Cuautèmoc, del nàhuatl Cuāuhtemoc: cuāuh- 'àguila', témōhuia 'davallar, baixar' (1496 - m. el 28 de febrer de 1525), va ser l'últim tlatoani mexicà de Mèxic-Tenotxtítlan. Va assumir el poder el 1520, un any abans la presa de Tenochtitlan per Hernán Cortés i les seves tropes.
El nom Cuautèmoc significa literalment 'Àguila que va descendir (es va posar) ' (náhuatl cuāuh (-tli) 'àguila', tem- 'descendir', -(o)c ). La forma honorífica de Cuāuhtémōc és Cuāuhtémōctzīn (el sufix -tzīn s'usa per designar una dignitat similar a "Senyor" en català').
Cuautèmoc era nebot de Moctezuma Xocoiòtzin i, com a Cuitlàhuac, hauria d'haver estat marit de la seva filla Tecuitxpo (náhuatl, 'floc de cotó') en arribar aquesta a la nubilitat. Quan va assumir el poder, els conquistadors ja havien estat expulsats de Tenochtitlan, però la ciutat estava devastada per la gana, la verola, i la falta d'aigua dolça. Cuautèmoc arribava a aquest moment després d'haver estat tlacotxcàlcatl (cap d'armes) de la resistència als conquistadors, ja que des de la mort de Moctezuma prèvia a la Nit Trista, se l'identifica com a cap militar dels mexiques.
Actuació durant la Conquesta Cuautèmoc es va dedicar a la tasca de reorganitzar l'exèrcit mexica, reconstruir la ciutat i fortificar-la per a la guerra contra els espanyols, ja que suposava que tornarien a lluitar contra els mexiques. Va enviar ambaixadors a tots els pobles sol·licitant aliats, disminuint les seves contribucions i fins i tot eliminant-les per a alguns.
Els espanyols van tornar un any després d'haver estat expulsats i amb ells venia un contingent de més de 150 mil aliats indígenes, la majoria d'ells tlaxcalteques, històricament enemics dels mexiques.
Després d'assetjar Tenotxtítlan durant 90 dies,López de Gómara, Francisco (1552) Història de la conquesta de Mèxic, cap.CXLIV p.206-207 'La presa de Mèxic'. ed.Porrúa : Díaz del Castell, Bernal (1568) Història verdadera de la conquesta de la Nova Espanya, cap.CLVI p.369 ed.Porrúa : el 13 d'agost de 1521, els espanyols comandats per Hernán Cortés, el van capturar a Tlatelolco.
Derrota, fugida i captura La canoa en què anaven ell, la seva família i els seus guerrers més fidels, va ser capturada per un bergantí espanyol pilotat per García Holguín. Cuautèmoc va exigir ser portat davant de "Malinche" (així anomenaven a Cortés els mexiques, que és un terme patronímic de Malintzin, la seva concubina indígena).Díaz del Castillo, Bernal; Història verdadera de la conquesta de la Nova Espanya text en línia Cervantes Virtual :Vázquez Chamorro, Germán (2003) La conquesta de Tenochtitlan col·lecció cròniques d'Amèrica Isbn 84-492-0367-8 nota de pàgina: cfr.supra, p.78, nota 29
Una vegada en la seva presència, assenyalant el punyal que el conquistador portava al cinyell, li va demanar que el matés amb ell, ja que, no havent estat capaç de defensar la seva ciutat i els seus vassalls, preferia morir a les mans de l'invasor. Aquest fet va ser descrit pel mateix Hernán Cortés a la seva tercera carta de relació a Carles V:
D'acord amb el cronista Francisco López De Gómara:
Bernal Díaz del Castillo, en la seva Història verdadera de la conquista de la Nueva España, va descriure l'esdeveniment de la següent forma:
De la importància que els espanyols van concedir a la captura de Cuautèmoc, Tlatoani mexica, dona idea la disputa entre García Holguín i Gonzalo de Sandoval per atribuir-se el mèrit de la captura, que ja veien reflectida als seus escuts d'armes, com ho va estar el cap de Cuautèmoc, segons Madariaga, a l'escut del mateix Cortés.Madariaga, Salvador de. Hernán Cortés- Grans biografies. Planeta d'Agostini, Madrid 1995
El turment miniatura|Tortura de Cuautèmoc. Pintura obscurantista del .
