infanta de Navarra.
Orígens familiars Filla gran del rei Carles III de Navarra i la seva esposa, Elionor de Castella. Així doncs, era neta per part de mare d'Enric II de Castella i fou germana de la reina Blanca I de Navarra i Isabel.
Joana estava originalment promesa el 1401 amb Martí I de Sicília, l'hereu al tron d'Aragó. Era vidu de Maria de Sicília, que no li havia donat fills supervivents. Tanmateix, els plans van canviar i Martí es va casar amb la germana de Joana, Blanca. Joana es va casar a Olite el 12 de novembre de 1402 amb Joan I de Foix, comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn, entre altres títols, l'hereu del comtat de Foix a França. La parella va estar casada durant onze anys, però no va tenir fills. Un mes després del seu casament, Joana va ser reconeguda com a hereva presumpta al tron de Navarra a Olite el 3 de desembre de 1402.
Allà, els Estats de Navarra van jurar a Joana i Joan com els seus futurs sobirans. Això va ser després de la mort prematura dels únics germans de Joana, Carles i Lluís, en ràpida successió a principis d'any.
El 1404, Joana va contreure la verola i va ser tractada pel metge jueu Abraham Comineto. Durant la seva regència va tenir el seu propi metge a sou, Salomon Gotheynno, també jueu.Josef Rapoport, "Los médicos judíos y su actividad en el reino de Navarra, 1349–1425", Príncipe de Viana 64, 229 (2003): 333–351.
Joana va governar Navarra en nom del seu pare mentre aquest era a París entre 1409 i 1411. El 1412 va esdevenir comtessa de Foix quan el seu marit va succeir el seu pare al comtat. Va morir al Principat de Bearn el juliol de 1413, sense fills. La seva germana petita Blanca va esdevenir hereva presumpta al tron de Navarra i va succeir el seu pare Carles III el 8 de setembre de 1425.
Joana morí el juliol de 1413 sense haver donat cap descendent al seu marit i abans que aquest adquirís els seus títols nobiliaris.
Referències
Bibliografia
Categoria:Infants de Navarra Categoria:Nobles madrilenys Categoria:Francesos