Lassetjament laboral, o (en anglès) mobbing, és un tipus de violència i, en particular, un tipus d'assetjament, que es dona a nivell grupal (en forma de gang)Mobbing, estado de la cuestión, Iñaki Piñuel, Editorial Gestión 2000. Planeta DeAgostini Profesional y Formación. i/o amb abús de poder entre individus d'un entorn laboral. En general, pren forma d'agressió psicològica continuada, com de degoteig, cap a una persona per part dels seus companys de treball o caps.
Aquests tipus de maltractaments són fonamentalment psicològics i són duts a terme tant pels superiors com pels mateixos empleats. Un cap o treballador, pel seu compte o en grup, estableix gradualment una relació de dominància amb la víctima, saboteja la feina que fa, elimina els recursos que empra per fer la feina, la posa en situacions ridícules o fa córrer falsos rumors sobre ella, entre d'altres. Aquesta relació malmet la dignitat, la intimitat o altres drets fonamentals de la persona afectada. En el moment en què la víctima s'adona del que està passant i vol trencar la situació, els maltractadors comencen a intimidar o amenaçar aquesta persona, perjudicant-la encara més psíquicament. La intenció final és que la persona afectada se'n vagi del treball, preferentment renunciant-hi. Possibles raons d'aquests actes inhumans poden ser la competència laboral amoral, l'enveja pel motiu que sigui, tant laboral com personal, o tan sols voler "demostrar" davant dels altres qui és "el que mana" (per exemple, quan un cap és més jove o té menys experiència a la feina que un treballador més antic). Cada situació és diferent i pot donar-se per qualsevol motiu, fins i tot per aconseguir mantenir relacions sexuals amb el treballador o com a venjança per la negativa a aquestes.
La investigació feta d'aquest fenomen va començar amb Heinz Leymann, el qual va adaptar el terme fet servir a l'etologia arran d'uns comportaments socials observats en els ocells. Consistien en una agrupació d'aquests per combatre un enemic després que un dels ocells l'assenyalés com a tal.
Assetjament
L'assetjament és qualsevol comportament no consentit i no desitjat que té una persona o grup de persones amb l'objectiu d'atemptar contra la dignitat d'algú, especialment quan implica un entorn intimidatori, degradant, humiliant o ofensiu per a abusar i especialment dominar de manera agressiva.Universitat Politècnica de Catalunya https://igualtat.upc.edu/ca/recursos/assetjament/modul-sensibilitzacio-genere/informacio-genere/assetjament
Pot ser verbal o no verbal. Pot ser físic. Pot incloure o no ciberassetjament, assetjament sexual d'intercanvi, violència física, llum de gas, etc.
De manera anàloga al laboral, pot donar-se a l'àmbit escolar (amb el nom d'assetjament escolar o bullying).
L'assetjament immobiliari o mobbing immobiliari el fan empreses immobiliàries o propietaris d'immobles per tal de foragitar llogaters que no els interessen.
Legislació a Espanya De bon començament, al Codi Penal d'Espanya del 1995, l'assetjament laboral estava englobat dins del delicte genèric d'assetjament. A partir del 22 de juny de 2010 l'assetjament laboral va ser tipificat com a tal, dins dels delictes de tortures i contra la integritat moral. Aquesta modificació va entrar en vigor el 23 de desembre de 2010.Llei Orgànica 5/2010, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, del 23 de novembre, del Codi Penal (esp)
S'entén com a tal:
La fustigació psicològica o hostil en el marc de qualsevol activitat laboral o funcionarial que humiliï al que la pateix, imposant situacions de greu ofensa a la dignitat. La reforma també tracta de donar resposta penal a l'aparició de conductes assetjadores de fustigació i abús, en la majoria dels casos amb finalitats especuladores, per forçar que algú marxi de casa seva, independentment que aquesta sigui pròpia o arrendada.
