Rodolphe Kreutzer (16 de novembre de 1766 - 6 de gener de 1831) va ser un violinista, professor, compositor i director d'orquestra francès. És cèlebre pels seus mètodes i estudis per a violí, i per la sonata que li va dedicar Beethoven.
Biografia Va néixer a Versalles. El seu pare, músic alemany, violinista de la Capella Real, li va ensenyar a tocar el violí, però el seu verdader mestre va ser Anton Stamitz. Als 13 anys ja va interpretar un concert compost per ell mateix, a continuació va viatjar a Itàlia i Alemanya on va realitzar una sèrie d'actuacions.
Als 16 anys va tornar a França i va succeir el seu pare com a primer violí de la Capella Real (1783-92). El 1792 també accedí al lloc de violí solista del Teatre Italià, on, aquell mateix any, representà la seva primera òpera Jeanne d'Arc à Orléans, seguida en 1791 de Paul et Virginia i Lodoïska. El 1795 fou nomenat professor de violí al Conservatori de París, lloc va ocupar fins al 1825 i on tingué entre d'altres alumnes a Antonio James Oury, Henri-Louis Blanchard,Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 1093. () Jean Marie Becquié,Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 125. () Marie Dessire Beauliu,Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 1364 () Pantaléon BattuEnciclopèdia Espasa. Volum núm. 9, pàg. 1199 () i, on travà gran amistat amb el músic alsacià Charles-F Dumonchau.Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 18, 2a part, pàg. 2481 () I fou protector del jove compositor maltès Nicolas Isouard.Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 28, segona part, pàg. 1936 () El 1801 succeí Pierre Rode com a primer violí solista de l'Òpera i a l'any següent entrà a la Capella del Primer Cònsol.
De 1815 a 1827, va ser mestre de capella de la Capella Real, alhora que exercia les funcions de director d'orquestra a l'Òpera, la qual va passar a dirigir de 1824 a 1826.
Kreutzer, al costat de Pierre Rode i Pierre Baillot, va ser un dels millors violinistes francesos del seu temps. Al costat d'aquests va fundar l'Escola francesa de violíi van posar a punt el Mètode de violí del Conservatori (Méthode de violon du Conservatoire). Entre els seus alumnes tingué el belga Alexandre-Joseph ArtotEnciclopèdia Espasa. Volum núm. 36, pàg. 331 () i els francesos Joseph Lomagne, Pierre-Julien Nargeot, i Víctor Magnien,Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 32, pàg. 237 () el belga Lambert MassartEnciclopèdia Espasa. Volum núm. 64. pàg. 71 () els alemanys Boherer,Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 1352. () Georg Anton Walter i Louis Schloesser,Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 54, pàg. 1050 () i l'italià Pietro Rovelli.Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 52, pàg. 549 () Va morir a Ginebra.
Va conèixer Beethoven el 1798 en una gira per Viena. Aquest li va dedicar el 1805 la seva Sonata per a violí i piano múm. 9, Op. 47, que va rebre el nom de Sonata Kreutzer. Sembla, però, que Kreutzer mai va interpretar-la, ja que no apreciava la música de Beethoven, fins al punt que anys més tard va dir a Berlioz que trobava la sonata «escandalosament incomprensible». L'esmentada sonata va inspirar una novel·la de Tolstoi.
Obra 42 estudis o capricis per a violí sol Sonates per a violí i baix 15 trios per a 2 violins i violoncel 15 quartets per a corda 3 simfonies concertants 19 concerts per a violí Prop de 40 òperes
Referències
Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Compositors d'òpera francesos Categoria:Violinistes francesos Categoria:Directors d'orquestra francesos Categoria:Persones de Versalles Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a Ginebra Categoria:Compositors de l'Illa de França Categoria:Compositors francesos morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII