Karachi (urdu: کراچي, sindhi: ڪراچي) és la ciutat més poblada del Pakistan i la capital de la província de Sindh i del districte-ciutat de Karachi. És el centre financer, comercial i portuari del país. Amb una població que ronda els 13 milions d'habitants, és considerada la 12a ciutat més gran del món en termes de població metropolitana.;(en anglès) UN world Urbanization Prospects estimate for 2007 i és una de les ciutats del món amb el major creixement.
La ciutat està localitzada en la costa del mar d'Aràbia, al nord-oest de la desembocadura del riu Indus, en una posició privilegiada. Va ser la capital original del Pakistan fins a la construcció d'Islamabad i compta amb el port de Karachi i el port de Bin Qasim, un dels més grans i ocupats de la regió. La població de la ciutat s'ha incrementat dràsticament arran de la Partició de l'Índia, que va forçar a milers de refugiats de l'Índia a establir-se a la ciutat.Des de la seva independència de la Gran Bretanya l'any 1947, l'economia de la ciutat ha atret emigrants de tot el país, i de països del voltant com l'Iran, Tadjikistan, Myanmar, Sri Lanka, la Xina, Bangladesh o l'Afganistan. Tot i la seva moguda història política, la ciutat continuà atraient els cercadors de prosperitat i creixement constant.
Karachi s'estén al llarg de 3.527 km² d'àrea. Es coneix localment com "La ciutat de les llums" (روشنين جو شهر), per la seva vida i bullici, com la "La ciutat del Quaid" (شهرِ قائد), ja que fou el lloc de naixement i de l'enterrament de Quaid-e-Azam Muhammad Ali Jinnah, el fundador del Pakistan, que va residir a la ciutat després de la independència del país.
Karachi és la seu de les principals corporacions del Pakistan quant a la indústria tèxtil, a la indústria naval i l'automobilística, l'entreteniment, l'art, la moda, la publicitat, el desenvolupament informàtic i la investigació mèdica. És també un dels centres educatius més importants de l'Àsia meridional i del Món islàmic.(en anglès) Pakistan City Karachi Online Information
Història Història antiga L'àrea de Karachi era coneguda pels antics grecs per diversos noms: Krokola, el lloc on Alexandre Magne va acampar per a preparar una flota amb destí a Babilònia després de la campanya a la Vall de l'Indo; Morontobara (probablement l'illa de Manora prop del port de Karachi), des d'on va salpar Nearchus, l'almirall de la flota macedònica; i Barbarikon, un port del regne indogrec de Bactriana. Després va ser coneguda pels àrabs com a Debal, el punt de partida de Muhammad bin Qasim i el seu exèrcit l'any 712 dC.
Karachi va ser fundada com a Kolachi per les tribus balutxes de Balutxistan i Makran, qui varen establir una petita comunitat de pescadors a l'àrea. Descendents de la comunitat original encara viuen a l'àrea de la petita illa d'Abdullah Goth, localitzada prop del port de Karachi. El nom d'aquest assentament encara roman en el nom de la famosa localitat de Mai Kolachi, a la ciutat.
La ciutat va ser visitada per l'almirall otomà Sidi Ali Reis als anys 1550 i va ser mencionat en el seu llibre Mirat ul Memalik (El Mirall dels Països), el 1557 dC(en anglès) Mirat ul Memalik
L'actual ciutat va començar la seva història com un petit assentament de pescadors quan una pescadora balutxi, anomenada Mai Kolachi, va començar a habitar el lloc i va començar la seva família. El llogaret que després creixeria fora dels seus límits era coneguda com a Kolachi-jo-Goth (El llogaret de Kolachi en hindi).A final del el poblat comerciava al llarg del Mar d'Aràbia amb Muscat i amb la regió del Golf Pèrsic. Una petita fortalesa va ser construïda per a protegir-la, proveïda de canons importats des de Muscat. El fortí posseïa dues entrades principals: una de cara al mar, coneguda com a Kharra Darwaaza (Porta Salobre, en al·lusió a l'aigua salada) i l'altra mirant cap al riu Lyari, coneguda amb el nom de Meet'ha Darwaaza (Porta Dolça) (Mithadar).(en anglès) History of Karachi La localització d'aquestes portes correspon a les àrees modernes de Kharadar i Mithadar respectivament.
