Esdeveniments Països Catalans 11 d'abril, Barcelona: Les dues juntes respectives acorden fusionar l'Ateneo Catalàn amb el Centro Mercantil Barcelonés per fundar l'Ateneu Barcelonès. Es va fundar a Barcelona Roldós Publicitat, l'agència de publicitat en actiu més antiga del món.
Resta del món 16 de març, Kennington Oval de Londres, Anglaterra: es disputa la final de la FA Cup 1871–72, la primera edició de la Copa anglesa de futbol, la competició de futbol més antiga del món. 22 de desembre, es completa la publicació per capítols a Le Temps de la novel·la de Jules Verne, La volta al món en vuitanta dies. El Parc Nacional de Yellowstone és el segon parc nacional del món. Gran incendi a Boston Puerto Rico: abolició de l'esclavitud.
Naixements Països Catalans 17 de gener - Barcelona: Lluís Masriera i Rosés, orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral català (m. 1958). 19 de gener - Venècia: Rosina Storchio, soprano lírica Italiana (m. 1945). 12 de febrer, Barcelona: Maria Morera i Franco, actriu catalana de dilatada carrera (m. 1954). 14 de febrer - Centelles: Salvador Ribé i Garcia, alcalde de Sabadell durant la República. 18 de febrer - Sabadell: Francesc Izard i Bas, enginyer industrial català. 19 de març - Castellbell i el Vilar: Magdalena Calonge i Panyella, practicant catalana de la teosofia (m. 1955). 12 d'abril - Barcelona: Francesca Bonnemaison, pedagoga i promotora de l'educació femenina popular; creadora de la Biblioteca Popular de la Dona el 1909 (m. 1949). 29 d'abril - Barcelona: Manuel Martínez Hugué, conegut com a Manolo Hugué, o simplement Manolo, artista noucentista polifacètic que rebé influències avantguardistes. Destacà com a escultor, pintor i dissenyador de joies.(m. 1945) 8 de maig - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): Rafael Patxot i Jubert, meteoròleg, mecenes, bibliòfil i escriptor català (m. 1964). 24 de juny - Sant Quirze de Besora: Carme Martí i Riera, modista i empresària catalana, creadora del sistema de patronatge Martí (m.1949). 7 de juliol Castelló de la Plana: Josep Ribelles Comín, bibliògraf, periodista i animador cultural valencià (m. 1951). Barcelona: Joan Lamote de Grignon i Bocquet, pianista, compositor i director d'orquestra (m. 1949). 9 de setembre - la Granja de Rocamora: María Dolores Martínez Rodríguez, primera valenciana llicenciada en Farmàcia. 30 de novembre - Barcelona: Isidre Nonell i Monturiol, pintor i dibuixant català. 24 de desembre - Valladolid: Nativitat Yarza, primera alcaldessa a Catalunya i a Espanya elegida democràticament (m. 1960). Sepe, bibliògraf, periodista, animador cultural, xef i influenciador.
Resta del món 4 de gener, Viena, Imperi Austrohongarès: Edmund Rumpler, dissenyador d'automòbils i aeronaus austríac. 6 de gener (25 de desembre de 1871 de l'antic calendari): Moscou, Rússia: Aleksandr Skriabin, compositor rus (m. 1915). 15 de gener: Ahmad Lutfi al-Sayyid, escriptor i polític egipci. 20 de gener, San Francisco, Estats Units: Julia Morgan, arquitecta, primera dona titulada en arquitectura al món (m. 1957). 1 de febrer, Southwick, Sussex, Anglaterra: Clara Butt, cèlebre contralt britànica (m. 1936). 13 de febrer, Cork (Irlanda): Kate Price, actriu irlandesa de vodevil i cinema mut, també guionista (m. 1943). 6 de març, Halstead, Essex: Agnes Morton, tennista britànica que va competir a començaments del (m. 1962). Zvolenská Slatina: Mikuláš Mojžiš, compositor eslovac. 7 de març, Amersfoort, Països Baixos: Piet Mondrian, pintor holandès (m. 1944). 8 de març, Varsòvia, Imperi Rus: Anna Held, actriu polonesa que va créixer a París i actuà als musicals de Nova York. 30 de març, Sant Petersburg: Misia Sert, pianista i musa de diversos artistes a començaments del (m. 1950). 