El Museu Picasso de Barcelona és el museu de referència per al coneixement dels anys de formació de Pablo Picasso. Amb més de 4.249 obres del pintor; disposa de la col·lecció més completa del món d'obres de joventut de l'artista. Està situat al carrer de Montcada, al Barri de la Ribera de Barcelona. Va obrir les portes al públic per primera vegada el 9 de març de 1963, convertint-se en el primer museu de Picasso del món i l'únic creat en vida de l'artista. Està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
Història Origen de la col·lecció miniatura|Jaume Sabartés El museu va néixer gràcies a la idea de Jaume Sabartés i Gual, amic personal i secretari de l'artista des de 1935, qui volia dedicar un museu a Pablo Picasso. Inicialment Sabartés va plantejar-se crear el museu a Màlaga, però fou el mateix Picasso qui el va animar a fundar-lo a Barcelona. L'any 1960, Sabartés va proposar a l'Ajuntament la possibilitat de crear un museu dedicat exclusivament a l'artista malagueny. El 27 de juliol del mateix any es va signar l'acord que constituïa el museu. La col·lecció va iniciar-se amb la donació de la col·lecció privada del mateix Sabartés. Tot i això, l'Ajuntament de Barcelona ja era propietari d'algunes obres de Picasso, com Arlequí, donada pel mateix Picasso, o les 22 obres provinents de la Col·lecció Plandiura, adquirida conjuntament amb la Generalitat de Catalunya el 1932.
El museu es va inaugurar oficialment el 9 de març de 1963, sota el nom de Col·lecció Sabartés, degut a les conegudes diferències polítiques entre Picasso i el règim franquista que governava en aquell moment. Fins i tot el llavors alcalde Porcioles va arribar a desobeir instruccions del govern espanyol per poder obrir el museu. El museu es va ubicar al Palau Aguilar, al número 15 del carrer de Montcada. En aquesta primera època, la col·lecció estava formada bàsicament per la mateixa col·lecció Sabartés, algunes litografies i cartells, més algunes obres que es van arreplegar del Museu d'Art de Catalunya. També es van incloure els dibuixos de la col·lecció privada de Lluís Garriga i Roig. El mateix any s'hi van incorporar una donació de Salvador Dalí -Un llibre amb gravats que Picasso havia fet per a Les metamorfosis d'Ovidi- i un collage donat per Gala, Cap, de 1913.
Amb els anys, la col·lecció es va anar ampliant progressivament amb donacions, com la dels 7 dibuixos -datats entre 1899 i 1904- que Sebastià Junyer i Vidal va donar el 1966. Dos anys més tard, el 1968, Sabartés va morir i el mateix Picasso va lliurar a la pinacoteca una sèrie de 58 quadres sobre Las Meninas de Velázquez, així com Retrat blau de Sabartés, de 1901. A més, es va comprometre a donar al museu una còpia de cada nou gravat que realitzés.
Ampliació del museu i de les col·leccions miniatura|Placa commemorativa de l'ampliació del Museu el 1999, amb l'adquisició de la Casa Mauri i el Palau Finestres El desembre de 1970 es va produir la primera d'una sèrie d'ampliacions del museu, annexant el palau del Baró de Castellet, annex al Palau Aguilar. El 8 de maig d'aquell mateix any el pintor havia realitzat una segona donació, consistent en 921 obres d'estils i tècniques diferents. Era tota la col·lecció que la seva família tenia guardada a la ciutat, bàsicament formada per obres primerenques. Picasso moriria el 1973.
Amb el temps les donacions van seguir i el museu va créixer en importància. El 1982 Jacqueline Roque, la seva vídua, va fer lliurament al museu de 41 peces de ceràmica i el fotògraf Roberto Otero va donar un recull gràfic amb 80 fotografies del pintor i del seu cercle.
L'any següent, els hereus, juntament amb la Galeria Louise Leiris, van fer donació de 117 gravats. Durant els inicis dels anys 80 la col·lecció es va anar completant amb diverses donacions, tant de particulars com de diverses galeries d'art i algunes adquisicions. Algunes donacions remarcables són els donatius de Domingo Carles i l'Editorial Gustau Gili, entre d'altres. Poc després, el 1985, es faria una nova ampliació, amb l'annexió del Palau Meca.
