1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Esdeveniments Països Catalans Febrer, Empordà: Any de la fred. La baixada de temperatures del febrer del 1956, un dels episodis més dramàtics que li ha tocat viure a l'agricultura gironina en general, i l'empordanesa en particular, en tot el , amb una onada de fred molt sostinguda i molts dies de glaçada durant tot el mes. 29 de febrer, Gironaː Després de setanta anys, el carrilet Palamós-Girona-Banyoles, el «Tren Petit», va fer el seu últim trajecte. Barcelona: es funda l'Esbart Mare Nostrum. Barcelona: es publica Terra de naufragis, llibre de poemes de Pere Quart, pseudònim poètic de Joan Oliver i Sallarès. Els folkloristes Joan Amades i Josep M. Castells recuperen el Ball de faixes de Sant Martí de Tous.
Resta del món 26 de gener al 5 de febrer, Cortina d'Ampezzo, Itàlia: VII Jocs Olímpics d'Hivern. 24 de febrer, L'Havana, Cuba: Es funda el DIrectori Revolucionari Estudiantil, organització armada que tindrà un paper actiu en la Revolució Cubana. 2 de març: Marroc s'independitza de França. 20 de març, Tunísia: Habib Bourguiba signa amb el president de govern francès Edgar Faure el Tractat que proclama la independència del país. 23 de març: Pakistan esdevé la primera república islàmica del món. 27 d'abril, EUA: es retira, invicte, el boxador Rocky Marciano, campió dels pesos pesants 25 d'octubre, Oslo, Noruega: el Comitè Noruec del Nobel atorga el Premi Nobel de Literatura a Juan Ramón Jiménez. 31 d'octubre, Hongria: s'hi esdevé una revolta contra les tropes soviètiques. 18 de desembre, Japó esdevé membre de l'ONU. Descobriment de l'antipartícula del neutró () per part de Bruce Cork.
Còmics Al febrer, Hergé acabà la serialització de L'afer Tornassol i poc després se'n publicà l'àlbum, el dihuité de les aventures de Tintín.
20 de setembre, Bèlgica: es publica el n° 926 de la revista Spirou on s'inclou la primera aparicio de Gil Pupil·la, creat per Maurice Tillieux.
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica John Bardeen Walter Houser Brattain William ShockleyQuímica Cyril Norman Hinshelwood Nikolai SemienovMedicina o Fisiologia André Fréderic Cournand Werner Forssmann Dickinson W. RichardsLiteratura Juan Ramón JiménezPau No atorgat
Naixements +Naiximents+(ordenat per defecte pel primer cognom) M/d Nom i llinatges Activitat Origen M. 01/14 Hubert Mingarelli escriptor francés 2020 10/19 Santu Mofokeng fotògraf sud-africà 2020 Les persones nascudes el 1956 faran anys el .
Països Catalans
23 de gener - Barcelona: Ramon Violant i Simorra, etnògraf català. 31 de gener- Barcelona: Artur Mas i Gavarró, polític català, president de la Generalitat de Catalunya (2010-2016). 5 de febrer- Barcelona: Montserrat Colomé i Pujol, ballarina, coreògrafa, mestra de dansa. 14 de febrer- Barcelona: Rosa Castillo Araujo, jugadora de bàsquet catalana que fou membre de la selecció femenina espanyola. 29 de març- Girona: Fina Birulés i Bertran, professora de Filosofia a la Universitat de Barcelona, pensadora, investigadora, escriptora, traductora, fundadora del seminari «Filosofia i Gènere». 2 d'abril: Sabadell, Vallès Occidental: Benet Casablancas i Domingo, compositor català. Alzira: Pilar de la Oliva Marrades, magistrada valenciana, Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. 18 d'abril - Barcelona: Carmen de Rivera i Pla, advocada laboralista, professora, política, diputada al Parlament. 19 de maig - Barcelona: Anna Pujol Rius, practicant i regatista de patí de vela catalana. 29 de maig - Xerta, Baix Ebre: Carme Forcadell i Lluís, 14a presidenta del Parlament de Catalunya. 1 de juny - Girona, Dolors Garcia i Cornellà, escriptora catalana de literatura infantil i juvenil, llicenciada en psicologia. 14 de juny - Siena: Gianna Nannini, cantant italiana de música rock. 17 de juny - la Jonquera: Rosa Brugat Batlle, artista multidisciplinar que ha realitzat treballs escultòrics, pictòrics i fotografia digital. 