Còrdas d'Albigés (nom occità; en francés Cordes o Cordes-sur-Ciel des del 1993) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània. És la vila principal del parçan (comarca occitana) del Cordès, a de la subregió de l'Albigès, al Llenguadoc. L'any 1999 tenia 996 habitants.
És un poble medieval situat sobre un turó amb quatre muralles concèntriques que protegeixen una munió de carrerons estrets i tortuosos que més aviat semblen un laberint.
El primer recinte de principi del encara és visible al cim del pujol. L'església de Sant Miquel, amb un campanar molt particular, es començà el 1263 i es fortificà al . Les fortificacions han estat modificades nombroses vegades fins al Renaixement.
Demografia Evolució demogràfica 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 1.098 1.100 967 1.011 932 996 1.012
Administració Llista d'alcaldes Període Identitat Partit 1904-1912 Louis Irissou 1912-1919 Jean-Louis Favarel 1919-1929 Paul Ichard 1929-1932 Ulysse Valat 1932-1944 Paul Maurel 1944-1954 Ulysse Valat 1954-1965 Jean Mauriès 1965-1976 Èmile Rouanet 1976-1995 Robert Ramon 1995- Paul Quilès PS
Còrdas i el catarisme El poble va ser fundat per Ramon VII de Tolosa el 4 de novembre de 1222, poc després de la mort del seu pare Ramon VI. Era el període de conquesta occitana que va seguir la mort del cap de la croada llançada contra els càtars del Migdia declarats herètics. Còrdas és la primera i la més important de les ciutats fortificades, és a dir, de les ciutats noves, creades per recollir les poblacions que la guerra havia privat de teulada i de foc.
La ciutat s'envoltà de dues línies de muralles tancades per poderoses portes fortificades. Còrdas continuarà sent molt de temps la plaça més forta dels albigesos.
Probablement construït per raons estratègiques, Còrdas es fa de pressa un nom important. El rei de França demana que li sigui remesa al títol de propietat el 1229 (tractat de Meaux).
Hi ha escrits que ens indiquen que el catarisme s'hi va fer actiu molt aviat i segons una disposició feta a l'inquisidor Pierre Durand el 1245, hi havia un taller de teixidors càtars a Còrdas cap al 1225.
Còrdas va constituir una llar activa del catarisme. La ciutat patirà les envestides de la Inquisició empaitant els càtars i participarà en els moviments de revolta contra els mètodes inquisitorials. La creu del Mercat (de finals del ) recordaria la massacre de tres inquisidors precipitats en el fons del pou el 1233.
Llegendes i misteris El pou del Mercat (Le puits de la Halle) amb una profunditat excepcional de més de 113 metres i una construcció destacable, que continua interrogant la gent de Còrdas i els especialistes.
Les façanes de les belles cases gòtiques, adornades d'escultures en alt relleu, semblen transmetre missatges desconeguts. Una interpretació alquímica ha estat aportada a les escultures de la Casa del Gran Genet.
El manuscrit de les Sorts dels Apòstols (), trobat emparedat a la Casa Prunet, és un recull d'oracles en llengua occitana. L'original es conserva a la Biblioteca Nacional i el Museu Charles Portal en té una còpia.
La imatge del drac turmenta la història mítica de Còrdas: la silueta de la ciutat, els noms dels cursos d'aigua, l'evocació a sant Miquel, i certes escultures de les façanes.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Web oficial. Oficina de turisme.
Categoria:Catarisme Categoria:Municipis del districte d'Albi