Pontevedra és un municipi i una ciutat del sud-oest de Galícia, capital de la província de Pontevedra i de la comarca homònima. Situada a la riba del riu Lérez, a l'extrem interior de la ria de Pontevedra, és una de les capitals històriques de Galícia i el centre administratiu de les Rías Baixas. El terme municipal limita amb Poio i Barro al nord; Moraña i Campo Lameiro al nord-est; Cerdedo-Cotobade a l'est; Ponte Caldelas al sud-est; Vilaboa i Soutomaior al sud; i Marín i la ria de Pontevedra a l'oest.
Amb més de 85.000 habitants, és una de les set grans ciutats gallegues. És una ciutat principalment de serveis, ja que la gran majoria del teixit industrial de la zona es troba a la ciutat veïna de Vigo, que és la més poblada de la província.
L'origen de la ciutat es remunta a l'antiguitat. Al terme municipal s'han localitzat diversos jaciments castrejos i restes romanes, entre les quals destaca el jaciment de Lusquiños. Tradicionalment, el nom de Pontevedra s'ha relacionat amb el llatí Pons Vetera («pont vell»), en referència a l'antic pont que permetia travessar el riu Lérez i que formava part d'una important via de comunicació romana. Durant l'edat mitjana, la ciutat es va convertir en un dels principals ports del regne de Galícia. Els seus molls exportaven peix salat, vi i productes agrícoles, i el comerç marítim va afavorir una gran prosperitat entre els segles XIV i XVI. Segons diverses fonts històriques, Pontevedra va arribar a ser la ciutat més poblada de Galícia a finals de l'edat mitjana.
El nucli històric és un dels més extensos i més ben conservats del nord-oest peninsular. Entre els seus monuments destaquen la Basílica de Santa María la Major, considerada una de les joies del gòtic tardà gallec; les ruïnes de l'antic convent de Sant Domènec; l'església barroca de la Peregrina, dedicada a la patrona de la província; el convent de Sant Francesc i les nombroses places porticades que articulen el centre urbà, com la Praza da Ferrería, la Praza da Leña, la Praza da Verdura o la Praza da Pedreira. També conserva un important conjunt de pazos urbans i edificis nobles que testimonien el passat mercantil de la ciutat.
Pontevedra és una etapa destacada del Camí Portuguès de Sant Jaume, una de les rutes jacobees amb més afluència de pelegrins. El Museu de Pontevedra, fundat el 1927, és una de les institucions culturals més importants, amb col·leccions d'arqueologia, art medieval, pintura gallega i etnografia repartides en diversos edificis històrics. Des del punt de vista econòmic i institucional, Pontevedra acull la Diputació Provincial de Pontevedra, la Subdelegació del Govern espanyol i nombrosos organismes administratius. També és una ciutat universitària gràcies al campus de la Universitat de Vigo.
La ciutat ha obtingut projecció internacional pel seu model urbà, impulsat a partir de finals dels anys noranta, que ha prioritzat els vianants, reduït significativament el trànsit al centre històric i recuperat l'espai públic. Aquest model ha estat reconegut amb guardons internacionals com el Premi Intermodes de Mobilitat Urbana (Brussel·les, 2013) o el premi de l'ONU-Hàbitat per les seves polítiques urbanes sostenibles. Pontevedra s'ha convertit en un cas d'estudi habitual en l'àmbit de l'urbanisme i la mobilitat.
Entre les celebracions més destacades sobresurten les Festes de la Peregrina, declarades d'Interès Turístic, el Saló do Libro Infantil e Xuvenil, i la Fira Franca, que recrea el passat medieval de la ciutat i atrau desenes de milers de visitants cada any.
Història Llegenda grega Sobre el naixement de la ciutat de Pontevedra existeix una llegenda d'origen renaixentista que diu que el responsable de la fundació de la vila va ser Teucro, un dels herois de la Guerra de Troia. La llegenda diu que va arribar a aquestes terres després de ser rebutjat pel seu pare Telamó i va fundar un assentament amb el nom d'Helenes i després d'això es va casar amb Helena la filla del Rei Putrech qui en aquell moment dirigia l'exèrcit grec cap a la ciutat d'Atenes.
