Colicosa és el nom popular català de l'espècie vegetal Micromeria graeca, pertanyent al gènere de plantes amb flor Micromeria, de la família Lamiaceae. És endèmica de la zona mediterrània, i està documentada a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià.
Descripció És un arbust sufruticós que fa de 10 a 50 centímetres d'alt. És de tiges febles i erectes. Fa les flors de color rosa violaci, en verticils de 2 a 8 flors en inflorescències en forma d'espigues. fulles anuals, enteres, entre ovalades i oval-lanceolades, de fins a 12 mm de llarg per 7 d'ample amb el marge cargolat ensota. Calze pubescent (habitualment amb pèls curts), en forma de copa, amb una longitud de fins a 5 mm, amb 13 nevis i 5 dents desiguals. Corol·la bil·labiada, d'uns 6 mm de llarg, amb el tub recte i el llavi superior en forma de casc. Té quatre estams sota el llavi superior, i l'estil és de 2 branques da la mateixa llargària. Tota la planta fa una olor característica que permet reconèixer-la fàcilment. El seu oli conté pulegona, isomentona, mentona i piperitona, encara que no se l'empra per a destil·lació pel seu baix rendiment.
Floreix a la primavera, generalment, però també pot fer-ho a la tardor. Es fa en llocs secs, en roques, parets i terres pobres i pedregosos, des del nivell del mar fins a uns 1.400 m d'altitud.
Distribució La Flora dels Països Catalans esmenta l'existència de dues subespècies d'aquest tàxon, que ells inclouen dins de Satureja graeca: La subespècie típica que troben en prats d'albellatge, en contrades mediterrànies marítimes del litoral, des de l'Empordà fins a la Marina Baixa i també a l'illa d'Eivissa. Descriuen una segona subespècie (que hom considera una espècie separada: Satureja nervosa), amb el calze més pilós, amb pèls tant llargs com el seu diàmetre, i fulles ovato-lanceolades, no linears. Aquesta, encara que viu a la majoria de països de la Mediterrània, a l'estat espanyol només s'ha trobat a les Illes Balears (excepte Menorca), en brolles i timonedes.
Usos Encara que no consta que se l'hagi estudiada científicament, antigament hom li atribuïa poders com a digestiu (i potser de la paraula còlic en sortiria el nom popular, tant en català com en castellà), antisèptic i cicatritzant. Modernament, la farmacopea popular l'ha substituïda per altres plantes més estudiades, encara que en algunes àrees d'Espanya, com a Màlaga, reté un gran predicament com a calmant de còlics i mals de panxa.
Sinònims i subespècies A part d'aquestes de la llista, Bolòs i J.Vigo van descriure la subespècie nervosa (que ells veien dins de Satureja: Satureja graeca ssp. nervosa (Desf) Bolòs et J.Vigo (=Micromeria nervosa). La majoria de bases de dades existents no accepten però aquesta combinació.
Micromeria graeca Satureja graeca L., 1753 Clinopodium graecum (L.) Kuntze, 1891 subsp. consentina (Ten.) Guinea (sud d'Itàlia i Sicília) Satureja consentina Ten. Satureja graeca var. consentina (Ten.) Ces., Pass. i Gibelli Clinopodium consentinum (Ten.) Kuntze Satureja angustifolia C.Presl Satureja sicula Guss. Satureja sicula var. virescens Guss. subsp. fruticulosa (Bertol.) Guinea (Mediterrània central i occidenta) Thymus fruticulosus Bertol. Satureja fruticulosa (Bertol.) Grande Micromeria fruticulosa (Bertol.) Šilić subsp. garganica (Briq.) Guinea (sud-est d'Itàlia) Satureja graeca subsp. garganica Briq. Satureja consentina var. hirsuta Caruel in Parl. Satureja graeca var. garganica Briq. subsp. graeca (Mediterrània) Thymus hirtus Banks i Sol. in A.Russell Satureja micrantha Hoffmanns. i Link, 1810 Thymus virgatus Ten. Satureja congesta Hornem. Satureja sessiliflora C.Presl Micromeria cosentina N.Terracc. Satureja garganica Briq. Satureja graeca subsp. congesta (Hornem.) Briq. Satureja graeca var. congesta (Hornem.) Briq. Satureja graeca var. leptiloba Briq. subsp. imperica Chater (oest i nord d'Itàlia) Micromeria thymoides De Not., nom. illeg. Satureja thymoides Nyman, nom. illeg. Thymus notarisii Zumagl. Clinopodium thymoides Kuntze Micromeria notarisii (Zumagl.) Gand. Satureja graeca subsp. imperica (Chater) Greuter i Burdet subsp. laxiflora (Post) Mouterde (Síria) Micromeria graeca var. laxiflora Post Satureja graeca subsp. laxiflora (Post) Greuter & Burdet subsp. longiflora (C.Presl) Nyman (centre i sud d'Itàlia i Sicília) Satureja longiflora C.Presl Micromeria longiflora (C.Presl) Tod. ex Nyman, nom. inval. Satureja graeca subsp. longiflora (C.Presl) Briq. Satureja graeca var. longiflora (C.Presl) Briq. subsp. micrantha (Brot.) Rivas Mart., T.E.Díaz i Fern.Gon. (Mediterrània), 1990 Thymus micranthus Brot., 1804 Satureja canescens Guss. Micromeria canescens (Guss.) Benth. subsp. tenuifolia (Ten.) Nyman (Sardenya, Sicília, Itàlia) Satureja tenuifolia Ten. Micromeria tenuifolia (Ten.) Benth. in DC Clinopodium densiflorum (Benth.) Kuntze, nom. superfl. Clinopodium tenuifolium (Ten.) Kuntze Satureja densiflora (Benth.) Briq. in H.G.A.Engler i K.A.E.Prantl, nom. superfl.
Espècies relacionades Micromeria nervosa (=Satureja nervosa)
Referències
Enllaços externs
Descripció, dibuixos, sinonímia Subespècies a la base GBIF
Categoria:Mentheae