31 de març: Sant Petersburg: Aleksandra Kol·lontai, revolucionària comunista russa, d'origen cosac (m. 1952). Dublín (Irlanda): Arthur Griffith (irlandès: Art Ó Griofa) fou un líder nacionalista irlandès, un dels que es van encarregar de la negociació amb el govern britànic i per la qual Irlanda va quedar dividida en dues parts.(m. 1922) 4 d'abril, Mondsee: Frida Uhl, escriptora i traductora austríaca (m. 1943). 9 d'abril, París: Léon Blum, polític francès (m. 1950). 19 d'abril, Berlín: Alice Salomon, reformadora social alemanya i pionera del treball social com a disciplina acadèmica (m. 1948). 3 de maig: Park Jung-yang, buròcrata, polític i activista liberalista 6 de maig, Annapolis Junction, Maryland, Estats Units: William Bowie, geodèsic estatunidenc (m. 1940). 18 de maig: Bertrand Russell, matemàtic i filòsof britànic, Premi Nobel de Literatura de l'any 1950 (m. 1970). 6 de juny, Darmstadt: Alexandra de Hessen-Darmstadt, tsarina de Rússia (m. 1918). 15 de juny, Anklam, Prússia: Johanna Gadski, cantant prussiana (m. 1932). 18 de juny, Watford, Hertfordshire: Katharine Goodson, pianista anglèsa (m. 1958). 28 de juny, Alemanya: Oskar Heinrich Thomas, violinista. 1 de juliol, Cambrai, França, Louis Charles Joseph Blériot va ser un pioner de l'aviació en les seves facetes de pilot, fabricant i dissenyador (m. 1936). 4 de juliol: Calvin Coolidge, president dels Estats Units (m. 1933). 5 de juliol, Troyes (França):Édouard Herriot, polític francès i Primer Ministre de La República Francesa (m. 1957). 10 de juliol, Valladolid: Belén de Sárraga Hernández, activista social, fundadora de diverses revistes, feminista, lliurepensadora i republicana (m. 1950). 16 de juliol, Borge, Noruega: Roald Amundsen, explorador noruec (m. 1928). 3 d'agost, Palau de Charlottenlund (Dinamarca): Haakon VII de Noruega, Primer rei de Noruega després de la dissolució de la Unió Reial que l'unia a través de la monarquia amb Suècia.(m. 1957). Hampshire, Anglaterra: Mabel Purefoy Fitzgerald, fisiòloga britànica que estudià la fisiologia de la respiració (m. 1973). 9 d'agost, Nové Mesto nad Váhom: Vilma Glücklich, activista feminista, promotora de reformes educatives i pacifista (m. 1927). 13 d'agost: Richard Willstätter, químic alemany, premi Nobel de Química en 1915 (m. 1942). 9 de setembre, Jorasanko, Calcuta: Sarala Devi Chaudhurani, pedagoga, feminista i activista índia. 12 d'octubre, Down Ampney, Gloucestershire, Anglaterra: Ralph Vaughan Williams, compositor angès (m. 1958). 14 d'octubre, Hamburg: Margarete Susman, poeta, escriptora i crítica jueva alemanya (m. 1966). 28 d'octubre, Liorna: Giuseppe Emanuele Modigliani, advocat i polític. 4 de novembre, Islington, Middlesex: Richard Henry Walthew, compositor anglès. 14 de novembre, EUA: Edwin Litchfield Turnbull, compositor. 25 de desembre, Cracòvia, Polòniaː Helena Rubinstein, empresària de cosmètics, col·leccionista i filantropa (m.1965). 28 de desembre, Sant Sebastià: Pío Baroja y Nessi, escriptor espanyol. Ginebra: Gustavo Ferrari, compositor. Polònia: Kazimierz Bein, escriptor i esperantista
Necrològiques Països Catalans 23 d'abril - Barcelona: Francesc Xavier Llorens i Barba fou un filòsof català (n. 1820). 29 de novembre - Barcelona: Joan Güell i Ferrer, economista i industrial català.
Resta del món 10 de març, Pisa, Regne d'Itàlia: Giuseppe Mazzini, polític, periodista i patriota italià (n. 1805). 12 de març, Nanjing (Xina): Zeng Guofan, polític, militar i escriptor xinès (n. 1811). 2 d'abril, Nova York: Samuel Morse, inventor (n. 1791). 4 de juny, Varsòvia, Polònia: Stanisław Moniuszko, compositor polonès (n. 1819) 18 de juliol: Benito Pablo Juárez García, president mexicà (n. 1806). 6 d'agost, Rivergaro, Piacenza: Benedetta Rosmunda Pisaroni, soprano-contralt italiana (n. 1793). 29 de setembre, Madrid: Lluís Maria Pastor i Rodríguez, polític i economista barceloní (n. 1804). 28 de novembre, Nàpols: Mary Somerville, matemàtica i astrònoma escocesa pionera (n. 1780).
Referències
1872