Origen romà La veritat és que diversos estudis arqueològics no demostren existència de vida humana abans de l'època romana. El veritable germen de la ciutat és, llavors, l'assentament de Turocqua, fundat en la riba sud del riu Lérez. Aquest assentament romà prosperaria i seria conegut com a Dvos Pontes (Dos ponts, el construït per a fundar Turocqua i un posterior) o per Pontus Veteri (Pont Vell, en referència al primer pont).
Anys daurats Des de l'Edat Mitjana i fin a la fi del la ciutat es va convertir en un dels principals ports de Galícia, sent el seu burg un dels més populosos. A partir d'aquest segle la vila entraria en decadència a causa de l'abandó per part de la Corona de Castella primer i de les successives guerres després.
Del XIX a l'actualitat No seria fins al quan amb la creació de les províncies i designació de Pontevedra com a capital, la ciutat ressorgís, en aparèixer noves institucions i serveis que van portar població i diners. A principis del , abans de la Guerra Civil espanyola Pontevedra era un formiguer social i cultural, però després de la guerra i els anys d'autarquia, la indústria es va decantar per Vigo, ciutat oberta al mar i amb un dels millors ports del món. Actualment Pontevedra viu una segona joventut, veient com la seva població augmenta en detriment de les altres grans nuclis de Galícia, que veuen com els seus habitants es traslladen als municipis limítrofs.
Geografia El municipi de Pontevedra té una superfície de 117 km² i una llargada de nord a sud de gairebé 20 km. S'estén per la part sud de la ria de Pontevedra, on ocupa les valls fluvials del Lérez i del riu dos Gafos. Cap al sud, arriba fins a la desembocadura del riu Verdugo, a Ponte Sampaio, ja a la ria de Vigo.
La ciutat està situada al fons de la ria de Pontevedra, a la desembocadura del Lérez. Està assentada en un turó rocós relativament aplanat per l'erosió que, tot i que no és gaire alt, fa que el Lérez el rodegi pel nord abans d'obrir-se a la ria. Per aquest motiu els únics carrers amb un cert pendent són els que baixen a la riba. La situació resulta estratègica, ja que és el primer punt, venint des del mar, a través de la ria, pel qual es pot creuar de nord a sud.
Limita al nord amb els municipis de Meis, Barro, Moraña i Campo Lameiro; a l'est amb Cotobade i Ponte Caldelas; al sud amb Soutomaior, Vilaboa i Marín, i a l'oest amb Poio i amb la ria de Pontevedra.
Clima El clima de Pontevedra és suau, amb una temperatura mitjana anual de 15 °C i una amplitud tèrmica de 10 °C, i plujós (1.600-1.800 mm), especialment a final de tardor i l'hivern. A més, està exposat a una sèrie de tempestes atlàntiques durant la tardor i l'hivern, que amb freqüència tenen una certa violència.
17px Paràmetres climàtics mitjans de Pontevedra (1972-2000) Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any Temperatura màxima absoluta (°C) 22,5 23,4 28,4 31,3 34,0 38,0 39,5 38,2 36,6 31,0 25,6 23,4 39,5 Temperatura màxima mitjana (°C) 13,1 14,3 16,6 17,9 19,9 23,5 25,6 25,6 23,6 19,7 16,0 13,8 19,1 Temperatura mitjana (°C) 9,5 10,6 12,1 13,2 15,4 18,5 20,5 20,4 18,8 15,6 12,3 10,5 14,8 Temperatura mínima mitjana (°C) 6,0 6,8 7,6 8,5 10,9 13,4 15,4 15,2 13,9 11,4 8,6 7,3 10,4 Temperatura mínima absoluta (°C) -3,6 -1,7 -2,0 0,6 4,2 7,0 9,2 9,8 7,2 4,2 0,0 -1,5 -3,6 Precipitacions (mm) 204 190 126 140 129 66 44 47 108 185 198 254 1691 Hores de sol 116 112 179 197 226 270 292 278 212 151 116 98 2223 Humitat relativa mitjana (%) 73 71 66 66 67 65 65 66 69 72 74 74 69''Font: AEMET
Parròquies El municipi està format pel nucli urbà i per 18 parròquies, la majoria rurals: Alba (Santa María) Bora (Santa Mariña) O Burgo (Santiago Peregrino) Campañó (San Pedro) Campolongo (San Xosé) A Canicouva (Santo Estevo) Cerponzóns (San Vicente) Lérez (San Salvador) Lourizán (Santo André) Marcón (San Miguel) Mourente (Santa María) Ponte Sampaio (Santa María) Pontevedra Salcedo (San Martiño) Santa María de Xeve (Santa María) Tomeza (San Pedro) Verducido (San Martiño) A Virxe do Camiño de Pontevedra Xeve (Santo André)
Demografia L'any 2014 tenia 82.946 habitants, sent el segon municipi més poblat de la seva província per darrere de Vigo i el sisè de Galícia. Entre el cens de 1857 i l'anterior augmenta el terme municipal perquè incorpora el de Verducido. Entre el cens de 1877 i l'anterior annexiona Alba, Mourente i Salcedo, entre el de 1950 i l'anterior incorpora a Xeve, i en el cens de 1960 annexiona Ponte Sampaio.
