defineix com una localitat amb més de 2.500 habitants. El 2005 n'hi havia 2.640, de ciutats, amb una població entre 2.500 i 15.000, 427 amb una població entre 15.000 i 100.000, 112 amb una població entre 100.000 i un milió, i 11 amb una població de més d'un milió d'habitants.II Conteo de población y vivienda 2005 Totes les ciutats es consideren àrees urbanes, i agrupen el 76,5% de la població.