Es regula expressament com una forma de coaccions. Comporta penes d'un any i nou mesos a tres anys de presó o multa de 18 a 24 mesos .Text actualitzat del Codi Penal d'Espanya, article 173 (esp)
Posteriorment, el juny del 2011, i en virtut de la resolució del ministerio de política territorial y administración pública español, del 05 de maig de 2011, el govern espanyol va aprovar un reglament per a regular l'assetjament laboral a l'Administració pública.Resolució al BOE del 05 de maig 2011 per tal de regular l'assetjament laboral a l'Administració pública (esp) D'acord amb aquesta resolució, actuacions com mantenir un funcionari sense feina per fer, o encomanar-li tasques inútils o absurdes; reprendre'l reiteradament davant d'altres persones; difondre rumors falsos quant a la seva professionalitat o vida privada; prendre represàlies si s'ha queixat per l'organització de la feina; etc., seran considerades assetjament laboral.
Les Parts implicades L'assetjador L'Enveja
Els defectes físics, intel·lectuals o emocionals de l'assetjador li generen un sentiment d'inferioritat, per no posseir els atributs que ell estima ideals, per la qual cosa prova de compensar aquestes mancances mitjançant el desenvolupament d'un complex de superioritat. El complex de superioritat fa que l'assetjador visqui a la ficció de la possessió d'uns valors, atributs i qualitats que en realitat no posseeix, negant-los en els altres de manera defensiva. Quan sorgeix al seu entorn una persona (la víctima) que sí que posseeix les esmentades característiques, això suposa per a l'assetjador un veritable xoc amb la realitat. La seva reacció davant aquesta dolorosa realitat sol consistir a negar-la, provant d'eliminar la font de la dissonància. L'objectiu és fer desaparèixer la víctima de l'horitzó psicològic de l'assetjador perquè les seves capacitats suposen per a aquest una desestabilització psicològica."Piñuel y Zabala, Iñaki, Mobbing: Cómo sobrevivir al acoso psicológico en el trabajo. Editorial Sal Terrae. Santander, 2001 (esp)"
La manca de principis
Segons Iñaki Piñuel y ZabalaPiñuel y Zabala, Iñaki, Mobbing: Cómo sobrevivir al acoso psicológico en el trabajo. Editorial Sal Terrae. Santander, 2001 (esp)] els assetjadors són "persones que tenen una profunda alteració de la personalitat. Són subjectes sense una norma moral interna, que no dubten a eliminar un possible competidor. L'assetjador també pot ser un individu narcisista, amb un profund complex d'inferioritat; però que, davant els altres, sempre deixa de manifest el molt que val. Aquests subjectes tendeixen a envoltar-se de persones mediocres o submises que confirmen aquesta idea que tenen de si mateixos. En realitat, solen ser persones poc brillants; però molt hàbils a la manipulació dels altres, tant per aconseguir la seva col·laboració anònima i silenciosa com per maltractar-los. Són experts en debilitats humanes, són autèntics psicòpates amb una absoluta incapacitat per posar-se al lloc dels altres. La seva ment, a més, funciona a l'inrevés. En general, les llàgrimes produeixen compassió; en ells no. Els signes de debilitat són un detonant que accentua el seu comportament agressiu. Aquests psicòpates proven d'humiliar, anul·lar, i anihilar la seva víctima. Per aconseguir-ho no dubten a agredir-la verbalment o física, o inventar-se tota mena de rumors i calúmnies. Així manipulen els altres i propicien el linxament públic de l'assetjat. L'assetjament laboral és causa, a Europa, d'un de cada cinc suïcidis".
Segons Rodríguez López en el seu llibre "El acoso moral en el trabajo"Rodríguez López, Pedro, "El acoso moral en el trabajo: La responsabilidad en el acoso moral en el trabajo" (esp) defineix aquestes persones com a "ressentides, frustrades, envejoses, geloses o egoistes, tenint algun o tots aquests trets en major o menor mesura. Estan necessitades d'admiració, reconeixement i protagonisme, i el que volen és figurar, ascendir o aparentar, malgrat que simplement poden desitjar fer mal o anul·lar a una altra persona".