Política miniatura|Casa Consistorial En l'actualitat, l'alcalde de l'ajuntament de Pontevedra és el metge Miguel Anxo Fernández Lores, del Bloque Nacionalista Galego, que governa en coalició amb el PSdeG. Els partits més rellevants a nivell local, a més del BNG són el PPdeG, el portaveu del qual és Jacobo Moreira, i el PSdeG amb Antón Louro.
L'ajuntament de Pontevedra s'estructura en diferents regidories: de cultura i normalització lingüística, de serveis municipals (esports, joventut, transports i il·luminació pública), de medi ambient, de benestar social i participació ciutadana, de promoció econòmica, turisme i comerç i policia local, i d'obres. L'ajuntament celebra plens ordinaris cada mes, tot i que habitualment se celebren plens extraordinaris, amb l'objectiu de tractar temes i problemes que afecten al municipi.
La corporació municipal té 25 membres. D'ells, 14 formen la junta de govern en funcions (composta pels 11 regidors del BNG i els 3 del PSdeG) i els altres 11 són del PPdeG.
Economia La major part dels ciutadans de Pontevedra treballen en el sector serveis: la ciutat, com a capital de província que es compta amb nombroses oficines administratives i instal·lacions que requereixen molts funcionaris. A més és destacable la presència d'una important base militar al municipi veí de Vilaboa, però que a efectes econòmics repercuteix gairebé en exclusiva en la ciutat, on fan vida la majoria dels militars.
Actualment Pontevedra és un referent en la indústria forestal, i compta amb la fàbrica de pasta de paper més important d'Espanya. A més s'està esperant l'aprovació d'una paperera la qual cosa suposaria el tancament del cicle productiu. En el cas de la fàbrica de la pasta de paper, ha estat condemnada per delicte ecològic, el que ha fet més impopular la seva presència a la zona; arribant a celebrar-se manifestacions exigint el seu trasllat (l'última, el 2005, va reunir a 50.000 persones a Pontevedra)
La importància del sector primari disminueix cada vegada més a causa de l'envelliment de la població rural del municipi i de què la seva població està emigrant cap al nucli urbà.
Comunicacions miniatura|Ponte dos Tirantes El nucli antic de la ciutat i bona part de l'Eixample estan formats per carrers per vianants i només poden accedir-hi vehicles de residents i serveis. L'any 2010, Pontevedra va ser la primera capital de província d'Espanya en reduir a 30 quilòmetres per hora la velocitat màxima en el seu nucli urbà. La ciutat s'ha convertit en els últims anys en un referent de la reforma urbana. A més, el fet que el Lérez travessi la ciutat ha propiciat la construcció de nombrosos ponts, com els d'A Barca, As Correntes, O Burgo, Santiago i Os Tirantes.
La ciutat està molt ben comunicada amb l'exterior. Per carretera, la via més important és l'autopista de l'Atlàntic (AP-9), que travessa tota la comunitat des de Ferrol fins a Vigo passant per la ciutat. Altres carreteres importants són la N-550, que té un recorregut paral·lel a l'AP-9, la N-541, que uneix la ciutat amb Ourense, la PO-546 cap a Marín, la PO-308 i el corredor CG-4.8 cap a O Salnés, la PO-531 cap a Vilagarcía de Arousa i la PO-532 cap a Ponte Caldelas.