Harold "Harry" Kewell (nascut a Sydney, Nova Gal·les del Sud, Austràlia el 22 de setembre de 1978), és un exfutbolista i entrenador de futbol australià. Jugà al Liverpool FC, el Galatasaray i el Melbourne Heart FC de la Hyundai A-League, entre d'altres, normalment com a mitja punta o davanter.
També va ser internacional amb selecció de futbol d'Austràlia d'ençà que debutà l'any 1996 i va participar en dues Copes del Món.
Primers anys Harry Kewell va néixer el 22 de setembre de 1978 a Sydney, Nova Gal·les del Sud, de pare anglès, Rod, i mare australiana, Helen. Harry va créixer animant el Liverpool FC a la primera divisió del futbol anglès. Kewell va estudiar a la Smithfield Public School i va fer els estudis secundaris a la St. Johns Park High School abans de transferir-se a la Westfield Sports High School. Abans de ser adolescent, va jugar a futbol juvenil amb els Smithfield Hotspurs (ara Fairfield Hotspurs) abans de passar al Marconi Fairfield quan era adolescent.
Carrera de club Primers anys (1993) Als 14 anys, Kewell va viatjar a Tailàndia, Itàlia i Anglaterra amb el reeixit equip sub-14 Marconi que recentment havia guanyat els títols estatals. L'equip va jugar partits contra l'equip juvenil de l'AC Milan, així com contra equips d'aprenentatge a Anglaterra. Aquesta va ser la primera vegada que Kewell havia estat fora del país, però li va proporcionar la seva primera experiència en el futbol a Europa, havent assistit també a un partit de la Premier League per primera vegada com a espectador. Als 15 anys, a Kewell se li va oferir l'oportunitat de viatjar de tornada a Anglaterra i fer proves amb el club de futbol de la Premier League Leeds United FC durant un període de quatre setmanes com a part del Big Brother Movement a Austràlia. Kewell va viatjar a Anglaterra amb el seu futur company d'equip al Socceroo, Brett Emerton. Tots dos van tenir èxit durant les seves proves al Leeds, però només Kewell va poder acceptar l'oferta del club a causa de l'herència anglesa del seu pare, que complia els requisits del visat.
Leeds United (1993–2003)
Kewell va jugar durant tres temporades a l'equip juvenil del Leeds United. El seu primer partit amb l'equip juvenil va ser contra el Sunderland el 1995, i va marcar el seu primer hat-trick contra el Rotherham el 7 de desembre de 1996. Kewell va debutar amb el primer equip als 17 anys en una derrota per 1-0 a casa contra el Middlesbrough el 30 de març de 1996. El 1997, Kewell va formar part de l'equip juvenil del Leeds United que va aconseguir la final de la FA Youth Cup de la temporada 1996-97 en una victòria per 3-1 global contra el Crystal Palace. El primer gol que va marcar pel Leeds va arribar un temps després, a l'octubre de 1997, en una victòria per 3-1 de la Copa de la Lliga contra l'Stoke City. Per aquella època, va ser company de pis del porter del Leeds Nicky Byrne, que més tard es convertiria en membre de la banda masculina Westlife.
Kewell va ser expulsat a la semifinal de la Copa de la UEFA 1999-2000 entre el Leeds United i el Galatasaray. Jugant principalment al mig del camp esquerre i en atac, Kewell va esdevenir una de les joves estrelles del Leeds en un grup de joves prometedors, i finalment va jugar al costat del seu compatriota australià Mark Viduka.
