El tití de Barbara Brown (Callicebus barbarabrownae) és una espècie de tití pertanyent a la família Pitheciidae, tot i que abans fou considerada una subespècie de Callicebus personatus.Hershkovitz, P., 1990. Titis, New World monkeys of the genus Callicebus (Cebidae, Platyrrhini): a preliminary taxonomic review. Fieldiana: Zoology, 55: 1-109.Kobayashi, S. i Langguth, A., 1999. A new species of titi monkey, Callicebus Thomas, from north-eastern Brazil (Primates, Cebidae). Revista Brasileira de Zoologia, 16: 531-551.
Descripció Cua allargada. Pelatge dens compost de pèls llargs i suaus. Cap petit, arrodonit i amb una cara plana. L'esquena és de color blanc daurat pàl·lid, les cames i els avantbraços negres i la cua carabassa brillant.Nowak, R.M., 1999. Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press, Baltimore.Van Roosmalen, M.G.M., Tomas van Roosmalen i Russell A. Mittermeier, 2002: A Taxonomic Review of the Titi Monkeys, Genus Callicebus Thomas 1903, with the Description of two New Species: Callicebus bernhardi and Callicebus stephennashi, from Brazilian Amazonia. A: Neotropical Primates 10, 1-52.
Reproducció És monògam i els grups són formats pels pares i la seva progènie. Les femelles pareixen cada any (durant l'estació humida) una ventrada d'una sola cria després d'un període de gestació de 5-6 mesos. Els joves creixen ràpidament fins a arribar a la mida adulta en deu mesos.Macdonald, D.W., 2009. The Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Oxford.
Alimentació Menja fruits, fulles i insectes. Els mascles condueixen el grup mentre mengen amb una gran varietat de vocalitzacions i senyals visuals.
Hàbitat La majoria de les poblacions es troba en àrees de matollars secs i prefereixen viure en els dossers molt densos dels boscos entre 240 i 900 m d'altitud. Probablement, baixa poques vegades a terra.
Distribució geogràfica És un endemisme de la caatinga del nord-est del Brasil: estats de Bahia i Sergipe. El gruix de la població es troba a la zona compresa entre el riu Paraguaçu al nord i Salvador de Bahia al sud.Marinho Filho, J. i Veríssimo, E.W., 1997. The rediscovery of Callicebus personatus barbarabrownae in northeastern Brazil with a new western limit to its distribution. Primates, 38: 429-433.
Costums Les parelles reproductores reforcen el seu vincle afectiu entrellaçant llurs cues.Nowak, R.M., 1999. Travessa el dosser amb un pas característic, grimpant per les branques amb les quatre extremitats i emprant les seves poderoses potes posteriors per saltar distàncies espectaculars. Mentre descansa, la cua li penja verticalment sobre una branca. És més actiu a trenc d'alba i al capvespre, descansa al migdia i a la nit dorm en arbres curosament seleccionats per evitar els depredadors.ARKive
Estat de conservació Només en queden 250 individus en estat salvatge. Les seves principals amenaces són la pèrdua, la fragmentació i la degradació del seu hàbitat (a causa de l'expansió urbana, les activitats ramaderes, la construcció de noves autopistes, la desforestació, el desenvolupament de les plantacions de cafè i de canya de sucre, etc.), els accidents que pateixen per col·lisions a les carreteres i electrocucions a les línies elèctriques, la depredació per part d'animals domèstics i la seva captura per fer-los servir com a animal de companyia.
Referències
Enllaços externs
BioLib
Categoria:Primats del Brasil Categoria:Callicebus Categoria:Sergipe Categoria:Estat de Bahia