Mariscal de l'aire William Avery «Billy» Bishop fou un as de la Primera Guerra Mundial canadenc, oficialment acreditat amb 72 victòries, essent l'as d'asos canadenc, i segons algunes fonts, l'as d'asos de l'Imperi Britànic.
Biografia Bishop va néixer a Owen Sound, Ontario, Canadà.McCaffery 1988, p. 2. Era el segon dels tres fills de William Avery i Margaret Bishop. El seu pare, era un advocat graduat al Osgoode Hall Law School de Toronto que exercia de registrador del Grey County, Ontario.McCaffery 1988, p. 3. Ja quan anava a la universitat d'Owen Sound s'havia guanyat una reputació de lluitador, defenent-se i defenent a d'altres dels busca-raons. Evitava els esports d'equip, preferint desafiaments més solitaris com la natació, en anar a cavall o el tir.Greenhous 2002, p. 29. Bishop no era tant bo pels estudis, abandonava qualsevol assignatura que no pogués superar amb facilitat, i sovint feia campana a classe.McCaffery 1988, p. 4. Als 15, Bishop va tenir la seva primera experiència amb l'aviació; construí un avió de cartró, fusta i cordill, i "volà" des del teulat de la seva casa de tres pisos. Resultà sa i estalvi d'entre les restes ajudat per la seva germana. El 1911, a l'edat de 17 anys, Billy Bishop entrà al Col·legi Militar Reial del Canadà (RMC) a Kingston (Ontario), on el seu germà Worth s'havia graduat el 1903.Greenhous 2002, p. 30. Bishop va suspendre el seu primer any al RMC, després de ser enxampant copiant.Greenhous 2002, p. 31.
Servei durant la Primera Guerra Mundial miniatura|Bishop de cadet, 1914 Quan la Primera Guerra Mundial esclatà el 1914, Bishop abandonà la RMC i s'enrolà al regiment de cavalleria Mississauga Horse.McCaffery 1988, p. 10–11. Nomenat oficial, no va poder viatjar cap a Europa amb el regiment, a causa d'una pneumònia.McCaffery 1988, p. 14. Després de recuperar-se, fou transferit al 7th Canadian Mounted Rifles, una unitat d'infanteria muntada, en aquells temps estacionada a London (Ontario).Greenhous 2002, p. 34. Bishop mostrà una habilitat natural amb l'escopeta, especialment en el camp de tir. La seva aguda vista li permetia encertar objectius a distàncies llunyanes, on altres només hi veien punts.McCaffery 1988, p. 17–18. Van abandonar Canadà cap a Anglaterra el 6 de juny de 1915 a bord del requisat vaixell de guerra Caledonia.McCaffery 1988, p. 18. El 21 de juny, prop de la costa irlandesa, el comboi de vaixells fou atacat per submarins. Dos vaixells es van enfonsar, morint 300 canadencs, però el vaixell de Bishop arribà al port de Plymouth el 23 de juny intacte.McCaffery 1988, p. 20–21.
Com a observador Bishop es frustrà ràpidament amb el fang de les trinxeres i l'absència d'acció. El juliol de 1915, després de veure un aparell de la Royal Flying Corps retornant d'una missió, Bishop digué "...allà dalt està tot net! M'hi jugo el que vulguis que allà dalt no trepitges fang ni merda de cavall. Si morissis, almenys seria una mort neta."McCaffery 1988, p. 22. Fou transferit a la RFC, i com que no hi havia places lliures per als pilots de caça a l'escola de pilots, escollí esser observador.McCaffery 1988, p. 24–25. L'1 de setembre, peticionà a l'Esquadró 21 d'entrenament per a instrucció aèria elemental.Greenhous 2002, p. 38. El primer aparell en el qual va entrenar fou un Avro 504, pilotat per Roger Neville.McCaffery 1988, p. 26. Bishop era expert en prendre imatges aèries, i aviat fou encarregat d'instruir a altres observadors amb la càmera. L'esquadró fou enviat a França el gener de 1916, i arribà al camp d'aviació de Boisdinghem, prop de Saint-Omer equipat amb aparells de reconeixement R.E.7.McCaffery 1988, p. 28–29. La primera missió de combat de Bishop, fou com a observador per a l'artilleria britànica.McCaffery 1988, p. 29. Al principi, l'aparell no despegaria fins que no haurien descarregat totes les bombes i metralladores.McCaffery 1988, p. 31–32. Bishop i el pilot Neville volaren sobre les línies alemanyes prop de Boisdinghem i quan van trobar el Howitzer alemany, informaren de les coordenades als britànics, qui bombardejarien i destruirien l'objectiu.McCaffery 