Els Judicis de Moscou van ser una sèrie de judicis contra els adversaris polítics de Ióssif Stalin durant la Gran Purga. Molts dels acusats van ser executats. Després de les revelacions de Nikita Khrusxov a la dècada de 1950, els Judicis de Moscou són coneguts actualment com a "judicis espectacle" on els veredictes estaven predeterminats, i on es justificà l'ús de les confessions coaccionades, obtingudes mitjançant la tortura i les amenaces a les famílies dels acusats. El propòsit dels judicis era eliminar qualsevol potencial polític de les opcions a Stalin, especialment dels Vells Bolxevics. La tàctica principal era acusar els detinguts, mitjançant l'Article 58 del Codi Penal, per conspirar amb les potències occidentals per assassinar Stalin i altres líders polítics, desmembrar la Unió Soviètica i restaurar el capitalisme.
Sumari El primer dels judicis va ser contra 16 membres de l'anomenat "Centre Terrorista Trotskista-Zinovievite", i va tenir lloc a l'agost de 1936. Els principals acusats eren Grigori Zinóviev i Lev Kàmenev, dos dels antics líders del Partit més prominents. Tots van ser condemnats a mort i executats. El segon judici va celebrar-se el gener de 1937 i els acusats eren 17 figures menors, incloent Karl Radek, Iuri Piatakov i Grigori Sokólnikov. Tretze dels acusats van ser afusellats; mentre que la resta van ser condemnats a treballs forçats.Bernard Michal. Los Grandes Procesos de la Historia. Los Procesos de Moscú. Tomo I. Ed Circulo de Amigos de la Historia. Editions de Crémille-Genéve. Printed in Barcelona, Spain. pg 217-219. Sentència signada per V. Ulrich, I Matulevich i H. Rychokv, sentenciant a ser afusellats: Iuri Piatakov, Leonid Serebriakov, Nicolai Muralov, Iakov Livtxits, Mijail Boguslavski, Ivan Kniazev, Stanislas Rataichak, Boris Norkin, Alexei Txestov, Iossif Tutok, Gavriil Puixin i Ivan Hrasche. 10 anys de presón: Grigori Sokolnikov, Karl Radek i Valentin Arnold. 8 anys de presó: Mijail Etroilov. (en castellà)Andrei Vixinski The Treason Case Summed Up April 1938 (en angès) El tercer dels judicis, celebrat al març de 1938, incloïa a 21 acusats inculpats de pertànyer a l'anomenat "Bloc dels de Dretes i Trotskistes", encapçalat per Nikolai Bukharin, anterior cap de la Internacional Comunista, l'antic Primer Ministre Aleksei Ríkov, Guénrikh Iagoda, Christian Rakovski i Nikolai Kretinski. Tots els principals acusats van ser executats.A diferència de molts dels acusats que van ser immediatament executats, Christian Rakovski va ser sentenciat a 20 anys de treballs forçats. Després de la invasió nazi de la Unió Soviètica, Rakovski va ser afusellat d'acord amb les ordres de Stalin als afores d'Oriol, juntament amb Olga Kameneva També va celebrar-se un judici secret davant un tribunal militar d'una colla de generals de l'Exèrcit Roig, incloent al Mariscal Mikhaïl Tukhatxevski, al juny de 1937.
Els judicis Primer Judici de Moscou: el Judici dels Setze El primer dels judicis va celebrar-se entre el 19 i el 24 d'agost de 1936, a la seu dels Sindicats de Comerç. Els acusats principals eren Grigori Zinóviev i Lev Kàmenev. Tant Kàmenev com Zinóviev havien estat jutjats en secret el 1935, però sembla que Stalin decidí que, amb confessions adequades, el seu destí podria emprar-se per a propòsits propagandístics. Guénrikh Iagoda supervisà els processos d'interrogació.
