El Tractat de Devol (en grec: συνθήκη της Δεαβόλεως) va ser un acord signat el 1108 entre Bohemon I d'Antioquia i l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a conseqüència de la Primera Croada. Encara que el tractat no va entrar en vigor immediatament, s'havia previst que convertís el Principat d'Antioquia en un estat vassall de l'Imperi Romà d'Orient.
A l'inici de la Primera Croada, els exèrcits croats es van reunir a Constantinoble i els seus caps van prometre tornar a l'Imperi Romà d'Orient qualsevol territori que poguessin conquerir, però Bohemon, el fill de l'antic enemic d'Aleix, Robert Guiscard, va reclamar el Principat d'Antioquia per si. Aleix no va reconèixer la legitimitat del Principat i Bohemon va marxar a Europa a la recerca de reforços. Va entrar en guerra oberta contra Aleix, però va ser aviat forçat a rendir-se i a negociar amb Aleix en el camp imperial a Diabolis (Devol), on va ser signat el tractat.
Sota els termes del Tractat, Bohemon va acordar convertir-se en vassall de l'emperador i defensar l'imperi, si aquest ho necessitava. Així mateix, va acceptar el nomenament d'un Patriarca grec. A canvi, se li van donar els títols de sebast i duc d'Antioquia. Així mateix, se li va garantir el dret d'heretar als seus descendents el Comtat d'Edessa. Més tard, Bohemon es va retirar a la Pulla on va morir. El seu nebot, Tancred, que va ser regent a Antioquia, es va negar a acceptar els termes del Tractat. Temporalment, Antioquia va caure sota la influència romana d'Orient el 1137, però no va ser fins a 1158 quan va esdevenir en realitat vassalla romana d'Orient.
El Tractat de Devol és vist com un exemple típic de la tendència romana d'Orient a resoldre disputes a través de la diplomàcia, més que per mitjà de la guerra. Va ser tant resultat com causa de la desconfiança entre els romans d'Orient i els seus veïns d'Europa occidental.
Antecedents miniatura|El setge d'Antioquia d'una pintura medieval en miniatura. En 1097, els exèrcits croats es van reunir a Constantinoble després d'haver viatjat en grups cap a l'est a través de tot Europa. Aleix I, que havia demanat només alguns cavallers occidentals perquè li servissin com mercenaris en la seva lluita contra els turcs seljúcides, va retenir aquests exèrcits a la ciutat i no els va permetre continuar fins que seus líders juressin tornar a l'Imperi qualsevol territori que li hagués pertangut amb anterioritat i que poguessin conquerir en el seu camí a Jerusalem.Spink, Latin Church of the Early Crusader, 113 Finalment, els croats van jurar complir amb això de manera individual, més que com a grup; alguns com Ramon IV de Tolosa van ser probablement sincers, però altres com Bohemon potser mai van tenir la intenció d'honorar la seva promesa. A canvi, Aleix els va brindar guies i escorta militar.Anna Comnena, La Alexia, X, http://www.fordham.edu/halsall/basis/AnnaComnena-Alexiad10.html 261 Tot i això, els croats s'ofengueren per les tàctiques romanes d'Orient, com ara negociar la rendició de Nicea pels seljúcides quan encara estava sota setge pels croats, que tenien l'esperança de saquejar la ciutat per finançar el seu viatge. Els croats, sentint-se traïts per Aleix, que va recuperar una sèrie de ciutats importants i illes i de fet bona part de l'Àsia Menor occidental, van continuar en el seu camí sense ajuda romana d'Orient. El 1098, quan Antioquia havia estat capturada després d'un llarg setge i els croats es van trobar ells mateixos assetjats a la ciutat, Aleix va marxar per reunir-se amb ells, però en ser notificat per Esteve II de Blois que era un cas perdut, va tornar a Constantinoble.Runciman, The First Crusade, 182-3 Els croats que havien resistit inesperadament el setge, van creure que Aleix els havia abandonat i van considerar que els romans d'Orient no eren dignes de confiança.Runciman, The First Crusade, 183 Per tant, varen considerar que els juraments que havien fet no eren vàlids.Anna Comnena, La Alexia, XI, 291