Durant els anys 90 es van rebre algunes donacions, com Bust de dona o Home assegut. També es van adquirir obres com Retrat de Jacqueline amb cinta, entre d'altres. A finals dels anys 1990 es va realitzar una nova ampliació del museu a la Casa Mauri (núm. 21) i el Palau Finestres (núm. 23), amb l'objectiu d'habilitar un espai per a exposicions temporals, dotant al museu de 3.400 m2 afegits, una sala d'actes i més espai per als serveis. Va ser inaugurada el 1999 amb l'exposició temporal Picasso: paisatge interior i exterior, amb més de 200 obres de l'artista entre 1917 i 1970.
Segle XXI miniatura|Ampliació del museu a la plaça Sabartés. Centre de Coneixement i Recerca L'any 2003 es va replantejar l'exposició permanent i es van remodelar els espais interiors i reordenar la presentació d'obres. Dos anys més tard, el 2005, la Generalitat de Catalunya va declarar la institució com a museu d'interès nacional.
El 2006 Maite Ocaña, directora des de 1983, va deixar el càrrec per passar a dirigir el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Pepe Serra va ser nomenat director del Picasso el mateix any. El 2008 es va presentar la nova ordenació de la col·lecció permanent i es van obrir noves sales dedicades als gravats i una dedicada a Jaume Sabartés. El 2009 va ser un dels 40 museus d'art més visitats del món, segons The Art Newspaper. També va crear una xarxa catalana dedicada al pintor, signant un conveni amb la resta d'espais culturals vinculats al pintor, com l'Ajuntament de Gósol, el Centre Picasso d'Horta de Sant Joan i la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, amb l'objectiu de potenciar la figura de l'artista pel territori català.
Durant la primera dècada del segle XXI es van adquirir algunes obres més, com Barraca de Fira, i es va projectar una nova ampliació del museu, amb l'adquisició d'un edifici a la part posterior del museu, urbanitzant la plaça Sabartés amb la finalitat de descongestionar l'entrada.
L'any 2010 el museu va iniciar un projecte de millora de la presència activa a les xarxes socials, com Twitter, Flickr i Facebook, que va ser premiat per MW2010 amb el premi a la millor tasca en gestió de comunitats 2.0 en l'entorn de museus.Twitter for Museums: Strategies and Tactics for Success Molts dels nous projectes es basen a potenciar la recerca i el coneixement des del mateix museu, convertint-lo en un espai de debat més participatiu.
Per encabir tots els nous projectes del museu, s'ha construït un edifici de nova planta a la plaça Sabartés, al darrere del carrer Montcada. L'edifici és obra de l'arquitecte Jordi Garcés, qui ja va realitzar l'anterior ampliació del museu.
Durant la tardor del 2011 es va anunciar que el museu guanyaria autonomia, buscant un nou marc de relació amb l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Jaume Ciurana, tinent alcalde de cultura, va anunciar que a partir de juliol del 2012 es crearà una fundació pública que permeti a la institució comptar amb recursos propis, agilitat administrativa i una projecció més internacional. També es va anunciar que Pepe Serra, actual director del museu, passaria a dirigir el MNAC. El dia 22 de desembre es va presentar el concurs públic per a buscar el nou director de la institució. El dia 18 de febrer de 2012 es va saber que el nou director seria Bernardo Laniado-Romero, exdirector del Museo Picasso de Màlaga. El març de 2015 el tinent de cultura Jaume Ciurana va anundiar que el museu s'ampliaria amb l'adquisició d'una nova finca, que permetrà la construcció d'una nova cafeteria i una nova botiga. El 22 de juny de 2016 s'anuncia que el nou director és en Emmanuel Guigon.
