miniatura|El tsar Nicolau II al 1898. , nom amb patronímic Nikolai II Aleksàndrovitx, fou l'últim tsar de Rússia. Fou assassinat juntament amb la seva família a la casa Ipàtiev de Iekaterinburg. Governà de forma autocràtica el país des del 1894 fins al 1917.
Naixement i família Va néixer al palau reial de Tsàrskoie Seló, prop de la capital imperial, Sant Petersburg. Fill del tsarévitx, i després tsar, Alexandre III de Rússia i de la princesa Dagmar de Dinamarca. Era net, per via paterna, del tsar Alexandre II de Rússia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt. I per via materna, ho era del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel.
Nicolau tenia llaços de parentiu amb la majoria de les cases reials europees. Així, era cosí en primer grau del rei Jordi V del Regne Unit, del rei Cristià X de Dinamarca, del rei Haakon VII de Noruega, del rei Constantí I de Grècia, del duc Ernest August de Hannover i de la princesa Helena de Grècia.
miniatura|esquerra|Konstantin Pobedonostsev per Ilià Repin 1903 El futur emperador Nicolau II va ser educat en els rígids cànons de la cort russa i en un marcat aïllament de l'agitada i convulsa situació interna de l'imperi. La seva infància va transcórrer en el regnat del seu avi Alexandre II, i després del seu assassinat, el seu pare va pujar al tron i ell va esdevenir hereu. El seu tutor oficial va ser Konstantin Pobedonostsev, gràcies al qual Nicolau va aprendre les conviccions autocràtiques del seu pare Alexandre III, i la doctrina de l'origen diví del poder del tsar. Va ser educat com un aristòcrata i va obtenir una gran cultura i una acurada educació; a més, gràcies als viatges a Anglaterra, el Japó i l'Índia, efectuats durant la seva joventut, i al seu parentiu amb la reialesa britànica, parlava molt bé l'anglès, el francès - en aquell temps era la llengua preferida entre l'alta societat russa - i l'alemany. Un fet destacable era la notable semblança física que mantenia amb el futur rei Jordi V del Regne Unit. Moltes vegades ambdós feien broma i es canviaven les vestimentes per imitar els seus rols respectius. Home atractiu, va tenir alguns amors de joventut, com ara la ballarina Mathilde Kschessinska, però es va enamorar d'una de les netes de la reina Victòria I, la princesa Alix de Hessen-Darmstadt, a la qual deia Sunny, amb qui va establir una relació molt romàntica i duradora.
Personalitat En el moment d'assumir el govern, Nicolau II no tenia la forta personalitat del seu pare Alexandre III, ni la preparació mínima requerida per a una Rússia convulsa, amb conflictes latents i que ocupava una aresta preponderant en l'àmbit internacional.
Una de les causes principals va ser que el seu pare, no el va formar a temps per prendre el paper de tsar, especialment en el tema de les relacions internacionals i dels assumptes interns. En efecte, Nicolau II era, fins al moment de la prematura mort del seu pare, tractat gairebé com un nen. Tant és així que en el mateix moment d'assumir el poder va manifestar a una persona de confiança que:
Nicolau realitzà un viatge al Japó i ho feu en companyia del seu cosí, el príncep Jordi de Grècia, i a Ōtsu un anarquista intentà assassinar el tsarévitx l'11 de maig de 1891, per bé que una ràpida acció del seu cosí impedí el magnicidi.
El tsar Nicolau II, al contrari que el seu pare, que era un home de personalitat enèrgica, era de naturalesa abstreta, honrat i meticulós, essencialment tímid, romàntic, idealista, i amb un caràcter pacífic. Va ser molt manipulat pels seus oncles, i més endavant pel Kàiser Guillem II, que es van aprofitar del nou i immadur governant per treure'n partit a favor de les seves conveniències. Incapaç d'enfrontar-se obertament als seus ministres o de discrepar i discutir cara a cara amb persones que mantinguessin opinions contràries a les seves, preferia fer ús de la seva subtil cavallerositat per fer-se entendre quan alguna cosa li desagradava. Li agradaven les obres de teatre, l'ambient grat de la família, la música, les marxes militars i navegar amb el iot imperial Standart. Si bé es pot qüestionar la seva personalitat com a tsar, com a pare era un model d'excepció per als seus fills i un entregat marit per a l'emperadriu Alexandra.