El 1100, hi havia diversos Estats Croats, inclòs el Principat d'Antioquia, fundat per Bohemon el 1098. Es va argumentar que Antioquia tornaria al domini romà d'Orient, tot i les suposades traïcions d'Aleix,Ramon d'Aguilers (III, 67) informa que Ramon de St Gilles es va oposar a la retenció d'Antioquia per Bohemon causa que "nosaltres jurem l'emperador davant la Creu del Senyor i la corona d'espines, i davant molts altres objectes sagrats, que no retindria contra la seva voluntat a cap ciutat o fortalesa que pertanyés al seu imperi." No obstant això, després de la captura d'Antioquia, el jurament de fidelitat va anar al final repudiat (Spink, Latin Church of the Early Crusader, 113). però Bohemon la va reclamar per a si.M. Angold, The Byzantine Empire, 1025-1118, 251 Òbviament, Aleix no hi va estar d'acord: Antioquia tenia un port important, era un centre de comerç amb els països d'Àsia i un baluard de l'Església Ortodoxa Oriental, amb una important Patriarca grec. Només havia estat capturada unes quantes dècades prèvies, a diferència de Jerusalem que estava molt més allunyada i no havia estat en mans romanes d'Orient durant segles. És així que Aleix no va reconèixer la legitimitat del Principat, al creure que havia de ser retornat a l'imperi acord amb el jurament de Bohemon de 1097. Per això, es va dedicar a tractar de desallotjar Bohemon d'Antioquia.
Bohemon va afegir una nova ofensa tant a Aleix com a l'Església Ortodoxa el 1100 quan va nomenar Bernat de València com a Patriarca Llatí i al mateix temps va expulsar el Patriarca grec, Joan Oxita, que va fugir a Constantinoble.Inicialment, Joan IV d'Antioquia va romandre a la ciutat després que els croats capturessin Antioquia i va presidir tant el clergat grec com el llatí. Més tard, es va barallar amb Bohemon, va fugir a Constantinoble i va abdicar (TM Kolbe, Byzantine Perceptions of Latin Religious "Errors", 126 ). Poc després, Bohemon va ser capturat pels Danixmendita de Síria i va ser empresonat per tres anys, durant els quals el seu nebot Tancred va ser escollit com regent.Runciman, The First Crusade, 232 Després que Bohemon fos alliberat, va ser derrotat pels seljúcides en la batalla d'Haran el 1104.J. Norwich, Byzantium: The Decline and Fall, 46 Aquesta derrota va portar a la represa de la pressió contra Antioquia de part dels seljúcides i dels romans d'Orient. Bohemon va deixar Tancred d'Hauteville al comandament i va anar a Itàlia i França, a la recerca de reforços. Es va guanyar el suport del papa Pasqual IIAlguns historiadors moderns sostenen que l'atac planificat de Bohemon en Epir va ser mantingut en secret del papa, que va pensar que tenia la intenció de llançar una campanya al Llevant (JG Rowe, Paschal II, 181; J. Holifield, Tancred and Bohemon, http://www.leeds.ac.uk/history/studentlife/e-journal/Holifield_Jessica.pdf 17 i el suport del rei francès Felip I, amb la filla del qual es va casar. No queda clar si la seva expedició qualifica com una croada.
