, conegut com a Dani Pedrosa, és un pilot de motociclisme català que va guanyar tres campionats del món consecutius (el de 125cc el i el de 250cc els anys i ). En guanyar el seu primer títol de 250cc esdevingué el campió més jove de la història d'aquesta categoria i també el més jove a haver guanyat mai dos campionats del món. Pedrosa és especialment conegut per la seva etapa amb l'equip Repsol Honda a la categoria de MotoGP, on fou subcampió els anys , i i es convertí en un dels pilots de MotoGP més reeixits, amb 31 victòries i 112 podis. Ha estat descrit com al millor pilot de MotoGP entre els que no n'han guanyat mai un campionat del món.
Retirat de les competicions després de la temporada del , aquell mateix any va ser nomenat MotoGP Legend. El 2019, l'antiga Curva Dry Sack, un revolt del circuit de Jerez, va passar a anomenar-se Curva Dani Pedrosa en honor seu. Actualment, Pedrosa fa de pilot de proves i desenvolupament de l'equip Red Bull KTM Factory Racing. El va tornar a córrer de forma puntual per a KTM com a pilot "comodí" al i el dues vegades més, a Jerez i a Misano.
Carrera esportiva Primers anys miniatura|esquerra|Dani Pedrosa, guanyador d'una cursa de minimotos el 1996
Nascut a Sabadell, Dani Pedrosa ha viscut la major part de la seva vida a Castellar del Vallès. Va començar a conduir motos a quatre anys, quan li van comprar una Italjet 50 equipada amb rodetes laterals. La seva primera moto de curses va ser una minimoto rèplica d'una que li van comprar quan tenia sis anys i amb la qual corria amb els seus amics. A nou anys, cap a 1994, va debutar al Campionat d'Espanya de Minibike i hi va acabar subcampió, aconseguint el seu primer podi ja a la segona cursa de la temporada. L'any següent va córrer al mateix campionat, però alguns problemes de salut li van impedir de millorar els seus resultats i va acabar la temporada en tercera posició. El 1997 va ser finalment campió d'Espanya de pocket bikes.
Pedrosa va participar el 1999 en la selecció de participants de la Movistar Activa Cup, una fórmula de promoció que dirigia l'antic pilot Alberto Puig. Tot i que hi va acabar vuitè, Puig va veure en aquell nen un futur campió del món i li va donar suport, inicialment per a córrer al Campionat d'Espanya (CEV) i, més tard, al mundial.
125cc La temporada del , a quinze anys, Pedrosa va debutar al Campionat del Món en la categoria de 125cc. Sota la direcció d'Alberto Puig va aconseguir dos podis en la seva primera temporada i va guanyar la seva primera cursa -a Assen- l'any següent, en què va quedar tercer al mundial. El va guanyar cinc curses i va liderar el campionat durant pràcticament tota la temporada fins que es proclamà campió al , a manca de dues rondes pel final, tot just tretze dies després d'haver fet els divuit anys. Una setmana més tard, però, Pedrosa es va trencar els dos turmells en un accident durant els entrenaments a Phillip Island i va haver de posar fi a la temporada. Fou una lesió important que el va deixar quatre mesos en cadira de rodes.
250cc Després de guanyar el campionat de 125cc, Pedrosa va pujar a la categoria de 250cc el sense haver pogut provar a consciència la nova moto a causa dels turmells, que encara se li estaven guarint durant la temporada baixa. Tot i començar la temporada sense preparació, Pedrosa va guanyar la primera cursa a Sud-àfrica i va aconseguir el títol de campió del món de 250cc, a més de ser nomenat Rookie of the Year. En aquella primera temporada a la categoria de 250cc, Pedrosa va aconseguir set victòries i tretze podis. De cara al va decidir de quedar-se a la categoria de 250cc i en va guanyar un altre títol, un cop més amb dues curses d'antelació. Aquell any va guanyar vuit curses i va aconseguir catorze podis, malgrat una lesió a l'espatlla que va patir en una sessió d'entrenaments al .
MotoGP 2006 miniatura|esquerra|Pedrosa amb l'Honda RC211V a Assen el 2006 Pedrosa va passar a les motos de MotoGP de 990 cc l'any , amb l'equip Repsol Honda. Els crítics van dir que la seva petita alçada no li permetria de pilotar una moto de MotoGP gran i pesada i córrer amb èxit a la categoria reina. Demostrant que s'equivocaven, Pedrosa va acabar segon a la primera ronda de la temporada, Jerez, el 26 de març. En la seva quarta cursa de MotoGP, el 14 de maig al , ja va obtenir la seva primera victòria a la categoria, una victòria que el va convertir en el segon guanyador més jove (empatat amb Norick Abe) a la classe reina en aquell moment, per darrere de Freddie Spencer. Va guanyar la seva segona cursa de MotoGP a Donington Park i es va convertir en un fort candidat al títol. Aquella va ser una victòria memorable de Pedrosa, que va compartir podi per primera vegada amb Valentino Rossi, el segon classificat. També va aconseguir dues pole positions a la primera meitat de la temporada. Fins al Gran Premi de Malàisia, a Sepang, Pedrosa era segon al campionat, només per darrere del seu company d'equip més experimentat Nicky Hayden. Tanmateix, va caure sovint durant els entrenaments lliures i va patir una fissura al genoll que el va deixar pràcticament immòbil. Pedrosa es va classificar cinquè a la graella en aquella cursa després que una pluja intensa cancel·lés la sessió de classificació. Va aconseguir acabar tercer a la cursa, per darrere de Rossi i el pilot de Ducati Loris Capirossi.
Al llarg de les properes curses, la forma de Pedrosa va baixar i el català va tenir problemes d'adaptació a la moto que el van fer baixar al cinquè lloc de la classificació provisional. El seu mal rendiment va continuar a Estoril. Després d'un començament prometedor, va anar breument segon abans de ser avançat per Colin Edwards i després pel líder del campionat i company d'equip Hayden. A la volta 5, ell i Hayden es van veure implicats en un accident. Pedrosa s'equivocà mentre intentava avançar a Hayden, va relliscar i va caure, fent caure també a Hayden. Aquesta caiguda va acabar amb les seves escasses possibilitats de guanyar el campionat i també va fer que Hayden perdés el lideratge a la classificació provisional, ja que Rossi va aconseguir acabar segon. Malgrat tot, dues setmanes després, Hayden es va recuperar i va guanyar el campionat, mentre que Pedrosa va aconseguir acabar en quarta posició, cosa que el va confirmar al cinquè lloc a la classificació general en la seva primera temporada, guanyant així de nou el títol de Rookie of the Year tot superant el seu antic rival als 250cc Casey Stoner.
Al final de les sessions de proves de tres dies de final de temporada a Jerez, Pedrosa va situar la seva RC212V de 800 cc al capdavant de la classificació (amb pneumàtics de classificació) superant a Rossi, que havia estat el més ràpid els dos primers dies, per 0,214 segons.
2007 miniatura|Pedrosa davant de Valentino Rossi a Montmeló el 2007
Pedrosa va continuar competint amb Honda el amb la seva RC212V, la nova moto de 800 cc. La moto tenia problemes i Pedrosa va ser eliminat d'algunes curses per Olivier Jacque i Randy de Puniet, però tot i així va acabar la temporada en segona posició darrere de Stoner i per davant de Rossi. Pedrosa va signar un contracte de 2 anys amb Repsol Honda per al 2008 i el 2009.
2008 El , els problemes de Pedrosa amb la RC212V van continuar quan es va lesionar a la pretemporada i es va perdre les proves de desenvolupament, però va començar bé la temporada anotant un podi a la primera ronda. Mentre liderava la cursa i la classificació al va caure i es va lesionar, cosa que li va impedir de competir en les dues rondes següents. El rendiment dels pneumàtics Michelin a MotoGP va empitjorar i Pedrosa va passar a Bridgestone a la ronda d'Indianapolis. Va acabar tercer a la classificació del mundial.
2009 Igual que el 2008, Pedrosa va caure a la pretemporada del i es va lesionar, cosa que li va impedir de provar la moto abans de l'inici de la temporada. Va quedar onzè a la primera ronda, però va recuperar la seva forma física a les següents. A la cinquena ronda es va lesionar de nou als entrenaments i després va caure durant la cursa, situant-se a 33 punts del líder. Pedrosa va tornar a acabar tercer a la classificació final.