Ascens al tron miniatura|Nicolau i el seu cosí, el futur Jordi V d'Anglaterra. El 1894, i després d'unes complicacions derivades d'una nefritis, va morir el seu pare, Alexandre III, l'1 de novembre; i passat el període de dol protocol·lari, Nicolau va ser coronat com a successor i va adoptar el nom de Nicolau II. D'acord amb les seves pròpies paraules, no tenia formació política, i ho ignorava tot sobre el govern de l'imperi. Ell mateix es va referir a la seva ingenuïtat en ser coronat tsar el novembre del 1894. Fins i tot el seu mateix pare dubtava de la seva habilitat per administrar i mantenir un territori de 23 milions de km².
La influència dels seus oncles paterns, especialment d'en Sergei Aleksandrovitx Romanov, Gran Almirall de l'Armada, tindria en això un agafador, i les intrigues cortesanes pesarien en gran manera en l'acció del nou tsar, que al principi va haver de suportar manipulacions dels seus propis oncles.
Poc després de la seva coronació, el 26 del mateix mes, va contreure matrimoni amb Alix de Hessen, que havia pres el nom d'Alexandra Hessen-Darmstadt en convertir-se a l'ortodòxia.
Casament i descendència miniatura|Nicolau i la seva família, 1913 miniatura|Coronació dels tsars Seguint la política d'apropament a França, iniciada per Rússia durant el regnat del tsar Alexandre III de Rússia per tal d'evitar l'aïllament a què l'Alemanya d'Otó von Bismarck havia sotmès ambdós països, Alexandre cregué convenient que el tsarévitx es casés amb una princesa de la casa reial dels Orleans de França. A més, aquest també era un desig de la tsarina, ja que el seu germà petit, el príncep Valdemar de Dinamarca, també s'havia maridat amb una princesa orleanista.
Ara bé, Nicolau caigué bojament enamorat d'una cosina seva, la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt. Alexandra era filla del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt i de la princesa Alícia del Regne Unit, raó per la qual la princesa era neta de la reina Victòria I del Regne Unit. Alexandre III rebutjà la unió, ja que significava trencar la tendència que des de la tsarina Caterina II de Rússia feia que tots els tsars es casessin amb princeses alemanyes. A més, una germana d'Alexandra Alix, la princesa Elisabet de Hessen-Darmstadt, ja estava casada dintre de la família imperial amb el gran duc Sergei de Rússia i això creava suspicàcies a la Cort quant a la creació d'un partit pro germànic. Finalment s'ha de tenir en compte que una de les principals polítiques tsaristes era el fonament del paneslavisme, que xocava frontalment amb el pangermanisme.
miniatura|Els fills del tsar Nicolau l'any 1909 Malgrat tot, Alexandre III en el llit de mort, autoritzà el casament, que se celebrà el 26 de novembre del 1894. La parella tingué cinc fills: La gran duquessa Olga de Rússia, nascuda el 1895 a Sant Petersburg i morta el 1918 a Iekaterinburg. La gran duquessa Tatiana de Rússia, nascuda el 1897 a Sant Petersburg i morta el 1918 a Iekaterinburg. La gran duquessa Maria de Rússia, nascuda el 1899 a Sant Petersburg i morta el 1918 a Iekaterinburg. La gran duquessa Anastàsia de Rússia, nascuda el 1901 a Sant Petersburg i morta el 1918 a Iekaterinburg. El tsarévitx Partit Socialdemòcrata de Lituània, nascut el 1904 a Sant Petersburg i mort el 1918 a Iekaterinburg.