1988, p. 34–35. Durant els següents mesos, Bishop volà en missions de reconeixement i bombardeig, però mai disparà la seva metralladora vers l'enemic.McCaffery 1988, p. 36. Durant un enlairament a l'abril de 1916, l'aparell de Bishop sofrí una fallada de motor i es va ferir greument del genoll.McCaffery 1988, p. 39. La ferida s'agreujà mentre el traslladaren a Londres al maig de 1916, i Bishop fou hospitalitzat a l'hospital de Bryanston Square. Allà, va conèixer i s'amistà amb la ben relacionada Lady St. Helier, amiga tant de Winston Churchill com del secretari de l'aire Lord Hugh Cecil.Greenhous 2002, p. 43. Quan el seu pare sofrí una petita apoplexia, St.Helier s'ho manegà perquè Bushop es pogués recuperar al Canadà,Greenhous 2002, p. 45. perdent-se tota la batalla del Somme.
Bishp tornà a Anglaterra al setembre de 1916, i, gràcies a la influència de St. Helier,Greenhous 2002, p. 46. fou acceptat per a formar-se com a pilot de caça a la Central Flying School a Upavon, plana de Salisbury. El seu primer vol en solitari fou en un Maurice Farman "Shorthorn".McCaffery 1988, p. 42-45.
Combat aeri El novembre de 1916, després d'esdevenir pilot fou enviat a la Sutton's Farm, Essex, Anglaterra, amb la resta de l'Esquadró núm. 37 on pilotaria un BE.2c. A Bishop però no li agrada el fet de sobrevolar Londres de nit en busca de dirigibles alemanys, fet que propicià que aviat demanés esser transferit a França.McCaffery 1988, p. 46.
miniatura|Bishop i un caça Nieuport 17.
Al 17 de març de 1917 Bishop entrà a l'Esquadró núm. 60 (RCF) estacionat a Filescamp Farm a prop d'Arràs, on pilotaria un caça Nieuport 17.McCaffery 1988, p. 47, 51. En aquells moments, les esperances de vida mitjanes d'un pilot novell en aquell sector era de només 11 dies, on els asos alemanys estaven abatent aparells britànics amb una relació de 5 a 1.McCaffery 1988, p. 49. La primera patrulla de Bishop, el 22 de març fou un autèntic desastre. Bishop va tenir problemes per a controlar el seu aparell, quasi abatut per foc antiaeri, i separat del seu grup de patrulla.McCaffery 1988, p. 57–58. El 24 de març, després d'accidentar el seu aparell mentre aterrava, el General John Higgins, qui havia vist el succés, ordenà que Bishop tornés a l'escola d'entrenament a Upavon. Abans que Bishop marxés però, el Major Alan Scott, va convèncer a Higgins que deixés a Bishop a l'Esquadró fins que no arribés un substitut.McCaffery 1988, p. 60–61. L'endemà, Bishop reclamà la seva primera victòria, ja que formava part del grup de quatre Nieuports que van abatre tres caces Albatros D.III prop de Saint Leger.McCaffery 1988, p. 64. Bishop feu caure i ferí de mort al tinent Theiller (tot i que el llibre 'Above the Lines' de Shores afirma que l'as Theiller de 12 victòries fou abatut el 24 de març quan combatia contra l'Esquadró núm. 70 (RFC) de Sopwiths, no coincidint aquesta victòria amb les dades conegudes) tot i que fallant-li el motor durant el combat. Aterrà en terra de ningú, a unes 300 iardes del front alemany. Després de córrer cap a les trinxeres aliades, Bishop passà la nit a terra sota una forta tempesta.McCaffery 1988, p. 65. Allà escriví una carta a casa, començant: El general Higgins el felicità personalment, i rescindí la seva ordre que Bishop tornés a l'escola de vol.McCaffery 1988, p. 66. El 30 de març de 1917 Bishop fou ascendit a comandant de vol.McCaffery 1988, p. 67. L'endemà aconseguí la seva segona victòria.McCaffery 1988, p. 68. Bishop, a part de volar en les patrulles habituals amb els seus companys d'esquadró, sovint volava en solitari en missions no oficials (conegudes com de llop solitari) en territori enemic, amb el consentiment del Major Scott. Amb aquestes aconseguiria que el seu total incrementés ràpidament. El 8 d'abril aconseguí la seva cinquena victòria esdevenint as.McCaffery 1988, p. 79. Per a celebrar-ho, el mecànic de Bishop pintà el morro del seu aparell de color blau, la marca d'as. Albert Ball, antic membre de l'esquadró i en aquell moment as d'asos de l'Imperi Britànic, l'havia pintat de vermell.McCaffery 1988, p. 81.
L'estil despreocupat de Bishop el duia sempre a estar al cap de la formació de l'esquadró, de vegades a més de mitja milla de la resta de l'esquadró, liderant els seus pilots en combat sobre territori hostil. Bishop però, havia s'adonà que aquesta tècnica només faria que l'abatessin, sobretot després que un mecànic de l'esquadró comptes fins a 210 forats de bala en el seu aparell.McCaffery 1988, p. 95–96. El seu nou mètode d'atac per sorpresa semblà més profitós, essent acreditat amb 12 aparells només a l'abril, essent condecorat amb la Militar Cross i ascendit a capità per la seva participació en la batalla de Vimy Ridge.McCaffery 1988, p. 96. Els èxits de Bishop i el seu aparell de morro blau foren tinguts en compte en el bàndol alemany, on es referien a Bishop com la serventa de l'infern (Hell's Handmaiden). Ernst Udet s'hi va referir com "el millor as de caça anglès" i fins i tot una Jasta tenia una recompensa a canvi d'abatre'l.McCaffery 1988, p. 102.
El 30 d'abril, Bishop va sobreviure en un combat amb la Jasta 11 i Manfred von Richthofen, el Baró Roig.McCaffery 1988, p. 104-106. Al maig, Bishop fou condecorat amb la Distinguished Service Order en abatre 2 aparells enemics mentre era atacat per altres quatre.
El 2 de juny de 1917, Bishop volà en una nova missió en solitari darrere les línies enemigues per atacar un camp d'aviació alemany, on reclamà haver abatut tres aparells que volien despegar per atacar-lo i que en va destruir uns quants més que estaven a terra. Per aquesta gesta, fou condecorat amb la Creu Victòria, tot i que es diu que podria haver exagerat la seva gesta. La seva Creu Victòria és una de les dues atorgades que violen les regles de requeriment de testimonis (essent l'altra la Tomba del Soldat desconegut),Greenhous 2002, p. 13. i en haver estat perdudes les dades alemanyes, així com els arxius de la Creu Victòria, no hi ha manera de confirmar si hi va haver testimonis. De totes maneres, era habitual durant aquells temps a la RFC i RNAS de reclamar victòries sense testimonis que ho demostressin ni cap altra confirmació.Shores et al. 1991, p. 6–10.McCaffery 1960, p. 122–130.
El juliol, l'esquadró va rebre nous S.E.5s, un aparell més ràpid i potent que millorava a més, la visibilitat del pilot. L'agost de 1917, Bishop passà a Albert Ball en victòries esdevenint (temporalment) l'as d'assos de la Royal Flying Corps, poc després que fos informat que havia estat condecorat amb la Creu Victòria pel seu atac del juny a l'aeròdrom alemany.McCaffery 1960, p. 143.
Marxa al Canadà Tornà cap a casa al Canadà el 1917, on fou aclamat com un heroi i donà moral al poble canadenc, cansat de la guerra.McCaffery 1960, p. 155. El 17 d'octubre de 1917, es casà amb la qual havia estat la seva promesa durant bastant temps, Margaret Burden, a l'església Timothy Eaton Memorial de Toronto. Margaret, era neta de Timothy Eaton i germà del també as Henry John Burden. Després de la boda, fou assignat a la British War Mission a Washington DC per a ajudar els nord-americans a crear el seu exèrcit de l'aire. Durant la seva estada a Washington escriuria la seva autobiografia titulada Winged Warfare.
Torna a Europa