A la temporada 1999-2000, després de la seva temporada més reeixida al Leeds, on també va guanyar el premi al Jugador Jove de l'Any de la PFA i va ser seleccionat a l'Equip de l'Any de la PFA, els gegants italians de l'Internazionale havien ofert 25 milions de lliures per Kewell, però el Leeds va rebutjar l'oferta, al·legant el seu valor per al seu equip. El punt àlgid d'aquest període va ser quan Kewell va ajudar el Leeds a arribar a la semifinal de la Lliga de Campions de la UEFA la temporada 2000-01. El club, però, va començar a patir dificultats financeres i, la temporada 2002-03, després d'haver venut molts dels seus millors jugadors, els esforços de Kewell davant la porteria només van retardar el descens del Leeds de la Premiership. Els esforços de Kewell al Leeds United li van valer reconeixement internacional pel seu talent. Va marcar 45 gols en més de 180 aparicions amb el Leeds durant vuit anys.
Kewell va deixar el Leeds en circumstàncies molt difícils. En una entrevista concedida a la BBC poc abans del seu trasllat al Liverpool, Kewell va criticar durament el personal del club, afirmant que el personal mèdic estimava Lucas Radebe i que els seus companys d'equip l'havien marginat.
Liverpool (2003–2008)
Després d'haver rebutjat ofertes més atractives econòmicament del Milan, el Chelsea FC, el Manchester United FC, l'Arsenal FC i el FC Barcelona, Kewell va marxar al club pel qual era aficionat de petit, el Liverpool, per a l'inici de la temporada 2003-04. Kewell va rebre la famosa samarreta número set, que li va cedir Vladimír Šmicer. miniatura|Alineacions de la final de la Champions League 2005 amb Harry Kewell en l'onze inicial. El traspàs de Kewell va ser controvertit perquè l'excapità d'Anglaterra Gary Lineker va al·legar en un article del juliol de 2003 que una part important (2 milions de lliures dels 5 milions) va anar a parar a l'agent no registrat de Kewell, Bernie Mandic, per assegurar-se que acabés a Anfield. En un assumpte relacionat, Kewell va demandar Lineker el 2005 per difamació de caràcter, però, com que el jurat no va poder acordar un veredicte, les parts van haver de resoldre's extrajudicialment.
Kewell va debutar amb el Liverpool en el partit inaugural de la temporada 2003-04 de la Premier League, una derrota per 2-1 a casa contra el Chelsea el 17 d'agost de 2003. Kewell va marcar el seu primer gol amb el Liverpool en una victòria per 3-0 fora de casa contra el seu gran rival, l'Everton FC, al derbi de Merseyside amb un gran gol a la primera. Kewell va completar la seva primera temporada a Anfield, empatat en segon lloc amb Emile Heskey marcant set gols, nou per darrere de Michael Owen com a màxim golejador del Liverpool a la temporada 2003-04 de la Premier League. Kewell també va acabar com a màxim golejador del Liverpool a la Copa de la UEFA 2003-04, marcant gols contra l'Olimpija Ljubljana, l'Steaua București i el Levski Sofia, cosa que va posar fi al total de deu gols de Kewell per a la temporada. Kewell va començar malament la temporada 2004-05, sense aconseguir marcar en els seus primers 14 partits a causa de problemes de lesió. Finalment va marcar el seu primer gol a la 15a jornada de la Premier League en un empat a 1 fora de casa contra l'Aston Villa FC, i aquest va ser el seu únic gol a la Premier League de la temporada, convertint aquesta en una de les seves pitjors temporades. Kewell va ser titular i va jugar la final de la Copa de la Lliga del 2005 i la final de la Lliga de Campions del 2005.
