Alonis (en , Alōnís), Alones (, Alōnài) o Al·ló (en ), fou una antiga ciutat romana identificada molt probablement amb la Vila Joiosa (a la Marina Baixa, País Valencià) de la qual es conserven restes sota el centre de la vila. Es tracta d'una de les quatre entitats de població de l'actual província d'Alacant amb qualitat de municípiums esmentades (tot i que no explícitament) al llibre tercer de la cartografia del grec Estrabó ( dC), juntament amb Ílici (Elx), Lucèntum (Alacant) i Diànium (Dénia).
No es tenia certesa de l'exacta ubicació d'aquesta ciutat fins que l'any 2007 foren descobertes unes restes al centre urbà de la Vila Joiosa. Concretament, l'excavació arqueològica descobrí un sistema de termes en un òptim estat de conservació, així com altres edificis civils, la qual cosa evidencia la importància que tenia aquesta ciutat a l'època.
Fonts Es tracta d'una ciutat antiga que ens és coneguda per quatre fonts diferents que la historiografia moderna està d'acord que fan referència al mateix lloc. El primer que l'esmenta és Pomponi Mela,Pomponi Mela, Chorographia II 93. geògraf del dC, qui l'anomena Allonem (en acusatiu), després del riu Sucro (el Xúquer) i seguit de Lucència (Alacant) i Ílice (Elx). També apareix a la geografia del grec Claudi Ptolemeu,Ptolemeu, Geographia II 6.14. geògraf del , qui l'anomena (Alōnài, ). Ptolemeu la situa al sud de la desembocadura del riu Segura, motiu pel qual alguns la volgueren identificar amb Guardamar o amb Santa Pola, i altres proposaren que Alōnài no fos la mateixa ciutat esmentada per Pomponi Mela; el fet és, però, que Ptolemeu és molt imprecís situant la toponímia de tot el litoral d'aquella zona, de manera que actualment es pensa més aviat en un error de Ptolemeu i que, per tant, es tracta de la mateixa ciutat. Del és el gramàtic Estèfan de Bizanci,Estèfan de Bizanci, Ethnica s.v. «Ἀλωνίς». qui, citant Artemidor (), l'anomena amb el gentilici (Alōnís, Alōnítēs), de la qual diu que és una «illa i polis de Massàlia». Finalment apareix a l'Anònim de Ravenna, un text compilat el a partir de fonts més antigues, on apareix com a Allon, entre Lucentes i Hilice. A més d'aquests passatges, hom ha volgut identificar Alonis amb una de les «tres fundacions massaliotes» de la zona; les altres dues serien Acra Leuce (Lucèntum/Alacant), on la presència d'establiments hel·lènics també és possible, i Hemeroscopèon (Diànium/Dénia), on la presència de comerciants grecs està descartada. Per bé que és possible que el poblat ibèric tengués un petit barri o establiment grec, actualment està descartat que Alonis fos una colònia grega.
Com que no ens ha arribat cap inscripció amb el nom de la ciutat no es pot saber amb certesa quina d'aquestes formes és la correcta. Pel que fa a l'etimologia, malgrat que hi ha hagut assajos de relacionar-lo amb el grec (háls) 'sal', sembla que es tracta d'un topònim ibèric, atès que l'origen de la població és un oppidum ibèric, i no pas una colònia grega.
El nom del Barranc dels Bortolons, afluent del riu de la Vila, podria ser una pervivència del nom de l'antiga ciutat, en referència al port: Portum Allonis > Portalons i, per influència del mossàrab valencià, > Bortalons i Bortolons; aquest hauria estat el nom original del riu, assimilat més tard per un afluent secundari. No obstant això, també podria ser un simple derivat del nom propi Bartomeu en la seva variant Bartolomeu, d'on surt Bartoló.Coromines, Onomasticon Cataloniae, vol. II, pàg. 476 s.v. «Bertó».
Història La identificació d'Alonis amb la Vila Joiosa ve d'antic, però només s'ha pogut arribar a un consens acadèmic gràcies a les troballes de les darreres dècades al barri vell de la Vila, i de fet encara no s'ha trobat la confirmació epigràfica que vinculi la ciutat romana de la Vila Joiosa amb la ciutat d'Alonis, esmentada per Mela, Ptolemeu, Estèfan de Bizanci i el geògraf de Ravenna. En qualsevol cas, la identificació sembla clara atesa la localització aproximada d'Alonis a les fonts antigues i la gran importància de les restes arqueològiques sota la Vila.
El turó que ara ocupa el barri vell de la Vila Joiosa acollí un oppidum ibèric, del qual hi ha hagut poques troballes; no obstant això, l'activitat ibèrica s'ha pogut datar principalment gràcies a les necròpolis del Poble Nou i de Casetes, que presenten una ocupació que va del al , cosa que indica que el poblat continuà habitat després de la conquesta romana al . La presència de material d'origen i influència grega suggereix una certa intensitat comercial amb aquest poble, i aquest fet s'ha volgut relacionar amb la notícia d'Estrabó sobre colònies gregues a l'actual costa d'Alacant. Per bé que sembla descartada la possibilitat que es tractàs de colònies gregues a l'ús, és possible que al poblat ibèric de la Vila Joiosa hi hagués comerciants hel·lènics establerts que conformassin un petit barri o comunitat.
Per bé que ja tenia una certa importància en l'àmbit regional en època ibèrica i romana republicana, a partir del període d'August, final del i començament del següent, l'assentament ibèric original creix cap a la mar i desenvolupa un nucli urbà romà o molt intensament romanitzat, que amb la Lex Flavia Municipalis assolí l'estatus de municipium (any 74), fet deduït de dues inscripcions trobades al jaciment de la partida del Torres que indiquen la presència de magistrats (duumvirs i flamen) i d'un macèl·lum. A més, la troballa arqueològica d'edificis públics com l'esmentat macèl·lum, un suposat temple i unes termes sota l'actual carrer de Canalejas; d'edificis monumentals com un dipòsit hidràulic i la Torre de Sant Josep, o els carreus monumentals de la partida de l'Almisserà; la constatació d'un poblament rural molt intens, amb gran nombre de vil·les rurals i periurbanes; l'existència d'un port... Tot plegat són indicis que porten a pensar que la ciutat romana tengué forta importància a la zona, segurament al mateix nivell que les veïnes Diànium i Lucèntum.
Sota el nucli urbà de la mateixa Vila Joiosa s'han excavat diverses vil·les i dues grans necròpolis de l'època, a més del port d'època romana, el qual constituïa una gran zona industrial i comercial. Destaquen també les termes públiques trobades el 2005 a l'actual carrer de Canalejas.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Geografia de la Vila Joiosa Categoria:Poblacions romanes al País Valencià Categoria:Jaciments romans dels Països Catalans Categoria:Ciutats gregues de la mediterrània occidental Categoria:Poblacions ibèriques del País Valencià