L'any 1795 el poble es va convertir en un domini del poble balutxi de Talpur. Una petita factoria va ser oberta pels britànics el setembre de 1799, però fou tancada un any després. Després d'enviar un parell de missions d'exploració a la zona, la Companyia Britànica de les Índies Orientals va conquistar el poble el 3 de febrer de 1839.
Època colonial L'1 de febrer de 1839 la ciutat va ser conquerida quan el vaixell estatunidenc The Wellesley va ancorar a l'illa de Manora. Dos dies després del petit fortí es va rendir sense oposar resistència. El poble fou annexat després a l'Imperi Britànic quan l'Indo fou conquistat per Charles James Napier després de la batalla de Miani el 17 de febrer de 1843.
Karachi es va convertir en la capital del Sind durant els anys 1840. Al marxar-ne Napier va ser afegida juntament amb la resta del Sind a la Presidència de Bombai, un moviment que va causar una considerable ressentiment per part dels natius hindús. Els britànics eren conscients de la importància de la ciutat com a caserna militar i un port exportador dels productes de la conca del riu Indo, i ràpidament desenvoluparen el seu port per a la navegació. Es va establir la fundació del govern municipal i es va dur a terme un important desenvolupament de les infraestructures. Es van obrir noves empreses i la població de la ciutat va començar a augmentar ràpidament.
L'arribada de les tropes del Kumany Bahadur el 1839 va donar lloc a la fundació de la nova secció, el baluard militar. Aquesta caserna va formar les bases de la ciutat blanca, a la que els hindús no estaven autoritzats a accedir. La ciutat blanca fou modelada d'acord amb el model de les ciutats industrials angleses, en la que els espais residencials i laborals es trobaven separats, així com els espais residencials dels espais d'esbarjo.
Karachi va ser dividida en dos grans pols. El poble negre al nord-oest, ara ampliat per a donar cabuda a la creixen població hindú mercadera, que comprenia el Centre Històric, el Mercat Napier i Bunder, i el blanc al sud-est, que comprenia les residències del Personal, el Frere Hall, la Lògia Maçònica, el Club Sind, la Casa del Governador i el Tribunal situat al barri civil. L'àrea Saddar bazzar i el Mercat Empresarial va ser utilitzats per la població 'blanca', mentre que el Barri Serai servia a les necessitats del poble 'negre'.
Post independència Abans de la Partició de l'Índia, el 1947, Karachi estava habitada principalment per hindús; parsis, musulmans; goans, hinduistes i cristians amb influència portuguesa; i siddis. Aquests últims són descendents d'africans que van ser portats a l'Índia i el Pakistan com a esclaus, durant el .(en anglès) McGirk, Tim: To Have & Have Not , revista Time, 9 de juny 2009 (data d'accés: 4-4-09). Quan el Pakistan es va convertir en una nova república el 1947, Karachi ja era una bulliciosa metròpoli amb edificis precisos d'estil clàssic i colonial europeu. Karachi va ser escollida com la capital del Pakistan, que en aquella època incloïa també l'actual estat de Bangladesh, o el Pakistan Oriental.
Després de la partició, 440.000 hinduistes van abandonar Karachi, però la ciutat va rebre llavors 1,2 milions de mohajirs, emigrants de l'Índia, que acudiren a la crida que va fer Muhammad Ali Jinnah de formar una nació musulmana. Aquests immigrants van expandir dràsticament la població de la ciutat, i van transformar la demografia i l'economia. No obstant això, els mohajirs no foren ben rebuts pels membres dels panjab, paixtus i sindhis; que els van acusar de ser uns invasors.
