1896

Esdeveniments Països Catalans 15 de març, Barcelona: el publicitari Rafael Roldós va fundar el diari Las Noticias. 24 d'abril, Barcelonaː Estrena de La festa del blat, d'Àngel Guimerà, al Teatre Romea. 29 de maig, Espanya: el govern prohibeix de parlar en català per mitjà del telèfon.Albert Branchadell, El català en companyia , article a l'Avui on es dona la referència. 7 de juny - Barcelona: es fa latemptat del carrer dels Canvis Nous el dia de Corpus Christi contra la processó en el qual van morir i van resultar ferides moltes persones. 11 d'octubre, Montserrat: Estrena del Cant de la senyera, un poema de Joan Maragall, amb música de Lluís Millet i Pagès, compost com a himne de l'Orfeó Català. 27 de novembre, Madrid: S'estrena Terra Baixa, d'Àngel Guimerà. Fou en la versió castellana, de José de Echegaray, al Teatro Español de Madrid, amb la companyia Guerrero-Mendoza. Primera projecció cinematogràfica a València. Romà Gubern, Primeros tiempos del cinematógrafo en España, p.120

Resta del món 1 de març, París, França: Henri Becquerel descobreix una propietat nova de la matèria: la radioactivitat. 27 d'agost: Inici i final de la guerra anglo-zanzibaresa. Primera pel·lícula filmada a Espanya, Salida de la misa de doce del Pilar. Article J'accuse d'Émile Zola. Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 a Atenes els primers de l'era moderna. Dimissió de Cecil Rhodes. Madagascar esdevé colònia francesa. Emile Van Ermengem descriu per primer cop la toxina produïda per Clostridium botulinum, bacteri conegut en aquell moment amb el nom de Bacillus botulinus.

Naixements Països Catalans 1 de gener, Barberà de la Conca: Maria Canaleta i Abellà, mestra catalana, depurada durant el franquisme (m.1980). 17 de gener, Barcelona: Assumpció Casals i Rovira, primera actriu catalana (m. 1975). 20 de gener, Felanitx: Joan Estelrich i Artigues, escriptor i polític mallorquí. 23 de febrer, la Vall d'Uixó, Plana Baixa: Honori Garcia i Garcia, notari, historiador i publicista valencià (m. 1953). 23 d'abril, Cubelles, Província de Barcelona: Charlie Rivel, pallasso (m. 1983). 15 de juliol, Sabadell: Pau Abad i Piera, inventor i industrial, pioner de l'enginyeria electrònica a Catalunya. 20 de juliol, Barcelonaː Lluïsa Prat Gaballí, pedagoga i directora escolar catalana. 4 d'agost, Rubí: Lluís Parcerisa i Serra, publicista i promotor musical català. 4 de setembre, Mallén, Saragossa: Justa Goicoechea, obrera, política catalana i regidora de l'Hospitalet de Llobregat (m. 1973). 5 de setembre, les Borges Blanques: Maria Lois i López, professora i bibliotecària catalana (m. 1933). 20 de setembre, Sant Boi de Llobregat: Balbina Pi i Sanllehy, dirigent anarcosindicalista catalana (m. 1973). 25 de setembre, Sabadell, Vallès Occidental: Ricard Marlet i Saret, xilògraf, pintor i escultor català. 24 d'octubre, Santiago de Cuba: Emili Mira i López, psiquiatre català. Barcelona: Esteve Puig i Pascual, fotògraf