2010 El , Pedrosa va tornar a fer servir el número 26 —el que havia portat quan va debutar a MotoGP— després d'haver dut el número 2 el 2008 i el 3 el 2009. Va prendre aquesta decisió per acontentar els seus seguidors, que li havien demanat que tornés al dorsal que sempre havia lluït. Pedrosa va guanyar quatre curses aquell any i va acabar segon a la classificació del campionat darrere de Jorge Lorenzo.
2011 El , Pedrosa va romandre a Repsol Honda, equip ampliat a tres pilots amb Andrea Dovizioso i Casey Stoner. Pedrosa va acabar sis de les set primeres curses al podi, amb tres segons llocs. Va guanyar la seva primera cursa de la temporada al Gran Premi d'Alemanya, a Sachsenring, per tercer any consecutiu; Pedrosa i Stoner havien corregut primer i segon a la cursa abans que l'australià caigués a l'última volta. Al Gran Premi d'Itàlia es va anunciar que Pedrosa havia signat una pròrroga de dos anys amb l'equip Repsol Honda a partir del 2013 i que estaria acompanyat pel líder de Moto2 Marc Márquez. Pedrosa va acabar la cursa d'aquell cap de setmana segon, abans d'obtenir un tercer lloc al . Després de la pausa d'estiu, Pedrosa va aconseguir la seva segona victòria de la temporada a Indianàpolis, guanyant des de la pole position i establint un rècord de volta durant la cursa. Va tornar a guanyar a Brno després d'una lluita a la darrera volta amb el seu rival pel títol Jorge Lorenzo.
miniatura|esquerra|Pedrosa a Indianapolis el 2012 A Misano, Pedrosa es va classificar a la pole per a la cursa, que després es va endarrerir quan la Ducati de Karel Abraham es va encallar just abans de la sortida, obligant els pilots a completar una segona volta d'escalfament. L'escalfador de pneumàtics anteriors de Pedrosa es va enganxar just abans de reiniciar la seva moto; la moto es va retirar de la graella per tal de substituir-la per la de seguretat, però l'escalfador de pneumàtics es va retirar a l'últim moment i la moto es va poder restaurar a la graella. Tanmateix, Pedrosa hagué de començar la cursa des del darrere, per una infracció de les normes relatives al procediment de sortida. Havia aconseguit entrar entre els deu primers en la primera volta abans que Héctor Barberá el fes caure, perdent terreny a la classificació general envers Lorenzo, que va guanyar la cursa. Al , Pedrosa es va classificar segon i es va endur la victòria després de superar Lorenzo a la setena volta; el resultat va permetre a Pedrosa reduir la diferència al campionat fins a 33 punts. Al final, Pedrosa no va aconseguir ser campió després d'una nova retirada a Austràlia. Va acabar la temporada com a subcampió darrere de Lorenzo amb 332 punts, el nombre més alt de punts mai obtinguts per un pilot sense aconseguir el títol.
2013 Pedrosa va seguir amb Repsol Honda el amb el seu nou company Marc Márquez. Va guanyar curses a Espanya, França i Malàisia, però es va perdre la d'Alemanya a causa d'una lesió. Tampoc va acabar a Aragó després de topar amb Márquez. Va obtenir 300 punts i va acabar en tercera posició del campionat, per darrere del campió Marc Márquez i Jorge Lorenzo.
2014 miniatura|Pedrosa al GP de les Amèriques del 2014 Pedrosa va romandre amb Repsol Honda durant la temporada del , de nou amb Márquez de company, i va començar la temporada positivament, enregistrant quatre podis consecutius. La seva primera victòria de la temporada va arribar a la República Txeca, posant fi així a la ratxa de deu victòries consecutives que portava Márquez des de l'inici de la temporada. Pedrosa va estar involucrat en una rivalitat a tres bandes amb els pilots de Lorenzo i Rossi per a acabar com a subcampió, però finalment es va haver de conformar amb el quart lloc després de no aconseguir cap punt a les curses de Phillip Island i Sepang.
2015