Nicolau II i la Duma miniatura|Duma d'Estat al Palau Tauride de Sant Petersburg Sota la pressió de la Revolució russa de 1905, el 6 d'agost de 1905 Nicolau II va publicar un manifest sobre la convocatòria de la Duma Estatal, que inicialment se suposava que era un òrgan consultiu. En el Manifest d'Octubre el tsar es va comprometre a introduir llibertats civils bàsiques, a proporcionar una participació més àmplia en la Duma d'Estat i a dotar a la Duma de poders legislatius i de sobreseïment. Encara que Rússia era més un imperi que una democràcia, es compara formalment la Duma d'Estat amb la cambra baixa d'un parlament, comparant el Consell d'Estat de la Rússia Imperial amb la cambra alta.
No obstant això, Nicolau II estava decidit a retenir el seu poder autocràtic. Just abans de la creació de la Duma al maig de 1906, el tsar va promulgar les lleis fonamentals que contradeien el Manifest d'Octubre en diversos aspectes importants. S'indicava en part que els ministres del tsar no podien ser designats per la Duma i no havien de respondre davant d'ella, negant així el govern representatiu quant al poder executiu es refereix. A més, el tsar tenia el poder de dissoldre la Duma i anunciar noves eleccions quan així ho desitgés. L'elecció de la Primera Duma, que va començar a funcionar el juliol de 1906, va portar de nou a un grup significatiu de socialistes moderats i dels dos partits liberals, que demanaven reformes més àmplies. Va ser dissolta deu setmanes després. La primera Duma, amb una majoria de membres del Partit Constitucional Democràtic Rus (els Cadets) -d'orientació monàrquica i liberal- immediatament entrà en conflicte amb el tsar. Amb tot, les relacions inicials entre el tsar i el primer ministre, Sergei Witte, eren bones i si aquestes s'arribaren a frustrar, fou pel paper jugat per la tsarina. La situació política es deteriorà i Nicolau abolí la Duma. De Witte, incapaç de reformar la monarquia i el país, presentà la seva dimissió. Nicolau premià De Witte amb l'Orde de Sant Alexandre Nevski de diamants.
La segona Duma resultà tenir els mateixos problemes; el nou primer ministre, Pyotr Stolypin, descrit com un reaccionari, la dissolgué unilateralment i va canviar la llei electoral de cara a futures Dumes per tal que tinguessin un resultat més conservador. Stolypin tenia importants plans de reforma que implicaven possibilitar que gran part de la pagesia comprés lots de terra i així crear una classe lleial a la monarquia. Els seus plans, però, foren tallats de soca-rel pels membres més conservadors de la Cort, ja que tenien més influència sobre el tsar. Stolypin fou assassinat per un jove estudiant d'origen jueu en un teatre de Kíev.
Política internacional miniatura|El tsar presideix el Consell d'Estat 27 de maig de 1901. A instàncies dels seus consellers i, sobretot, manipulat pel seu cosí l'emperador alemany, Nicolau es va esforçar per estendre la seva influència a l'Àsia, una cursa en què va rivalitzar amb les potències occidentals imperialistes.
Va ordenar la intervenció de Rússia en la Guerra sino-japonesa de 1896, formant part de la amb Alemanya i França de la Triple Intervenció que va obligar el Japó a renunciar a la península de Liaodong va prometre mantenir la integritat territorial xinesa a canvi d'una aliança militar secreta i amb la Convenció per a l'arrendament de la península de Liaotung en 1898 la Xina es va veure obligada a arrendar l'extrem sud de la península de Liaodong, amb Port Arthur a Rússia per vint-i-cinc anys, obtenint així un port d'aigua calenta per a la seva flota del Pacífic, i permetre un extensió del Ferrocarril oriental xinès que Rússia construiria des del nord de Harbin fins a la ciutat portuària de Dalian.