La manca d'empatia
Així com a l'assetjament sexual, el subjecte actiu, un cop és demandat o denunciat, sol interioritzar a l'arribada als tribunals que alguna cosa ha fet ("...bé, és cert que aquell dia em vaig passar una mica..."); malgrat que tot seguit provi de desdramatitzar el seu comportament amb frases com "... però no cal tenir una ment tan estreta" o "som a una societat liberalitzada" o d'altres similars; l'assetjador psicològic manté fins a l'últim moment, i fins i tot després, la convicció interna de no haver fet res dolent.
L'assetjador psicològic manca de les habilitats emocionals que les seves víctimes tenen, pensa que destruint la seva víctima pot assimilar d'alguna manera les seves competències interpersonals La Marie-France Hirigoyen a la seva obra L'assetjament moral, proporciona una sèrie de característiques pròpies de les personalitats narcisistes que poden ajudar a detectar un perseguidor o assetjador al lloc de treball:
El subjecte té una idea grandiosa de la seva pròpia importància. L'absorbeixen fantasies il·limitades d'èxit i de poder. Es considera especial i únic. Té una necessitat excessiva de ser admirat. Pensa que la víctima li deu tot. Explota a l'altre a les seves relacions interpersonals. Té una gran immaduresa emocional. Té manca d'empatia (no se sent culpable) encara que poden ser molt brillants socialment. Pot fingir que entén els sentiments dels altres. Té actituds i comportaments arrogants. Se sent acomplexat respecte a la víctima.
Segons la María José Edreira, a la "Fenomenologia de l'assetjament moral", la majoria dels experts en personalitat parlen de personalitat psicopàtica o antisocial (Adams i Crawford),Andrea Adams i Neil Crawford, Bullying at Work, Virago Press, London 1992 personalitat narcisista (Hirigoyen, Wyatt i Hare),Judith Wyatt i CHauncey Hare, Work Abusi: How to recognise and Survive It, Schenkman Books, Rochester, Vermont, 1997 mediocritat inoperant activa (González de Rivera),González de Rivera, José Luis, El maltractament psicològic, Espasa Calpé, Madrid 2002 psicòpata organitzacional (Iñaki Piñuel y Zabala). En general parlen de trets paranoides, malgrat que en realitat el pervers narcisista s'aproxima molt al paranoic, però només parteix de les seves característiques de personalitat.
El seu perfil psicològic té les següents característiques:
La manca d'empatia: són incapaços de posar-se al lloc de l'altre, se centren en si mateixos però buscant el suport dels altres. Són insensibles, incapaços de deprimir-se i d'experimentar autèntics sentiments de dol o tristesa. A les seves relacions interpersonals veuen l'altre com una amenaça, els manca humilitat per enriquir-se i aprendre dels altres. Viuen atemorits per les capacitats de les persones que els envolten. Les irresponsables i els freturosos de sentiment de culpa : tenen dificultats per prendre decisions a la seva vida diària i necessiten que altres persones assumeixin aquesta responsabilitat. Es defensen mitjançant mecanismes de projecció i de negació de la realitat, li adjudiquen la culpa a l'altre. Són conscients que no tenen sentiments i els simulen per emmascarar-se davant els altres. No tenen sentiment de culpa però són mestres manipulant aquest sentiment en els altres. La mentida compulsiva i sistemàtica: en la seva màxima competència. Solen portar una doble vida i refan la seva vida privada amb facilitat perquè es fan passar per víctimes. Fingeixen l'apropiació de les característiques que els franquegen la confiança dels altres, tant a la seva vida privada, com a la professional i social. Són impostors que fingeixen per donar una imatge de bona persona. És molt evident que menteixen, però les seves mentides són tan grans i tan descarades en públic que les víctimes se solen quedar paralitzades i incapaces de respondre.