Lagulla blanca (Tetrapturus albidus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels istiofòrids.

Descripció És molt semblant a l'agulla de paladar (Tetrapterus belone), però amb les aletes més grans i amb una sola espina a la vora de les escates. Pot assolir 3 m de llargària total (tot i que la longitud més comuna és de 210 cm) i 82,5 kg de pes. Cos moderadament prim i densament cobert d'escates. Agulla llarga i rodona. Aletes pectorals llargues. Té el dors de color blau verdós o blau grisenc, amb línies verticals més o menys clares als costats. La part inferior és de color blanc platejat. La primera aleta dorsal és de color blau fosc amb taques negres, mentre que la segona és blau fosc. Les pectorals són marró negrós, amb reflexos de color blanc platejat en alguns exemplars. Les pèlviques són blau negrós i la caudal marró negrós. Les femelles creixen més que els mascles.Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera Nakamura, I., 1986. Istiophoridae. p. 1000-1005. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.Nakamura, I., 1985. FAO species catalogue. Vol. 5. Billfishes of the world. An annotated and illustrated catalogue of marlins, sailfishes, spearfishes and swordfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(5):65 p.Fishbase

Reproducció Té lloc només una vegada a l'any, a principi de l'estiu.Florida Museum of Natural History

Alimentació Menja durant el dia peixos pelàgics (incloent-hi verats, arengs, peixos voladors i bonítols), crustacis i cefalòpodes.World Register of Marine Species Júnior, T.V., C.M. Vooren i R.P. Lessa, 2004. Feeding habits of four species of Istiophoridae (Pisces: Perciformes) from northeastern Brazil. Environ. Biol. Fish. 70:293-304.Satoh, K., K. Yokawa, H. Saito, H. Matsunaga, H. Okamoto i Y. Uozumi, 2004. Preliminary stomach contects analysis of pelagic fish collected by Shoyo-Maru 2002 research cruise in the Atlantic Ocean. Col. Vol. Sci. Pap. ICCAT, 56(3): 1096-1114.Marine Species Identification Portal SeaPics.com

Depredadors És depredat per taurons (incloent-hi el tauró blanc -Carcharodon carcharias-, el tauró cigar -Isistius brasiliensis- i el solraig -Isurus oxyrinchus-).

Paràsits És parasitat per Tristomella laevis i el copèpode Pennella filosa.

Hàbitat És un peix marí, pelàgic, de clima subtropical, oceanòdrom,Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p. que viu fins a 150 m de fondària (normalment, fins a 100) i amb temperatures superficials de l'aigua de més de 22 °C.Mooney-Seus, M.L. i G.S. Stone, 1997. The forgotten giants: giant ocean fishes of the Atlantic and the Pacific. Ocean Wildlife Campaign, Washington DC. New England Aquarium, Boston. 64 p.

Distribució geogràfica Es troba a l'oceà Atlàntic (entre 45°N i 45°S a la part occidental i 35°S a l'oriental) i la mar Mediterrània.Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. La seua distribució varia estacionalment i és possible de trobar-lo a latituds més altes, tant a l'hemisferi nord com al sud, durant llurs estacions càlides respectives.

Costums És una espècie migratòria.Riede, K., 2004.

Ús comercial La carn és de qualitat excel·lent i es comercialitza fresc i congelat (s'exporta així, sobretot, al Japó).

Observacions És molt valorat com a trofeu dins del món de la pesca esportiva.IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units. És inofensiu per als humans, encara que s'ha de manejar amb compte per la seua capacitat d'infligir ferides greus amb la seua agulla.

Referències

Enllaços externs

BioLib AQUATAB

Categoria:Escombroidis