El 1958 la ciutat va perdre el seu estatus de capital a mans de Rāwalpindi, que a la vegada va ser succeïda per la flamant Islamabad l'any 1960. Això va marcar el començament d'un llarg declivi de la ciutat, marcat per una absència de desenvolupament.(en anglès) History of Karachi (data d'accés: 2-4-09). Entre els anys 1980 i els anys 1990, Karachi fou el principal receptor de refugiats afganesos que fugien del seu país arran de la invasió soviètica de l'Afganistan. La ciutat va rebre també un petit nombre de refugiats que escapaven de l'Iran. Els mujahidins afganesos van utilitzar el port de Karachi per a exportar heroïna, que era una de les principals fons de finançament de la guerra. La ciutat també va servir per al tràfic d'armes cap al país veí.
En l'actualitat, el rebuig contra els mohajir continua essent latent a la ciutat, però aquests han aconseguit obtenir una posició estable després de dur a terme una sèrie de guerres ètniques als inicis dels anys 1990. Sota el lideratge d'Altaf Hussain, els mohajir van assassinar membres dels grups oposats per cada assassinat d'un dels seus membres, i van organitzar cèl·lules de tortura
El maig de 2007, opositors al govern del Moviment Muttahida Qaumi van protagonitzar una sèrie de protestes que van obtenir una violenta resposta per part dels Mohajirs. Més de 41 persones van morir en aquestes revoltes polítiques.(en anglès) Hasnain, Ghulam: Ethnic Tensions Fuel Pakistan Violence , revista Time, 14 de maig 2009 (data d'accés: 14-5-07). El 18 d'octubre de 2007, Karachi va ser escenari d'un atemptat fallit contra Benazir Bhutto, qui participava en una concentració de benvinguda després de retornar del seu auto-exili.(en anglès) Baker, Aryn: A Bloody Welcome for Bhutto , revista Time, 18 d'octubre 2007 (data d'accés: 4-4-09). Tot i que Bhutto va sobreviure, 85 persones que l'acompanyaven van morir, i unes altres 75 persones van ser greument ferides. Bhutto seria assassinada unes setmanes després.
Els pobres viuen als afores de la ciutat, tot i que segregats tribalment. La vida d'aquests guetos usualment és regida pels clergues de caràcter fonamentalista, i s'acostuma a aplicar la llei alcorànica. En molts d'aquests llocs la televisió està prohibida i les dones han d'utilitzar el burka Els més rics viuen als suburbis de Defence i de Clifton, ubicats al llarg de la costa, i practiquen un estil de vida més occidental. Aquests veïnats compten amb molta més vigilància, i la violència tribal difícilment s'hi manifesta.
Avui en dia, Karachi continua essent un important centre financer i industrial, i és responsable de la majoria del comerç d'ultramar del Pakistan i dels països de l'Àsia central. Representa el 68% del PIB del Pakistan(en anglès) Economy and development - City District Government (data d'accés: 2-4-09). i s'estima que tres mil persones es traslladen diàriament a la ciutat.
Geografia Karachi es troba a una latitud de 24° 51′ nord i una longitud de 67° 2′ est. La seva àrea metropolitana arriba fins a la desembocadura del riu Indo, i la ciutat ocupa una superfície de 3.527 km².
Assentada sobre una zona plana formada per dipòsit al·luvials, els seus barris externs s'han estès per zones de turons. La travessen dos rius principals: el Riu Malir i el Riu Liari. El port de la ciutat està situat en una badia protegida de les tempestes per les illes Kiamair i Manora. I la costa està formada per platges de sorra.
Clima miniatura|Climograma de Karachi Karachi gaudeix d'uns hiverns suaus i uns estius molt calorosos, però tot i això, en estar situada a la costa la ciutat experimenta una elevada humitat. La ciutat rep una mitjana de precipitació de 250 mm a l'any, principalment formada per les pluges monsòniques. Com que les temperatures a l'estiu oscil·len entre els 30 i els 40 graus Celsius, arribant en alguns casos als 50 °C, entre els mesos d'abril i agost, es considera que els mesos d'hivern (entre el novembre i els febrer) són els millors per a visitar la ciutat. Desembre i gener són els mesos més populars per a desenvolupar esdeveniments socials i durant els quals arriben a la ciutat la majoria dels visitants i turistes.
Govern