4 de juliol - Barcelona: Carme Torras, matemàtica, informàtica, robotista, professora d'investigació i novel·lista de ciència-ficció. 11 de juliol - Sant Guim de Freixenet, la Segarra: Mercè Canela i Garayoa, escriptora catalana. 30 de juliol - el Poblenou, Barcelona: Pilar Garriga i Anguera, traductora i escriptora catalana. 31 de juliol - Alboraia, Horta Nord: Joan Dolç i Balaguer, escriptor, productor audiovisual i fotògraf valencià. 10 d'agost - Sabadell: Assumpció Oristrell i Salvà, pintora catalana contemporània. 25 d'agost - Barcelona: Anna Veiga Lluch, biòloga, investigadora i professora universitària. 6 de setembre - Llinars del Vallès, Vallès Oriental: Teresa Pous, escriptora catalana. 30 de novembre - Casablanca, Marroc: Magda Camps i Paget, nedadora olímpica catalana. 3 de desembre - Barcelona: Mireia Ros, actriu, productora i directora catalana de cinema, teatre i televisió. 18 de desembre - Mataró, Maresme: Jordi Bosch i Palacios, actor català. 25 de desembre - Barcelona: Xavier Borràs, escriptor i periodista català. 28 de desembre - Almacelles: Teresa Rodrigo Anoro, física catalana, catedràtica de Física Atòmica de la U. de Cantàbria (m. 2020). Barcelona: Miquel Adrià i Pérez, arquitecte Sabadell: Nativitat Ayala, pintora catalana. Balaguer: Mont Marsà, dissenyadora gràfica catalana.
Resta del món 1 de gener, París: Christine Lagarde, política i advocada francesa; ha estat directora de l'FMI i presidenta del Banc Central Europeu. 3 de gener, Peekskill, Estat de Nova York, EUA: Mel Gibson, actor. 6 de gener, Portland, Elisabeth Strout, escriptora estatunidenca, Premi Pulitzer 2009 i Premi Llibreter el 2010. Londres, Regne Unit: Justin Welby, clergue anglicà. Arquebisbe de Canterbury des de 2013. 8 de gener, Sevilla: María Sanz, escriptora i poetessa espanyola. 9 de gener, Würzburg, Alemanya: Waltraud Meier, mezzosoprano i soprano alemanya especialitzada en papers wagnerians. 10 de gener, Huangzhou (Xina): Liu Xinglong (xinès: 刘醒龙), escriptor xinès guanyador del vuitè Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2011. 12 de gener, Rússia, Gagarin: Nikolai Noskov, cantant, músic rus, cantant de Gorki Park. 13 de gener: Ghislaine Dupont, periodista francesa. 18 de gener, Montevideo: Elli Medeiros, cantant i actriu francouruguaiana. 19 de gener, Chicago: Susan Solomon, química atmosfèrica, demostrà que els CFC eren causants del forat a la capa d'ozó. Lomas de Zamora: Adriana Inés Acosta, militant política i jugadora d'hoquei sobre herba argentina (desapareguda 1978). 21 de gener, Wareham, Massachusetts: Geena Davis, actriu estatunidenca guanyadora d'un Oscar. 7 de febrer, Tomsk, Rússia: Zinaida Greceanîi, economista i política, ha estat primera ministra de Moldàvia. 16 de febrer, Paul Gilroy, sociòleg. 19 de febrer, Burlington, Massachusetts, EUA: Roderick MacKinnon, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de 2003. 24 de febrer, Cleveland (Ohio), EUA: Judith Butler, acadèmica, pensadora i feminista. 26 de febrer, Saint-Pierre (Illa de la Reunió): Michel Houellebecq, escriptor i director de cinema francès. 1 de març, Vílnius: Dalia Grybauskaite, política lituana que ha estat Presidenta de Lituània. 12 de març, Hattingen, Rin del Nord-Westfàlia: Jost Gippert, lingüista, investigador i professor de lingüística comparativa alemany 16 de març, Felsberg, Grisons: Eveline Widmer-Schlumpf, advocada, notària i política suïssa, ha estat Presidenta de la Confederació. 20 de març, Upholland (Lancashire)ː Catherine Ashton, política britànica. 25 de març, Hamburg: Dörte Gatermann, arquitecta alemanya que va dissenyar la Kölntriangle, coneguda com LVR-Turm, de Colònia. 28 de març, Jūrmala: Amanda Aizpuriete, poetessa i traductora letona. 6 d'abril, Waterloo, Iowa: Michele Bachmann, política nord-americana, ha estat aspirant a candidata presidencial pel Partit Republicà 23 d'abril, Washington D. C.ː Caroline Thompson, novel·lista, guionista, directora i productora americana. 