La família normanda de Bohemon havia estat en conflicte amb l'Imperi Romà d'Orient per més de 30 anys. El seu pare, Robert Guiscard, va ser un dels enemics més forts de l'imperi. Si bé Bohemon estava fora, Aleix va enviar un exèrcit perquè reprengués Antioquia i les ciutats de Cilícia. El 1107, en lloc d'utilitzar el nou exèrcit que havia organitzat per a la seva croada contra els musulmans a Síria, Bohemon va emprendre una guerra oberta contra Aleix, creuant l'Adriàtic per assetjar Dirràquion, la ciutat més occidental de l'imperi.Anna Comnena, The Alexia, XII, 317 M. Angold, The Byzantine Empire, 1025-1118, 251 Norwich, Byzantium: The Decline and Fall, 47 Igual que el seu pare, Bohemon va ser incapaç de fer avenços significatius a l'interior de l'Imperi; Aleix va evitar una batalla campal i el setge de Bohemon va fracassar, en part a causa d'una plaga que es va propagar entre el seu exèrcit.Norwich, Byzantium: The Decline and Fall, 48 Aviat, Bohemon es va trobar en una posició sense sortida possible en ser aïllat davant Dirràquion: la seva fugida per mar va ser tallada pels venecians i Pasqual II li va retirar el seu suport.M. Angold, The Byzantine Empire, 1025-1118, 251 * S. Runciman, The First Crusade, 232
Acords miniatura|Emperador romà d'Orient Aleix I Comnè El setembre de 1108, Aleix va demanar que Bohemon negociés amb ell en el camp imperial de diabolis (Devol). Bohemon no tenia altra alternativa més que acceptar, ja que la plaga havia assolat el seu exèrcit i no seria capaç de derrotar Aleix en el camp de batalla. Va admetre que havia violat el seu jurament el 1097,Anna Comnena, The Alexiad, XIII, 348-349 * Norwich, Byzantium: The Decline and Fall, 48 però es va negar a reconèixer que tenia alguna incidència en les circumstàncies actuals, doncs, a ulls de Bohemon, Aleix també havia violat l'acord de fer marxa enrere el setge d'Antioquia el 1098. Aleix va estar d'acord en considerar els juraments de 1097 com invàlids.L'única clàusula de l'acord previ entre Aleix i Bohemon que no va ser declarada nul va ser el jurament d'aquest últim "liege-Homage" a Aleix (Anna Comnena, The Alexia, XIII, 349 ). Els termes específics del tractat van ser negociats pel general Nicèfor Brienni i van ser registrats per Anna Comnena, filla d'Aleix:Anna Comnena, The Alexia, XIII, edu/halsall/basis/annacomnena-alexiad13.html 348-358
Bohemon va acceptar convertir-se en un vassall de l'emperador, així com del fill i hereu d'Aleix, Joan;Anna Comnena, L'Alexíada, XIII, 349-350 * Norwich, Byzantium: The Decline and Fall, 48 Va acordar ajudar a defensar l'imperi, on fos i quan fos requerit de fer-ho. Així mateix, va accedir a rebre un pagament anual de 200 talents a canvi d'aquest servei; Se li va concedir el títol de sebast i doux (duc) d'Antioquia; Se li va atorgar Antioquia i Alep com feus imperials; Alep no era controlada ni pels croats ni pels romans d'Orient, però s'entenia que Bohemon intentaria conquistar-la; Va estar d'acord a lliurar Laodicea i altres territoris de Cilícia a Aleix; Va estar d'acord a deixar que Aleix nomenés un patriarca grec "entre els deixebles de la gran església de Constantinoble" (La restauració del Patriarca grec va marcar l'acceptació de la submissió a l'imperi, però plantejava qüestions canòniques que eren difícils de resoldre.J. Richard, The Crusader, c.1071 - c.1291, 131).Anna Comnena, L'Alexíada, XIII, 354-355 * Norwich, Byzantium: The Decline and Fall, 48
Les condicions van ser negociades d'acord amb l'enteniment occidental de Bohemon, de manera que ell es va veure a si mateix com a vassall feudal d'Aleix, un "senyor feudal" (homo ligius o ἄνρωπος λίζιος ) amb totes les obligacions que això implicava, com era habitual a Occident: es va veure obligat a portar ajuda militar a l'emperador, excepte en les guerres en què va estar involucrat, i a servir contra tots els seus enemics a Europa i a Àsia.J. Richard, The Crusader, c.1071 - c.1291, 130
Anna Comnena va descriure el procediment amb detalls molt repetitius, amb Bohemon assenyalant sovint els seus propis errors i lloant la benevolència d'Aleix i l'imperi. Pel que es dedueix que el procediment ha d'haver estat bastant humiliant per a Bohemon. D'altra banda, la tasca d'Anna estava dirigida a lloar el seu pare i els termes del tractat no poden haver estat totalment exactes.
{|Class = "toccolours" style = "float: left; margin-left: 1em; margin-right: 2em; font-size: 85%; background: # c6dbf7; color: black; width: 30em; màx-width: 40%; "cellspacing =" 5 "