Llengües atapascanes

Les llengües atapascanes o dené són un grup de llengües de la família Na-dené parlades a Amèrica del Nord. El nom, donat per Albert Gallatin, prové del llac Athabasca. El nom "atapasca" no correspon a cap gentilici del grup, ni exònim ni endònim; el mot ni tan sols és d'origen atapascà. És el nom d'un llac dins de l'extensió original de les llengües atapascanes, però el nom del llac prové de la llengua Cree (de la família àlgica), amb el significant "on hi ha plantes, l'una rere l'altra" (aðapaskāw). Segons Albert Gallatin, l'investigador qui va anomenar el grup de llengües, la designació fou arbitrària.

La seva divisió se sol fer per àrees geogràfiques (nord, pacífic i sud), malgrat les discrepàncies entre llengües de cada grup (especialment al grup del nord). Els idiomes d'aquesta subfamília deriven d'una llengua perduda, el protoatapascà. La majoria d'idiomes del grup presenten tonalitat i una gran complexitat verbal, amb afixos que indiquen quantitat, situació del parlant, cas gramatical, marca de transitivitat i conjugació. El grup inclou prop de 50 idiomes de què s'han conservat evidències, entre els quals destaquen el chipewyan, el sarsi, el deg hit'an, el tanana, el navaho i l'apatxe.

Classificació interna La família de llengües atapascanes sembla haver-se originat en el nord-est d'Amèrica del Nord, àrea on encara registra la major diversitat. Expansions posteriors des d'aquesta regió van portar aquestes llengües tan al sud com Califòrnia o el Nord de Mèxic. Les llengües atapascanes s'agrupen usualment en tres grans grups: atapascà septentrional, atapascà de la costa del Pacífic i atapascà meridional. Es discuteix si les llengües de la costa del Pacífic formen realment una agrupació genètica vàlida. El grup septentrional és particularment problemàtic i divers i probablement no constitueix un grup filogenètic pròpiament dit. Donat el fracàs per proporcionar subgrups ben definits, la família atapascana (especialment les llengües del nord) ha estat anomenada «complex cohesiu» per Michael Krauss (1973, 1982). Per tant, el model d'arbre genètic per a la classificació genètica pot ser inadequat. Les llengües de la branca sud són molt més homogènies i són l'únic subgrup clarament filogenètic.

A continuació es mostra un esbós de la família, mostrant solament les branques principals d'aquesta. Aquest esbós es basa principalment en la classificació de Keren Rice segons es mostra en Goddard (1996) i Mithun (1999). Alaska Sud Alaska-Yukon Central Canadà nord-occidental Tsetsaut Columbia Britànica Central Sarsi Kwalhioqua-Tlatskanai Atapascà de la costa del Pacífic Apatxe

Les branques 1-7 són l'agrupament del Nord. Kwalhioqua-Tlatskanai (#7) sovint s'ha considerat part de la Costa Pacífic, però una recent revisió per part de Krauss no la troba propera a aquestes llengües. Una classificació lleugerament diferent, formulada per Jeff Lee, és la següent (Tuttle & Hargus 2004:72-74):

Alaska Yukon Columbia Britànica Est Sud

Atapascana septentrional Llengües atapascanes Alaska meridional 1. Ahtna 35 parlants (2000)Ethnologue report for language code: ahtena 2. Dena'ina 75 (1997)Ethnologue report for language code: Tanaina

Llengües atapascanes d'Alaska central-Yukon 3. Deg xinag 25 (1997)Ethnologue report for language code: Degexit’an 4. Holikachuk (o innoko) 12 (1995)Ethnologue report for language code: Holikachuk 5. koyukon 300 (1995); 100 (2000)Ethnologue report for language code: Koyukon 6. Alt Kuskokwim 40 (1995)Ethnologue report for language code: Kuskokwim, Upper 7. Alt Tanana 24 (1995-2000)Ethnologue report for language code: Tanana, Upper 8. Tanacross 35 (1997)Ethnologue report for language code: Tanacross 9. Baix Tanana 30 (1995)Ethnologue report for language code: Tanana, Lower 10. Tutchone meridional 200 (1995)Ethnologue report for language code: Tutchone, Southern 11. Tutchone septentrional 200 (1995)Ethnologue report for language code: Tutchone, Northern 12. Gwich'in (o kutxin) 800 (1995)Ethnologue report for language code: Gwich'in 13. Hän (també han) 14 (1995-1997)Ethnologue report for language code: Han

Llengües atapascanes del nord-oest del Canadà A. Llengües de la serralada o tagish-tahltan-kaska 14. Tagish 2 (1995)Ethnologue report for language code: Tagish 15. Tahltan 35 (2002)Ethnologue report for language code: Tahltan 16. Kaska 400 (1995)Ethnologue report for language code: Kaska 17. Sekani 35 (1997)Ethnologue report for language code: Sekani 18. Danneẕa (o beaver) 300 (1991)Ethnologue report for language code: Beaver B. Llengües slave-hare 19. Slave a. Slave del nord 1.030 (1995);Ethnologue report for language code: Slavey, North 300 (2002);Kenneth Katzner (2002) . The Languages of the World. Nova York: Routledge, p. 343. 1.235 (2006) b. Slave del sud 2.890 (1995);Ethnologue report for language code: Slave, South 2.000 (2002); 2.310 (2006) 20. Mountain 21. Bearlake 22. Hare 23. Dogrib 2.110 (2001);Ethnologue report for language code: Dogrib 2.000 (2002) 24. Dené o dené suliné (chipewyan) 5.000-12.000 (1982);John R. Edwards (1998). Language in Canada. Cambridge: Cambridge University Press, p. 136. 9.030 (1995)Ethnologue report for language code: Dene

Tsetsaut 25. Tsetsaut † (~1950)

Llengües atapascanes del centre de Colúmbia Britànica 26. babine (també carrier septentrional) 500 (1997)Ethnologue report for language code: Babine 27. Carrier a. Carrier del sud 500 (1997)Ethnologue report for language code: Carrier, Southern b. Carrier central 2.060 (2001);Ethnologue report for language code: Carrier 1.500 (2002) 28. Tsilkotin 1.140 (2001)Ethnologue report for language code: Chilcotin

Llengua sarsi 30. Sarsi 50 (1991)Ethnologue report for language code: Sarsi

Llengües kwalhioqua-tlatskanai 31. kwalhioqua-tlatskanai † (hacia 1930)

Atapascana de la costa del Pacífic Subgrup atapascà de Califòrnia 32. Hupa 8 (1998)Ethnologue report for language code: Hupa 33. Mattole †Ethnologue report for language code: Mattole 34. Atapascà del riu Eel †

Subgrup atapascà d'Oregon 35. Chetco 5 (1962)Ethnologue report for language code: Chetco 36. Tututni 10 (1962)Ethnologue report for language code: Tututni 37. Galice-Applegate † 38. Tolowa 4 (1994)Ethnologue report for language code: Tolowa

Atapascanes meridionals Subgrup apatxe de les planures 39. Apatxe de les planures (apatxe kiowa) 1.000 (1980);Kenneth Katzner (1986) . The Languages of the World. Londres: Routledge, p. 359-360. 18 (1990)Ethnologue report for language code: apatxe, Kiowa

Subgrup apatxe occidental A. Chiricahua-Mescalero 1.800 (1977)Ethnologue report for language code: apatxe, Mescalero-Chiricahua 40. Chiricahua 41. Mescalero 42. Navaho 125.000 (1980); 149.000 (1990);Ethnologue report for language code: Navajo 150.000 (2002);Katzner, 2002: 366 170.717 (2007)Hyon B. Shin & Robert A. Kominski (abril, 2010) Language use in the United States: 2007. American Community Survey Reports. 43. Apatxe occidental (coyotero) 11.000 (1980); 12.700 (1990)Ethnologue report for language code: apatxe, Western

Subgrup apatxe oriental 44. Jicarilla 680 (2000)Ethnologue report for language code: apatxe, Jicarilla 45. Lipan 2 (1981)Ethnologue report for language code: apatxe, Lipan

Descripció lingüística Fonologia Una reconstrucció recent del proto-atapascà consta de 40 consonants (Cook 1981; Krauss & Golla 1981; Krauss & Lee 1981; Cook & Rice 1989), segons es detalla a continuació:

{| border="2" cellspacing=0 cellpadding=4 style="margin: 1em 1em 1em 0; line-height: 1.2em; border-collapse: collapse; text-align: center; font-family: Lucida Sans Unicode, Doulos SIL, GentiumAlt, Gentium, Code2000, Chrysanthi Unicode, TITUS Cyberbit Basic, Bitstream Cyberbit, Bitstream Vera, Arial Unicode MS, Hiragino Kaku Gothic Pro, Lucida Grande; font-size: 110%; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid;" " wikitable

| *t

| *k | *q | *qʷ

| style="font-size: x-small; text-align: left;" | Aspirada

| *tʰ

| *kʰ | *qʰ | *qʷʰ

| style="font-size: x-small; text-align: left;" | Ejectiva

| *t’

