Mohammed Dib (Tremecen, Algèria, 1920 - La Celle-Saint-Cloud, França, 2003) va ser un escriptor algerià en llengua francesa.
Va treballar com a mestre i traductor. A les seves obres descriu la vivència dels algerians per a un públic occidental (per aquest motiu va triar el francès com a llengua literària), destacant en el seu compromís polític i per la igualtat. El seu estil beu del realisme clàssic. Va rebre nombrosos premis literaris, entre els quals cal remarcar el Prix Fénéon, el premi de la Francofonia i el Prix Mallarmé. Va conrear tant la novel·la i la poesia com el conte breu.
Obres La Grande Maison, 1952 L'Incendie, 1954 Au café, 1955 Le Métier à tisser, 1957 Un Été africain, 1959 Baba Fekrane, 1959 Ombre gardienne, 1960 Qui se souvient de la mer, 1962 La Danse du roi, 1968 Dieu en barbarie, 1970 Formulaires, 1970 Le Maître de chasse, 1973 L'Histoire du chat qui boude, 1974 Omneros, 1975 Habel, 1977 Feu beau feu, 1979 Les Terrasses d'Orsol, 1985 Le Sommeil d'Ève, 1989 Neiges de marbre, 1990 Le Désert sans détour, 1992 L'Infante maure, 1994 Tlemcen ou les lieux de l'écriture, 1994 La Nuit sauvage, 1995 Si Diable veut, 1998 L'Arbre à dires, 1998 L'Enfant jazz, 1998 Le Cœur insulaire, 2000 Comme un bruit d'abeilles, 2001
Enllaços externs Llibres de l'autor a les Biblioteques de Barcelona
Categoria:Escriptors algerians en francès Categoria:Alumnes de la Universitat d'Alger Categoria:Morts a París Categoria:Morts a Yvelines Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX