L'Associació Gallega de Llengua (AGAL) (oficialment en gallec: Associaçom Galega da Língua) és un col·lectiu reintegracionista sense ànim de lucre creat el 1981 que pretén defensar la posició dels gallecs que entenen la llengua com una part del conjunt peninsular del galaicoportuguès i la plena normalització del gallec. Contrària a la normativa de la Real Academia Galega (RAG), el 1983 la seva comissió lingüística edità les seves pròpies normes amb el títol d'Estudo crítico das Normas ortográficas e morfolóxicas do idioma galego. Avui dia, aquestes normes, corregides i ampliades, es condensen a l'obra Ortografia Galega Moderna confluente com o Português no mundo. L'AGAL pretén la incorporació del gallec a l'àmbit lingüístic galaico-luso-brasiler. Considera que el gallec és el nom que el portuguès té a Galícia i assumeix que el nom internacional és portuguès.
Des del 1995 edita trimestralment la revista Agália i manté les col·leccions de llibres Universália i Criaçom. Des del 17 de juliol de 2024, forma part de la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa amb estatus d'observador associat.
El racó de l'AGAL a Internet és conegut amb el nom de Portal Galego da Língua o PGL. Aquest és el lloc de la xarxa que intenta oferir als seus visitants (gallecs, portuguesos, brasilers i, en general, qualsevol parlant de la llengua gallegoportuguesa) totes les notícies de la llengua, així com una especial preocupació amb l'estat -sempre precari- de la llengua a Galícia. Algunes de les seves seccions són "Això no és gallec, és portuguès" (de títol irònic), "Parlar amb goig" (destinat als gallecs que, a causa de la seva situació, barregen molts castellanismes als seus textos i converses), el diccionari E-Estraviz de la llengua, la GZ-editora, etc. El PGL també és conegut entre els seus usuaris com el "Portal General de la Lusofonia" o "Portal Gallec de la Lusofonia" i a les seves pàgines són molt habituals les crides a la unitat necessària de l'espai lingüístic de totes les parles gallegoportugueses.
Presidència miniatura|Logotip antic de l'AGAL 1981 a 1982: Xavier Alcalá (enginyer de telecomunicacions i escriptor) 1982 a 2001: Maria do Carmo Henríquez Salido (lingüista i professora de la Universitat de Vigo) 2001 a 2007: Bernardo Penabade (lingüista i profesor de llengua gallega a l'IES Perdouro de Burela) 2007 a 2009: Alexandre Banhos (sociòleg i funcionari) 2009 a 2012: Valentim Rodrigues Fagim (lingüista i profesor de portugués a l'EOI d'Ourense i Santiago de Compostela) 2012 a 2015: Miguel Rodrigues Penas"A AGAL elegeu um novo Conselho para fortalecer a oportunidade da Lusofonia para a cidadania galega", consultado o 8 de febreiro de 2013 (professional de la comunicació, primer director d'Através Editora, empresari i un dels fundadors del PGL)Perfil de Miguel Penas na web da AGAL, consultado o 8 de febreiro de 2013 2015 a 2023: Eduardo Maragoto"Eduardo Maragoto, presidente da AGAL: «A língua é o melhor investimento para viabilizar a cultura galega»", consultado o 7 de novembro de 2016 (lingüista i profesor de portugués a l'EOI de València i Santiago de Compostela) Des de juliol de 2023: Jon Amil"Uma nova equipa assume a direção da AGAL", consultado o 20 de outubro de 2023 (metge i antic gestor del consultori lingüístic @emgalego a X.com)
Referències
Enllaços externs
Categoria:Galaicoportuguès Categoria:Organitzacions reintegracionistes