miniatura|Jordi de Lencastre va ser un príncep portuguès, fill il·legítim del rei Joan II de Portugal i d'Ana de Mendonça, una dama d'honor de Joana la Beltraneja. Va ser nomenat segon duc de Coimbra el 1509. També va ser mestre de l'Orde de Santiago i administrador de l'Orde d'Avís del 1492 al 1550.

Biografia Jordi de Lencastre va néixer a Abrantes el 21 d'agost de 1481 fill natural del rei Joan II de Portugal i Anna de Mendonça, dama de companyia de Joana la Beltraneja, va ser criat per la seva tia, germana del rei, Joana de Portugal, al convent de Jesús d'Aveiro. A la mort de Joana el 1490, Jordi va ser portat a la cort reial, i aviat va ser posat sota la tutela de monteiro-mor Diogo Fernandes de Almeida (fill del difunt aliat de Joan II, Lopo de Almeida, comte d'Abrantes).

Campanya de successió Després de la mort del príncep Alfons, hereu reial, el juliol de 1491, el rei Joan II es va quedar sense fills legítims ni filles amb qui casar. El següent successor legítim al tron va ser el seu cosí (i cunyat), Manuel, 4t duc de Beja i gran mestre de l'Orde de Crist des de 1484.

Aquesta era una perspectiva inquietant per a Joan II, que no confiava ni en Manuel ni en la poderosa Orde de Crist. Durant les purgues de l'alta noblesa del 1483-84, Joan II havia ordenat l'execució del germà de Manuel, Diogo, duc de Viseu, i del seu cunyat Ferran II, duc de Bragança. El mateix Manuel només va escapar d'un destí similar en gran part perquè Joan II el considerava un ximple inofensiu. Ara, aquell "ximple" el succeiria, i segons Joan II, probablement desfaria totes les reformes centralitzadores guanyades amb esforç pel rei i retornaria el regne als nobles.

En conseqüència, Joan II va iniciar una campanya per convertir el seu fill natural, Jorge de Lencastre, en el seu hereu. Del papa Innocenci VIII, Joan II va rebre autorització per nomenar Jorge com a Gran Mestre de l'Orde de Santiago i administrador de l'Orde d'Avís, l'abril de 1492. Només uns dies més tard, el tutor de Jorge, Diogo Fernandes de Almeida, va ser nomenat Prior de Crato (cap de la branca portuguesa dels cavallers de Sant Joan Hospitalari).

Mentrestant, la reina Elionor va començar a teixir una campanya rival, conjuntament amb l'Ordre de Crist, per impedir l'ascens de Jorge i protegir la posició de Manuel (el seu germà) com a hereu.

El 1494, Joan II va enviar una ambaixada a Roma, encapçalada per dos membres del clan Almeida, per sol·licitar al papa Alexandre VI que legitimés Jorge de Lencastre. La petició va ser rebutjada, cosa que va portar la campanya a un final decebedor.

Intents de legitimació El seu pare feu tot el possible per legitimar-lo a la mort del seu fill gran i príncep hereu de la corona, l'infant Alfons de Portugal. Així des de 1491 investí Jordi de Lencastre amb diferents títols, entre ells Gran Mestre de l'orde de Sant Jaume, Gran Mestre de l'orde d'Avís i duc de Coïmbra.

Tot i aquests títols a la mort del rei el 1495 la seva vídua, Elionor de Viseu, havia aconseguit que el rei difunt hagués nomenat hereu el familiar mascle legítim més proper, i aquest era el germà de la reina, Manuel de Viseu, que regnà amb el nom de Manuel I de Portugal.

Núpcies i descendents El 1500 es casà amb Beatriu de Villena, filla d'Alvaro de Villena i germà del tercer duc de Bragança, germà de Ferran II, duc de Braganza. Beatriz va morir el 1535.

D'aquesta unió tingueren: Joan d'Aveiro (1501-1571), duc d'Aveiro Afonso de Lancastre (?-1578), comanador de l'orde de Sant Jaume Lluís de Lancastre (?-1574), comanador de l'orde d'Avís Jaume de Lancastre, prior i primer Inquisidor General del Regne Elena de Lancastre, religiosa Maria de Lancastre, religiosa Felipa de Lancastre, religiosa Isabel de Lancastre, religiosa

Jordi de Lencastre va morir el 22 de juliol de 1550 a Setúbal.

Referències

Bibliografia

Categoria:Cavallers d'Avís Categoria:Persones d'Abrantes Categoria:Morts a Portugal