Resta del món 12 de gener, Vílnius, Lituània: Borís Skossyreff, aventurer que intentà prendre el poder a Andorra durant els anys 30 del , proclamant-se rei d'aquest estat. 14 de gener, Chicago, Illinois: John Dos Passos, novel·lista i periodista nord-americà (m. 1970). 16 de gener, Varsòvia: Maria Ossowska, sociòloga i filòsofa social polonesa (m. 1974). 19 de febrer, Tinchebray, Orne (França): André Breton, escriptor francès (m. 1966) 25 de febrer, Cedartown, Geòrgia: Ida Cox, cantant i compositora estatunidenca de blues i jazz (m. 1967). 5 de març, Berlín: Lotte H. Eisner, crítica de cinema, historiadora de l'art germano-francesa. 15 d'abril, Saràtov, Imperi Rus: Nikolai Semiónov, químic i físic rus, Premi Nobel de Química de l'any 1956 (m. 1986). 16 d'abril, Moineşti, Bacau, Romania: Tristan Tzara, assagista i poeta. Fundador del moviment dadaista.(m. 1963). 26 d'abril, Frankfurt del Main, Imperi Alemany: Ernst Udet, militar alemany. 3 de maig, Atenes: Helena de Grècia, reina de Romania (1940 - 1947) (m. 1982). Whitefield, Gran Manchester: Dodie Smith, novel·lista, dramaturga i guionista britànica, autora de 101 Dàlmates (m.1990). 7 de maig, Bayswater, Anglaterra: Kathleen McKane, tennista anglesa, guanyadora de cinc medalles olímpiques (m. 1992). 19 de maig, Santiago de Xile: Jorge Alessandri Rodríguez, enginyer, polític i empresari xilè, fill de l'expresident Arturo Alessandri Palma. Va ser President de la República de Xile entre 1958 i 1964. (m. 1986). 6 de juny, Ferrara (Itàlia): Italo Balbo, polític, militar i aviador italià, ministre de l'aeronàutica i governador de Líbia (m. 1940). 7 de juny: Newburyport, Massachusetts (EUA): Robert S. Mulliken, físic i químic nord-americá, Premi Nobel de Química de l'any 1966 (m. 1986). Kaposvár, comtat de Somogy: Imre Nagy, polític hongarès, dos cops president del govern del seu país (m. 1958). 15 de juny, Pretòria: Inez Clare Verdoorn, botànica sud-africana, que va treballar extensament en el gènere Cycas (m. 1989). 19 de juny, Blue Ridge Summit, Pennsilvània (EUA): Wallis Simpson, esposa del rei Eduard VIII del Regne Unit (m. 1986). Varsòviaː Sonia Cotelle, física i química polonesa que investigà el poloni (m. 1945). 2 de juliol, Santa Giuletta, (Pavia, Itàlia: Quirino Cristiani, caricaturista i director d'animació argentí. (m. 1984). 4 de juliol, Tongxiang, Zhejiang (Xina): Mao Dun, periodista, crític literari, polític i escriptor xinès. (m. 1981). 14 de juliol, Lleó (Castella i Lleó), Espanya: Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista. 16 de juliol, Oslo, Noruega: Trygve Halvdan Lie, diplomàtic noruec considerat el Primer Secretari General de l'ONU (m. 1968). 21 de juliol, Touquesː Simone Berriau, actriu, cantant d'òpera, empresària teatral francesa. 28 de juliol, Yakimaː Barbara La Marr, actriu i guionista de cinema estatunidenca dels anys vint. 9 d'agost, Neuchâtel, Suïssa, Jean William Fritz Piaget, psicòleg experimental, filòsof i biòleg (m. 1980). 10 d'agost, Praga: Milena Jesenská, periodista, escriptora i traductora txeca. 15 d'agost, Praga, Imperi Austrohongarès: Gerty Theresa Radnitz (Gerty Cori), bioquímica, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (m. 1957). 17 d'agost, Udine: Tina Modotti, fotògrafa i revolucionària italiana (m. 1942). Toruń, Prússia –després Polònia–ː Lotte Jacobi, fotògrafa de retrats i fotoperiodista. 2 de setembre, Milà: Rosetta Pampanini, soprano italiana (m. 1973). 3 de setembre, Elna, Rosselló: Yvonne Boachon-Joffre, escriptora i novel·lista nord-catalana (m. 1975). 10 de setembre, Omaha, Nebraskaː Adele Astaire, ballarina i actriu estatunidenca. 12 de setembre, Moscou (Imperi Rus): Elsa Triolet, escriptora i traductora francesa d'origen rus. Premi Goncourt 1944 (m. 1970). Françaː Margueritte Laugier, astrònoma francesa que va descobrir vint-i-un asteroides (m. 1976). 15 de setembre, Londres: Bert Ambrose, director d'orquestra 24 de setembre - Saint Paul, Minnesota: Francis Scott Fitzgerald, novel·lista nord-americà (m. 1940). 29 de setembre - La Plata: Irene Bernasconi, biòloga marina argentina coneguda pel seu treball a l'Antàrtida (m. 1989). 12 d'octubre - Gènova (Itàlia). Eugenio Montale, poeta i assagista italìà, Premi Nobel de Literatura de l'any 1975 (m. 1981). 31 d'octubre - Chester Hill, Pennsilvània: Ethel Waters, cantant de blues i actriu estatunidenca (m. 1977). 12 de novembre, Orsha, Belarús: Lev Vygotski, psicòleg i pedagog (m. 1934). 23 de novembre, Dědice (Vyškov), Moràvia del Sud, (Imperi Austrohongarès): Klement Gottwald, polític  primer ministre i president de Txecoslovàquia (m. 1953). 25 de novembre, Kansas City, Missouri (EUA): Virgil Thomson, compositor estatuniudenc (m. 1989). 7 de desembre, Fuyang (Xina): Yu Dafu (en xinès tradicional: 鬱達夫; en xinès simplificat: 郁达夫; en pinyin: Yù Dáfū) fou un escriptor xinès.(m. 1945). 25 de desembre, Galhac, França: Fernande Decruck, compositora, organista i pianista, autora d'obres per a saxòfon (m. 1954). 28 de desembre, Brooklyn, Nova York (EUA): Roger Sessions, compositor estatunidenc (m. 1985).