Edificis miniatura|Accés principal al museu miniatura|Passadís interior que connecta els 5 casals. miniatura|Els frescos de La Conquesta de Mallorca, trobats al Palau Aguilar, actualment exposats al MNAC. El museu Picasso ocupa cinc grans casals o palaus del carrer de Montcada de Barcelona, datats entre el i , ocupant una àrea total de 10.628 m². Els edificis segueixen l'estil del gòtic civil català. Cadascun dels 5 edificis està edificat seguint un patró similar, al voltant d'un pati intern proveït d'una escalinata exterior que permet l'accés a les plantes nobles. Els edificis que alberguen la col·lecció d'obres de Picasso tenen també la seva pròpia història. Aquests cinc palaus són:
Palau Berenguer d'Aguilar El Palau Berenguer d'Aguilar (Montcada, 15) fou el primer edifici ocupat pel museu. Data del però es van fer unes remodelacions considerables entre el i el . El 1533 va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, En treure l'arrebossat d'una de les sales es van trobar unes restes de pintures murals del , que avui en dia s'exhibeixen al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Es tracta d'un gran fresc que representa la conquesta de Mallorca de 1229, on apareixen calders i roses, fet que fa pensar que el palau va pertànyer al llinatge Caldes. Cal destacar el pati central de l'edifici, del , amb una escala descoberta i una galeria d'arcs gòtics apuntats.
Palau del Baró de Castellet El Palau del Baró de Castellet (Montcada, 17) va ser creat al , i durant els segles posteriors va anar canviant de mans entre famílies burgeses i aristòcrates de Barcelona. Deu el seu nom al fet que, el 1797, el llavors propietari Marià Alegre d'Aparici i d'Amat va rebre el títol de baró de Castellet de mans de Carles IV. El palau va ser edificat al voltant d'un pati central. Cal destacar un relleu amb temàtica religiosa que es pot observar a la seva façana, realitzat durant el . A l'interior, hom pot veure un saló neoclàssic a la planta principal, de mitjans del , on destaquen els elements de marbre i els relleus policromats. A la mort del baró, l'edifici fou llegat a l'Hospital de la Santa Creu, qui el va llogar a diferents inquilins fins que el va vendre a la família Rius. L'Ajuntament el va adquirir el 1963.
Palau Meca El Palau Meca (Montcada, 19) també s'articula al voltant d'un pati central, segons el model de l'època. Cal destacar els enteixinats medievals policromats de la planta principal i alguns sostres decorats durant el . Es conserva documentació que n'atorga la propietat el 1349 a Jaume Cavaller, conseller en cap de Barcelona. El seu net Ramon Desplà i Cavaller convertiria el palau en el més important de tota l'illa de cases. Posteriorment, va passar a mans de Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, marquès de Ciutadilla. La següent família propietària seria la Milans, que va reformar l'edifici després d'haver estat molt malmès durant el bombardeig de 1714. El 1901, va ser donat als Germans de la Doctrina Cristiana i s'hi va instal·lar el Montd de Pietat de Santa Madrona, que amb el temps s'integrà a la Caixa de Pensions. El 1977, va cedir el palau a l'Ajuntament de Barcelona, que l'11 de gener del 1982 es va incorporar al museu, i finalment, va passar a mans de l'Ajuntament el 2011.
Casa Mauri La Casa Mauri (Montcada, 21) data del , època de la qual conserva la façana, on cal destacar la gelosia de fusta, gairebé l'únic exemplar a Barcelona d'aquest sistema de tancament típic del Barroc. El 1943 va ser adquirida per Vicenç Mauri, que el va reformar per a incorporar-lo a la seva fàbrica de dolços. Després d'una intervenció de l'arquitecte Jordi Garcés que en fa ver desaparèixer tot l'interior, el 1999 va ser incorporat al Museu Picasso.
Palau Finestres El Palau Finestres (Montcada, 23), construït sobre les bases d'un edifici del , va ser àmpliament remodelat durant el . L'Ajuntament va adquirir l'edifici el 1970 i, després d'una intervenció (obra del mateix Garcés) que va suposar la pràctica desaparició de l'edifici original, a excepció de la façana al carrer de Montcada, el pati principal i alguns arcs a la part posterior de la planta baixa, el 1999 el va incorporar al Museu Picasso. Actualment es fa servir com a sala d'exposicions temporals.
Centre de Coneixement i Recerca miniatura|Centre de Coneixement i Recerca del Museu Picasso