Félix de Azúa Comella (Barcelona, 30 d'abril de 1944), és un poeta i novel·lista català en castellà. Des del 18 de juny del 2015, ocupa el seient H de la Reial Acadèmia Espanyola.

Biografia Félix de Azúa Comella és llicenciat en Filosofia i lletres i doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, amb la tesi titulada: Aspectos de la estética de Diderot: El doble modelo neoclásico-romántico, dirigida per José María Valverde Pacheco i defensada el 1982. Iniciada ja la seva carrera literària, a principi dels anys setanta, a conseqüència del tancament de les facultats universitàries arran dels successos de 1969, es trasllada durant tres anys de Madrid a París, en els quals compagina els seminaris universitaris amb l'ambient de les tertúlies al Barri Llatí, freqüentant la que portava Agustín García Calvo al cafè La Boule d'Or, que considera el seu mestre i la persona que el portà a la Filosofia.«Entrevista a Félix de Azúa». Barcelona: Agrupación de Jóvenes de Ciudadanos (C's), 6 feb. 2008, min. 0-2. En els anys vuitanta inicia la docència universitària, primer a la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de Zorroaga (Sant Sebastià), dependent de la Universitat del País Basc, i després a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, on el 1993 obté per concurs la plaça de catedràtic en l'àrea de coneixement d'Estètica i Teoria de les Arts.UNIVERSIDADES. «Resolución de 8 de julio de 1993, de la Universidad Politécnica de Cataluña, por la que se nombra, en virtud de concurso, Catedrático de Universidad a don Félix de Azúa Comella en el área de conocimiento de «Estética y Teoría de las Artes»». En: BOE, 23 jul. 1993, n. 175, p. 22601, as. 19406. BOE-A-1993-19406. Fou nomenat director de l'Instituto Cervantes de París,MORA, Rosa. «Félix de Azúa y Roman Gubern, nuevos directores del Instituto Cervantes en París y Roma». El País, 16 sep. 1993. càrrec en el qual va estar entre 1993 i 1995, i del que va dimitir per diferències per les polítiques mantingudes en aquest moment pels responsables del Ministeri d'Afers exteriors.SIERRA, Catalina & VALLS, Francesc. «Félix de Azúa y Roma Gubern dejan el Cervantes». El País, 2 feb. 1995. És col·laborador habitual dels diaris El País i El Periódico de Catalunya, com a columnista, articulista i agitador cultural.

En la seva trajectòria poètica l'hi va vincular inicialment a la generació dels «novísimos», des que el 1970 Josep Maria Castellet el va incorporar a l'antologia Nueve novísimos poetas españoles, formant-ne la «coqueluche» junt als poetes Pere Gimferrer, Vicente Molina Foix, Leopoldo María Panero, Guillermo Carnero i Ana María Moix. Amb aquesta antologia cobra un paper rellevant en la poesia espanyola contemporània, encara que de seguida va renegar del seu ofici exclusiu de poeta. La seva poesia és considerada freda i hermètica, girant sobre els eixos temàtics del buit i el no-res. Quant a la seva producció narrativa i de prosa literària destaca pel seu caràcter reflexiu i culturalista, incloent-hi fortes dosis d'ironia i sarcasme, sobretot en els seus textos més recents.

A mitjan primera dècada del , durant el procés de la tramitació legislativa de la reforma estatutària de Catalunya, va ser un dels quinze signants dels dos manifestos de la plataforma política Ciutadans de Catalunya (2005 i 2006), a favor de la constitució d'una formació política que s'autodenominés «no nacionalista» (catalana). El 2011 decideix traslladar la seva residència familiar a Madrid, al costat de l'arquitecta Eva Fidalgo Elices (18 de gener de 1974), amb la qual va tenir una filla a la fi d'aquest any.

Controvèrsies El març del 2016 en una entrevista a l'agència EFE, va atacar el sistema educatiu català tot afirmant que «L'educació a Catalunya és en mans de talibans, que ensenyen l'odi a Espanya i a tot allò que és espanyol», declaracions que foren contestades per la vicepresidenta del Govern Neus Munté.