El 25 de maig de 2005, Kewell va esdevenir el segon jugador nascut a Austràlia (Craig Johnston va néixer a Sud-àfrica) a guanyar una competició important de la UEFA, quan va esdevenir l'únic australià a guanyar la Lliga de Campions de la UEFA, jugant la victòria del Liverpool contra el Milan a la final de la Lliga de Campions de 2005 als penals (Craig Johnston va guanyar el torneig predecessor de la Lliga de Campions, la Copa d'Europa). Kewell va ser seleccionat de manera controvertida per l'entrenador Rafael Benítez per davant del migcampista defensiu Dietmar Hamann, cosa que indicava la intenció del club d'atacar des del principi. L'aposta va resultar infructuosa, i un lesionat Kewell va ser substituït a principis de la primera part amb un esquinç muscular abductor. El Liverpool perdia 1-0 en aquell moment i Kewell va ser xiulat fora del camp pels aficionats del Liverpool, i molts van suggerir que havia fingit la lesió. També es va saber durant l'estiu de 2005 que Kewell havia estat jugant durant tota la temporada amb una hèrnia esportiva no diagnosticada, també coneguda com a pubàlgia. El seu rècord com a únic australià a guanyar un torneig important de la UEFA es va mantenir fins al 18 de maig de 2022, quan Ajdin Hrustic va esdevenir el segon australià a guanyar una competició de la UEFA gràcies a la victòria de l'Eintracht Frankfurt sobre el Rangers FC a la final de la Lliga Europa de la UEFA de 2022.
El novembre de 2005, després de recuperar-se de la lesió patida durant la final, Kewell va parlar amb el lloc web oficial del Liverpool, dient que tenia un fort desig de tornar la confiança del seu entrenador, Rafael Benítez, en presentar-lo a la final de la Lliga de Campions. També va agrair a la seva dona i amics el suport que li havien mostrat mentre es recuperava de la lesió. També va reiterar la gravetat de la lesió que l'havia obligat a abandonar la final i va dir als seguidors que dubtaven d'ell que s'equivocaven en qüestionar la gravetat de la seva lesió.
La forma de Kewell amb el Liverpool a la temporada 2005-06 de la FA Premier League va demostrar de què era realment capaç, marcant gols i fent moltes assistències, cosa que recolza la seva afirmació que el seu rendiment mediocre anterior va ser el resultat d'una mala salut més que no pas d'apatia. Kewell va marcar el seu primer gol a la lliga a Anfield en més de dos anys quan el Liverpool va derrotar el Tottenham Hotspur FC per 1-0 al gener, també va ser l'únic golejador quan el Liverpool va derrotar el Manchester City per 1-0 a Anfield i va marcar l'últim gol en una victòria per 3-1 contra el seu rival del derbi, l'Everton, poc menys d'un mes després. Kewell també va ser un dels millors jugadors del Liverpool a la victòria a les semifinals de la FA Cup contra el Chelsea, que el Liverpool va guanyar per 2-1.
Kewell va jugar a la final de la FA Cup del 2006, però va ser substituït al minut 48 a causa de dolors abdominals (la reacció dels seguidors aquesta vegada va ser més comprensiva en comparació amb la final de la Lliga de Campions de l'any anterior). Més tard, el Liverpool va confirmar que s'havia trencat un múscul de l'engonal, però s'esperava que estigués en condicions de jugar la Copa del Món de la FIFA del 2006.
El 30 d'abril de 2007, Kewell va tornar després de gairebé un any fora del futbol de club. Va entrar com a substitut al minut 55 del Liverpool Reserves en un "mini-derbi" contra l'Everton Reserves. El 5 de maig de 2007, va entrar com a substitut a la segona part del partit del Liverpool contra el Fulham FC a Craven Cottage, després de no haver jugat amb el Liverpool des de la seva substitució a la final de la FA Cup del 2006. El 13 de maig de 2007, Kewell va entrar com a substitut a la segona part contra el Charlton Athletic en l'últim partit de la temporada de la Premier League, on va marcar el seu últim gol per al club. Les especulacions sobre si seria seleccionat per a la propera final de la Lliga de Campions del Liverpool a Atenes es van tornar ràpidament positives per a Kewell després de fer un partit excel·lent contra el Charlton. Kewell va fer una centrada per a Dirk Kuyt per assistir a un gol de Xabi Alonso i després va marcar un penal al minut 90. Va jugar la final de la Lliga de Campions a Atenes, on va substituir Boudewijn Zenden a la segona part, però el Liverpool va perdre la final per 2-1 contra el Milan.