La llista d'acusats va ser: Grigori Ievséievitx Zinóviev Lev Borísovitx Kàmenev Grigori Ievdokímov Ivan Bakàiev Serguei Vitàlievitx Mratxkovski, un heroi de la Guerra Civil Russa a Sibèria i a l'Extrem Orient Rus Vagarixak Arutiunovitx Ter-Vaganian, líder del Partit Comunista d'Armènia Ivan Smirnov, Comissari del Poble de comunicacions Iefim Dreitzer Isaac Reingold Richard Pickel Eduard Holtzman Fritz David Valentin Olberg Konon Berman-Iurin Moissei Lurie Nathan Lurie
Van ser acusats tots sota els articles 58.8 i 58.11 del Codi Penal de la RSFS de Rússia. El càrrec principal era la formació d'una organització terrorista amb l'objectiu d'assassinar Iòsif Stalin i altres membres del govern soviètic. Van ser jutjats pel Col·legi Militar del Tribunal Suprem de l'URSS, presidit per Vassili Ulrikh i amb Andrei Vixinski com a fiscal. Van ser sentenciats a mort.
A l'inici, Zinóviev i Kàmenev rebutjaren confessar, però després de durs interrogatoris i amenaces contra les seves famílies, van acceptar confessar a condició que se'ls garantís directament des del Politburó que les seves vides i les de les seves famílies serien respectades. Aquesta petició va ser acceptada, però quan van ser portats a la suposada reunió del Politburó, només estaven presents Stalin, Kliment Voroixílov i Iejov. Stalin els explicà que eren la "comissió" autoritzada pel Politburó i els concedí les peticions demanades. Després del judici, però, Stalin no només va trencar la seva promesa vers als acusats, sinó que la major part dels seus familiars van ser detinguts i afusellats.Robert Conquest, The Great Terror: A Reassessment" Page 87</ref>
El Judici de Radek i Piatakov: el Judici dels Disset miniatura|El Fiscal de l'Estat Vixinski (centre), llegint l'acusació, al 1937. En un altre judici celebrat durant el gener de 1937, els acusats principals van ser Karl Radek, Iuri Piatakov, Grigori Sokólnikov, Nikolai Muralov, Mikhaïl Boguslavski i d'altres (17 en total). Tretze van ser condemnats a mort, i els altres quatre van ser condemnats a reclusió en un camp de treball. Radek es va salvar acusant d'altres, incloent Nikolai Bukharin, Aleksei Ríkov i el Mariscal Mikhaïl Tukhatxevski, preparant l'escenari pel Judici dels Militars i el Judici dels Vint-i-un.
Radek donà (o més acuradament, va ser obligat a donar) el pretext per a la purga a gran escala amb el seu testimoni que hi havia una tercera organització separada dels quadres que havia passat per l'escola [de Trotski]British Embassy Report: Viscount Chilston to Mr. Eden, February 6, 1937 així com semi-trotskistes, gent que ens ha ajudat, sense saber que era una organització terrorista però que simpatitzava amb nosaltres, gent que des del liberalisme, des d'una Fronda contra el Partit, ens va ajudar.<ref>Robert Conquest, The Great Terror: A Reassessment" Page 164
La Tercera Organització a la que feia referència eren les restes de l'antic grup d'oposició anomenat Dretistes encapçalats per Bukharin, a qui implica dient "em sento culpable d'una cosa més: fins i tot després d'haver admès la meva culpa i d'exposar l'organització, obstinadament he rebutjat donar proves sobre Bukharin. Sé que la situació de Bukharin és tan desesperada com la meva, a causa de la nostra culpa, si bé no jurídica, en essència és la mateixa. Però érem amics íntims, i l'amistat intel·lectual és més forta que la resta d'amistats. Sé que Bukharin està en el mateix estat d'agitació que jo mateix. Aquest és el motiu pel qual no l'he lliurat lligat de mans i peus al Comissariat del Poble d'Afers Interns. Just en relació als nostres altres quadres, voldria que el mateix Bukharin abaixés els braços."
Judicis dels Militars
El judici celebrat el 1937 contra els alts comandants militars, també conegut com a "Afer Tukhatxevski", va ser un judici secret, a diferència dels judicis espectacle de Moscou. No obstant això, va tenir el mateix tipus de marc i està tradicionalment considerat com un dels judicis clau de la Gran Purga. Mikhaïl Tukhatxevski, així com els alts comandant militars Iona Iakir, Ieronim Uborevitx, Robert Eideman, Avgust Kork, Vitovt Putna, B.M. Feldman i Vitali Primakov van ser acusats de conspiració anti-comunista i sentenciats a mort. Van ser executats la nit de l'11-12 de juny, immediatament després que una Sessió Especial del Tribunal Suprem de la Unió Soviètica lliurés el veredicte. Aquest judici comportà una gran purga de l'Exèrcit Roig.