Premis Obra literària 1987 - V Premi Herralde de novel·la. Barcelona: Editorial Anagrama.Obra guardonada: Diario de un hombre humillado. 2012 - XXXVII Premi César González-Ruano de periodisme.«Félix de Azúa gana el Premio González-Ruano de periodismo». Elpaís.com, 13 jun. 2012. Madrid: Fundació Mapfre. Obra guardonada: «Contra Jeremías». En: El País, 14 ago. 2011. ISSN 1697-9397. 2015 XXXII Premi de Periodisme Francisco CerecedoLos Reyes entregan a Félix de Azúa el premio Cerecedo de periodismo, El País, 25 de novembre de 2015 Trajectòria 2000 - Premio Internazionale Sebetia-Ter. Cultura: Arte e Letteratura. Nàpols: Centri di Studi di Arte e Cultura di Napoli Sebetia-Ter. 2001 - VII Premi a la Tolerància. Barcelona: Asociación por la Tolerancia.

Obres Poesia Cepo para nutria. Madrid: Pájaro de papel, 1968. El velo en el rostro de Agamenón (1966-1969). Barcelona: El Bardo, 1970. Edgar en Stéphane. Barcelona: Lumen, 1971. . . Lengua de cal. Madrid: Visor, 1972. Pasar y siete canciones. Barcelona: La Gaya Ciencia, 1977. . . Poesía (1968-1978). Madrid: Hiperión, 1979. . . Recull els cinc llibres anteriors. Farra. Madrid: Hiperión, 1983. . . Poesía (1968-1989). Madrid: Hiperión, 1989. 246 pàgines. . . Recull els sis llibres anteriors. Última sangre (Poesía 1968-2007). Barcelona: Bruguera, 2007. 259 pàgines, . Recull els llibres anteriors i incorpora la sèrie de set poemes que dona nom al volum.

Novel·la i prosa literària Las lecciones de Jena. Barcelona: Barral, 1972. . . Las lecciones suspendidas. Madrid: Alfaguara, 1978. . . Última lección. Madrid: Legasa, 1981.138 pàgines. . . Mansura. Barcelona: Anagrama, 1984. 176 pàgines. . . Historia de un idiota contada por él mismo o El contenido de la felicidad. Barcelona: Anagrama, 1986. 126 pàgines. . . Diario de un hombre humillado. Barcelona: Anagrama, 1987. 288 pàgines. V Premio Herralde. . . Cambio de bandera. Barcelona: Anagrama, 1991. 254 pàgines. . . Demasiadas preguntas. Barcelona: Anagrama, 1994. 208 pàgines. . . Momentos decisivos. Barcelona: Anagrama, 2000. 368 pàgines. . .

Relats «Quien se vio», a Tres cuentos didácticos. Barcelona: La Gaya Ciencia, 1975. . . La venganza de la verdad. Madrid: Hiperión, 1978. El largo viaje del mensajero. Barcelona: Editorial Antártida, 1991. 48 pàgines. . . «Herédame», a El País, 6;7 agost 1985. ISSN 1697-9397. El trencadizo. Cuenca: Antojos, 1989. Ilustrado por Rafael Canogar. . . «La pasajera», a El País, 18 novembre 1990. ISSN 1697-9397. «La resignación de la soberbia», a Los pecados capitales. Barcelona: Grijalbo, 1990. «La pasajera», a Cuentos de cabecera [vol. 7]. Barcelona: Planeta-DeAgostini; NH Hoteles, 1996. «La segunda cicatriz», a Cuentos de cabecera [vol. 7]. Barcelona: Planeta-DeAgostini; NH Hoteles, 1996. «El padre de sus hijos», a Barcelona, un día. Madrid: Alfaguara, 1998. «La verdad está arriba», a Turia. Revista Cultural, 1998, n. 46, pàgines 49–54. ISSN 0213-4373.