A Cortés no li va interessar en aquell moment la mort de Cuautèmoc. Preferia utilitzar davant dels mexiques la seva dignitat de Tlatoani, ara subsidiària de l'emperador Carles V i del mateix Cortés. Així ho va fer amb èxit, aprofitant la iniciativa i el poder de Cuautèmoc per assegurar la col·laboració dels mexiques en els treballs de neteja i restauració de la ciutat. En els quatre anys que van seguir, l'administració cobdiciosa per part dels espanyols, la desconfiança en Cortés, i els temors del mateix Cortés, li van portar repetidament a prendre decisions indignes i finalment el van portar a aprovar el turment i la mort de l'últim tlatoani asteca.
Primer va ser el turment, sorgit de la cobdícia de l'or: Bernal Díaz del Castillo, en la seva Història Verdadera De La Conquesta De La Nova Espanya"Díaz del Castillo, Bernal. Història verdadera de la conquesta de la Nova Espanya. Mèxic, Porrúa, 2004, vintena primera edició, p. 374-375. narra detalladament com va allargar la desconfiança entre els espanyols, en desmentir tossudament la realitat les seves riqueses somiades. L'or que havien obtingut en total (83 200 castellans) no era suficient per repartir de forma satisfactòria entre tota la tropa espanyola, pel que van iniciar suposicions per part dels comandaments per obtenir més or. Alguns espanyols van jutjar que després de la Batalla del Canal dels Tolteques, els asteques havien recuperat el botí i l'havien llançat a la llacuna o l'havien robat els tlaxcalteques o bé els mateixos soldats espanyols. I per això fossin els oficials de la Reial Hisenda, i sobretot el tresorer Julián D'alderete, i no Cortés, que es va limitar a consentir-lo, els que ordenessin -Bernal Díaz i López de Gómara així ho argumentenMartínez, José Luis. Hernán Cortés. Mèxic, Fons de Cultura Econòmica, 1992.- el turment de Cuautèmoc i Tetlepanquetzaltzin. D'acord amb els llibres de Díaz del Castillo, López De Gómara i les acusacions fetes a Cortés posteriorment en el seu judici de residència coincideixen que van ser torturats mullant-los els peus i les mans amb oli i cremant-los-hi.Ibid. Segons Bernal, Cuautèmoc va confessar que quatre dies abans "que el prenguessin el van llançar a la llacuna, així l'or com els trets i les escopetes que ens havien pres a la fi Cortés, i van anar on va assenyalar Guatemuz a les cases en les quals solia viure" d'on els espanyols van treure, "d'una com a bassa gran d'aigua un sol d'or com el que ens va donar Moctezuma".
Fonts posteriors van atribuir a Cuautèmoc sense cap suport un estoïcisme ple mostrat per Cuautèmoc en aquest trànsit. El llibre escrit per López de Gómara refereix que el "senyor" que l'acompanyava en la tortura li va demanar permís per parlar i cessar el turment, a la qual cosa Cuautèmoc el va mirar amb ira i el va tractar amb menyspreu dient-li: «si estava ell en algun delit o bany ».López de Gómara, Francisco (1552) Història de la conquesta de Mèxic, cap.Cxlvi Com van donar turment a Cuahutimoc per saber del tresor. ed.Porrúa Isbn 970-07-7021-4 Una novel·la històrica escrita per Eligio Ancona el 1870 va popularitzar la variant " Sóc jo potser en un llit de roses? ".Ancona, Eligio (1870) Els màrtirs de l'Anáhuac p.344, Barcelona, ed. Planeta DeAgustini (2004), Isbn 970-726-215-X
Després de l'episodi de la tortura, Cuautèmoc va quedar esguerrat i coix, però les ferides de Tetlepanquetzaltzin van ser pitjors.Thomas, Hugh (1993) La conquesta de Mèxic, cap.36, p.601 Mèxic, ed.Planeta, Isbn 970-690-163-9 El doctor Cristóbal de Ojeda va ser qui va curar les ferides al tlatoani. Anys més tard el metge va declarar, durant el judici de residència de Cortés, que en l'incident es va donar turment a Cuautèmoc "cremant-li els peus i les mans".García Icazbalceta, Joaquín Op.cit. p.314 : "Fins ara es tenia entès que el foc se li havia aplicat als peus només. El doctor Ojeda va ser regidor perpetu de Mèxic, va prendre possessió 3 d'agost de 1526.. " L'huey tlatoani torna sorprenentment al seu paper de noble mexica respectat i ben tractat, però captiu, el prestigi del qual i autoritat utilitza Cortès per al govern dels vençuts.
