El Partit Radical d'Esquerra (Parti Radical de Gauche - PRG en francès) és un partit polític francès d'esquerres, hereu d'un dels més vells partits francesos, el Partit Republicà Radical i Radical Socialista, fundat l'any 1901.
Història 1972-1973 : Mouvement de la gauche radicale-socialiste El Partit Radical d'Esquerra s'escindí del Partit Republicà Radical i Radical Socialista, l'any 1972, perquè els seus promotors volien donar suport a la candidatura única de l'esquerra, encapçalada per François Mitterrand, per a les eleccions presidencials de 1974 adoptant un programa comú amb el Partit Comunista Francès i el Partit Socialista. Anteriorment, l'any 1971, els integrants del PRG havien constituït un corrent, dins el Partit Republicà Radical i Radical Socialista, anomenada Grup d'estudis i d'Acció Radical Socialista. L'any 1972, van canviar el seu nom pel de Mouvement de la gauche radicale-socialiste (Moviment de l'Esquerra Radical Socialista).
1973-1994 : Mouvement des radicaux de gauche L'any següent, després de l'escissió, van passar a anomenar-se Moviment dels Radicals d'Esquerra (MRG). Amb posterioritat, per motius judicials que l'han oposat a l'altre moviment sorgit del mateix partit, el Partit Radical (anomenat valoisien), el PRG ha hagut de canviar diverses vegades de denominació. No va ser fins a l'any 1998 que el PRG prengué la seva denominació actual.
L'increment de popularitat entre l'electorat francès viscut pel Partit Socialista (PS) als anys setanta ha contribuït al procés de pèrdua de suport popular patit pel PRG. Així, després dels mals resultats obtinguts per la candidatura de Michel Crépeau a les Eleccions presidencials franceses de 1981, amb només un 2,09% dels vots, caldrà esperar fins a les eleccions de 2002 perquè el PRG presenti un candidat propi a la primera volta de les presidencials.
1994-1996 : Radical El millor resultat electoral del PRG de les últimes dècades va ser l'obtingut a les eleccions al Parlament Europeu de 1994. En aquests comicis, la llista Energie radicale, encapçalada pel líder del PRG Bernard Tapie, va aconseguir el 12,03% dels vots. Gairebé el mateix resultat obtingut pel PS, que immers en una greu crisi, només va ser capaç de recollir el 14,49% dels vots emesos. Aquests bons resultats per als radicals no van tenir però continuació, en bona part com a conseqüència dels processos judicials de Bernard Tapie.
1996-1998 : Parti radical-socialiste El gener de 1996, Jean-Michel Baylet va succeir a Jean-François Hory i el partit fou rebatejat com a Partit Socialista Radical (PRS) el 6 d'agost de 1996.
1998-2017 : Parti radical de gauche El partit fou rebatejat com a Parti radical de gauche (Partit Radical d'Esquerra) el 13 de gener de 1998. Per a les eleccions presidencials franceses de 2002 va optar per presentar la independent Christiane Taubira, provocant fortes tensions dins del PRG, i diversos càrrecs electes i líders, entre ells Émile Zuccarelli van donar suport al republicà Jean-Pierre Chevènement. Taubira només va obtenir el 2,32% a les eleccions presidencials i es va incorporar vicepresidenta del partit fins a la seva renuncia en 2005 i va convocar amb Émile Zuccarelli i la majoria dels diputats del PRG a votar "no" al referèndum del 29 de maig de 2005 sobre el projecte de tractat constitucional europeu. El PRG apareix llavors dividit entre un corrent "social-liberal" al voltant de Jean-Michel Baylet i un corrent republicà d'esquerres liderat per Émile Zuccarelli, reforçat per les seves victòries consecutives al referèndum insular i després al referèndum sobre el TCE.
Per a les Eleccions presidencials franceses de 2007, els militants van validar l'estratègia d'unió amb el Partit Socialista des de la primera volta de les eleccions presidencials i un acord global entre el PS i el PRG per a les eleccions legislatives. Després de les eleccions presidencials i legislatives del 2012, Anne-Marie Escoffier, Sylvia Pinel, i Christiane Taubira van entrar al govern.
El 17 de febrer de 2016, Sylvia Pinel va succeir a Jean-Michel Baylet com a presidenta del PRG, i el partit dona suport al candidat de les esquerres Benoît Hamon. Annick Girardin i Jacques Mézard entren al govern d'Édouard Philippe després de la victòria d'Emmanuel Macron.
Després de 2019 : « PRG – le centre gauche » El partit va decidir el 2017 iniciar un procés d'unió amb el Partit Radical dins del Moviment Radical (MR) i Guillaume Lacroix esdevingué president del partit. Abans de la dissolució prevista del PRG, la seva direcció nacional va decidir restablir la seva independència a principis del 2019, però alguns dels membres opten per quedar-se al MR. Guillaume Lacroix va ser elegit president del PRG en 2019.
El PRG s'ha oposat històricament a la dominació de La França Insubmisa (LFI) de Jean-Luc Mélenchon en les aliances de l'esquerra francesa, rebutjant integracions subordinades com l'antiga Nova Unió Popular Ecològica i Social (NUPES). A les 2024, el partit va encapçalar la llista de confluència Europe Territoires Écologie, aliant-se amb formacions com el moviment Regions i Pobles Solidaris (que inclou el Partit Occità) i Volt.
Resultats electorals Eleccions presidencials AnyCandidat1a volta2a voltaResultatVots%Vots%1974Suport a François Mitterrand11 044 37312 971 6041981Michel Crépeau642,8471988Suport a François Mitterrand10 367 22016 704 2791995Suport a Lionel Jospin7 097 78614 180 6442002Christiane Taubira660,4472007Suport a Ségolène Royal9 500 11216 790 4402012Suport a François Hollande10 272 70518 000 6682017Suport a Benoît Hamon2 291 288
Eleccions legislatives Any Vots % Escons +/-1973408 7341,72%Nou1978603,9322.11% 31981367 1171,48% 41986107,7690.38% 71988272,3161.11% 21993231 3700,91% 31997389,7821.53% 62002388,8911.54% 52007343,5651.32%2012429,0591.65% 52017106,3110.47% 92022126,6890.56% 2202421 5220,07% 1
Parlament Europeu Any Líder Vots % Escons +/− Grup 1979 François Mitterrand Coalició MRG-PS Nou SOC 1984 Olivier Stirn Coalició MRG-UCR 2 − 1989 Laurent Fabius Coalició MRG-PS 2 SOC 1994 Bernard Tapie 2,344,457 12.03 (#4) 11 ERA 1999 François Hollande Coalició PRG-PS-MRC 11 PES 2004 Jean-Michel Baylet 121,573 0.71 (#14) 2− 2009No hi van participar 2014 Jean-Christophe Cambadélis Coalició PRG-PS 1 S&D 2019 Raphaël Glucksmann Coalició PRG-PS-PP-ND 1− 2024 Guillaume Lacroix Coalició PRG-RPS i altres
Presidents del Partit Radical d'Esquerra Robert Frabre (1972-1978) Michel Crépeau (1978-1981) Roger-Gérard Schwartzenberg (1981-1983) Jean-Michel Baylet (1983-1985) François Doubin (1985-1988) Yvon Collin (1988-1989) Émile Zuccarelli (1989-1992) Jean-François Hory (1992-1996) Jean-Michel Baylet (1996-2016) Sylvia Pinel (2016-2017) Guillaume Lacroix (des del 2017)
Referències
Enllaços externs
Partit Radical d'Esquerra
Categoria:Partits polítics d'esquerres Categoria:Partits polítics de França