Assaig Conocer Baudelaire y su obra. Barcelona: Dopesa, 1978. 124 pàgines. . . Baudelaire y su obra. Barcelona: Dopesa, 1978. 128 pàgines. . . La paradoja del primitivo. Barcelona: Seix Barral, 1983. 388 pàgines. . . El aprendizaje de la decepción. Pamplona: Pamiela, 1989. 204 pàgines. . . La Venecia de Casanova. Barcelona: Planeta, 1990. 169 pàgines. . . Baudelaire y el artista de la vida moderna. Pamplona: Pamiela, 1992. 176 pàgines. . . Salidas de tono. 50 reflexiones de un ciudadano. Barcelona: Anagrama, 1997. 224 pàgines. . . Lecturas compulsivas. Una invitación. Barcelona: Anagrama, 1998. 320 pàgines. . . Baudelaire (y el artista de la vida moderna). Barcelona: Anagrama, 1999. Reedición. 176 pàgines. . . La invención de Caín. Ciudades y ciudadanos. Madrid: Alfaguara, 1999. 347 pàgines. . . Madrid: Alfaguara, 1999. 87 pàgines. Diccionario de las Artes. Barcelona: Anagrama, 2002. 307 pàgines. . . Cortocircuitos. Imágenes mudas. Madrid: Abada Editores, 2004. 90 pàgines. . . La arquitectura de la no-ciudad. Pamplona: Universidad Pública de Navarra, 2004. 240 pàgines. . . Esplendor y nada. Barcelona: El Lector Universal, 2006. 278 pàgines, . . Abierto a todas horas. Madrid: Alfaguara, 2007. 244 pàgines. . Ovejas negras. Barcelona: Bruguera, 2007. 251 pàgines. . La pasión domesticada. Las reinas de Persia y el nacimiento de la pintura moderna. Madrid: Abada Editores, 2007. 94 pàgines. . «Prefacio», en Contre Guernica. Pamphlet, d'Antonio Saura. Ginebra: Archives Antonio Saura; 5 Continents Editions, 2008. 120 pàgines. . «Prefacio», Contra el Guernica. Libelo, d'Antonio Saura. Ginebra: Archives Antonio Saura; Ediciones La Central; Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2009. 120 pàgines. . Autobiografía sin vida. Barcelona: Mondadori, 2010. 176 pàgines. . Diccionario de las Artes. Barcelona: Debate, 2011. 335 pàgines. 2a edició, revisada i ampliada. . Autobiografía de papel. Barcelona: Mondadori, 2013. 184 pàgines. . Contra Jeremías. Artículos políticos. Barcelona: Debate, 2013. 212 pàgines. .

Traducció El lenguaje y la búsqueda de la verdad, de T. S. Elliot. Barcelona: Edhasa, 1971. . . De l'anglès. Novelas: La Religiosa; El sobrino de Rameau; Jacques el Fatalista, de Denis Diderot.Madrid: Alfaguara, 1979). 592 pàgines. . . Del francès. Residua, de Samuel Beckett. Barcelona: Tusquets Editores, 1981. 80 pàgines. . . Del francès. Notas para la definición de la cultura, de T. S. Elliot. Madrid: Bruguera, 1983. . . De l'anglès. Sin. Seguidor de El despoblador, de Samuel Beckett. Barcelona: Tusquets Editores, 1984. 56 pàgines. . . Del francès. Primer amor, de Samuel Beckett. Barcelona: Tusquets Editores, 1984. 48 pàgines, . . Del francès. Principios de an-arquía pura y aplicada, de Paul Valéry. Barcelona: Tusquets Editores, 1987. 214 pàgines. . . Del francès. Los discípulos en Sais, de Novalis. Madrid: Hiperión, 1988. . . De l'alemany. Relatos, de Samuel Beckett. Barcelona: Tusquets Editores, 1997. En col·laboració amb Anna Maria Moix i Jenaro Talens. 256 pàgines. . . Del francès.

Referències

Enllaços externs Articles de Félix de Azúa el Elpais.com. «Entrevista a Félix de Azúa». Per: Emili Manzano, a L'hora del lector. Barcelona: TV3, 21 maig 2010. [1 h i 1 min.]. «Entrevista a Félix de Azúa». Por: Ignacio Vidal-Folch, a Nostromo. Madrid: RTVE, 28 oct. 2010. [59 min.]. Poemes de Félix de Azúa.

Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Militants de Ciutadans Categoria:Professors de la Universitat Politècnica de Catalunya Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola Categoria:Premis Francisco Cerecedo Categoria:Premis César González-Ruano Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat Politècnica de Catalunya Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat de Barcelona Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XX Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XXI Categoria:Docents barcelonins contemporanis Categoria:Polítics catalans del sud del segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1944