Dellinger (Nòrdic antic possiblement «l'aurora» o «el que brilla») és un déu en la mitologia nòrdica. Dellinger és esmentat en l'Edda poètica, compilada al per les primeres fonts tradicionals, i en la Edda prosaica, escrita en el mateix segle per Snorri Sturluson. En ambdues fonts, és descrit com el pare de Dagr, la personificació del dia. La Edda prosaica afegeix que és el tercer marit de Nott, la personificació de la nit. Així mateix, és esmentat en la llegendària saga Hervarar saga ok Heiðreks. Els experts han proposat que Dellinger és la personificació del crepuscle, i el seu nom pot aparèixer tant en un cognom com en un topònim anglès.
Testimonis Edda Poètica Dellinger és referenciat a l'Edda poètica en els poemes de Vafþrúðnismál i Hávamál. En l'estrofa 24 de Vafþrúðnismá, el déu Odín (disfressat com «Gagnráðr») li pregunta al jötunn Vafþrúðnir d'on provenen els dies, les nits i les seves llunes. En l'estrofa 25, Vafþrúðnir li respon:
En Hávamál, el nan Þjóðrœrir és esmentat realitzant un encanteri sense nom «a les portes de Dellinger»:
En el poema Fjölsvinnsmál, Svipdagr li pregunta, "Què és el que un déu ha fet per aquesta gran sala que veig aquí dins?» Fjölsviðr li respon amb una llista de noms, incloent Delling. En una estrofa del poema Hrafnagaldr Odins, l'aparició de Dagr, un cavall, i un carruatge són descrits, i el mateix Dagr és descrit com «el fill de Dellinger».
Edda prosaica En el capítol 10 de l'Edda prosaica en el llibre Gylfaginning, la consagrada figura de l'Altíssim, un dels molts nom d'Odín, esmenta que Dellinger és un déu i el tercer espòs de Nott. La parella va donar a llum a Dagr, que a més va heretar els trets del seu pare i que era descrit per molta gent com «brillant i bonic». Odin va col·locar el fill de Dellinger, Dagr, i la seva dona, Nott, al cel, perquè d'aquesta manera poguessin viatjar a través d'ell amb els seus cavalls i carruatges cada 24 hores.
Hervarar saga ok Heiðreks Segons els experts, hi ha cinc enigmes en el poema Heiðreks gátur que també es troben a la llegendària saga de Hervarar saga ok Heiðreks cada vegada que s'utilitza la frase «portes de Dellinger» (nòrdic antic Dellings durum). Com a exemple, en una estrofa on la frase és utilitzada Gestumblindi (Odin disfressat) planteja l'enigma següent:
Teories Jacob Grimm esmenta que Dellinger és la forma assimilada de Deglingr, la qual inclou el nom del fill de Dellinger Dagr. Grimm esmentar que si la terminació «-ling» es refereix a l'ascendència, Dellinger bé va poder haver estat el «progenitor en presència d'ell» o referir-se al fet que l'ordre successiu havia estat invers, a la qual cosa Grimm concloure que passava molt sovint a les genealogies antiguas. Benjamin Thorpe diu que Dellinger va poder ser la personificació del crepuscle, similar al seu fill Dagr, personificació del día.
Pel que fa a les referències de les «portes de Dellinger» com el seu ús en Hervarar saga ok Heiðreks, Christopher Tolkien argumenta que:
El cognom anglès de Dalling s'ha considerat com una derivació de Delling. El topònim anglès de Dalbury (sud de Derbyshire) deriva de Dellingeberie, que al seu torn deriva de Delling.
Categoria:Déus de la mitologia nòrdica