La línia C de l'RER, més sovint anomenada simplement RER C, és una línia de la réseau express régional d'Île-de-France que travessa l'àrea metropolitana de París, amb nombroses ramificacions. Enllaça a l'oest Pontoise (ramal C1), Versailles - Rive Gauche (ramal C5) i Saint-Quentin-en-Yvelines (ramal C7) d'una part, i al sud Massy-Palaiseau (ramal C2), Dourdan (ramal C4) i Saint-Martin d'Étampes (ramal C6), així com Versailles — Chantiers (ramal C8) per un traçat quasi circular, passant pel cor de París.
Oberta per etapes de 1979 al 2000, la línia C és amb 187 quilòmetres la segona línia més llarga de la xarxa. Veu circular quotidianament 531 trens, i transporta viatgers, és a dir més que el conjunt dels vuit-cents TGV francesos.La Vie du Rail n°; 3227, 7 octubre de 2009, p.6 Completament explotada per la SNCF, posseeix nombroses estacions, en particular a París intramurs, allò que, combinat en una infraestructura generalment antiga, la fa poc eficient en els seus trams parisencs. Donant servei a monuments i museus, és la línia de l'RER més freqüentada pels turistes, que representen un 15% de la seva clientela. És de lluny la més difícil d'explotar amb les seves nombroses branques: el menor problema sobre una de les seves branques pot pertorbar el trànsit sobre el tronc comú.
Referències
Bibliografia
André Jacquot, La ligne C du RER, éditions de l'Ormet, 1989, 112 pages. Bruno Carrière, La saga de la Petite Ceinture, éditions de La Vie du Rail, 1991, réédition en 2001. Bernard Collardey, Les trains de banlieue, tomes I et II, 1999. Jean Tricoire, Le RER - Le Réseau francilien, Éditions Ratp, 2002, 144 pages. Magazine Rail passion hors-série n°9, Spécial Île-de-France, novembre 2006, 98 pages. Didier Janssoone, Paris Gare d'Orsay - Lignes de la banlieue sud-ouest, Éditions Alan Sutton, 2009, 128 pages.
C