El Judici dels Vint-i-un
El Judici El tercer judici-espectacle, celebrat al març de 1938, i conegut com el "Judici dels Vint-i-un", és el judici-espectacle soviètic més famós a causa de la gent involucrada i de l'abast dels càrrecs, en el qual s'unien tots els caps solts dels judicis anteriors. Incloïa a 21 acusats inculpats de pertànyer a l'anomenat "Bloc dels Dretistes i Trotskistes": Nikolai Bukharin – teòric marxista, anterior cap de la Internacional Comunista i membre del Politburó. Aleksei Ríkov – antic President de la Unió Soviètica i membre del Politburó. Nikolai Krestinski – membre del Politburó i ambaixador soviètic a Alemanya Christian Rakovski – antic ambaixador a Gran Bretanya i França Guénrikh Iagoda – antic cap de l'NKVD Arkadi Rosengoltz – antic Comissari del Poble de Comerç Exterior Vladimir Ivanov – antic Comissari del Poble per la Indústria de la Fusta Mikhaïl Txernov – antic Comissari del Poble d'Agricultura Grigori Grinko – antic Comissari del Poble de Finances Isaac Zelensky – antic Secretari del Comitè Central Sergei Bessonov Akmal Ikramov – líder uzbek Faizulla Khodjayev – líder uzbek Vassili Xarangovitx – antic primer secretari a Belarús Prokopi Zubarev Pavel Bulanov – oficial de l'NKVD Lev Levin – metge del Kremlin Dmitri Pletnev – metge del Kremlin Ignati Kazakov – metge del Kremlin Veniamin Maximov-Dikovski Piotr Kriutxkov
El fet que Iagoda fos un dels acusats mostrava la velocitat a la que les purgues s'estaven consumint a si mateixes: significava la culminació dels judicis anteriors, i ara al·legaven que Bukharin i els altres havien volgut assassinar Lenin i Stalin des de 1918, assassinar Maxim Gorki amb verí, partir la Unió Soviètica i cedir territoris a Alemanya, Japó i la Gran Bretanya, a més d'altres càrrecs.
Fins i tot els observadors simpatitzants que havien digerit els judicis anteriors van trobar dificultats per digerir les noves acusacions, trobant-les cada cop més absurdes, mentre que la Purga s'havia estès fins a incloure a tots els líders dels Vells Bolxevics que encara estaven vius excepte Stalin. Per a antics comunistes preeminents com Bertram Wolfe, Jay Lovestone, Arthur Koestler i Heinrich Brandler, el judici contra Bukharin marcà la ruptura final amb el comunisme, i convertí als tres primers en fervents anticomunistes.Bertram David Wolfe, "Breaking with communism", p. 10; Arthur Koestler, 'Darkness of Noon', p.258
La confessió de Bukharin Els preparatius per aquest judici es retardaren en les seves etapes inicials a causa que alguns membres del Partit dubtaven en denunciar als seus camarades. En aquell moment, Stalin va intervenir per accelerar el procés i substituí a Iagoda per Nikolai Iejov. El mateix Stalin també l'observaria personalment des d'una cambra oculta al tribunal.
El primer dia del judici, Krestinski causà sensació quan repudià la seva confessió escrita i es declarà innocent de totes les acusacions. Tot i això, l'endemà canvià el seu al·legat després de "mesures especials" que li dislocaren l'espatlla esquerra entre altres coses.Robert Conquest, The Great Terror: A Reassessment" Page 352</ref>
Anastàs Mikoian i Viatxeslav Mólotov afirmarien posteriorment que Bukharin mai no va ser torturat, però ara se sap que els seus interrogadors van rebre l'ordre d'estomacar-lo, i que estaven sota una gran pressió per aconseguir una confessió de "l'acusat estrella". Bukharin aguantà durant tres mesos, però les amenaces dirigides a la seva jove muller i al seu fill, combinats amb mètodes "d'influència física" el van fer caure. Però quan llegí la seva confessió, esmenada i corregida personalment pel mateix Stalin, rebutjà completament la confessió. L'examinació tornà a començar, aquest cop amb un equip doble d'interrogadors.<ref>Robert Conquest, The Great Terror: A Reassessment" Pages 364-5