Necrològiques Països Catalans 31 de juliol, Barcelona: Enric Casals i Defilló, violinista i compositor català (n. 1892). 23 de desembre, Sabadell: Isabel Vilà i Pujol, mestra, primera sindicalista catalana.

Resta del món 8 de gener, París, França: Paul Verlaine, escriptor francès. 6 de febrer, París: Julie Dorus-Gras, cantant d'òpera francesa (n. 1805). 22 de febrer, París: Abel Hovelacque, antropòleg, lingüista i polític francès. 21 d'abril, Madridː Teodora Lamadrid, actriu espanyola del romanticisme. 20 de maig, Frankfurt del Main: Clara Schumann, compositora austríaca i una de les principals pianistes del romanticisme. 23 de juny, Shoreham, Regne Unit: Joseph Prestwich, geòleg i empresari britànic. 1 de juliol, Hartford, Harriet Beecher Stowe, escriptora i activista abolicionista, autora de "La cabana de l'oncle Tom" (n. 1811). 3 d'octubre,Walthamstow (Regne Unit): William Morris, dissenyador gràfic i impressor (n. 1834). 10 d'octubre, Istanbul: Abd Allah Nadim, periodista, escriptor, assagista i poeta egipci. 11 d'octubre, Viena, Àustria: Anton Bruckner, compositor austríac (n. 1824). 10 de desembre, San Remo, Regne d'Itàlia: Alfred Nobel, químic, inventor de la dinamita. Donà tota la seva fortuna per a instituir els Premis Nobel. 17 de desembre, Antíbol, Provença, França: Pau Arena, escriptor occità en llengua francesa, Se'l considera representant del regionalisme occità en francès, degut a la temàtica occitana dels seus llibres. 30 de desembre, Manila, Espanya: José Rizal, afusellat per les autoritats espanyoles.Austin Craig, The Story of José Rizal

Referències