26 d'abril, Riaño, Lleó: Imanol Arias, actor cinematogràfic espanyol. 29 d'abril, Roma: Donatella Di Cesare, filòsofa i acadèmica italiana. 30 d'abril, Copenhaguen: Lars von Trier, director de cinema danès. 4 de maig, Frankfurt del Main, Alemanya Occidental: Ulrike Meyfarth. atleta alemanya, saltadora d'alçada, medallista olímpica. 7 de maig, Chatam, Anglaterra: Anne Dudley, compositora de música pop i per al cinema, guanyadora d'un Oscar per The Full Monty. 8 de maig, Roma, Itàlia: Cristina Comencini, directora, guionista i escriptora italiana. 16 de maig, Sham Shui Po, Hong Kong: Alexandra Wong, activista social xinesa. 24 de maig, Kamuli, Uganda: Rebecca Kadaga, advocada i política ugandesa que ha estat presidenta del Parlament d'Uganda. 3 de juny, Catània: Donatella Della Porta, sociòloga i acadèmica italiana, professora de ciències polítiques i sociologia. 9 de juny, Miami: Patricia Cornwell, escriptora estatunidenca, especialitzada en gènere policíac. 23 de juny, Mansfield, Ohio, Estats Units: Sylvia McNair, soprano estatunidenca. 26 de juny, Meaux, França: Véronique Genest, actriu francesa coneguda pel seu paper de Julie Lescaut. 28 de juny, Jerusalem, Israel: Amira Hass, periodista israeliana que viu a Gaza des de 1993 i informa des dels territoris ocupats. 5 de juliol, Asunción (Paraguai): Horacio Cartes, president de Paraguai. 9 de juliol, EUA: Tom Hanks, actor. 13 de juliol: Praga: Kateřina Emingerová, compositora, pianista i educadora musical txeca, escriptora i crítica musical (m. 1934). Nova York: Janet Yang, productora estatunidenca i primera presidenta d'ascendència asiàtica de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, 14 de juliol, Cheshire: Cornelia Parker, artista visual i escultora anglesa, coneguda per les seves escultures a gran escala. 15 de juliol, Manchester, Regne Unit: Ian Curtis, cantautor i líder del grup musical Joy Division. 24 de juliol, Riga: Inguna Rībena, arquitecta i política letona, ha estat Ministra de Cultura de Letònia. 30 de juliol, Lone Tree, Oklahoma: Anita Hill, professora universitària, advocada i activista estatunidenca. 4 d'agost, Cold Spring Harbor, Estats Units: Meg Whitman, empresària i alta directiva nord-americana, al capdavant de Hewlett-Packard. 7 d'agost, San José: Christiana Figueres, diplomàtica i antropòloga costa-riquenya, una de les grans expertes del món en canvi climàtic. 8 d'agost, Buenos Aires: Cecilia Roth, actriu argentina de cinema, teatre i televisió. 26 d'agost, Londres: Sally Beamish, compositora britànica i violista. 2 de setembre, Andújarː Micaela Navarro Garzón, política andalusa, ha estat presidenta del PSOE i vicepresidenta del Congrés. 5 de setembre, Clervaux: Marianne Majerus, fotògrafa luxemburguesa, especialista en fotografia de jardins. 16 de setembre, Nova Jersey, EUA: David Seth Kotkin, conegut com David Copperfield, un il·lusionista estatunidenc. 30 de setembre, Edmonton, Canadà: Melissa Franklin, física de partícules experimental, professora a la Universitat Harvard. 21 de setembre, Valladolid: Mercedes Rueda Sabater, arqueòloga i conservadora, numismàtica (m. 1995). 1 d'octubre, Eastbourne, Anglaterra: Theresa May, política britànica, membre del Partit Conservador, fou primera ministra del Regne Unit. 15 d'octubre, Gibraltar: Peter Caruana, ministre en cap de Gibraltar (1996 -2011). 16 d'octubre, Ciutat de Nova York, EUA: Marin Alsop directora d'orquestra. 17 d'octubre, Decatur, Alabama: Mae Jemison, metgessa estatunidenca i astronauta de la NASA. 18 d'octubre, Suresnes (França): Luc Lang, escriptor francès. Premi Médicis de l'any 2019. Praga (Txecoslovàquia): Martina Navrátilová, tennista txecoslovaca nacionalitzada estatunidenca que va guanyar 18 títols de Grand Slam en individuals i 40 en dobles. 20 d'octubre, Manchester, Anglaterra: Danny Boyle, director de cinema i productor anglès. 28 d'octubre, Landau in der Pfalz: Volker Zotz, filòsof austríac