Com tots els súbdits de nou conquerits, es van intentar convertir-lo al cristianisme, però sol ho van aconseguir el dia que li van donar mort.Diego López de Cogolludo "Conquereix de Yucatán" Cap.Xv Foundation for the advancement of mesoamerican studies inc text en línia Si seguim Héctor Pérez Martínez, el seu nom catòlic hauria estat el d'Hernando de Alvarado Cuautèmoc; altres fonts citen només el d'Hernando o Fernando. Els conversos rebien el nom dels padrins, i Pérez Martínez suposa que els de Cuautèmoc van ser el mateix Hernán Cortés i Pedro de Alvarado.
Expedició a les Hibueras i mort de Cuautèmoc El 1524, Cortés emprèn viatge a les Hibueras Hondures, a la recerca d'un dels seus capitans, Cristóbal de Olid. No és un viatge de rescat, sinó de persecució: Cortés té constància que Cristóbal de Olid pot haver-se confabulat amb el seu vell enemic, el governador de Cuba Diego Velázquez, per poblar, conquerir i sobretot obtenir or o altres riqueses al sud, ignorant-ho a ell. Sap Cortés que Cristóbal de Olid el traeix, de la mateixa forma en la qual ell va trair sis anys abans Diego Velázquez.
L'expedició, enorme i cortesana, inclou des de ministrils (músics de vent de l'època) fins a metge i cirurgià, passant per sumptuoses vaixelles i jocs de coberts, i una cort de porcs tancant la comitiva, per assegurar l'avituallament. El contingent militar és, com va ocórrer al llarg de la conquesta, més indígena que espanyol, i en aquesta expedició més asteca que tlaxcalteca o d'altres pobles. No és d'estranyar per tant que en l'expedició viatgin diversos notables asteques, segurament com a comandaments militars d'aquesta tropa, i possiblement també com ambaixadors i facilitadors de les relacions amb els pobles de la ruta: Cuautèmoc i Tetlepanquètzal són dos d'ells.
Una vegada més, la por farà que Cortés prengui una decisió indigna, criticada pels seus soldats segons ens explica Díaz del Castillo. Després d'un any de viatge, i en un moment crític per a l'expedició li arriben rumors que Cuautèmoc està conspirant en contra dels espanyols, decidit a atacar-los. Segons Cortés, un tal Mexicalcingo, (" Ciutadà honrat d'aquesta ciutat de Temixtitlan " escriu Cortés a Carles V, aclarint a més que després del seu bateig s'anomena Cristóbal) es va dirigir al capità espanyol per narrar-li una llarga, i una mica fantasiosa, història de conspiració de Cuautèmoc, que s'iniciaria amb l'assassinat de Cortés, continuaria amb la rebel·lió contra els espanyols a tot el país, i acabaria amb el bloqueig de Mèxic... " fet això, posarien a tots els ports de la mar robustes guarnicions de gent perquè cap navili que vingués no se'ls escapés ". No se sap si Cortés va magnificar a la seva cinquena carta de Relació l'abast de la conspiració, per justificar l'execució una vegada consumada. El fet és que sentint-se vulnerable, va decidir manar penjar Cuautèmoc i el cacic de Tacuba, Tetlepanquetzal, que van tornar a trobar-se davant del botxí. Això va ocórrer el 28 de febrer de 1525, en un lloc de l'estat de Tabasco pertanyent a la província maia d'Acalán identificat amb el nom de Canitzán (en l'actual municipi tabasqueny de Tenosique). El cadafal va haver de ser una ceiba, arbre sagrat dels maies. Havien passat quatre anys des del final del setge de Tenochtitlan, i potser els mateixos des que es va torturar cremant-los els peus als cacics que ara s'executaven.
Tant les fonts espanyoles (Bernal Díaz) com les índies qüestionen els motius adduïts per Cortés. Segons Prescott, el mateix Mexicalcingo va negar posteriorment haver narrat la història de la conspiració tal com la va reflectir Cortés a la seva cinquena carta a l'emperador.