| *k’ | *q’ | *q’ʷ | *ʔ |- ! style="font-size: 80%; text-align: left;" rowspan=3 | Africada | style="font-size: x-small; text-align: left;" | No aspirada

| *ʦ | *tɬ | *ʧ | *ʧʷ

| style="font-size: x-small; text-align: left;" | Aspirada

| *ʦʰ | *tɬʰ | *ʧʰ | *ʧʷʰ

| style="font-size: x-small; text-align: left;" | Ejectiva

| *ʦ’ | *tɬ’ | *ʧ’ | *ʧ’ʷ

! style="font-size: 80%; text-align: left;" rowspan=2 | Fricativa | style="font-size: x-small; text-align: left;" | Consonant àtona | | *s | *ɬ | *ʃ | *ʃʷ | *x | *χ | *χʷ | *h |- | style="font-size: x-small; text-align: left;" | Consonant sonora | | *z | *ɮ | *ʒ | *ʒʷ | *ɣ | *ʁ | *ʁʷ

| *ɲ

! style="font-size: 80%; text-align: left;" colspan=2 | Aproximant

| *j

| *w

! style="font-size: 80%; text-align: left;" colspan=2 | Vocal | colspan="10" |

Tonogènesi Moltes llengües atapascanes són llengües tonals, durant molt temps les correspondències tonals entre diferents llengües atapascanes van intrigar als lingüistes i la resolució del problema de la tonogènesi atapascana ha tingut repercussions teòriques important per a l'estudi d'altres llengües tonals. El primer esment del to en una llengua atapascana la va fer Petitot (1876) en la seva descripció del chipewyan, més tard Legoff va tornar a registrar l'existència de to.

Comparació lèxica Els numerals en diferents llengües atapascanes són: {|class=wikitable style=text-align:center; |- ! rowspan=2| ! colspan=4| Atapascà Septentrional ! colspan=2| Atapascà del Pacífic ! colspan=1| Atapascà Meridional ! rowspan=2| |- ! ! ! ! ! ! ! |- | '1' || *ĩ-ɬaɢei-ɬa-t’i || *ĩλah || *(č)’iλk’eh/*ke-λk’eh || *c’ilk’i || *ɬaʔha || *ɬaː || *táłaʼáí || *tɬah- |- | '2' || *nak’e || *nanki || *neka- || *na-daigi || *nahki || *naːxi || *náˑʔki || *naˑk’i |- | '3' || *taɢe- || *taq’i || *taq’e || *taːgi || *taːk’i || *taːɣi || *táˑg’i || *taq’i |- | '4' || *din- || *tink’e || *dink’e || *t’enkih || *diŋkʼi || *t’ənči || *dɪ́ˑŋgi || *t’ink’i |- | '5' || *cõlaɢe || *s-kʷənlai || || *alc’ani || *sxoːɬaʔ || *ʂxoːɬaʔ || *ašdlaʼi || |- | '6' || *ecʼĩ-taɢe || *(i)ɬkə-taq’i || *nikʼetakʼe/tunan(č)’iλk’eh || *k’ostaːni || *gostʰaːni || *k’wostʰaːni || *gostáˑn || *k’ostaˑni |- | '7' || || || || *konc’aɣi || *goskidi || *sʧet’e || *gos-tsʼidi || |- | '8' || *ecʼĩ-din- || *(i)ɬkə-tink’e || *nikʼe-dinkʼe/*tunan-takʼe || || || *nahkantu || *cáˑʔpi || |- | '9' || || *10-1 || || || || *ɬanti || *n-go-stʼáí || |- | '10' || || *hwonize? || || *kolozaːn || *nesiyan || *kweneza(n) || *goneˑznáˑn || |} En aquesta tabla /c, č, š, λ/ són els símbols de l'AFA (en AFI es representarien com a /ʦ, ʧ, ʃ, tɬ͡/).

Referències

Bibliografia Boas, Franz. 1917. Grammatical notes on the language of the Tlingit Indians. (University Museum Anthropological Publications 8.1). Philadelphia: University of Pennsylvania. Campbell, Lyle. 1997. American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. . Cook, Eung-Do. 1981. Athabaskan linguistics: Proto-Athapaskan phonology. Annual Review of Anthropology 10. 253–273. Cook, Eung-Do. 1992. Athabaskan languages. In William Bright (ed.), International encyclopedia of linguistics, 122–128. Oxford: Oxford University Press. .

Llengües atapascanes

Źródło i licencja