El tarahumara (endònim rarámuri o ralámuli ra'ícha, "poble de la llengua") és una llengua de la família uto-asteca (grup de llengües taracahites) parlada per uns 87.000 tarahumares al nord-oest de Mèxic.
Distribució geogràfica esquerra|miniatura|Localització de les ètnies de Sonora (INEGI).
No hi ha consens entre els especialistes sobre el nombre de dialectes del tarahumara: les més acceptades inclouen dos (occidental i oriental); quatre (Occidental, Nord, Sud, Est); i cinc, d'acord amb els estudis de camp realitzats en la dècada de 1990 pels lingüistes que treballen per al govern mexicà i Ethnologue.Ethnologue Segons investigadors mexicans el coneixement dels dialectes rarámuri resta encara molt rudimentari. Suposen que hi podria haver molts més de cinc dialectes. Les cinc divisions reconegudes provisionalment pel govern mexicà no són les mateixes propostes per Ethnologue: Nom Codi ISOLocalitzacióParlantsTarahumara centraltarsud-oest de Chihuahua.55.000 (10.000 monolingües).Tarahumara de les terres baixestacChihuahua.15.000Tarahumara septentrional thhChihuahua, pobles de Santa Rosa Ariseachi, Agua Caliente Ariseachi, Bilaguchi, Tomochi, La Nopalera.300Tarahumara del sud-est tcuChinatú, Chihuahua.No estimat Tarahumara del sud-oest twrChihuahua, poble de Tubare100 (1983 SIL).
Fonologia El tarahumara té cinc timbres vocàlics i distingeix quantitat vocàlica: /i, i, a, o, o/, a més distingeix entre vocals llargues i breus i l'accent és fonèmic. L'inventari de consonants del tarahumara inclou:
labial alveolar palatal velar glotal oclusiva africada fricativa aproximants, nasal Endemés cal assenyalar que: El fonema africat // se sol transcriure també /c/. El fonema // es transcriu quasi sempre com /y/. El fonema glotal // es transcriu a vegades com / ' /.
Mitjans de comunicació en rarámuri L'estació de ràdio XETAR de la Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas, a Guachochi, Chihuahua emet uns programes en rarámuri.
Referències
Bibliografia Brambila, David. 1976. Diccionario Rarámuri-Castellano (Tarahumara). Burgess, Donald H. 1984. "Western Tarahumara," Studies in Uto-Aztecan Grammar 4: Southern Uto-Aztecan Grammatical Sketches. Ed. Langacker, Ronald W.. Summer Institute of Linguistics Publications in Linguistics 56. Dallas: Summer Institute of Linguistics and the University of Texas at Arlington. Pp. 1–149. Caballero, Gabriela. 2008. Choguita Rarámuri (Tarahumara) Phonology and Morphology. Dissertation, University of California at Berkeley. Dakin, Karen. 2007. Final Features and Proto-Uto-Aztecan: A Contribution Using Morphological Reconstruction. In Salmons, Joe and Dubenion-Smith, Shannon, eds. Historical Linguistics 2005: Selected Papers from the 17th International Conference on Historical Linguistics, p. 295–310. John Benjamins. Deimel, Claus. 2001. Nawésari: texte aus der Sierra Tarahumara. Berlin: D. Reimer. Miller, Wick R. 1983. Uto-Aztecan Languages. In Alfonso Ortiz, ed., Handbook of North American Indians, 10. Washington, D. C.: Smithsonian Institution. Pp. 113–124
Enllaços externs
Diccionario Español-Tarahumara, al web AULEX (México) Com comptar en tarahumara central
Categoria:Llengües uto-asteques